30 d’abr. 2012

El torn dels braus de mar

El sol i una oloreta de pa acabat de fer m'han dit bon dia en el meu últim dia d'immersions.

Tot i això, el mar estava molt remogut per la pluja d'ahir, i Déu n'hi do com es movia la barqueta...

Si fa dos dies eren les morenes, avui ha estat el dia dels umiushi ウミウシ. Traduït literalment seria "brau de mar", però en català es coneixen com a nudibranquis. Són uns mol•luscs que semblen llimacs. N'hi ha de moltes classes i acostumen a ser mot petits, així que sempre que en trobes un fa molta il•lusió (^ ^)

En la primera immersió n'he trobat un que en japonès li diuen "furi eri ibo umiushi" フリエリイボウミウシ (de nom científic Phyllidia Picta), i a tothom li ha fet molta gràcia que contingués el meu nom com el diuen el japonès:"Eri".

La segona immersió ha estat força avorrida i no he fer gairebé fotos (ja ho sé, no us ho podeu creure!). Així com a destacat, el "kyarameru umiushi" キャラメルウミウシ, el "brau de mar de caramel", o nudibranqui de vores vermelles.

I la tercera i última d'aquest viatge em pintava força avorrida així en un principi. Jo volia tornar a veure morenes, però era davant d'una platja, la majoria era sorra, sense massa esculls de coral, i la profunditat màxima, 5 metres... I si no hi ha esculls, les morenes no apareixen...

Però per a la meva alegria, veig que la líder em crida i escriu a la pissarreta: "al final, una de ben grossa!" I vaja si era grossa: una "goma utsubo" ゴマウツボ, que literalment es traduiria com a "morena de sèsam", i que en anglès li diuen "morena de vores grogues", imagino que pel seu color groc. I... m'he fet una foto amb ella! (o・-・)从(・-・o)

A més a més, com a final de festa, he vist dos nudibranquis que no ha vist cap de les meves companyes en aquesta immersió.

Un és el "mai choko umiushi" マイチョコウミウシ, el "meu baou de mar de xocolata" (Discodoris sp. 1). A mi m'ha semblat, sota l'aigua, de color blavós, amb unes banyetes negres, però no sé d'on han tret la semblança amb una xocolatina...

I ja al final final, quan estàvem ascendint, m'ha semblat veure una cosa sobre uns coralls i, en apropar-me, he vist que es movia (és que moltes vegades em penso que és un animal i després potser només és una fulla...). I era un "monja umiushi" モンジャウミウシ! (En japonès, una"monja" no és una religiosa, sinó una mena de truita on tot hi cap...). Un nudibranqui "enfaixat" (girdled glossodoris en anglès, Glossodoris cincta en llatí). I fins i tot la foto m'ha quedat bé!

Com a balanç, com es diria en castellà, me puedo dar con un canto en los dientes \(^o^)/

29 d’abr. 2012

Serps i sanshins

Rajades, morenes, peixos escorpí, peixos globus, gambes, nemos, serps marines, calamars gegants...

Un altre dia de no parar! I, malauradent, la pluja tampoc no ha parat... Tot just ha parat de ploure quan hem acabat la tercera immersió! ┐(´д`)┌

Però això ha anat bé, perquè hem
pogut fer la barbacoa de comiat d'una de les dones, que se'n torna demà.

En acabat de menjar, el capità de la barca ens ha ofert un concert de sanshin 三線, un instrument de tres cordes típic d'Okinawa... que jo no tocaré mai perquè està fet de pell de serp (´Д` )

28 d’abr. 2012

A mi, les morenes, de dues en dues

Avui ha començat oficialment el tsuyu 梅雨 a Okinawa, l'època de pluges, amb una setmana d'ante•lació. Sóc una ame onna 雨女. O, el que és el mateix, que porto la pluja allà on vaig (a fer submarinisme).

Així que amb pluja i tot, ens hem dirigit cap a la platja a fer les dues immersions del matí.

La primera, sobre les 10, en un punt que es diu Nozaki 野崎. Ha estat força bé, perquè hem vist una tortuga que estava menjant corall tota tranquil•la i el meu primer calamar!

La segona, a Chiochiburu 千代頭, ha estat la meva preferida. Només submergir-nos, jo m'he quedat una mica enrere perquè m'havia semblat veure algo i... era una morena! Una que en anglès li diuen Morena Turca (Gymnothorax meleagris) i que en japonès té el poètic nom de Morena de Pètal (hanabira utsubo ハナビラウツボ).

En aquesta segona també he vist molts peixos globus! Llàstima (o sort...) de què no estan enfadats i no s'inflen...

Després de dinar hem fet la tercera a Hanare biichi mae ハナレビーチ前, tot i que aquesta no l'he gaudit tant. No ha parat d'entrar-me aigua a la màscara i em picaven molt els ulls...

Tot i així, tal com promet el títol del post, no hi pot haver una sense la segona... I la líder m'ha assenyalat una altra morena! En japonès li diuen waka utsubo (ワカウツボ, morena jove?) i era molt fineta i tenia els ulls molt sortits.

Tant la líder com les dues senyores amb qui he fet les immersions s'han pensat que m'encanten les morenes. I bé, el cert és que sota l'aigua mola trobar-te-les per tot el que tenen de perillós (sempre i quan no es moguin de la seva roca...) Però quan veig les fotos als llibres, la veritat és que fan angúnia...

(Les fotos són del Google. Les meves encara no les puc pujar...)

27 d’abr. 2012

Retorn a les profunditats

Després d'una nit en què no he pogut dormir gens, m'he llevat més d'hora del normal i m'he dirigit al port gairebé dues hores abans de què salpés el ferri cap a l'illa de Tokashiki, que serà la meva llar durant els propers cinc dies.

El ferri anava més ple del que em pensava, potser perquè molts estudiants universitaris venen de viatge d'estudis...

En arribar, ja m'estaven esperant per anar cap a la guest house on m'allotjaré i que és la botiga amb la que faré submarinisme.

Bé, amb qui ja n'he fet! Perquè tot i que la meva idea era comença demà, avui feia massa bon dia per deixar-ho escapar! I més tenint en compte que les previsions del temps per als propers dies no són massa bones...

Així que he fet una immersió en un punt anomenat Naka Chiburu 中頭 i durant 46 minuts hem estat veient peixets \(^o^)/

Hi havia força coves, però no m'he sentit massa a gust amb el pes que duia i al final només hem entrat a una, que ha estat una passada!

Per primera vegada des d'Austràlia, avui he baixat amb una camera... I potser és que sóc encara més dolenta que la primera vegada (o potser igual, però la camera d'ara també és dolenta...), però les fotos són una bírria... Quan les tingui totes al PC ja les pujaré i veureu que no menteixo...

Abans de sopar, la Yuri, la propietària de la botiga i la guia de les immersions, m'ha portat en moto perquè pogués veure l'illa durant la posta de sol.

És una llàstima que estigués ennuvolat. Però tot i així les vistes eren maquíssimes!

26 d’abr. 2012

メンソール! Mensôre!

O el que és el mateix: benvingut! en dialecte d'Okinawa!

I per què em poso a parlar ata en dialecte d'Okinawa?, us preguntareu. Doncs perquè des d'avui i fins el dia 2 de maig estaré per aquestes illes del sud fent submarinisme i anant a coles (sí, ni tan sols de vacances em sé estar quieta! ┐(´д`)┌)

Aniré actualitzant des de l'iPhone, així que pot ser que la formatació i les fotos es vegin algo rares (i que faci més faltes del normal, que l'autocorrector a vegades corregeix com vol...)

Així de moment, m'ha tocat un taxista nacionalista okinauenc amb qui m'he solidaritzat per ser tots dos ciutadans d'antics regnes subjugats, he sopat gôya chanpurû ゴーヤチャンプルー, m'he perdut en intentar tornar a la guest house i he acabat al barri dels bars de hostos i hostess i ara compartiré habitació amb una noia que ja està roncant (literalment).

I demà, de bon matí, a agafar un ferri i de camí a Tokashiki 渡嘉敷, l'illeta on passaré la resta de la meva estada al regne de les Ryûkyû 琉球 (*^^*)

25 d’abr. 2012

Vull ser com en Sant Jordi


La collita de coses bones recollida de la celebració de la Diada de Sant Jordi a la Vila continua!
Coincidint amb el 23 d’abril, ja vaig comentar que vaig anar a una de les escoles de la Vila a fer la lectura del conte.
Doncs ahir va venir el T-sensei, el professor que em va demanar que hi anés i que va llegir la part en japonès, a portar-me aquest feix de cartes de part de TOTS els nens de l’escola!
Ja sé que van ser els professor els que els van fer escriure les cartes, però a mi em fa il·lusió saber de primera ma què pensen els nens. I, a més, com que les cartes no han passat el filtre dels professors, diuen el que pensen tal qual.
De les més de 200 impressions que he rebut i llegit (les he llegit totes!), em quedo amb les següents impressions sobre el Drac, la Princesa, Sant Jordi i... una servidora:

El Drac
Dels comentaris relacionats amb el Drac, queda molt clar la diferència de percepció que existeix sobre aquest ésser fantàstic en les dues cultures:
Aquest és el meu prefe!
“Els dracs de debò són amables i ajuden a la gent, però aquest drac fa impossible la vida de la pobra gent. Al principi em va sorprendre, però crec que és un conte molt maco”. “Fa pena que mori el drac” “Per què Sant Jordi ha de matar el Drac?”
De fet, l’únic comentari de molts dels nens de primer ha estat “el drac feia molta patxoca”.
Tot i això, n’hi ha un que diu que, quan el Drac mor, va pensar en la frase feta Jigô jitoku 自業自得, que vindria a significar “qui la fa, la paga”.

Entre els de quart, n’hi ha molts que diuen que el conte els feia por però quan sortia el drac, però que volien saber com acabaria.
Molts nens de sisè i cinquè han dit que no s’esperaven el canvi del final, es pensaven que el drac es menjaria la princesa i que els va sorprendre que aparegués Sant Jordi.
Sorprèn que floreixi una rosa de la sang del drac.

La Princesa
El que més m’ha agradat que comentessin és que a molts nens els agrada molt que la princesa sigui valenta i accepti el seu destí d’anar cap al Drac sense queixar-se o tenir por.

Sant Jordi
“Sant Jordi és molt valent i vol ser valent com ell”
“Jo també vull convertir-me en una persona amable com en Sant Jordi”
“Si vingués a la Vila un drac, què passaria? M’agradaria que, igual que passa al conte, vingués algú i ens ajudés”
“Vull casar-me amb una persona com en Sant Jordi”, una nena de segon dixit.

Una servidora
“No entenia res quan llegies [en català], però semblava que estiguessis llegint paraules màgiques i fessis un conjur”. Al final resultarà que sóc bruixa de debó :P
“Moltes gràcies per venir tan d’hora des d’Espanya per llegir-nos el llibre”. Sí, hi ha molts nens que es pensen que cada dia vaig i vinc d’Espanya a la Vila... Ai, si pogués...
“Quan vaig saber que només es trigaven 16 hores en arribar, vaig pensar que tampoc estava tan lluny”. Si haguessis de fer el viatge sovint, no t’ho semblaria pas...

“Per què no se celebra el 24? Quants anys tens?”

Sí, amics, encara hi ha moltes preguntes sense resposta... (^_-)

23 d’abr. 2012

Feliç Sant Jordi 2012!

Autor: Tobuushi
Avui, per tal de celebrar la Diada com és degut, he anat a una de les escoles del poble i he fet una lectura amb traducció simultània de la llegenda de Sant Jordi.

Bé, això de traducció simultània és una mica "trampa". De fet, quan vaig tornar a Barcelona aquest Nadal, vaig descobrir per casualitat que Azake Ediciones tenia el conte Sant Jordi i el drac traduït al japonès, versió que, evidentment, vaig comprar.
Font: http://bit.ly/IiZNPX
Així que el que he fet ha estat la inversa: he traduït aquesta versió al català i primer jo llegia la pàgina en català i, tot seguit, el professor la "traduïa" al japonès.

Ha estat divertit, perquè tota l'escola, uns gairebé 300 nens de primer a sisè, s'han reunit al gimnàs i reien molt quan jo llegia en català, perquè, evidentment, no entenien res ^^

A més a més, amb relació a l'acte de la Diada que vam celebrar ahir, ha sortit una notícia a l'edició regional de  Tôkai al diari Chûnichi Shinbun 中日新聞. Expliquen el costum de regalar roses i llibres, la llegenda, que la Unesco ha establert el dia 23 d'abril com el Dia del Llibre i que a la Vila es van reunir 25 famílies en un acte organitzat per la Coordinadora de Relacions Internacionals, una servidora (^-^)
L'únic és que diuen que és un esdeveniment d'Espanya... però bé, no ho podien tenir tot bé...

I una cosa que m'ha fet molta il·lusió és que el company Tobuushi, l'artista que em va cedir l'ús dels seus titelles per a l'obra, ha dedicat una entrada a la nostra Diada al seu bloc! Moltes gràcies!

I bé, aquells de vosaltres que podeu gaudir de la Diada real, remeneu les paradetes de llibres per mi! @--`|

22 d’abr. 2012

Ja és Sant Jordi a la Vila del Pingüí!

Amb 24 hores d’antel·lació, avui hem cel·lebrat la nostra Diada particular amb 23 famílies de la Vila.

I... ha estat tot un èxit!

En total hem reunit gairebé 80 persones. Ja sé que potser pensareu que no és massa gent, però és la primera vegada que aconsegueixo reunir tanta gent en un acte d’aquesta mena, així que estic que no hi quepo d’alegria!

L’acte ha durat una hora i mitja aproximadament.

Primer he fet una breu explicació sobre què és la Diada. Hi havia molts nens petitets que encara no han ni començat l’escola primària, així que no he volgut parlar massa per no avorrir-los.
Aquí estan els nens escoltant l'expliació... sembla que hi parin atenció i tot...

Després, ha vingut la part que més feina m’ha donat i que a la vegada esperava amb més ganes: l’obra de titelles de la llegenda! 
El guió el vaig escriure jo, prenent idees del guió que molt amablement em va enviar en Tobuushi de l’obra que va escriure ell l’any passat per als seus nens.

Els protagonistes, és a dir, el drac, la princesa i Sant Jordi, ens els ha fet el grup de titelles amateur Watagumo (núvol de cotó).

Per a fer la gent del poble, les ovelletes, l’alcalde i la noblesa he fet servir els dissenys que en Tobuushi va utilitzar per a la seva obra l’any passat. Fan molta patxoca! Moltes gràcies!
Un dels moments que ha tingut més èxit ha estat el de la batalla. Sant Jordi (una servidora) i el Drac han sortit de darrere l’escenari i han seguit la batalla entremig dels nens, que han llançat “pedres” de porexpan al Drac.
Per tal que els nens entenguessin que es regalen roses i llibres, el final de la llegenda l’he adaptat una mica. Sant Jordi li regala la rosa a la Princesa, això no pot faltar.
Però, enlloc de casar-se, ell continua el seu viatge per acabar amb els monstres del món. Per tal que li serveixi d’ajuda en la seva empresa, la Princesa li regala un manual que li ensenya com véncer els monstres de tot el món. I més feliç que un jínjol, segueix amb el seu viatge.
Després venia el segon plat fort, que era el del maquillatge. Dues estudiants d’art han pintat un detallet a la cara dels nens. Des de roses fins a dracs, corones i fins i tot princeses!
Mentre anaven esperant el seu torn, podien anar fent postals amb el drac, la princesa i Sant Jordi.
O mirar el racó de llibres gentilesa de l’Instituto Cervantes.
I, abans de marxar cap a casa, el llibre! Cada nen ha pogut escollir un llibre de segona ma que hem recollit de les diverses sales de lectura de la Vila.
Tot i modest, ha portat molta feina planejar-lo, reunir tothom i enllestir-ho, així que haver-lo pogut acabar amb tothom content i sense cap contratemps (tot i la pluja!) per a mi ha estat tot un èxit (^_^)d

Un grup de catalans capitanejats per la Raquel Vila i en Tobuushi també van celebrar laDiada a l’Instituto Cervantes de Tokyo. El de la Vila del Pingüí no arriba al nivell del de l’Illa de la Gran Ciutat, però no ens podem queixar! A veure si l’any vinent podem unir esforços i fer alguna cosa tots plegats!

Feliç Diada de Sant Jordi!

18 d’abr. 2012

Vint raons per estimar el Japó, segons Forbes (part 1)

La revista Forbes va publicar el passat 13 de febrer una llista de les 20 coses per lesque s’ha d’estimar el Japó.

Tot i que això de fer llistes és una cosa molt personal, la revista va publicar la llista del seu blogger de viatges, del blogger de viatges, el senyor Andrew Bender. Després de llegir-me-la, evidentment hi ha moltes coses que a mi no m’agraden gens o que no considero que siguin tan importants. Evidentment, tot és qüestió de gustos, així que, en aquesta primera part, aniré fent els meus propis comentaris i reflexions al costat de les 10 primeres raons que apareixen a la seva llista.
  1. Les Ojigi お辞儀, les reverències. Els japonesos, quan se saluden, enlloc de donar dos petons, abraçar-se o donar-se la mà, acosutmen a fer una reverència. Després de gairebé quatre anys al Japó, cada vegada que em presenten algú, encara que no sigui japonès, sense pensar-ho faig una reverència... Us podeu imaginar el que se’n riuen de mi quan ho faig...
    Font: http://bit.ly/Iw19DR
  2. Els Onigiri おにぎり. Són unes boletes d’arròs farcides de salmó, tonyina, etc... embolicades en una alga. Serien l’equivalent japonès a un entrepà. 
    La veritat és que són molt còmodes de menjar quan es té pressa i es poden comprar en qualsevol konbini o botiga oberta 24h. Els onigiri que es compren a les botigues estan embolicats de tal manera que l’alga i l’arròs quedin separats. És útil per evitar que l’alga s’estovi, però es pot trigar una mica en aprendre com treure el plàstic perquè el resultat final sigui una bola d’arròs embolicada en l’alga i no pas una alga fet miques i una bola d’arròs. Quan vaig fer el meu viatge per Japó en vaig menjar taaantes (són barates i no es fan malbé amb la calor) que no en vaig tornar a menjar fins que vaig tornar-hi fa tres anys...
  3. Els jardins dels temples Buddhistes. Potser els que us venen al cap són els jardins de pedra zen, però els jardins dels temples que no són d’aquesta branca del buddhisme també són maquíssims.
  4. Els onsen 温泉. Els banys termals. Els japonesos en general adoren els banys termals. Jo, tot i que no ho poden arribar a entendre, enlloc de relaxar-me, m’estresso. L’aigua està massa calenta pel meu gust...
  1. Les jidô hanbaiki 自動販売機, les màquines expenedores. M’encanten! M’han salvat la vida tantes vegades! Quan vaig arribar per primera vegada ara fa gairebé 5 anys, es deia que hi havia una màquina expenedora per cada 20 habitants, i comptant que el Japó té més de 127 milions d’ànimes... En les jihanki, com se les coneix popularment, es poden trobar no només tot tipus de begudes, també te les serveixen calentes a l’hivern, n’hi ha que tenen ramen en llauna, que venen flors... fins i tot sembla ser que n’hi havia que venien roba interior de noies usada... Jo no n’he vist cap, però he vist begudes de Bola de Drac (^^)
  2. L’hospitalitat. Els japonesos saben com fer sentir benvingut un convidat. Et fan sentir com si fossis un rei i, t’afalaguen amb tantes atencions que a vegades et sobrepassen. El problema és confondre hospitalitat per amistat. Una cosa NO porta necessàriament a l’altra...

  3. Poder enviar l’equipatge a l’aeroport. Això és UNA PASSADA! A tots els aeroports hi ha un espai reservat per a les empreses de transport per enviar-te la maleta a casa. Per uns 20 euros, et porten una maleta de 20 quilos o més des de l’aeroport de Narita a Nagoya, a més de 600km. I a la inversa, també ho fan. Si truques, et venen buscar la maleta a casa i la reculls a la finestreta corresponent de l’aeroport abans de fer el check in.
    Font: http://bit.ly/IAlECl
  4. Els haiku 俳句, poemes japonesos de 5-7-5 síl·labes, que sempre contenen alguna referència a l’estació de l’any en què s’escriu. Jo no sóc una gran fan de la poesia i, personalment, no m’agraden massa els haiku.
    Font: http://bit.ly/HuDokg
  5. El râmenラーメン, fideus xinesos. Bé, tot i que els japonesos se’ls han fet seus, jo no els posaria en una llista de coses que s’han d’estimar del Japó perquè, com el nom indica, són xinesos...
    Foto: http://bit.ly/HZLnmB
  6. Les habitacions de tatami , les catifes fetes de bambú japonès. La meva primera habitació quan vaig estar estudiant d’intercanvi era de tatami i en el pis on visc ara també en tinc una. El tatami és fresquet a l’estiu i més càlid que les rajoles a l’hivern. El tacte es suau. L’olor que fa en dies de pluja sempre em fa tancar els ulls per un moment...
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com