18 d’abr. 2012

Vint raons per estimar el Japó, segons Forbes (part 1)

La revista Forbes va publicar el passat 13 de febrer una llista de les 20 coses per lesque s’ha d’estimar el Japó.

Tot i que això de fer llistes és una cosa molt personal, la revista va publicar la llista del seu blogger de viatges, del blogger de viatges, el senyor Andrew Bender. Després de llegir-me-la, evidentment hi ha moltes coses que a mi no m’agraden gens o que no considero que siguin tan importants. Evidentment, tot és qüestió de gustos, així que, en aquesta primera part, aniré fent els meus propis comentaris i reflexions al costat de les 10 primeres raons que apareixen a la seva llista.
  1. Les Ojigi お辞儀, les reverències. Els japonesos, quan se saluden, enlloc de donar dos petons, abraçar-se o donar-se la mà, acosutmen a fer una reverència. Després de gairebé quatre anys al Japó, cada vegada que em presenten algú, encara que no sigui japonès, sense pensar-ho faig una reverència... Us podeu imaginar el que se’n riuen de mi quan ho faig...
    Font: http://bit.ly/Iw19DR
  2. Els Onigiri おにぎり. Són unes boletes d’arròs farcides de salmó, tonyina, etc... embolicades en una alga. Serien l’equivalent japonès a un entrepà. 
    La veritat és que són molt còmodes de menjar quan es té pressa i es poden comprar en qualsevol konbini o botiga oberta 24h. Els onigiri que es compren a les botigues estan embolicats de tal manera que l’alga i l’arròs quedin separats. És útil per evitar que l’alga s’estovi, però es pot trigar una mica en aprendre com treure el plàstic perquè el resultat final sigui una bola d’arròs embolicada en l’alga i no pas una alga fet miques i una bola d’arròs. Quan vaig fer el meu viatge per Japó en vaig menjar taaantes (són barates i no es fan malbé amb la calor) que no en vaig tornar a menjar fins que vaig tornar-hi fa tres anys...
  3. Els jardins dels temples Buddhistes. Potser els que us venen al cap són els jardins de pedra zen, però els jardins dels temples que no són d’aquesta branca del buddhisme també són maquíssims.
  4. Els onsen 温泉. Els banys termals. Els japonesos en general adoren els banys termals. Jo, tot i que no ho poden arribar a entendre, enlloc de relaxar-me, m’estresso. L’aigua està massa calenta pel meu gust...
  1. Les jidô hanbaiki 自動販売機, les màquines expenedores. M’encanten! M’han salvat la vida tantes vegades! Quan vaig arribar per primera vegada ara fa gairebé 5 anys, es deia que hi havia una màquina expenedora per cada 20 habitants, i comptant que el Japó té més de 127 milions d’ànimes... En les jihanki, com se les coneix popularment, es poden trobar no només tot tipus de begudes, també te les serveixen calentes a l’hivern, n’hi ha que tenen ramen en llauna, que venen flors... fins i tot sembla ser que n’hi havia que venien roba interior de noies usada... Jo no n’he vist cap, però he vist begudes de Bola de Drac (^^)
  2. L’hospitalitat. Els japonesos saben com fer sentir benvingut un convidat. Et fan sentir com si fossis un rei i, t’afalaguen amb tantes atencions que a vegades et sobrepassen. El problema és confondre hospitalitat per amistat. Una cosa NO porta necessàriament a l’altra...

  3. Poder enviar l’equipatge a l’aeroport. Això és UNA PASSADA! A tots els aeroports hi ha un espai reservat per a les empreses de transport per enviar-te la maleta a casa. Per uns 20 euros, et porten una maleta de 20 quilos o més des de l’aeroport de Narita a Nagoya, a més de 600km. I a la inversa, també ho fan. Si truques, et venen buscar la maleta a casa i la reculls a la finestreta corresponent de l’aeroport abans de fer el check in.
    Font: http://bit.ly/IAlECl
  4. Els haiku 俳句, poemes japonesos de 5-7-5 síl·labes, que sempre contenen alguna referència a l’estació de l’any en què s’escriu. Jo no sóc una gran fan de la poesia i, personalment, no m’agraden massa els haiku.
    Font: http://bit.ly/HuDokg
  5. El râmenラーメン, fideus xinesos. Bé, tot i que els japonesos se’ls han fet seus, jo no els posaria en una llista de coses que s’han d’estimar del Japó perquè, com el nom indica, són xinesos...
    Foto: http://bit.ly/HZLnmB
  6. Les habitacions de tatami , les catifes fetes de bambú japonès. La meva primera habitació quan vaig estar estudiant d’intercanvi era de tatami i en el pis on visc ara també en tinc una. El tatami és fresquet a l’estiu i més càlid que les rajoles a l’hivern. El tacte es suau. L’olor que fa en dies de pluja sempre em fa tancar els ulls per un moment...

2 comentaris:

  1. Jo, coma gaijin, em quedo amb els jardins Zen... i l'eficiència japonesa! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les reverències, m'agraden però de tant en tant trobo a faltar una bona encaixada, de totes maneres em passa igual que a tu. Ja m'hi he acostumat, a més no sóc gaire petoner, m'encanta quan les noies joves et donen la ma estirant els braços oferint-te les dues mans.

      Les onigiri són genials, veig que tens una carmanyola especial, jo també.

      Els jardins des temples, a casa som xinto, l'escola de la Shikibu era dins del santuari, un jardi amb ponts i estanys amb carpes.

      Onsen, jo si que m'hi relaxo, visc a prop de Hakkone Yumoto, i puc gaudir de l'aigua termal del Mont Fuji!

      Les jihanki, són genial i barates, igual que les konbini.

      L'hospitalitat, realment no la trobo different de la nostra, però el tipus que va escriue l'article no és llatí.

      Equipatge a l'aeroport, un salva vides, sobretot si viatges amb canalla petita. Kuroneko Yamato I love you!

      Haiku, avorrit!

      Ramen, xinès però els japonesos s'ho han fet seu, crec que el Ramen xinès deu ser different.

      El tamami no m'agraden gens, quan vaig construir la meva casa no en vaig voler sentir ni a parlar, de fet cada cop hi ha més gent que no en posa, costa molt de mantenir.

      Elimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com