23 d’abr. 2014

Hatsune Miku, l’ídol virtual

Hatsune Miku.

Setze anys. Un metre cinquanta-sis d’alçada. Quaranta-dos quilos. Dues cues de color blau que arriben gairebé fins el terra.

Però sabeu quina és la seva característica principal?

Que no existeix.

Si més no, en el sentit físic de la paraula.

La Hatsune Miku 初音ミク va néixer el 31 d’agost de 2007 com a mascota del sitetitzador de veu Vocaloid 2, de la companyia Crypton Future Media. El seu creador, el CEO de la companyia Hiroyuki Itô, no va pensar en una història per a l’ídol perquè, segons ell “els fans ja s’encarregarien d’escriure-la per ell”.

I no s’equivocava pas. Actualment hi ha més de 3.000 cançons creades per a la Miku que es poden comprar a l’iTunes. Centenars de vídeos de música al YouTube. L’holograma de la Miku ja ha fet concerts no només a Tokyo sinó també a Singapur, Los Angeles, Taipei i Hong Kong.

Fins i tot ha protagonitzat una òpera, The End, que es va representar el desembre de 2012 al Yamaguchi Center for Arts and Media (YCAM) i el novembre de 2013 a Théâtre du Châtelet de París. Els pares de l’òpera va ser ser crític literari i filòsof de la cultura otaku Hiroki Azuma i el músic Keiichiro Shibuya

L’encarregat del vestuari va ser ni més ni menys que el dissenyador de Louis Vuitton, Marc Jacobs.
Sembla ser que la idea de programari lliure és el que atrau que els fans a creïn cada vegada més música, vídeos i coreografies per a la Hatsune.

Segons el professor de cultura pop japonesa del MIT, Ian Condry, la Hatsune Miku serveix “de plataforma sobre la qual la gent pot construir. Es converteix en una eina de connexió que, a través de la participació de la gent, pren vida”.

Fins i tot i ha fans que diuen que la Hatsune és com una deessa, perquè tot i tenir parts humanes, transcendeix les limitacions humanes, convertint-se així en la gran estrella del pop post-humana.

Crec que la idea de que són els fans qui creen el personatge de la Hatsune és una idea molt bona. Però, tenint en compte que els fans japonesos quan fan una cosa, se la prenen seriosament fins a les últimes conseqüències, també fa una mica de por...
Itasha decorat amb la imatge de la Hatsune
I vosaltres? Coneixeu algú que hagi creat alguna cançó per a la Hatsune? Heu anat a algun dels seus concerts?

9 d’abr. 2014

Itasha, cotxes que “fan mal”

Dissabte, mentre corria sota els cirerers florits, vaig trobar-me amb un grup peculiar que estava fent un hanami 花見(reunió en què es menja i beu a sota dels cirerers florits).

Ni més ni menys que un grup d’itasha 痛車.

Segons la definició de la Viquipèdia japonesa, un itasha és un cotxe que està decorat amb enganxines o pintures de personatges de manga, anime o videojocs, o logos de les companyies que els creen. També se’ls coneix a vegades com a moesha 萌車, ja que moe és la versió otaku de la paraula kawaii.

La paraula itasha està formada pels caràcters itai , que vol dir fer mal i kuruma 車, que vol dir cotxe. És a dir, un cotxe que fa mal, o que fa vergonya.

Més de la meitat dels cotxes que estaven reunits dissabte a la Vila estaven decorats amb la imatge de la Hatsune Miku, l’ídol virtual de Vocaloid. 

Però no només està decorada la part de fora, sinó que al quadre de comandaments i penjats del retrovisor hi havia figuretes i peluixos de la Hatsune. 

Una cosa que vaig veure quan arribava un dels cotxes però que no vaig trobar a l’hora de fer fotos va ser que hi ha cotxes que tenen peluixos penjats fins i tot a la part de darrere del cotxe, al costat del tub d’escapament.

Els itasha van sorgir als anys 80, però no va ser fins a la segona meitat dels 90 en què van començar a augmentar el número de cotxes que col·locaven CDs o peluixos dins del cotxe perquè es veiessin, o enganxines d’organitzacions o empreses que sortien dins dels animes. Com per exemple, la Red Ribbon del Bola de Drac.

És estrany trobar itasha decorats amb personatges dirigits al públic infantil, com ara el Doraemon o els Pokémon. Normalment estan decorats amb personatges femenins d’obres dirigides al públic masculí.

Un manga que té molt d'èxit entre els itasha és el de Lucky Star (RakiSuta) Aquest manga es va fer tan famós entre els otakus que tenien itasha, que des de 2007 es fa una convenció al temple de Washinomiya 鷲宮神社 que surt en aquest anime. La ciutat de Washinomiya (prefectura de Saitama), que té una població d’uns 40.000 habitants, acull durant la convenció més de 47.000 visitants.

Tot i que la majoria dels itasha estan decorats perquè el seu amo és un otaku, l’any passat la Toyota va decidir llançar un itasha ja sortit de fàbrica. L’anime escollit va ser el Love Live!, que va sobre un grup d’ídols adolescents. Segons l’article, van trigar en trobar comprador no perquè el cotxe fos 1.5 milions de iens (10.600€) més car que el model convencional, sinó perquè les famílies s'hi van oposar...

Jo, personalment, també m’hi oposaria... Que un home ja crescut i amb família condueixi un cotxe decorat amb dibuixos de nenes en faldilleta no és el que jo considero el més sa del món...
Personatge del Love Live! en un dels itasha de dissabte

I vosaltres? Conduiríeu un itasha?

2 d’abr. 2014

Les quatre cerimònies de primavera

Cirerers carregats de flors roses. Una lleu brisa acarona les branques i els pètals de les sakura , les flors dels cirerers, cauen en una dolça pluja sobre el cap de nens i adolescents que es dirigeixen cap al primer dia d’escola.

Si heu vist mai algun anime, en algun moment o altre sempre apareix aquesta imatge. De fet, és una imatge que jo havia vist tantes vegades que, quan vaig venir per primera vegada al Japó, era el que volia veure tant sí com no: els cirerers en flor.

Del hanami 花見, la festa dels cirerers, ja n’he parlat en vàries ocasions. Així que avui, del que vull parlar, és de les diferents cerimònies escolars que tenen lloc durant l’època en què floreixen les sakura.

Al Japó, tant l’any escolar com l’any fiscal comencen a l’abril, de manera que l’escola acaba sobre la tercera setmana de març.

Cap el 19 o el 20 de març té lloc a totes les escoles i instituts la Cerimònia de Graduació, sotusgyô-shiki 卒業式 dels alumnes d’últim curs

Aquesta cerimònia deu variar una mica depenent de l’escola però, a grans trets, el que es fa és el següent:
  • els nens de cinquè i sisè es reuneixen al gimnàs (en el cas de les escoles on jo he anat fins ara)
  • els de cinquè reciten una mena de carta de comiat als estudiants que es graduen, dient una frase cadascun d’ells. La primera vegada que vaig assistir a la cerimònia, em vaig emocionar molt amb aquest moment :P
  • els de cinquè els canten una cançó
  • aleshores, tots els de sisè s’apropen un a un a la tarima on els espera el Director per entregar-los el diploma de graduació. Evidentment, tot està molt i molt assajat, i aquesta part no pot ser menys: els nens surten, a mitja catifa vermella s’aturen, es giren, fan una reverència a la dreta, després es tornen a girar i fan una reverència a l’esquerra (a una banda hi ha asseguda la família i, a l’altra, professors). Quan arriben a dalt de la tarima, li fan una reverència al Director i, per agafar el diploma, primer estiren un braç, després l’altre, agafen el diploma amb els braços en alt i fan una reverència aixecant encara més els braços. Per marxar, es posen el diploma sota el braç en la manera en què s’ha assajat i tornen al seu seient.
Evidentment, també hi ha discursos dels professors i del director, que són més o menys llargs depenent del tarannà de cadascú.

El Tobuushi, en el seu blog, explica molt bé com és la sotsugyô shiki en una guarderia, cosa que jo no he pogut viure (encara?).

L’últim dia del curs, té lloc la shûgyô shiki 終業式, la Cerimònia de Clausura del curs. Jo encara no he assitit a cap, però m’imagino que hi deu haver discursos del director i dels professors, entrega de notes i consells sobre com passar les vacances de primavera.

Unes dues setmanes després de la shûgyô shiki, tot just tornant de les vacances de primavera, té lloc la nyûgaku-shiki 入学式, la Cerimònia d’Ingrès a l’escola. Aquesta cerimònia va dirigida només als nens i a les famílies que comencen l’escola aquell any.
A la que jo he assistit també va tenir lloc al gimnàs de l’escola. Els nyûgakusei 入学生, és a dir, els estudiants que acaben d’ingressar a l’escola, s’asseuen al davant de tot, mirant cap a la tarima del gimnàs. Les famílies, ben vestides (fins i tot amb kimonos) i parapetades amb cameres de fotos i de vídeo, al darrere dels nens. Els professors, a l’esquerra, amb les cadires encarades a les dels nens. A la dreta, els representants de la regidoria d’educació, de la policia, dels centres on es prepara el menú escolar i dels voluntaris de la seguretat i el trànsit que vigilen que no els passi res als nens quan fan el cami cap a o de l’escola.

Hi ha discursos dels professors, dels representants que estan asseguts a la dreta, cantern cançons, els reparteixen les randoseru ランドセル, les motxilles que tots els nens de primària porten des de primer fins a sisè, se’ls presenten els respectius tutors i, al final, es fa la foto commemorativa.
Les randoseru, motxilles que els han de durar fins que es graduïn... 
Als nens cada vegada se’ls diu nyûgaku omedetô gozaimasu! 入学おめでとうございます! “Felictitas per haver entrat a l’escola!”. Els nens, cada vegada, responen Arigatô gozaimasu! ありがとうございます! “Moltes gràcies!”. Em va fer molta gràcia que, com que els pobres ho han de repetir tantes vegades en tan poca estona, el grau de ganes variava moltíssim d’una vegada a l’altra.

En Tobuushi explica molt bé la nyûgakushiki de la seva nena en aquest post

I, ja per tancar el cicle de cerimònies i donar inici com és degut a l’any escolar, la quarta de les cerimònies: la shigyô shiki 始業式, la Cerimònia d’Inici de curs.

En el meu cas, una vegada més els nens i els professors es reuneixen al gimnàs (aquesta vegada, com a la shûgyô shiki, no hi ha pares). El director saluda els nens, presenta els nous professors i anuncia els tutors de cada curs. En el cas de la meva escola, els nens de segon donen als de primer una bossa plena de llavors perquè cadascú planti i tingui cura de la seva flor, que es farà servir per decorar el gimnàs durant la cerimònia d’accés de l’any vinent.

Després, els nens tornen a les seves classes, es reparteixen els llibres de text, se’ls explica una mica com anirà el curs i tornen a casa abans de l’hora de dinar, per preparar-se pel primer dia de classes.

Venint d’una cultura en què no som massa donats a formalitats d’aquest tipus, només el fet de pensar que en menys de 4 setmanes hi ha 4 cerimònies, ja em cansa :P


Vosaltres què n’opineu, creieu que hauríem de fer més cerimònies d’aquest tipus a les nostres escoles?
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com