19 de febr. 2014

Fujisan

Aquests dies ha estat nevant força, fet que m’ha fet pensar en el Mont Fuji, potser perquè la imatge arquetípica d’aquest volcà és la de la seva silueta amb la punta nevada. Una imatge que, si tens la sort de veure, és impressionant.
Foto feta el desembre de 2007
La forma correcta de referir-se en japonès a aquest volcà és Fujisan. Encara avui en dia hi ha molta gent que l’anomena Fuji-yama, però és un error en la lectura dels ideogrames xinesos kanji 漢字 que componen el seu nom. El kanji yama es llegeix així quan està sol, per referir-se a una muntanya en general. Però quan va darrere del nom propi de la muntanya, en aquest cas Fuji 富士, es llegeix com a san. Que no cal confondre amb el –san -さん, sufix que significa senyor o senyora.

El mont Fuji, en realitat, és un volcà, i el cert és que encara està actiu. Tot i que fa més de 300 anys que no entra en erupció, fins als anys 60 anava sortint fum intermitentment, fet que, com us podeu imaginar, crea molta alarma. També es diu que, si ocorregués un terratrèmol fort en alguna zona propera al volcà, entraria en erupció gairebé automàticament.

El Fujisan va entrar a la llista del Patrimoni Natural de la Humanitat l’any 2013. Es troba entre les prectures de Shiga i Yamanashi i té una alçada de 3.776 metres. Si tens sort de què el dia és clar i sense núvols, es pot veure la seva silueta en el trajecte en Shinkansen que va des de Tokyo fins a Nagoya. Jo he tingut sort, i l’he pogut veure les dues últimes vegades que he anat fins allà.
29-4-2013, des del Shinkansen
19-11-2013, des del Shinkansen
Un dels motius donats com a justificació de la seva elecció com a Patrimoni Natural de la Humanitat és el de la seva importància tant en la religió com en la cultura. El Fujisan és considerat sagrat al Japó des del segle VII i, fins a finals del segle XIX, estava prohibit que les dones l’escalessin.

Pel que fa a la pintura, des del segle XIV que hi ha representacions de la silueta majestuosa del Fuji, però potser les pintures més famoses són les 36 Vistes delMont Fuji que es va realitzar el mestre de l’estil Ukiyo-e Hokusai. Crec que fins i tot persones que no tenen interès en el Japó han vist aquesta imatge alguna vegada a la seva vida.

El Fuji no només ha servit d’inspiració en la pintura, sinó també en la poesia, en la música, en la literatura...

Una de les obres més significatives que fa referència al mont Fuji com el mont que està més a prop del Cel és el del Taketori Monogatari 竹取物語, escrit al segle X i traduït al castellà com a El cuento del cortador de bambú. En aquesta obra, entre altres coses, s’explica la creació del volcà.

En aquesta història, un matrimoni vell que no pot tenir fills troba una nena petita dins d’un tronc de bambú i decideixen criar-la com si fos la seva filla. La nena, a qui anomenen Kaguya, és molt maca i té molts pretendents, però ella no es vol casar i posa tasques molt perilloses i difícils als pretendents, entre els quals hi consta fins i i tot l’emperador.

Però un dia, la Kaguya confessa als seus pares que és la princesa del regne de la lluna Kaguya-hime かぐや姫 i decideix deixar la terra, moment que capta aquesta pintura de Tosa Horomichi.

Malgrat tot, l’emperador no pot oblidar-la i va fins a la muntanya que segons ell estava més a prop del cel, que resulta que era el Mont Fuji, per tal de cremar la carta de comiat que li havia escrit la princesa Kaguya

L’emperador, després de fer cas a un monjo, fa enfadar la princesa que, com a càstig, demana a les persones de la lluna que facin sortir foc, lava i gasos verinosos del mont, convertint-lo en volcà. Des d’aleshores, es considera que les erupcions del Fujisan són causades per la fúria acumulada de la Kaguya-hime.

De fet, la princesa Kaguya és la protagonista d’una de les últimes pel·lícules de l’estudi Ghibli, "La historia de la Princesa Kaguya" Kaguya-hime no monogatari かぐや姫の物語

Recordo que la primera vegada que vaig veure la silueta del Fujisan va ser des de la finestra al final del passadís de la universitat on estava estudiant a Tokyo, i va ser un moment màgic. 

La segona, va ser des de gairebé 70 metres d'alçada, al capdamunt de la muntanya russa Fujiyama, al parc d'atraccions Fuji-Q Highland.
Desembre de 2007, des del Fuji-q Highland
I va ser en aquell moment, en veure'l amb el cim envoltat de núvols, que vaig adonar-me de què m'agradava Japó.

I vosaltres, heu tingut la sort de veure el Fuji? Sabeu quin va ser el moment en què us vau adonar que us agradava Japó?

12 de febr. 2014

Per Sant Valentí, xocolata o flors?

Sant Valentí, al Japó, és sinònim de regalar xocolata.

Però, a diferència dels països occidentals, a les noies japoneses no els importa especialment tenir o no xicot durant aquest dia sinó que són els nois els que es posen nerviosos.

Per què?

Doncs perquè són les noies, i només les noies, qui regalen xocolata als nois.

La tradició va estendre's pel país durant els anys 70, quan les empreses van empescar-se la història de què el dia de Sant Valentí era la ocasió perfecta perquè les noies declaressin el seu amor als nois regalant-los xocolata.

Per això hi ha molts nois que es posen nerviosos, perquè si alguna vegada heu tingut l'experiència de ser l'única noia en no rebre rosa el dia de Sant Jordi, sabeu que no mola veure com els amics reben dolços i tu no...

Actualment, a banda del honmei-choco 本命チョコ, la xocolata que es regala al nois que t'agrada, hi ha principalment tres tipus de xocolata:
  • la giri-choco 義理チョコ, “xocolata per obligació”, que és la que es compra per repartir entre els homes de la teva oficina.
  • la tomo-choco 友チョコ, “xocolata d'amigues”, que es regalen entre les noies
  • la jiko-choco 自己チョコ “xocolata per a un”, que és la xocolata que et compres a tu mateix per menjar-te sol. Una mica trist, però qui millor que tu sap quina és la teva xocolata preferida?


Entre tanta xocolata, ja sigui per amor o per obligació, a alguna ment pensant japonesa se li va ocórrer: i per a les noies, què? Així que l'any 1980 es va establir que el 14 de març seria el Dia Blanc White Day ホワイトデー, dia en què els nois han de tornar el regal a les noies.
Però, en el cas dels nois, no cal que sigui xocolata, poden ser altres coses, però sempre han de ser d'un valor superior al regal que van rebre, almenys un 30% segons algunes revistes femenines.

Malgrat tot, sembla que els comerciants no estan mai satisfets i sempre busquen la manera de continuar escurant la butxaca dels consumidors.

I és que ara qui vol la seva part del pastís són les floristeries. Des de 2011, les associacions de floristes han començat la campanya Flower Valentine フラワーバレンタイン en què, oh, sorpresa!, volen que els nois també aprofitin el dia de Sant Valentí per demostrar a les seves xicotes com les estimen regalant-los flors.

Tot i que les flors per Sant Valentí encara no s'han fet molt populars, personalment crec que és donar una mica de temps perquè la idea vagi sedimentant. Fins i tot tenen un Mr. Flower Valentine, el jugador de futbol Kazuyoshi Miura.

Pot ser que el White Day tingui els seus dies compats?

5 de febr. 2014

Les noies núvol

Noies petitones i ben primes, moltes vegades en la línia del que a casa es consideraria saludable. Aquesta és la imatge que la majoria de la gent té de les dones japoneses.

És cert que un alt percententatge s’ajusta a aquesta descripció. Però només cal sortir al carrer per veure que també hi ha noies que són normals, noies que tenen pit i cuixa, i noies que, com a tot arreu, tenen problemes de sobrepés.

Voler estar prima com a sinònim de sana i bonica és un mal extès a totes les societats desenvolupades. Malgrat tot, hi ha vegades que al Japó arriba fins a límits malaltissos, i ni ells mateixos se n’adonen. Ja fa un temps que vaig escriure al bloc com la model Tsubasa Masuwaka es congratulava de pesar el mateix que quan anava a sisè: 37 kilos. I ara ja ronda la trentena...

Aquestes cames les vaig veure la setmana passada i em vaig espantar...

D’acord, em direu. I on és la notícia en tot això?

Doncs que ara s’han posat de moda les “Noies núvol”. És a dir, que les noies grassonetes estan començant a ser tractades com a sexis i no només com a personatges de grups humorístics.

Per començar, l’any passat es va posar a la venta la farfa ラ・ファーファー, una revista de moda destinada a les pochari onna ぽちゃり女, les noies grassonetes que ara anomenen “noies núvol”. Al Japó, cada revista té una model que és la seva musa i representa la seva imatge, i en aquest cas van triar l’actriu i humorista Naomi Watanabe 渡辺直美. La Naomi medeix 1.58 i, segons el seu perfil, pesa 76 kilos, tot i que diuen que va arribar als 95 al 2012.
Atreveix-te a ser una grassoneta sexy!

Ara, és notícia l’aparició del nou grup d’idols Chubbiness, que es podria traduir com “Les rodanxones”. Què és el que les fa especials? Ho heu endevinat! Que són grassonetes!

La companyia de talents Avex, juntament amb la revista CanCam, va organitzar l’Audició Nacional de Grassonetes Zenkoku puniko audition 全国ぷに子オーディション per crear un nou grup. 

Es van presentar 3.500 noies, de les quals es van escollir les 10 integrants del grup Chubbiness.
Quan em vaig assabentar de la notícia, vaig anar directament a la pàgina web per veure els seus perfils. I, oh sorpresa! Tot i que posa l’edat i l’alçada, no hi posa el pes. Fet que em sembla sospitós, quan el que estan intentant vendre és que ser grassoneta és kawaii (cosa que la majoria de gent ja sabia que no anava renyida una amb l’altra...).

I per què em sembla sospitós? Doncs perquè, des del meu punt de vista, no crec que les noies que han triat estiguin grasses. No són els sacs d’óssos que veiem en altres grups d’ídols, és cert. Però jo crec que són noies normals i no pas grasses...

O sinó, digueu-me vosaltres, esteu d'acord amb el titular d'aquest reportatge? "Súper kawaii: un cos grassonet". Trobeu que estigui grassa?

Es podria entrar en un gran debat, aquí. Hi ha gent que està contenta perquè per fi la indústria de l’entreteniment japonesa s’ha adonat de què la imatge de bellesa que estava venent a les nenes no era real i està intentant millorar la situació.

Malgrat tot, jo no puc deixar de preguntar-me si és realment això, o simplement que han vist el “filón” de fer un grup en què la característica principal és que són “grassonetes”, sense que els importi res més...

De moment, encara no podem jutjar. Haurem d’esperar al debut de les Chubbiness el proper mes de març per veure si tenen algun talent. Això sí, hi ha una gran expectació al voltant d’aquestes noies que ompliran de núvols l’star system japonès.

Vosaltres què n’opineu? Creieu que realment s'està canviant el panorama, o simplement volen més calers?
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com