30 de jul. 2014

Sushi Ninja

Davant la qüestió: “anomena un menjar típic japonés”, de ben segur que la majoria de la gent contestaria “sushi” 寿司.

Com que en aquest món de l'internet hi ha gent molt creativa, un grup ha agafat el sushi com a símbol de l’esperit japonès i l’ha unit a un altre concepte japonès com són els ninja 忍者 i ha creat una sèrie animada. I endevines què ha sortit? Sí senyor!  Els Sushi Nija スシニンジャ!

Els Sushi Ninja són els nostres nous súper herois, i sembla ser que parlen amb unes veus molt conegudes per a tots aquells que segueixin l'anime japonès en versió original (jo, en aquest tema, estic completament perduda, així que si trobes algun error, si us plau, fes-m'ho saber!).

L’Ikura (ous de salmó). Optimista i apassionat. Com a bon tokyota, és baralladís i té molt d'orgull a les "ikuras" (=ous). Està doblat per en  Yuki Kaji, que li posa la veu al personatge Eren Jaeger de Attack on Titan.
Afegeix la llegenda

El Maguro (tonyina). Cool i narcisista, és un setciències i és expert no només en sushi sinó també en la gastronomia d'altres països. Parla amb la veu de la Romi Park, que posa veu al personatge Edwar Elric de Fullmetal Alchemist

I, per últim, el Tamago (truita). Tranquil i golafre. Acostuma a dir maki (rotllet) al final de les seves frases, i pot tenir una conversa sencera només dient "maki, maki!". Li posa veu en Mamoru Miyano, la veu de Light Yagami a Death Note.

Segons l’explicació que hi ha al web de la sèrie, fa anys i panys, a la Llunyana Terra de l’Est, existia l’Imperi dels Sushi Nijas. Però es va extinguir i, per tal de poder ressucitar-lo, necessiten trobar els “Amaniments de la Felicitat shiawase no choumiryou 幸せの調味料. Però, què són aquests amaniments? Els Sushi Ninja seràn capaços de trobar-los?

De moment, noméshi ha un capítol de la sèrie però i un punt curiós és que està oberta a la col·laboració dels espectadors. Els Sushi Nija estan fets sota una llicència de Creative Commons, i des del mateix web de la sèrie es poden enviar idees per a persontges que, si són escollits, aniran sortint en els propers capítols.

Jo perquè sóc una negada dibuixant, però i tu, t’animes a enviar una idea?

Perquè us aneu inspirant, us deixo amb el primer capítol!

23 de jul. 2014

The Wizarding World of Harry Potter

Pot ser que no ho hagi dit mai en aquest blog, però no és cap secret que sóc una súper fan dels llibres de Harry Potter o, com es coneix generalment per internet, una Potterhead.

Us podeu imaginar, doncs, el meu grau d’excitació quan al 2010 van anunciar que construirien la zona de The Wizarding World of Harry Potter a l’Universal Studios Japan d’Osaka. No hi havia data fixa, només un vague “estarà llest pel 2014”.

Quatre anys d’espera, no massa notícies i, finalment, al mes d’abril van anunciar la data: 15 de juliol de 2014. Un dimarts. Una setmana abans de què comencin les vacances d’estiu a les escoles.

Aquí va arribar el gran dubte: hi vaig el dia de l’obertura o m’espero uns mesos? Parlant amb el meu amic P, que viu a Tokyo, primer vam decidir que potser millor anar-hi pel meu aniversari, al setembre, que ja no faria tanta calor, que ja no hi hauria tanta gent... Però per què enganyar-nos, tots dos volíem estar allà per el Gran Dia, així que vam acabar comprant les entrades pel mateix dia 15 de juliol.

El problema és que vam entrar en una espiral de confusió i de manca gairebé total d’informació.

Vaig comprar les entrades per avançat en una agència de viatges, perquè en principi es podia reservar hora d’entrada a la zona. Però clar, només es podia si reservaves hotel amb ells. El primer problema: tot i tenir l’entrada, havíem de canviar els paperets per les entrades físiques. Això voldria dir fer una cua més...

Vaig investigar a la pàgina web de l’USJ: la manca d’informació real sobre com aniria tot plegat em va sorprendre i enutjar a parts iguals (potser més enutjada que sorpresa). No hi havia informació sobre els tiquets especials amb hora, no hi havia CAP possibilitat de poder comprar els passis express online i, el més interessant: les dues atraccions de la zona de Harry Potter NO ESTAVEN INCLOSES.

El dia 10 de juliol vaig trobar informació no oficial que deia que l’USJ havia començat a vendre el dia 8 (una setmana abans de l’obertura!) els passis express que incloïen les atraccions de HP. Evidentment, al web de l’USJ (que ja permet comprar online!) ja estaven esgotats.

El dia 14 vaig llegir en un compte de twitter que havien avançat una hora l’obertura del parc, de les 9 a les 8, perquè s’esperaven moltes cues.

I així va arribar el dia 15, en què, plens d’emoció i d’incertesa per si podríem entrar o no, ens vam plantar al parc a les 5:50 del matí. I no us penseu que vam ser els primers, no! Que ja hi havia almenys 200 o 300 persones! 


I ens vam dividir: jo em vaig quedar fent cua a l’entrada i el P va anar a fer cua a les taquilles per veure si teníem sort per aconseguir el passi exprès. A les 7 van obrir les taquilles i vam aconseguir els passis, que tenien hora per poder pujar al The Forbidden Journey a Hogwarts... a partir de les 9 del matí!

Tot i que van dir que obririen a les 8, a les 7:25 ja van deixar entrar els que tenien l’Early Pass, és a dir, tots els que havíen pagat per quedar-se a l’hotel oficial del parc (jo, fins que no facin un hotel que sigui una habitació de The Leaky Cauldron, no pago!). I a les 7:45 van obrir per a la resta. Imagineu-vos a milers de persones corrents com bojos (estil concert de la Miley Cyrus), fins que un treballador ens va dir que encara es podia entrar sense tenir el tiquet de l’hora.

Tal i com està muntat el parc, primer passes per una zona on hi ha arbres que t’eviten que vegis les altres zones. A mig camí, et trobes el Ford Anglia del Sr. Weasley, vivint salvatge entre els matolls. És molt xulo perquè, a la nit, encèn els llums i fa sorolls!

I després de passar el Ford Anglia, gires a la dreta i allà tens l’arc d’entrada a Hogsmead!

La sensació que vam experimentar no es pot explicar! Va ser màgic! Per fi estàvem entrant físicament el món que havíem visitat tantes vegades a les pàgines delsl llibres!

Les casetes tenen les teulades nevades (fet que, comptant que vam arribar a 36 graus al migdia, fa una mica de gràcia).  

Només entrar ja es veu el primer vagó del Hogwarts Express. I aquí hi ha la primera diferència amb el parc que hi ha a Orlando: pel mòdic preu d’uns 3.000 iens (uns 22 euros) pots entrar en un vagó del tren i fer-te una foto.

Després de passar les botigues de Zonco’s Joke Shop...

...Honeydukes... 

...Filch’s Emporium, The Three Broomsticks...

...Ollivanders...

...Owl Post and Owlery...

 ...gires cap a l’esquerra i allà estava esperant-nos: Hogwarts! 

La segona diferència amb el parc d’Orlando: al costat del castell hi ha el Black Lake, on va tenir lloc la segona prova del Triwizard Tournament i on hi viuen el Calamar Gegant i les sirenes, entre d’altres criatures.

El nivell de detall és increïble! Si fas tota la cua sencera, passes per l’hivernacle d’Herbologia... 

...entres al castell i et trobes amb els rellotges de sorra on es mostren els punts de cada casa... 

...l’entrada al despatx de Dumbledore... 

...passadissos amb els quadres que et parlen i es mouen... 

...un holograma del Dumbledore al seu despatx que parla...

...el pensiu... 

...el retrat de la Fat Lady... 

...la sala comuna de Gryffindor amb la llar de foc...

...un holograma d’en Harry, en Ron i l’Hermione que desapareixen sota la capa d’invisibilitat... 

...el Sorting Hat... 

...i, finalment, la sala comuna, amb centenars d’espelmes flotant al sostre.

I és des de la sala comuna que es puja al Forbidden Journey. No vull explicar massa perquè és una experiència que s’ha de viure per primera vegada sense saber res. Només dir que és una passsada. Hi vam pujar tres vegades, o sigui que no cal dir massa...

L’altra única atracció que hi ha a la zona de HP és The Flight of the Hippogriff. En el camí pots veure el camp de carbasses, la moto d’en Sirius i la cabana d’en Hagrid. L’atracció en si no és massa forta, però té la seva gràcia.

Els detalls són presents fins i tot en els lavabo. I aquesta és una tercera diferència amb el parc d'Orlando: estan fets per assemblar-se al lavabo de la Moaning Myrtle. No hi ha les piques aquelles súper xules que apareixen a la peli, però es pot escoltar com la Myrtle (Gemma Gemec en català, si no m’equivoco) plora, riu i parla. Ja seria una passada si de tant en tant aparegués algun fantasma a través de les portes, però m’imagino que seria un gran trauma per als més petits...


Es pot beure Butter Beer (Batut de Bescuit) i Pumpkin Juice (Suc de Carbassa), que jo vaig trobar boníssims!

Pots comprar UNA granota de xocolata (jo m’esperava que fossin mini granotes) i, en teoria Bertie Bott's Every-Flavour Beans. Dic en teoria, perquè ja estaven esgotades abans de què obrissin el parc, cosa que em sembla una mica estrany...

I per la nit, veure-ho tot amb els llums encesos és encara més màgic!


Per poder tornar a entrar a la zona de HP després d’haver-hi sortit, necessites tenir el passi exprès (almenys el primer dia va ser així), perquè vam veure moltes persones que volien entrar-hi i els deien que no perquè no tenien aquest passi...

En definitiva, vaig sortir ARRUINADA del parc, però completament feliç i satisfeta!

I a tu, t'agrada Harry Potter? 

16 de jul. 2014

Tatamika, o quan portes massa temps al Japó

D’aquí a poc farà 6 anys que visc al Japó. Ja sé que és un tòpic com una casa, però el temps passa volant.

Però de la mateixa manera que el temps passa volant, els costums del país d’acollida no passen volant, no, sinó que passen factura.

És un tema de conversa força típic entre els expatriats el de parlar de quines coses que al començament de viure aquí ens semblaven impensables o, fins i tot, una xorrada, s’han convertit en una part natural del nostre dia a dia sense adonar-nos.

Tant és així, que potser tothom que viu al Japó i té un blog ha escrit algun post semblant en algun moment. I els que no en tenen, segur que n’han parlat amb d’altres expatriats.

Sense anar més lluny, l’altre dia em vaig topar amb un post publicat al portal Rocket News 24 sobre aquest tema que em va fer somriure perquè, just dos dies abans, un amic s’havia rigut de mi perquè anava fent reverències mentre parlava per telèfon en japonès. Perquè jo, com tots els estrangers que porten un temps vivint aquí, m’he “tatamitzat”.

El terme tatamika 畳化 provè del neologisme francès tatamiser, que literalment es podria traduir per  “tatamitzar-se”, és a dir “japonesitzar-se” o incorporar trets japonesos en els teus actes del dia a dia.

Aleshores, en quins aspectes m’he tatamitzat? En tants que ja gairebé ni me n’adono, però intentaré donar-vos un tastet.

Per començar, com ja comentava, l’anar fent reverències al meu interlocutor quan parlo per telèfon. Me’n recordo de quan ens posaven vídeos a classe de japonès, en què es veia al típic oficinista parlant en un telèfon públic i fent una reverència en acomiadar-se. Tots ens en rèiem i pensàvem que el protagonista del vídeo era tonto. Doncs, vés per on, jo m’he convertit en la “tonta” que fa reverències abans de penjar el telèfon. Però només em passa quan parlo en japonès, quan parlo en qualsevol altre idioma no ho faig...
Dient "sí, sí, sí"
Una altra és la de descalçar-me abans de sortir de casa. I no només això, sinó que també entro de puntentes fent grans passes si ja m’he calçat i m’he adonat de què m’he oblidat alguna cosa dins de casa, perquè he passat a pensar que és brut entrar amb sabates a casa. No cal que us digui que els japonesos es descalcen en entrar no només a casa seva sinó a qualsevol casa. Les cases japoneses normalment tenen sabatilles especials per a visitants i moltes clíniques de barri, per exemple el meu dentista, també en tenen. Jo no arribo a tant, però sí que us haureu de descalçar si veniu a casa meva, així que porteu mitjons nets.

Fins i tot en els costums de menjar m’he tatamitzat! Els japonesos, abans de començar a menjar, diuen itadakimasu いただきます, literalment “estic rebent”, costum que prové del budisme i que s’entén com un agraïment tant a la persona que t’ha preparat el menjar com al éssers vius que han donat la seva vida perquè tu te’ls puguis menjar. Aquest itadakimasu es diu ajuntant les mans en posició de pregària davant del pit i amb els bastonets en horitzontal entre el dit polze i l’índex.

No és equivalent al nostre “Bon profit!” perquè no se li diu a persones que estan menjant o van a menjar, sinó que es diu com per a tu mateix. Igualment, quan s’acaba de menjar, es diu gochisô sama deshita  ごちそうさまでした que es podria traduir com a “ha estat un bon àpat” i també es diu per a un mateix. Doncs bé, des que vaig a les escoles i dino amb els nens, que fins i tot quan estic sola a casa faig aquest ritual de dir itadakimasu i gochisô sama deshita.

La llista és mooolt més llarga que tot això, però millor ho deixarem per un altre post!

I tu, t’has tatamitzat? Fa molt de temps que vius en un altre país i se t’han enganxat costums o manies del país d'acollida?

9 de jul. 2014

Burahara, bullying sanguini

Sabeu quin és el grup sanguini dels jugadors de les seleccions que han participat al Mundial de Brasil?

Imagino que la majoria de vosaltres ni ho sap ni li interessa. Bé, a mi tampoc, però a la població japonesa sembla que sí.

El el post anterior ja vaig parlar de la importància que els grups sanguinis tenen al Japó, així que, si no ho sabeu, m’espero a què aneu a llegir-ho per continuar.

Llegit? Seguim, doncs.

Quina colla de xorrades, pensareu. Jo hi estic d’acord, però és una superstició tan arrelada a la societat japonesa que ha portat a l’aparició del burahara ブラハラ, o el que jo traduixo com a bullying sanguini. Burahara és una paraula inventada pels japonesos provinent de l’anglès blood type harassment ブラッド・タイプ・ハラスメント, persecució per grup sanguini.

El burahara, com ja haureu pogut imaginar, consisteix en discriminar les persones depenent de quin grup sanguini tenen.

Per exemple, no són estranyes les festes per trobar parella konkatsu 婚活 basades exclusivament pel grup sanguini. O dones que trenquen amb les seves parelles quan descobreixen el grup sanguini. Un internauta japonès explica la conversa que va tenir amb una cita:
大人の名無しさん2012/02/22() 14:05:59.27 ID:z98dMmpl
ある日の事。A型女子『○○ちゃんて、なに型??』私B型なんだあ。」
A
A女子「うそっ!私B型の人ってキライなんだよね~」私「ヘェ~。」
それから、A女子には血液型に血液型言うのが怖い。(((o(**)o)))
 Un dia, va passar això.
Noia del grup A: “xx-chan, de quin grup sanguini ets?”Jo: “Del grup B”Noia del grup A: “Mentida! Jo ODIO els nois del grup B!”Jo: “Eh?!”A partir d’aquell moment, em fa por dir quin grup sanguini sóc a noies del grup A.
Això són coses d’excèntrics, no pas discriminació. Però si us dic que també passa a la feina?

Posem per cas una persona que està buscant feina. Tot i que, en principi, està prohibit, la majoria de les empreses pregunten quin grup sanguini ets. Moltes vegades no té cap influència en el fet de ser contractat o no, però imagino que ja deixa l’entrevistat amb una mala sensació, sobretot si són del grup B o de l’AB. Per exemple, l’exprimer ministre japonès Tarô Asô va posar en el seu perfil a internet que era del grup A, mentre que el seu oponent era del grup B. Endevineu qui va guanyar?

En el cas de les llars d'infants, n'hi ha que divideixen les classes per grups sanguini i utilitzen tècniques d'ensenyament específiques per a cada un.
Font
Malgrat que crec que aquesta no és una pràctica massa estesa (jo no he vist aquest tipus de comportament en cap de les escoles de primària a què he anat), també passa en l'esport.

Per exemple, la selecció de softball japonesa va rebre entrenaments personalitzats depenent del grup sanguini, i van guanyar les olimpíades de Beijing. Proba irrefutable de què la tàctica funciona, oi?

I si mirem la selecció de futbol japonesa d’aquest any veurem que, dels 23 samurai blue, només 3 jugadors tenen grup B i 3 tenen grup AB, mentre que 9 de l’A i 8 de l’O...

Per què són aquests dos grups, el B i l'AB, els més mal vistos? Doncs perquè segons la teoria del grup sanguini, el grup B no sap treballar en grup i va a la seva bola, i l'AB és egoïsta i tenen tendència a procrastinar. Evidentment, els que són del grup A o O no ho fan mai, res d’això, oi?

En fi, faria gràcia si no fos perquè fa molta ràbia que et cataloguin només per una cosa que no té cap base científica com és el grup sanguini. Jo, en teoria, hauria de ser lo peor de lo peor! Estrangera, dona i de grup AB. Amagueu les criatures, que ve el monstre dels ulls grans!


I us deixo amb un infogràfic que resumeix d’una manera fàcil tot el tema de la bogeria dels grups sanguinis... Què n'opineu, del preservatius diferenciats per grup sanguini? 

2 de jul. 2014

I tu, quin grup sanguini ets?

Una de les converses que més es va repetir poc deprés de venir a treballar al Japó va ser:

Japonès: 何型?Nanigata? Quin grup ets?
Jo: 何の?Nanino? De què?
Japonès: 血液型。Ketsueki gata. De grup sanguini.
Jo: ああ、ABです。Aa. AB desu. Ah. Sóc AB.
Japonès: へえ。変わってるね?Ee. Kawatteru ne? Ets rara, eh?

Clar, que de bones a primeres, sense conèixer-te de res, algú et digui que ets rara, doncs no és massa agradable, la veritat. Però ben aviat vaig descobrir que no ho deien per maldat (en principi) sinó que al Japó creuen que el grup sanguini determina la personalitat de les persones.


L’interès sobre els grups sanguinis al Japó va créixer com a resposta a l’afirmació de científics occidentals que, durant els anys 20, van dir que el grup dominant a Àsia era el B, el mateix que a la majoria d’animals. Us podeu imaginar que això no va agradar massa als japonesos...

Actualment, al Japó, el grup sanguini predominant és l’A, seguit de l’O, el B i l’AB. Voleu saber quines són les famoses característiques?

 Les persones que tenen grup sanguini A són persones prudents que donen molta importància a l’harmonia amb l’entorn. Entre les seves qualitats, trobem que són responsables, que no actuen impulsivament, que no s’avorreixen en feines monòtones, respecten molt les normes, són honestes, molt puntuals i compleixen les seves promeses. Entre els seus defectes, trobem que són tan prudents que no aconsegueixen relaxar-se i veuen les coses d’una manera negativa, els costa adaptar-se a entorns nous i són molt susceptibles a les crítiques.

 
Les persones que tenen grup sanguini O, el segon més popular al Japó, són persones sociables i alegres a les que els agrada el tracte amb les persones. D’entre les seves qualitats, destaca que són bons líders, que dónen molta importància a l’amistat, que s'esforcen fins a aconseguir els seus objectius, que no els agrada perdre i els costa molt desmoralitzar-se. Quins són els seus defectes? Doncs que són molt impulsius i moltes vegades tenen remordiments, que són desconfiats amb les persones que no coneixen, tendeixen a dividir les persones entre amics i enemics, són cabuts i no donen importància als detalls.

 Pel que fa a les persones que tenen grup sanguini B, són persones que van a la seva bola. Les seves principals virtuts són que són molt energètics, positius, no donen molta importància al que els del seu entorn pensin d’ells, són curiosos, tenen molt hobbies, pensen fora del motlle, són molt creatius i diuen el que pensen. Entre els defectes, destaca que es cansen molt ràpid de les coses, que se li veu a la cara quan una cosa no els agrada, que no els agrada rebre ordres, que no són massa bons en el treball en equip i que els costa concentrar-se en fer només una cosa.

 I per últim, el grup AB, el meu, són persones amb idees originals i lliurepensadors. Les seves (nostres?) qualitats són que tenen característiques tant del grup A com del grup B, i per això són capaços de manegar-se en qualsevol situació. Per una part són emotius i impressionables, però alhora tenen una part impertorbable. Són analítics, tenen moltes idees i són bons en extreure informacions. I els defectes? Que a vegades fan les coses de manera molt impulsiva, mentre que d’altres triguen molt a decidir-se. Odien els costums sense justificació i les nyonyeries. Són molt crítics i a vegades poden semblar sarcàstics. De vegades els falta perseverància i tenen tendència a procrastinar.

No sé si us n’heu adonat, però la majoria de característiques que són considerades positives per als japonesos es troben en les descripcions dels grups A i O. Per exemple, la importància de mantenir l’harmonia wa  és una cosa molt japonesa, així com la puntualitat.

En canvi, moltes de les característiques que els japonesos no consideren massa positives les trobem en els grups B i AB, com per exemple que vagin a la seva bola o que no els agradin les tradicions. 

Els japonesos donen tanta importància als grups sanguinis que fins i tot hi ha hagut casos de discriminació per causa de tenir un grup sanguini determinat. Però aquest tema el deixo per la propera entrada.


I vosaltres, quin grup sanguini sou? Us sentiu identificats?
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com