31 de jul. 2011

La Nemui a la revista Eikyo

La Nemui ha trobat una altra manera de lligar el periodisme i el japonès gràcies a la proposta que em va fer la revista Eikyo, influencias japonesas de col•laborar amb ells.
Em van preguntar si podia presentar una recepta típica de l’estiu. I què millor a l’estiu que uns zaru soba ben fresquets? Així que només cal que compreu el número 2 de la revista i trobareu la història d’aquests fideus i com fer-los a casa. És ben fàcil! (^_^)


La revista és una publicació acabada de néixer, i ja podeu trobar els números 1 i 2 en botigues especialitzades, a Barcelona, Sabadell, Madrid, A Coruña, Martorell, Reus i Girona.

Jo no he pogut veure encara cap número físic, tot i que gràcies a la seva amabilitat tindré el número 2 a les meves mans ben aviadet, que m’arribarà per correu (^_-).

En les seves pàgines podreu llegir sobre arquitectura, art, cultura en general, viatges... així que, si esteu interessats en el món japonès, és una lectura més que recomenable! També tenen un blog, un twitter, un facebook... així que són ben fàcils de seguir.

I estigueu atents a què surti el número 3, perquè també m’hi trobareu entre les seves pàgines! p(*^_^*)q

Ah! I acabo de veure que fins i tot han afegit el meu nom al web com a col•laboradora hehe...

28 de jul. 2011

Kit Kat series #19: Cafè amb llet de granja

Aquest és un Kit Kat que vaig trobar per casualitat i que se situa entre el top 5 dels Kit Kat que he menjat fins ara.




El Kit Kat Cafè amb Llet de Granja dins d’un got de cartró amb dos sobrets d’un nou cafè instantani de la Nescafé: cafè amb llet de les granges de Hokkaido.



Hokkaido és coneguda, entre d’altres coses, per ser una de les prefectures productores de llet. La veritat sigui dita, tots els productes làctics que vaig menjar quan vaig anar-hi de visita, eren boníssims!!

I bé, aquest Kit Kat també ho estava, de boníssim! En obrir el paquet, et trobaves amb les barretes de xocolata amb llet que desprenien un lleu aroma a cafè. Però l’explosió de sabor venia en el moment de la primera mossegada... Semblava que t’estiguessis menjant una galeta Marbú Dorada sucada en Nescafé!!


Aquí al Japó no n’hi ha, de Marbú Doradas, així que va ser com fer un viatge dimensional i trobar-me a Vilanova per uns instants...

Realment, és una llàstima que ja no es pugui trobar a les botigues...

Valors energètics del Kit Kat de cafè amb llet de granja (per paquetet de 12.3g)

Calories: 69 Kcal

Proteïnes: 0.46 g

Greixos: 4 g

Hidrats de Carboni: 7.7 g

Sodi: 3-10 mg

27 de jul. 2011

Propostes de Remake per a Harry Potter and the Deathly Hallows

El dia 15, a les 17.15, vaig anar a veure Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2. El desenllaç a 10 anys de pel·lícules, a tots els llibres, tot i fer ja 4 anys que va sortir publicat el setè volum de les aventures del Nen Que Va Sobreviure.


I, evidentment, em va decepcionar i no em va agradar gens.

Ara em direu: “Oh, clar, ets tan friki dels llibres que esperes que tot sigui igual, però són pel·lícules!”, “Ets massa purista”, “Ets massa exigent”.

I no anireu del tot desencaminats. Però no es tracta pas d’això. La veritat és que la qualitat de les pel·lícules, a partir de la magnífica Harry Potter i el Presoner d’Azkaban, no és que fos dolenta... és que és inexistent. Per això, quan vaig veure la primera part dels Hallows, em vaig sorprendre gratament. Als tres primers minuts, la pel·lícula ja m’havia atrapat i m’havia fet saltar les primeres llàgrimes. I potser, encegada per aquest moment de lucidesa del director, pels tràilers i per les ganes que tenia de veure en la gran pantalla tot allò que m’ha fet plorar cada vegada que he llegit el llibre, em vaig pensar que la segona part seria emocionant i que ploraria de principi a fi.

Craso error.

No tan sols no em va emocionar, sino que em vaig sentir perduda durant les poc més de dues hores que dura la pel·lícula. Els crítics que no tenen ni idea dels llibres (i a vegades dubto que tampoc en tenen de cinema) diuen que és la millor entrega de totes, que és un clímax continu, amb un ritme trepidant...

Jo matisaria.

Més que clímax continu, és un gran anticlímax.

Més que ritme trepidant, una mena de vídeoclip en què no s’entenen la meitat de les coses.

Si la gent que ens sabem els llibres de memòria no entenem què passa a la pel·lícula, què passa amb els que no els han llegit? Bé, potser el problema és que jo sóc curteta... Però, segons la Zarita, s’han donat casos de gent que ha cregut descobrir el veritable pare del Harry...

De debó, quin és aquest despropòsit?

Tot i això, hi ha dos actors que es mereixen tots els reconeixements del món: l’Alan Rickman com a Severus Snape i l’Helena Bonham-Carter com a Bellatrix Lestrange. Simplement, brutals!


I ja que aquests dos actors són dels pocs que se salven de la crema que faria (la Maggie Smith com a McGonagall també és molt bona, però em sobra la brometa que li fan dir en aquesta entrega...), els aprofitaria per fer un remake de la pel·li.

Perquè no puc evitar pensar com hauria estat aquesta última pel·lícula si l’hagués dirigit el Tim Burton o el Quentin Tarantino...

El Tim Burton li hagués donat aquell toc de malson que té el llibre, de pel·lícula de por... (amb la música de Danni Elfmann, of course ^_-)

I el Tarantino, el toc sanguinari que es mereix...

Oh! O el Takeshi Kitano!

I ja, l’última proposta.

Ja que, tal com comentàvem amb la Marta, l’expressivitat interpretativa de’n Michael Gambon com a Dumbledore és 0... per què no contractar en Chuck Norris? Crec que la barba blanca li quedaria bé...

A algú se li acut algna idea més per al remake del Harry? Segur que seran moooolt millors que les que se li van acudir al director...
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com