31 de gen. 2010

No se m'havia acudit

Avui, escoltant l'edició del divendres del programa "La competència", que s'emet tots els dies a Rac1 de dotze a dues del mitgdia (de 8 a nou del vespre, hora de la Vila del Pingüí), he escoltat aquesta frase i m'he rigut moltíssim!


Estaven dient que segons una investigació de la BBC, una de les principals causes de disputa entre parelles és el tema del reciclatge (del qual ja n'he parlat aquí i aquí). I un dels personatges ha dit


"Fixa't si la meva dona està conscienciada amb el reciclatge, que quan llença els preservatius usats, separa el plàstic de l'orgànic"


I clar, m'ha fet pensar, perquè és una cosa que no se m'havia acudit mai... Al Japó com es consideren? Orgànic o inorgànic? Canvien de categoria una vegada fets servir? 


Seria una situació molt divertida anar a una botiga, comprar preservatius, i en el moment d'anar a pagar, preguntar-li a la dependenta: "Disculpi, tinc un dubte, a la capsa posa que el contingut és plàstic, però una vegada fet servir, es considera brossa combustible o incombustible?" 


Ostres, un dia ho hauria de fer... Només d'imaginar-me la cara de la dependenta, ja ric jo sola! xD

Blame it on the kotatsu

Visca la indolència! (Segons el diccionari Grec de la llengua catalana: [del ll. td. indolens, -ntis 'que no fa mal', i d'aquí, 'apagat, sense ànsia de res'])

La veritat és que tinc un munt de temes pensats per escriure i també tinc mooolt de temps per fer-ho, però arribo a casa, i m'assec al kotatsu, i l'única cosa que faig és perdre el temps davant de l'ordinador i menjar (però el per què sempre tinc gana al Japó donaria per un altre post, així que millor ho deixem...).

El kotatsu, aquest gran invent japonès... 



(Aquesta és la imatge actual del meu kotatsu. I encara està força endreçat, perquè vaig netejar ahir :P)


I és que quan arribes del fred carrer i entres a casa, a on et surt baf de la boca mentre et treus les sabates (calentito calentito!) i seus de seguida dins el kotatsu i comença a escalfar-se... a ver quién es el guapo que se levanta! 

I clar... Encara que no hagis de mirar res per internet... li comences a donar al "torna a carregar aquesta pàgina" al facebook, al twitter, al correu... i així vas passant les hores sense fer res de profit... Fins i tot hi ha vegades que tens set i no beus aigua per no aixecar-te!!

De fet, es pot veure clarament tot el que faig servir (revistes, mantes, bolígrafs, llibres...) girant al voltant del kotatsu... tot en una distància a la que es pot arribar només allargant el braç. Perquè si està una mica més lluny, t'ho mires amb ulls de pena i t'autosuggestiones de què no ho necessites... És com una mena de forat negre...

Jo ja començava a estar preocupada de ser l'única a qui li passa això. Però parlant amb la gent, te n'adones que no ets l'única... De fet, ara m'estic llegint un manga que es diu Nodame Contabile, i hi ha un capítol sencer dedicat al kotatsu. I em vaig sentir taaan identificada! xD (Cliqueu a la imatge per fer-la gran, que val la pena!)




Des d'aquí faig una crida... Calefacció central al Japó, ja!!!

27 de gen. 2010

Connexió Japó 2 - Reciclatge

Bé, aquí teniu la segona entrega de "Connexió Japó": el reciclatge!

Sobre aquest tema ja en vaig escriure al mes d'agost, però va ser un post llaaarg i dens... així que si tu ets una d'aquestes persones que no et vas llegir el post, aquí tens la versió radiofònica i reduïda sobre el tema.

Que jo em pregunto: l'Akira Toriyama recicla? L'envàs de Robovita A de l'Arare era acer o alumini? Ja podria fer que el Dr.Slump inventés una màquina que separés la brossa i la tragués sola...

En fi, que us deixo, que avui toca treure el plàstic...


Per cert, no sé què passa que a l'hora de copiar el link de la playlist perquè s'afegeixin les seccions, només m'apareix la primera, així que a partir d'ara aniré posant els links a dins del post.

26 de gen. 2010

No te digo ná y te lo digo tó

Heu vist el nou banner a la columna esquerra?

Doncs com diria el Vicentín, "no te digo ná y te lo digo tó!"

25 de gen. 2010

Balena


Sí, avui a l'escola m'han fet menjar balena. No ha sigut gran quantitat (menú escolar, potser no han sigut ni 50 grams), però pensar que avui he contribuït al negoci que acaba amb la vida d'aquests animals tan monos i que estan desapareixent, doncs m'ha creat una sensació estranya.

I no és que jo sigui ecologista, ni vegetariana ni res per l'estil. Però el que m'ha sobtat ha estat que s'inclogui al menú escolar la carn d'un animal, quan la seva pesca (en el cas de balenes es diu pescar?) està prohibida a la majoria dels països desenvolupats i que cada any comporta problemes al govern japonès amb grups ecologistes i amb governs de tot el món. I encara m'ha sorprès més quan una nena de quart de primària (que és el grup amb què he dinat avui) ha dit tan tranquil·lament quan jo he dit que a Espanya està prohibit menjar balena: "Però és que és part de la cultura japonesa".

Ah, i el sabor... era com carn una mica dura, i una mica insípida, la veritat...

Així que si ni tan sols està bona... perquè la cacen?

Hi haurà algun significat polític ocult al darrere de servir balena en el dinar escolar?

Jo no ho sé...

En fin...

(I acabo amb una pregunta de trívial: quin és el mamífer més gran del món?)

24 de gen. 2010

Freedom for Schödinger Cat!



O això és almenys el que hi ha escrit a la samarreta que m'ha arribat directament des de terres del nord d'Espanya com a regal de Nadal ^__^

Per tot aquells que no siguin tan freaks com nosaltres i no seguiu la fantàstica sèrie "The Big Bang Theory" (no sé a què espereu per veure-la!), us explico. El gat de Schrödinger està basat en un experiment dut a terme als anys 30 per un científic anomenat Schrödinger (com sino) i, segons la viquipèdia:

El gat de Schrödinger o la paradoxa del gat és un experiment mental publicat pel físic Erwin Schrödinger per tal d'il·lustrar la complexitat de primitives interpretacions al voltant de la mecànica quàntica al traduir les conseqüències d'esdeveniments subatòmics a sistemes macroscòpics.

L'experiment original es basa en posar un gat (viu) dins d'una caixa d'acer tancada i opaca juntament amb els següents elements (els quals han d'estar protegits de qualsevol interferència directa del gat): un comptador Geiger, i una certa quantitat d'una substància radioactiva que asseguri que en el decurs d'una hora hi hagi un 50% de probabilitats de què almenys un dels àtoms es desintegri (i un 50% de què no se'n desintegri cap); si això passa, el comptador Geiger allibera un martell que trenca un flascó d'àcid hidrociànic (molt tòxic) que matarà el gat.

En aquest escenari, tant el gat com la partícula depenen d'un sistema regit per les lleis de la mecànica quàntica. Seguint el Principi d'incertesa que s'aplica a la interpretació de Copenhague, mentre no obrim la caixa, el gat està viu i alhora mort. Al mateix moment d'obrir la caixa, el propi fet de l'observació modifica l'estat del gat, que passa a ser només viu o només mort.


Que dius... pobret gat!!=^エ^=

A banda de la samarreta, també m'ha arribat això!!



Ja sé que no es pot distingir massa bé, però es tracta d'una manta amb mànigues, com la que la Penny li regala al Leonard abans que marxin d'expedició al Pol... nord? (no m'enrecordo massa bé). A banda de què és vermella ^__^ té unes butxaquetes per posar els peus, de manera que quedes completament embolicada!! És una passada!!

Així que us podeu imaginar lo calentona que he estat fent la meva pròpia marató de Lost... preparant-me per a l'última temporada en una setmana!!!!!!!! (I el Sawyer em continua posant tribal cada vegada que apareix en escena!! Ains mamá!)


21 de gen. 2010

Connexió Japó

Ahir, després de gairebé tres anys, vaig tornar a la ràdio.

Bé, tornar tornar potser no seria la paraula, perquè físicament no hi vaig tornar. Però gràcies a l'ajuda del nostre estimat Skype (no sé jo què seria de la meva estada al Japó sense ell!), al meu frikisme i a les ganes de la Marta, vam poder aconseguir una cosa que ja hagués volgut fer fa temps: començar una secció explicant curiositats, frikades i coses que em sorprenen en la meva vida diària a la Vila del Pingüí.

Com que la majoria de la gent no viu a Vilanova (o ni tan sols viu a Espanya...) és una miqueta difícil que pogueu escoltar la secció en el moment en què s'emet (si no canvia la cosa, els dimecres a les 13:08, hora peninsular espanyola, al 96.3 de la FM). Així que una vegada més, gràcies a les tecnologies i al interné, cada setmana podré anar posant aquesta petita aportació que faig a les "ondas" per si voleu escoltar-me (com si no tinguéssiu prou amb llegir les meves parrafades, ara a sobre també us dono la tabarra per la ràdio! :P)

No és gran cosa, i no és pas la meva intenció fer sociologia ni fer creure a la gent que el que jo dic és la veritat absoluta. Tan sols pretén ser la visió particular d'una vilanovina des de la terra de l'Arare (^_^)v

Al Facebook de "La Ciutat a Onda Cero Vilanova" aniré posant vídeos i fotografies per anar il·lustrant els temes que anem tractant a la secció. A més a més, sempre seran benvingudes idees, propostes, coses que vulgueu saber o temes que vulgueu que tracti a la secció (des d'aquí faig un crit per tal de demanar el vostre ajut, perquè sinó les idees se m'acabaran!)

I res, acabo donant-li les gràcies a la Marta per permetre el meu "comeback"! Espero poder compartir moltes més estones freaks amb tu! ^___^


11 de gen. 2010

El ratoncito Pérez (o Nemui-sensei, el Retorno)

Bé, ja anava sent hora que em posés a escriure un post com Déu mana...

Després de dues setmanes de vacances (que jo ja no recordava el que era tenir tants dies de vacances!) ja fa una setmana que he tornat a la "vida normal". I amb la vida normal, "la vuelta al cole".

En aquesta nova temporada de "Las Aventuras de Nemui-sensei", que durarà fins el mes de març, que és quan acaba el curs al Japó, la Nemui s'enfrontarà de nou als nens de primer fins a quart. I què és el que farà perquè aquests nens coneguin una mica la cultura espanyola?

Explicar el conte del Ratoncito Pérez.

De petita, i como a todo hijo de vecino, en caure-se'm una dent, la posava a sota del coixí perquè per la nit vingués el "Ratoncito Pérez" i me'l canviés, en el meu cas, per una moneda de 500 pessetes.

Però del que no tenia ni idea era de què la història del ratoncito la va escriure un frare, el Pare Coloma, per tal de consolar el Rei Alfons XIII quan se li va caure la primera dent.

Així que buscant què fer amb els nens durant aquest trimestre, vaig pensar en explicar un conte espanyol i, per casualitat, vaig trobar que aquest conte, a més de ser típic d'Espanya, també estava traduït al japonès!! Així que matava dos pájaros de un tiro (o com dirien els japos: "dos ocells amb una pedra" Isseki nichô一石二鳥)!

Aleshores, el que vaig estar fent tota la setmana passada va ser preparar el que els japonesos anomenen "Teatre de paper" (Kami Shibai 紙芝居). Això del "teatre de paper" no és més que preparar unes làmines amb dibuixos que il·lustrin el conte, i anar explicant-lo mentre es van passant els dibuixos.

Ben simple, però que a mi, entre llegir-me el conte en japo, decidir com l'escurçava, canviar el final perquè no fos "eso es porque todos somos hijos de Dios y los niños pobres son tus hermanos", fer les còpies dels dibuixos, escriure els textos i plastificar-ho tot plegat... em va portar tres dies gairebé sencers de feina >_<

La idea que jo tenia per explicar el conte era llegir-lo jo primer en castellà, i que la profe el llegís tot seguit en japonès. Tot i que no tenia molt clar si els profes ho voldrien fer, la profe amb qui em va tocar fer classe el divendres va dir que sí, que primer llegís jo en castellà i que aleshores els diria als nens que, a partir del dibuix i del que jo he dit, què es pensaven que havia passat.

Jo no sabia com aniria tot plegat, però va ser tot un èxit!! Els nens van parar atenció (almenys no van muntar escàndol :P) i fins i tot sembla que s’ho van passar bé i tot!




El que em va deixar més parada de tot, va ser que hi havia un nen (el nen de la jaqueta vermella i les mànigues de ralles que surt a l’esquerra de la foto) que només veient els dibuixos, els gestos que jo feia i el que jo deia, encertava totalment el que havia dit!! Flipant! Jo pensava que si jo hagués estat en la seva situació, i una profe japa m’hagués explicat el Momotaro, el conte infantil japonès per excel·lència, en japonès, jo no hagués entés res... i els nens de la classe haguessin muntat un escàndol que pa’qué!

[Ah, i no ve a cuento, però el nen que surt a la dreta de la foto és mig americà mig japonès i és una monaaada!! És el nen del que em vaig enamorar el primer dia que vaig fer classe :P]


Aquest nen es diu Tsubasa i quan jo parlava deia: “No pillo reeees!!!!” i es pixava de riure xDD


En acabar d’explicar el conte, els vaig repartir un dibuix del ratoncito pequè el pintessin, i tots es van posar súper contents perquè en acabar-lo jo els hi vaig posar “Muy bien” en boli vermell.

Si és que, a vegades, no cal gran cosa per fer feliços uns nens.... ^__^


(I sí, en algun moment explicaré el meu viatge a Pekin, que no és que no tingui temps, és que fa una mica de mandra... Però no patiu, que l'explicaré, perquè hi ha un parell de moments d'aquells que sientan precedente, que es diria :P)

5 de gen. 2010

Ya vienen los Reyes...



Sí!

Al Japó ja han arribat els reis!! Acabo de rebre una capsa amb el contingut següent:

  • 1 galleda de fregar
  • 2 pals de fregar extensibles
  • 3 mochos
  • 3 paquets de baietes Ballerina
  • una cafetera de les de tota la vida
  • la game boy advance vella de mon germà
  • llibres infantils
I us podeu imaginar que tot i així estic encantada amb el contingut!?

Per fi ja no hauré de fregar el terra de genolls!!

Visca l'alliberament de les dones!! xD

I us deixo que m'estic viciant al Pokémon Pinball, que feia més de 10 anys que no hi jugava!! Best-game-ever!! (A veure si aconsegueixo batre el rècord de mil milions de punts que vaig aconseguir una vegada... :P)

4 de gen. 2010

I think I'm turning Japanese...

... I really think so!

No sex, no drugs, no wine, no (wo)men
No fun, no sin, no you, no wonder it's dark

Crec que m'hauria de començar a preocupar... :P


Què dura que serà la tornada a la feina...
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com