30 de des. 2009

I el 2009 s'acaba...


Béeee, com ja ve sent tradició, en arribar el final de l'any arriba el moment de fer una valoració de tots els moment viscuts durant el 2009. No tinc la intenció de fer un post excessivament llarg (tot i que ja sabeu que sense proposar-m'ho tendeixo a enrotllar-me...), i no sé ben bé què en sortirà, però allà vamos.

(Intenteu llegir el post amb les nadales de Nat King Cole que apareixen a la pel·lícula 2046, que no sé per què és el que sona dins el meu cap ara mateix).

A veure... comenci per on comenci, que ha de ser des del principi, no cal dir que l'any no podria haver començat pitjor que el que ho va fer... Però com bé diu la cançó dels Phoenix "If I ever feel better" (cançó que va ser el meu to de despertador fins el mes d'agost), "they say an end can be a start", i així ho va ser! Finalment em vaig decidir a marxar de Vilanova per traslladar-me a Barcelona!

La meva emancipació i vida a la capital, des del febrer fins el juliol, va ser curta però intensa... Mare meva, què bé que senta el fet de trigar 20 minuts des de la porta de casa fins a la feina en metro!! I no haver d'agafar la Renfe!! Vaig estar dues setmanes arribant a la feina i dient-li a tothom que no em podia creure el fet de no haver de barallar-me amb la Renfe cada dia!! I què dir del fet de poder sortir per la nit i dir "estic cansada, me'n vaig a casa!", i no haver d'agafar el nit bus!! Aaaaaah! Genial!!

Llàstima que no tingui fotos del piset... Amb lo mono que era!! Només dues o tres que va fer el Pablo quan va venir a BCN.



Això va ser el mes de febrer... Al mes de març me'n vaig anar a Suïssa a veure el Manuel! Llàstima que va ploure toooota la setmana, i just quan tornava es posés a fer bon temps a Suïssa i a ploure durant una setmana més a Barcelona...



I així, entre malsons, pluges i Voll Damms a l'Elisabets, vam arribar al mes d'abril, i amb el mes d'abril la setmana santa, i amb la setmana santa... "Barcelona la nuit!" Que si "La pelota Vasca", que si el Guitar Hero, que si la final de la Champions... Vamos, un no parar!!

Abril també va ser el mes d'anar a Madrid a fer l'examen a l'ambaixada que m'ha permès estar aquí al Japó ara mateix. No ho vaig saber al moment, més aviat em van dir que no era "la elegida", però per una vegada em vaig sentir satisfeta de l'examen que havia fet (era mooolt fàcil, la veritat...).



Els caps de setmana del mes de maig van estar molt ocupats entre anar a la biblioteca de la Pompeu de Glòries per estudiar per l'examen final de Japo de la EOI (aprovat! ueeee! ja m'he llicenciat de la EOI!!) i el Guitar Hero... I finalment vaig veure "REC" que no feia tanta por com deien... de fet, feia més por el que jo em pensava que passaria... serà que tinc una ment massa retorçada? Ah! I també va ser aquest el mes en què em van dir que m'havien concedit el Premi Extraordinari de la Promoció per Estudis d'Àsia Oriental! Flipant quan em truca ma mare per dir-me "que t'han donat un premi" i jo "però quin premi vols que m'hagin donat si no he participat en res?" Surrealista...

El mes de juny va arribar, i amb ell el temut examen final de japonès... seguit d'unes merescudes vacances a Galícia amb el Peke! Vaig fer l'examen, i just el dia després d'acabar-lo rebo la trucada que va canviar el rumb de l'any... Després de dir-li a l'Almu "Tia, necessito un canvi a la meva vida", em truquen des de l'ambaixada japonesa per dir-me que havia d'estar al Japó el 2 d'agost! Us podeu imaginar la de crits que vaig fer!!

Això a tres dies de marxar cap a A Coruña... a la que vaig arribar amb ressaca i havent dormit dues hores per haver anat al Razz la nit anterior... si es que me lían, me lían... (y yo que me dejo liar muy rápido...).

A Coruña va ser, simplement... genial!! Crec que és la primera vegada a la vida que puc dir que vaig fer vacances de debó, d'aquelles de no fer res: jugar al Guitar Hero (el de debó :P), fumar, mirar sèries i més sèries (el final de la cinquena temporada de LOST!!! I el capítol de "The peanut incident de The Big Bang Theory... crec que mai de la vida havia rigut tant amb una sèrie!) i gaudir de bona companyia! Llàstima que lo bueno dure poco i hagués de tornar a Barcelona...



Com qui no vol la cosa ja havíem passat mig any del 2009... I en arribar el mes de juliol vaig haver de tornar a fer les maletes i marxar del piset per tornar a Vilanova i intentar estalviar una micona abans de marxar cap el Japó!

El mes de juliol va ser intens intens... Va començar amb una temuda retrobada que al final va resultar molt millor del que m'esperava (tampoc sé molt bé què m'esperava, per això...) i que em va servir per adonar-me que, com diu la cançó "two bodies in motion is just a matter of fact it wasn't built to last". Així que passant pàgina, vaig anar un any més al Faraday, que vaig gaudir en bona companyia ^__^

Després del Faraday, va tocar posar-se malalta, a tot just tres setmanes d'haver de marxar cap el Japó... que amb tota la conyeta de la grip nova, no tenia jo del tot clar que em deixessin entrar al país amb febre... El refredat es va curar má o menos, i vam anar a veure la sisena peli del Harry Potter (que deixa molt que desitjar...) i vam seguir amb la marató intensa de cafès de comiat amb la gent... Se'm solapaven els cafès i els sopars de tal manera, que fins i tot m'equivocava de dies i de gent (eh, Cris? >_<) I fins i tot em van fer un sopar de comiat sorpresa que no m'esperava en absolut!! M'haguessin hagut de fer una foto de la cara que vaig fer en entrar al restaurant amb el Luis i veure la Diana i la Myri, en plan "eh?". Sopar que vam acabar a l'Arena ballant com a locazas (una pinça de la roba de fusta (?!) que em van donar a la discoteca encara la porto dins el bolso).



Amb tant d'ajetreo em vaig tornar a posar malalta la mateixa setmana de marxar... Imagineu-vos si estava malament que vaig dormir durant tot el vol, quan jo no dormo a l'avió ni prenent somnífers!) però tot i la por de si em deixarien entrar o no per la febre, no hi va haver problema (jo, per si de cas, no vaig respirar en passar pel control :P).

El mes d'agost va ser una mica d'alts i baixos i d'intentar acostumar-me a la vida a la Vila del Pingüí... I afortunadament no feia ni la meitat de calor que l'agost anterior (podia dormir sense aire condicionat, todo un logro!).

L'agost va donar pas al setembre i jo em vaig fer un any més vella... i per celebrar-ho, me'n vaig anar a Tokyo, a on vaig poder visitar vells amics (que només feia un any que no veia!) i anar de compres a Harajuku per primera vegada a la meva vida!!! Quina sensació més meravellosa, la de tenir diners per gastar!

El mes d'octubre va passar sense més sobresalts...

Al mes de novembre vaig trobar la meva feina ideal: treballar al departament de cultura de l'Instituto Cervantes de Tokyo (tot i que és més que improbable que passi una cosa així...). Al novembre vaig tenir també el meu primer viatge de negocis... i em vaig retrobar per pura casualitat amb un vell amic que no tenia ni la més remota idea de què jo tornava a estar al Japó!

I com qui no vol la cosa, l'últim mes de l'any arriba, i amb ell el meu viatge al primer país asiàtic que visito a banda del Japó: la Xina!! Un Nadal a Pekín amb la Mei, a on he menjat més menjar espanyol que xinès, i a on he passat el meu primer dia de Nadal amb ressaca...



L'Any Nou el rebré tocant la campana del temple que hi ha darrere de casa meva... i tot i que tinc el raïm de la sort gentilesa d'Almu&Josh, tinc el dilema de si menjar-me'l a les 12 del Japó o a les 12 d'Espanya... I el dia 1 cap a Tokyo a celebrar l'Any Nou amb la Maiko i les nenes! ^__^v

Com a conclusió (tot i que ja sabeu lo dolenta que sóc jo amb les conclusions), es podria dir que fins ara, tots els anys que comencen molt malament acaben molt bé, i que malgrat tot el que ha passat aquest 2009, no em quedo amb la sensació de què hagi estat un mal any. Així que una vegada més em quedo amb la frase "bien está lo que bien acaba".

Feliç Any Nou a tots!

29 de des. 2009

Queremos Muchachada de nuevo!!

En fin, responent a una petició, aquí poso els consejos de Chimo Bayo (m'encanta la Ch B de la gorra!!). I de pas, aprofito per reivindicar des d'aquest petit raconet de la immensa internet (internéee), que necessito ja que torni la Muchachada!!!

L'Any Nou japonès (i 3)

Altres tradicions i coses que es diuen de l’Any Nou


Decoracions amb l’animal de l’horòscop xinès


Es posen figures de l’animal que correspon a aquell any segons l’horòscop xinès per tal que protegeixi la família. Aquest any 2010 és l'any del tigre.




Otoso おとそ

L’otoso és un licor que conté plantes medicinals. Segons la tradició, aquest licor es beu per primera vegada el dia d’Any Nou i durant tres dies seguits. Per tal de beure’l, la família es reuneix i es posa mirant cap al punt cardinal que portarà millor sort aquell any i es beu per ordre, des del membre més jove fins el més gran, per tal de poder gaudir d’una vida llarga.

Toshi-koshi 年越し

Literalment, significa “traspassar l’any”, veure marxar l’any vell i veure entrar l’Any Nou. Aquest Toshi-koshi se celebra als temples buddhistes fent sonar la campana. Jo aniré al temple que hi ha darrere de casa, així que ja posaré fotos ^__^

Hatsumôde 初詣: La primera visita al temple shitoista

Quan comença l’Any Nou, es va a ltemple per pregar de manera que durant l’any que comença poguem gaudir de bona salut i felicitat.

Quan estava estudiant a Tokyo, vaig anar a fer el Hatsumode just a les 12 de la nit al Temple Meiji, a on vaig haver de fer tres hores de cua aguantant el fred, per tal de poder tirar una moneda i demanar un desig. Aquest any, el Hatsumode el faré amb la Maiko i la seva família, crec que també al Temple Meiji. Fotos en próximas entregas :P

Pochi-bukuro ぽち袋: sobre a on es posa l’Otoshi-dama, o propina d’Any Nou

El nom de Pochi-bukuro ve de l’expressió koreppochi これっぽっち, que significa “una miqueta”. Es diu que aquest costum va començar a partir del sentiment de modèstia que hi ha darrerer de l’expressió Hon no sukoshi ほんの少し, (literalment, “una miqueta”), que és l’expressió que s’utilitza quan es fa un regal.

Onenga お年賀

És un regal que expressa la gratitut que sents envers les persones que vas a visitar per felicitar l’Any Nou.



Kisei-miyage 帰省土産: Souvenir per al poble natal


És el souvenir (entenent com a tal el menjar típic d’un lloc) del lloc a on estàs vivint ara que es porta als avis i a la família que encara viu al teu poble natal. Això prové de la tradició de què per Any Nou tothom acostuma a tornar al poble natal a visitar la família (seria la versió japonesa del “vuelve a casa vuelve por Navidad (con el almendro)” :P)


Ozôni お雑煮


És una sopa amb mochi (pasta d’arròs) i verdures variades. En el passat, el mochi només es menjava en dies de celebració, de manera que ara es menja el dia d’Any Nou per tal de pregar per tenir un any sense incidents.




Kiku-hana-kabu 菊花かぶ: rave en forma de crisantem


Els crisantems s’utilitzen com a decoració en celebracions, a banda de què són la flor que representa el poder imperial. I per tenir un any feliç, es menja rave de temporada tallat en forma de crisantem.


Kôhaku-namasu 紅白なます

El Kôhaku-namasu és un plat que consisteix en peix cru i verdures tallats ben finets i amanits amb vinagre, en què el vermell i el blanc són predominants.

El color blanc i el vermell són colors festius, i que s’utilitzin com a predominants en aquest plat simbolitza el desig de gaudir d’una vida tranquil·la i pacífica.


Musubi konbu 結び昆布: Alga konbu enllaçada


El llaç que se li fa a l’alga simbolitza tenir bones relacions i es fa amb el sentit de poder establir bones relacions i aliances durant l’any que entra.


Kohada awazu 小肌粟清

El kohada és el nom que rep el peix konoshiro このしろ (arengada de mar) abans de convertir-se en adult. En ser el “pezqueñín” de l’arengada de mar, es considera que “es presenta en societat”, així que es considera que qui en menja tindrà sort en aconseguir èxit social.


Naruto なると

I no, no és el manga xD

El naruto, segons la wikipedia, és

“uno de los ingredientes que se emplea en el Ramen o la Soba, y es el patrón más común de kamaboko, o pasta de pescado.

Se prepara cociendo pasta de pescado al vapor y luego prensándola. Se rellena con hierbas aromáticas u otros ingredientes y se enrolla para volver a prensarlo de nuevo. Cuando el tronco se enfría y se corta en rebanadas, el relleno forma dibujos en cada una de ellas. En el caso del naruto, el dibujo es una espiral, y debe su nombre a un torbellino en el mar cercano de la ciudad japonesa de Naruto."

Per als japonesos, aquest dibuix d’espiral significa “infinit” (ei Cris, a tu que t'agraden tant les espirals, ja ho saps!) i és el símbol de la vida, de manera que es menja amb l’esperança de tenir una vida llarga i pròspera.

Jônama-gashi 上生菓子

Dins dels dolços japonesos, són els de més bona qualitat.

Abans, eren un regal que es feia en celebracions especials, però ara també se’n fan amb la forma de l’animal de l’horòscop xinès que correspongui a aquell any.


Sato-imo 里芋

En català es diu Taro, i segons la viquipèdia

"és una planta conreada, en països tropicals com la Xina o Hawaii, pels seuscorms comestibles o secundàriament per les seves fulles o flors.

La planta ha de ser consumida cuita (bullida, fregida, etc.) ja que si es menja crua ocasiona greus problemes digestius."

El sato-imo es menja per pregar per ser fèrtil i tenir molts fills, perquè es diu que del taro surten molts “taros” petitets. (d’això també millor no menjar-ne...)

Tataki-gobô たたき牛蒡: Bardana de peix picat

Com que la forma del tataki-gobô és semblant a la de les arrels, els japonesos en mengen per tal de tenir una vida sòlida i amb bons ciments, igual que les arrels que s'estenen a dins de la terra.





Nishiki-tamago 錦玉子: Truita brocada

És una truita enrotllada, que té l'interior blanc i l'exterior groc, representant l'or i la plata. Segons els japonesos, simbolitza l'alegria que se sent en veure un brocat de dos colors (en fin, això no té gaire sentit...)



Mikka Tororo 三日とろろ: Nyam del tercer dia


Si el dia tres de gener es menja arròs amb nyam o sopa de nyam, es diu que no s'agafarà un refredat en tot l'any.



Nanakusa-gayu 七草粥 

En què nanakusa són "les set herbes de primavera" i kayu són unes sopes d'arròs bullit amb molta aigua.

Es diu que si el dia 1 de gener es mengen aquestes sopes d'arròs amb les set herbes de la primavera, l'any que entra el passaràs sense malalties ni entrebancs.


Kagami-biraki 鏡開き

Literalment, significa "l'obertura del mirall" i és el moment de menjar-se el kagami-mochi que se li ha ofert al Déu de l'Any Nou.

Com que la paraula "partir, trencar" no té connotacions molt positives, es fa servir la paraula "obrir" pel fet de repartir el mochi. Aquest "obrir el mirall" té lloc l'11 de gener, dia en què també té lloc la cerimònia de l'entrada al món adult, o seijin shiki 成人式.

Dondo-yaki どんど焼き: Foguera "dondo"

És l'esdeveniment amb què es donen per acabades les celebracions d'Any Nou.

Té lloc el 15 de gener, en el que s'anomena el "Petit Any Nou". És un festival de foc en què es cremen les decoracions que s'han posat a la casa per tal de cridar el Déu de l'Any Nou.

Amb aquest foc, es fan mochis i es mengen per tal de tenir salut i felicitat durant l'any que acaba de començar.

L'Any Nou japonès (2)

ただいま!O el que és el mateix: ja estic a casa!! Ahir a la nit, malgrat que l'avió va sortir amb tres hores de retard, vaig poder tornar a casa des de Pekín! El viatge es mereix un post amb cara i ulls ( i fotos!!) i encara no he tingut temps de començar a escriure'l, així que de moment, seguirem amb la segona part de la sèrie "Any Nou Japonès". En aquesta segona entrega, parlaré del menjar típic d'any nou: l'Osechi.


OSECHI お節

L’Osechi és el menjar especial que s’ofereix al Déu de l’Any Nou. Aquest Osechi es menja en família per a pregar perquè l’any que comença la família gaudeixi de bona salut i felicitat. Abans, durant els dies que duraven les vacances d’Any Nou totes les botigues estaven tancades, de manera que es preparava aquest Osechi i es menjava durant aquests dos o tres dies en què tothom descansava. Actualment, tot està obert a totes hores i ja venen els Osechi fets. Jo no he mirat preus, però m’han dit que poden arribar a costar 30.000 iens o més (més de 200 euros) O_o

Els plats de l’Osechi i el seu significat

Els aliments que es fan servir per preparar l’Osechi no només es trien pel seu significat i auguris de bona sort, sinó que també s’escullen a partir del seu color i forma (perquè ja sabeu la predilecció per la “forma” més que pel “contingut” dels japonesos...).


Konbu-maki 昆布巻き: Rotllets d’alga Konbu


L’alga konbu si s’escriu Yôrô-konbu 養老昆布 (en què yôrô te el significat de “vellesa, “senectud”) es pot llegir com a yorokobu 喜ぶ, que significa “alegrar-se d’alguna cosa”. És considera que si en menges, gaudiràs d’eterna joventut.


Tatsukuri 田作り

És una espècie de peix petit que es menja amb el cap i la cua. És un bon auguri per tenir un any abundant, de bona salut i seguretat familiar.




Date-maki 伊達巻

És un rotllet de truita amb pasta de peix. Date 伊達 per si sol vindria a significar “elegància”, “bon gust”. De manera que es menja per tal de què durant l’Any Nou siguem capaços prendre les decions més encertades a través de l’elegància i de treballar aplicadament.


Kuromame 黒豆: Soja negra

Al Japó, es considera que el color negre té poders màgics. Mame per si sol significa “fesol”, però també hi ha l’expressió Mame ni まめに que significa “diligentment, a consciència”. De manera que, amb aquests dos significats conjugats (poders màgics i diligentment), es mengen per tal de poder treballar diligentment (mame ni hataraki まめに働き) i per tenir bona salut mame ni kuraseru まめに暮らせる).



Kazunoko 数の子: Ous d’arengada


Es mengen per tal de tenir tants fills i que gaudeixin de bona salut, com ous té una arengada. (Millor que d’això no en mengi, no cridéssim al mal temps :P)





Su-renkon 酢れんこん: Arrel de flor de lotus al vinagre

Es diu que a través dels forats de l’arrel de flor de lotus, o renkon れんこん, es pot veure el futur. De manera que, si en menges, ets capaç de poder veure-hi lluny (el teu futur, potser?) i tindràs un any pròsper.



Iwai-ebi 祝い海老: Gambes de celebració

Es mengen aquestes gambes amb la voluntat de poder viure una vida llarga i amb bona salut fins que els ronyons se’ns dobleguin i quedem amb la forma d’una gamba [sic].

Kuri-kinton 栗きんとん: Castanyes Kinton

És un menjar que té color daurat, com l’or (potser per aquest motiu el núvol del Goku es deia Kinton?!), de manera que es mengen per tal que durant l’Any Nou poguem acumular riqueses. És un menjar que porta bona sort.

El kinton es prepara coent fesols, moniatos, etc., fins que estan ben tous, s’hi afegeix sucre i s’aixafa tot, i aleshores s’hi posen les castanyes.



Kôhaku-kamaboko 紅白かまぼこ: Pasta de peix cuita blanca i vermella


Es diu que aquest menjar té una forma similar a la del sol naixent, de manera que representa el primer sol de l’any. El vermell té el significat d’amulet, i el blanc, de puresa.




Iwai-bashi 祝い箸: Bastonets de celebració

Es diu que un bastonet et representa a tu mateix i, l’altre, el Déu de l’Any Nou. En el sobret de paper a on estan posats els bastonets, s’escriu el nom de la persona que els està fent servir per tal que els déus et protegeixin.

19 de des. 2009

L'Any Nou japonès (1)

Mare meva, en un no res s'acaba l'any!

Com va sent ja tradició, quan s'apropi el dia 31 faré una reflexió del que m'ha suposat aquest any. Però com que encara falta (ara això no toca!) i estic una mica vaga, el que faré serà explicar una mica les tradicions japoneses per Any Nou.

L'explicació que ve a continuació és la traducció que he fet d'un mini-llibret dirigit a nens que reparteixen gratuïtament a les llibreries. Com que hi ha coses que jo tampoc no sabia, he anat investigant i ampliant les explicacions, així que no es tracta ben bé d'una traducció literal (tothom qui em coneix ja sap que jo acostumo a fer unes traduccions bastant lliures :P)

El llibret en sí és bastant extens (la traducció m'ha ocupat 9 pàgines de word!!) així que per tal de no saturar, ho aniré posant per parts. Avui es tracta de costums que tenen lloc just abans de que acabi l'any i tot just ha arribat el dia 1.

Segons els japos, el dia d'Any Nou arriba a les cases el Déu de l’Any Nou, Toshi-gami-sama 年神様 per tal que els desitjos de què la família gauideixi d’un any amb bona salut es compleixin.

Per tal de cridar aquest Déu i fer que arribi a les cases, a cada casa tenen lloc una sèrie de preparacions.

Susu-harai すす払い: Gran neteja d’Any Nou

Tradicionalment, el primer dia de les preparacions és el 13 de desembre. Aquest és el dia en què es fa la neteja general de la casa, que rep el nom de susu-harai. Actualment, aquesta neteja general s’ha endarrerit i es fa quan comencen les vacances d’Any Nou (normalment, el 29 de desembre).

Kado-matsu 門松: Pi ornamental

Als llocs a on es creu en l’arribada del Déu de l’Any Nou, a la porta de la casa es posa el Kado-Matsu, o Pi Ornamental, per tal que quan el Déu baixi a la terra, sàpiga que ha de visitar aquella casa. Aquest Pi ornamental també serveix per protegir la casa de l’entrada de mals esperits.

Els dies que cal evitar per posar el Kado-Matsu a la porta són el 29 i el 31 de desembre.

En japonès, el dia 29 es diu ni-jû-ku-nichi にじゅうくにち. Aquest mateix so ku (que és el que correspon al número 9), però amb un altre kanji significa “pena, angoixa”. Per la seva banda, el dia 31, san-jû-ichi-nichi さんじゅういちにち és el dia de ichi-ya-kazari 一夜飾り i es considera que col·locar el Pi ornamental aques dia és una manca de respecta envers el Déu. Per tant, cal evitar aquests dos dies.


Shime-kazari しめ飾り: “Corda que encercla”

El shime-kazari està fet pel que s’anomena shime-nawa 注連縄, que és una corda feta de canyes d’arròs que es posa a sobre dels torii 鳥居 o portals dels temples shintoistes o en altres llocs per indicar que un lloc ha estat purificat i és, per tant, sagrat.

Quan es posa a l’entrada d’una casa, significa que aquell lloc és adeqüat per tal que hi entri el Déu.

El shime-kazari es deixa a la porta fins el dia 7 de gener. El dia 15 de gener té lloc el que s’anomena el “Petit Any Nou” Shô-shô-gatsu 小正月, dia en què té lloc el festival de foc dondo-yaki どんど焼き, en què es cremen totes les decoracions d’Any Nou.

D’aquests shime-kazari n’hi ha fins i tot d’especialitzats, com per exemple per no tenir accidents de cotxe, els jidôsha-kazari 自動車飾り.

Kagami-mochi 鏡餅: “El mochi del mirall”

Un mochi és, segons la viquipèdia,

un pastisset japonès fet d'arròs glutinós cuit i aixafat amb un morter fins que esdevé una pasta, i després modelat. El mochi és molt enganxifós i costa bastant de mastegar, fins al punt que, durant les festes de cap d'any, sovint causa defuncions per ennuegament. (d’això últim, pel que he llegit, es veu que és com “tradicional” dir a les notícies quanta gent ha mort aquell any ennuagada per mochi. Muerte por mochi! xD)

Però al que anàvem, es diu “mochi del mirall” perquè es diu que aquesta forma s’assembla a la que tenien els antics miralls japonesos. Al Japó, es considera que els Déus viuen als miralls, de manera que el Kagami-mochi es posa a les cases com a ofrena al Déu de l’Any.

La forma rodona té el significat de “casa plena de felicitat” i que estiguin un a sobre de l’altre simbolitza el fet “d’acumular felicitat durant tot l’any”.

De manera que es posa en diversos llocs de la casa i es diu que qui en menja tindrà felicitat durant tot l’any.

Toshi-koshi-soba 年越しそば: Fideus soba d’Any Nou

Els soba són fideus de fajol que es mengen el día de Cap d’Any. Es mengen amb la voluntat de tenir una vida llarga com els soba.

Com a compensació pels esforços i patiments soferts durant tot l’any, s’afegeix ceballot. Això és perquè en japonès ceba es diu negi ねぎ i l’expressió “manifestar agraïment a algú per la feina feta” es diu negirau 労う. (Crec que ja us aneu adonant de com són de supersticiosos i els encanta trobar paral·lelismes en les pronúncies de les paraules...).

Una vegada començat l’any porta mala sort menjar-los, de manera que s’han de menjar en família abans de la mitja nit per agrair que s’hagi passat un any sans i estalvis.

Hatsuhi no de 初日の出: La sortida del primer sol de l’any

Es creu que amb la sortida del primer sol de l’any, Déu baixa a la terra. D’aquesta manera, per a pregar per tenir un any ple de felicitat, es va a un lloc a on es tingui una bona vista per veure sortir el sol. Quan això es fa mirant el sol que surt des de darrere d’una muntanya alta, s’anomena Goraikô ご来光 (literalment, “la llum que ve”).


Otoshi-dama お年玉: L’aguinaldo

(Això és el que, si alguna vegada heu vist algun capítol del Shin-chan sobre Any Nou, en Shin-chan anomena “la propina”, si no estic equivocada...).

Els mochi que s’han ofert al Déu es diuen otoshi-gami-sama no tamashii お年神様の魂. D’aquesta parrafada tan llarga, s’ha derivat a Otoshi-tama en què la "t" es sonoritza donant lloc a otoshi-dama. Tradicionalment, aquests mochi es partien i es menjaven en família, i menjar-se un trosset de l’ànima del Déu era el regal, i es diu que d’aquí ve la tradició de donar alguna cosa als nens. Actualment, es donen diners als nens en uns sobres especials.


Jocs de l’Any Nou

Tako-age 凧揚げ: Fer volar estels


En un principi, el dia d’Any Nou, els pares feien volar estels com a agraïment pel naixement d’un nen i per pregar per tal que cresqués sa i fort. Els nens fan volar els estels perquè els seus desitjos arribin al cel.



Hane-tsuki 羽根つき

No he trobat la traducció en català i en anglès posa “Battledore and shuttlecock” .

Es tracta de jugar amb una paleta de bàdminton japonès (Hago-ita 羽子板), que es creu que protegeix als bebès que són nenes de patir cap malaltia. La pilota amb plomes que es fa servir per al joc es diu Mukuroji i es creu que protegeix la salut dels nens.


Fuku-warai 福笑い: Enriure-se’n de la sort

És un joc que consisteix en col·locar ulls, boca i nas sobre una cara que no en té. La dificultat, és que s’ha de fer amb els ulls tapats. Enriure-se’n del resultat absurd d’això té el significat de què l’Any Nou serà feliç i alegre.





I com diria en Chimo Bayo dels consejos: "y este ha sido mi consejo!"

A esperar ansiosament la segona entrega del costums d'Any Nou japonesos :P

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com