L'Any Nou japonès (1)

Mare meva, en un no res s'acaba l'any!

Com va sent ja tradició, quan s'apropi el dia 31 faré una reflexió del que m'ha suposat aquest any. Però com que encara falta (ara això no toca!) i estic una mica vaga, el que faré serà explicar una mica les tradicions japoneses per Any Nou.

L'explicació que ve a continuació és la traducció que he fet d'un mini-llibret dirigit a nens que reparteixen gratuïtament a les llibreries. Com que hi ha coses que jo tampoc no sabia, he anat investigant i ampliant les explicacions, així que no es tracta ben bé d'una traducció literal (tothom qui em coneix ja sap que jo acostumo a fer unes traduccions bastant lliures :P)

El llibret en sí és bastant extens (la traducció m'ha ocupat 9 pàgines de word!!) així que per tal de no saturar, ho aniré posant per parts. Avui es tracta de costums que tenen lloc just abans de que acabi l'any i tot just ha arribat el dia 1.

Segons els japos, el dia d'Any Nou arriba a les cases el Déu de l’Any Nou, Toshi-gami-sama 年神様 per tal que els desitjos de què la família gauideixi d’un any amb bona salut es compleixin.

Per tal de cridar aquest Déu i fer que arribi a les cases, a cada casa tenen lloc una sèrie de preparacions.

Susu-harai すす払い: Gran neteja d’Any Nou

Tradicionalment, el primer dia de les preparacions és el 13 de desembre. Aquest és el dia en què es fa la neteja general de la casa, que rep el nom de susu-harai. Actualment, aquesta neteja general s’ha endarrerit i es fa quan comencen les vacances d’Any Nou (normalment, el 29 de desembre).

Kado-matsu 門松: Pi ornamental

Als llocs a on es creu en l’arribada del Déu de l’Any Nou, a la porta de la casa es posa el Kado-Matsu, o Pi Ornamental, per tal que quan el Déu baixi a la terra, sàpiga que ha de visitar aquella casa. Aquest Pi ornamental també serveix per protegir la casa de l’entrada de mals esperits.

Els dies que cal evitar per posar el Kado-Matsu a la porta són el 29 i el 31 de desembre.

En japonès, el dia 29 es diu ni-jû-ku-nichi にじゅうくにち. Aquest mateix so ku (que és el que correspon al número 9), però amb un altre kanji 苦 significa “pena, angoixa”. Per la seva banda, el dia 31, san-jû-ichi-nichi さんじゅういちにち　és el dia de ichi-ya-kazari 一夜飾り i es considera que col·locar el Pi ornamental aques dia és una manca de respecta envers el Déu. Per tant, cal evitar aquests dos dies.

Shime-kazari しめ飾り: “Corda que encercla”

El shime-kazari està fet pel que s’anomena shime-nawa 注連縄, que és una corda feta de canyes d’arròs que es posa a sobre dels torii 鳥居 o portals dels temples shintoistes o en altres llocs per indicar que un lloc ha estat purificat i és, per tant, sagrat.

Quan es posa a l’entrada d’una casa, significa que aquell lloc és adeqüat per tal que hi entri el Déu.

El shime-kazari es deixa a la porta fins el dia 7 de gener. El dia 15 de gener té lloc el que s’anomena el “Petit Any Nou” Shô-shô-gatsu 小正月, dia en què té lloc el festival de foc dondo-yaki どんど焼き, en què es cremen totes les decoracions d’Any Nou.

D’aquests shime-kazari n’hi ha fins i tot d’especialitzats, com per exemple per no tenir accidents de cotxe, els jidôsha-kazari 自動車飾り.

Kagami-mochi 鏡餅: “El mochi del mirall”

Un mochi és, segons la viquipèdia,

un pastisset japonès fet d'arròs glutinós cuit i aixafat amb un morter fins que esdevé una pasta, i després modelat. El mochi és molt enganxifós i costa bastant de mastegar, fins al punt que, durant les festes de cap d'any, sovint causa defuncions per ennuegament. (d’això últim, pel que he llegit, es veu que és com “tradicional” dir a les notícies quanta gent ha mort aquell any ennuagada per mochi. Muerte por mochi! xD)

Però al que anàvem, es diu “mochi del mirall” perquè es diu que aquesta forma s’assembla a la que tenien els antics miralls japonesos. Al Japó, es considera que els Déus viuen als miralls, de manera que el Kagami-mochi es posa a les cases com a ofrena al Déu de l’Any.

La forma rodona té el significat de “casa plena de felicitat” i que estiguin un a sobre de l’altre simbolitza el fet “d’acumular felicitat durant tot l’any”.

De manera que es posa en diversos llocs de la casa i es diu que qui en menja tindrà felicitat durant tot l’any.

Toshi-koshi-soba 年越しそば: Fideus soba d’Any Nou

Els soba són fideus de fajol que es mengen el día de Cap d’Any. Es mengen amb la voluntat de tenir una vida llarga com els soba.

Com a compensació pels esforços i patiments soferts durant tot l’any, s’afegeix ceballot. Això és perquè en japonès ceba es diu negi ねぎ i l’expressió “manifestar agraïment a algú per la feina feta” es diu negirau 労う. (Crec que ja us aneu adonant de com són de supersticiosos i els encanta trobar paral·lelismes en les pronúncies de les paraules...).

Una vegada començat l’any porta mala sort menjar-los, de manera que s’han de menjar en família abans de la mitja nit per agrair que s’hagi passat un any sans i estalvis.

Hatsuhi no de 初日の出: La sortida del primer sol de l’any

Es creu que amb la sortida del primer sol de l’any, Déu baixa a la terra. D’aquesta manera, per a pregar per tenir un any ple de felicitat, es va a un lloc a on es tingui una bona vista per veure sortir el sol. Quan això es fa mirant el sol que surt des de darrere d’una muntanya alta, s’anomena Goraikô ご来光 (literalment, “la llum que ve”).

Otoshi-dama お年玉: L’aguinaldo

(Això és el que, si alguna vegada heu vist algun capítol del Shin-chan sobre Any Nou, en Shin-chan anomena “la propina”, si no estic equivocada...).

Els mochi que s’han ofert al Déu es diuen otoshi-gami-sama no tamashii お年神様の魂. D’aquesta parrafada tan llarga, s’ha derivat a Otoshi-tama en què la "t" es sonoritza donant lloc a otoshi-dama. Tradicionalment, aquests mochi es partien i es menjaven en família, i menjar-se un trosset de l’ànima del Déu era el regal, i es diu que d’aquí ve la tradició de donar alguna cosa als nens. Actualment, es donen diners als nens en uns sobres especials.

Jocs de l’Any Nou

Tako-age 凧揚げ: Fer volar estels

En un principi, el dia d’Any Nou, els pares feien volar estels com a agraïment pel naixement d’un nen i per pregar per tal que cresqués sa i fort. Els nens fan volar els estels perquè els seus desitjos arribin al cel.

Hane-tsuki 羽根つき

No he trobat la traducció en català i en anglès posa “Battledore and shuttlecock” .

Es tracta de jugar amb una paleta de bàdminton japonès (Hago-ita 羽子板), que es creu que protegeix als bebès que són nenes de patir cap malaltia. La pilota amb plomes que es fa servir per al joc es diu Mukuroji i es creu que protegeix la salut dels nens.

Fuku-warai 福笑い: Enriure-se’n de la sort

És un joc que consisteix en col·locar ulls, boca i nas sobre una cara que no en té. La dificultat, és que s’ha de fer amb els ulls tapats. Enriure-se’n del resultat absurd d’això té el significat de què l’Any Nou serà feliç i alegre.

I com diria en Chimo Bayo dels consejos: "y este ha sido mi consejo!"

A esperar ansiosament la segona entrega del costums d'Any Nou japonesos :P