25 de set. 2013

El Japó encara mola?

Aquesta podria ser la pregunta que l’aerolínia japonesa All Nippon Airways (ANA) podria fer en la seva nova versió del web Cool Japan.

Perquè tot i que segueixen preguntant-nos si el Japó mola, l’adreça web ana-cooljapan.com sembla que ja està afirmant que és molón.

Però per si de cas encara hi hagués algú per allà perdut que dubtés sobre si el país de Pikachu mola cantidubi o no, en aquesta nova versió, els d’ANA ens ofereixen diverses categories per poder escollir.

Ara per ara, han destacat 7 elements:

Segons ANA, un dels punts forts dels japonesos és la seva capacitat per somiar mons i futurs impossibles a través dels seus manga i anime, que moltes vegades ha influenciat directament invencions úniques.
Dins el rànquing, trobem destacada la Otaku Camera, una aplicació per a SmartPhone que transforma les fotografies en vinyetes de manga, com aquesta en què surto aguantant una katana (de veritat)..

Els ramen són uns fideus que, tot i tenir origen xinès, els japonesos s’han fet seus. No hi ha una recepta estandarditzada i cada restaurant o cadena s’enorgulleix de tenir una recepta determinada.
El millor ramen que jo he menjat fins ara és un miso bataa raamen 味噌バターラーメン, ramen en sopa de miso amb mantega (els de la foto!) i moresc que vaig menjar al Barri del Ramen Raamen Yokochô ラーメン横丁 de Sapporo, tot i que sigui el número 3 en el rànking del web.

Kyoto és la capital de la tradició, segons molts japonesos i segons el web. Tot i que a mi em va costar tres visites a la ciutat perquè m’acabés captivant, no es pot negar que té un encant misteriós caminar pels carrers estrets i tènuement il·luminats en busca de l’ombra d’una Geisha 芸者.

Què puc dir sobre el Kawaii que ja no hagi dit abans? (Entre d’altres, aquí, aquí i aquí.
Es considera que el barri de Harajuku, a Tokyo, és la matriu on neix tot el kawaii. És una de les paraules japoneses més conegudes, fins i tot més conegudes que konnichiwa i arigato (i sayonara, baby ^_-). Fins i tot té una ambaixadora, l’ídol Kyarii Pamyuu Pamyuu きゃりーぱみゅぱみゅ, que mereix una entrada a part.

Si em trobeu, sabeu de qui vaig vestida i em deixeu un comentari al blog, us envio un regal!
Tenint el Saló del Manga a casa, crec que el tema no necessita massa explicació el que és el cosplay: persones vestides com a personatges de manga, anime o vídeojocs.
Nagoya acull anualment des del 2003 el World Cosplay Summit, que reuneix otakus de 20 països, entre els quals es troba un representant espanyol escollit al Saló del Manga.
Jo he de confessar que he fet cosplay dues vegades... coses d’aquestes que es fan :P 

Okinawa mola. En tots els aspectes. El menjar és bo, la gent és súper amable, té unes platges increíbles i és genial per fer submarinisme.
L’última vegada que hi vaig anar, em vaig trobar amb un taxista independentista que, en els 15 minuts de trajecte entre l’aeroport i el meu hostel, em va estar explicant que Okinawa era un regne independent que va ser invadit pels japonesos i després pels americans i ara per tots dos, i que té ganes de què tots fotin el camp i els deixin viure tranquils. 
Si voleu saber més sobre la història d’Okinawa, aquest és el link a la pàgina del Ministeri de Turisme

Tokyo. El monstre boig on pots trobar tot allò que creies que no existia.
D’entre totes les coses que podrien estar al número 1 del rànquing, al web trobem l’estàtua de Gundam a Odaiba.

I per a vosaltres, què és el que mola del Japó?

18 de set. 2013

La Sadako vol refrescar-nos

Els fantasmes visiten el Japó a l’estiu. Tot i el que Tokyo Disneyland i Universal Studios Osaka s’entestin a dir amb el seu Halloween.

El 15 d’agost és la festivitat de l’O-bon お盆, el Tots Sants japonès, data en què les ànimes dels avantpassats visiten els seus familiars, que es reuneixen per celebrar aquest retorn ballant i menjant.

A la televisió hi ha reposicions de pel·lícules de por, sèries especials de terror, cases encantades obren al llarg i ample del país...

Però, per què precisament a l’estiu?

Perquè fa calor.

I què hi té a veure?

Doncs perquè, segons els japonesos, si passes por el cos es refresca.

Si és cert o no, no ho sé, perquè no n’he vist ni una, d’aquestes pelis, que a mi em fan molta por aquestes coses.

Qui sembla que creu que és cert és el Ministeri de Medi Ambient, que ha adoptat el personatge de la Sadako 貞子, la nena que surt de la tele a Ring リング per il·lustrar la seva campanya de Cool Share, l’update que ha fet aquest any a la seva campanya de Cool Biz de la que ja vaig parlar fa un parell d’estius. 

El Cool Share (compartir frescor), segons ens diu la Sadako en la pàgina web de la campanya,  es pot aconseguir de diferents formes:

Reunint tots els membres de la família en una mateixa habitació per no tenir tants aires condicionats en marxa
Mirant la TV tots junts
Regant el jardí, el carrer o el balcó per tal de refrescar l’ambient
Tenint l’aire a 28 graus
Fent servir l’aire condicionat i el ventilador junts per refrescar més
Utilitzant persianes o persianes de bambú perquè no entri tanta calor a casa
També es pot aprofitar per refrescar-nos fora de la casa, tant gaudint de la natura com anant a centres de la ciutat que tenen aire, com ara biblioteques, museus o cinemes...

I aquí ho tenim! Cinemes! Perquè resulta que just el 30 d’agost es va estrenar la pel·li Sadako3D2. Casualitat o marqueting amb suport ministerial?

10 de set. 2013

Tokyo 2020

Tokyo serà la seu de les olimpiades de 2020.
Ja ho sé, vaig una miqueta tard... 

Jo no sóc una gran fan dels JJOO, i la veritat és que ho segueixo ben poc. De fet, sabia que la seu s’escollia dissabte perquè no paraven de bombardejar tant per la TV com els meus companys de feina. Qualsevol dels japonesos que conec últimament no feien més que preguntar-me: “Qui vols que guanyi, Madrid o Tokyo?” I es quedaven una mica sorpresos quan els deia que Tokyo. Tampoc no volia entrar massa en detalls, perquè sinó no acabaríem mai, així que els deia que potser, d’aquesta manera, podia trobar una feina per quedar-me aquí fisn a les olimpiades. Que és una mentida (o veritat) a mitges.

Com explica en Tobuushi al seu blog, un 70% de la població estava a favor de ser la seu dels Jocs. I me n’alegro de què els hagin aconseguit, perquè tothom sembla súpercontent.

Malgrat tot, i com passa a tot arreu, no tothom està content. Potser, més que dir que no està content, podríem dir que es mostra com si la cosa no anés amb ells

En un dels mini-reportatges que van anar fent el dissabte a gairebé tots els canals, n’hi va haver un que em va cridar l’atenció. Els protagonistes eren un matrimoni que ja havia passat la seixantena i que havia hagut de mudar-se a Saitama després de l’accident de Fukushima. Vivien a poc més de dos quilòmetres de la central, i tot just havien comprat unes vaques per poder fer uns calerons. Ara, a Saitama, havien hagut de comprar una casa nova, i tenen una petita porció de terra on han après a fer de pagesos i ara cultiven albergínies. Segons la dona, quan veia les notícies sobre les olimpiades, sentia que estaven parlant d’un país diferent al que ella vivia, que la realitat que mostraven les imatges no tenia res a veure amb la seva.

Imagino que a tots els països hi ha coses que es poden millorar, i pot ser que les olimpiades siguin de debó un bon revulsiu econòmic per al país. Però encara hi ha molta gent afectada pel terratrèmol, tsunami i Fukushima que podrien aprofitar-se d’aquests diners que es gastaran en millorar Tokyo per als jocs.


Haurem d’anar veient com es va desenvolupant tot, i esperem que sigui realment un win-win per a la societat japonesa. 

Com diu un dels últims eslògans de Nike Japan, "Encara no hi ha res decidit".
Què en penseu, vosaltres?

4 de set. 2013

Tupper o termo?

Quan he de dinar a l’oficina, em fa vergonya treure el meu tupper i menjar davant de tothom. No perquè em faci vergonya el fet de portar el meu menjar. Des que vaig començar la universitat que estic acostumada a la rutina del tupper.

Però, clar, fins que vaig arribar aquí, estava acostumada a encabir-ho tot en un sol tupper i per tant fer-me amanides, o amanides de pasta, o plats en què ja anés inclòs el primer i el segon plat. I, evidentment, la presentació no és el fet que més em preocupava.

I aquest és el quid de la qüestió: la importància que els japonesos donen a la presentació dels seus 弁当 bentô, com s’anomenen els tuppers aquí.

El cas més paradigmàtic són els キャラクター弁当 kyarakutaa bentô, les carmanyoles en què les mares preparen els aliments i els decoren per tal que s’assemblin a personatges de dibuixos animats. I sí, serà tan sexista com volgueu, però són les mares mestresses de casa que tenen temps les que poden dedicar-se a fer aquestes virgueries.
Tot i que no cal anar-se’n als kyarakutaa bentô per tal de trobar carmanyoles moníssimes. Quan veig les que porten els meus companys masculins, evidentmen preparades per les seves dones, em quedo flipant! Cada aliment ben separadet i col•locadet en paperines semblants a les de les magdalenes (però especials per a bentôs), la combinació de colors...
Però, evidentement, no totes les dones tenen temps de preparar aquests bentôs perfectes. I, amb les dones treballadores en ment, la revista de moda CanCam ha llançat un nou concepte: els タンブラー弁当 tumbler bentô. És a dir, agafar un d’aquests gots-termo que han posat tan de moda els Starbucks i les cadenes de cafè americanes i posar-hi el dinar a dins.

Sembla ser que aquesta idea està revolucionant els tuppers de les キャリアウーマン Career women, les dones empresaries, i les OL (office ladies, com coneixen aquí a les administratives).

La idea és anar col•locant els aliments per capes fins a arribar a omplir el got. Per exemple, anar intercal•lant capes d’arròs o pasta amb verdures i carn.

Segons els fans, el tanburaa bentô és tot beneficis:
  • El pots portar al bolso i ocupa poc espai
  • Pots endur-te sopa o líquids sense por que se’t vessin
  • Com que aquests gots aguanten la temperatura durant unes hores, tant si el menjar és fred com calent aguanta durant més temps que amb els bentô tradicionals
  • Va bé si no vols que els teus companys de feina vegin què estàs menjant
  • Si, pel contrari, vols fardar de la teva capacitat decorativa, n’esculls un de transparent i llestos!
  • Va bé per a les persones que estan fent dieta, perquè no hi cap massa menjar
  • Si hi fiques pasta i hi afegeixes aigua bullint, la pasta estarà cuinada a l’hora de dinar (això no sé jo si és veritat al 100%...)
  • Si al matí no t’ha donat temps d’esmorzar, hi poses cereals i llet, i t’ho pots menjar a la teva taula
Com veieu, tot són avantatges!

Si us animeu a fer-ne un, envieu-me'n una foto!
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com