21 de des. 2010

A la caça del surfista!





Això és el que em proposo fer de demà perquè... me'n vaig a les antípodes!!!

Sí sí! Des del dia 22 que posi peus a Melbourne fins el dia de reis, estaré a Austràlia!!

Aquella gent que em conegui sabrà que Austràlia és el meu viatge somiat des que quan tenia 8 anys el meu pare em va regalar un trencaclosques de l'Òpera House de Sydney i van anunciar que aquesta ciutat seria la seu dels Jocs Olímpics del 2000.

En aquell moment vaig dir que aniria a Sydney a veure els Jocs Olímpics... però òbviament, amb 16 anys doncs com que no tenia ni els diners ni l'edat de creuar el món jo sola.

Per quins set sous em va entrar la dèria d'anar a les Antípodes, encara no em queda massa clar. Fins i tot quan estava a 4t d'EGB vaig fer un treball sobre el Diable de Tasmània i el meu personatge de dibuixos animats preferits era, evidentment, el Taz de la Warner.

El temps va anar passant... i enlloc d'anar-me'n a estudiar a Austràlia, em va donar la dèria pel japonès i aquí em teniu.

L'any passat ja vaig decider que, abans de marxar del Japó hi havia dos viatges que havia de fer sí o sí. Un, anar a veure Angkor Wat a Cambodja (segons les meves previsions, cap allà el 2012!). L’altre, evidentment, Austràlia.

Ja volia aprofitar les vacances de Nadal de l’any Passat per anar-hi, però al final va ser massa precipitat i vaig acabar anant a Pekín (sí, allò de si no és aquí és en...).

Però d’aquest any no passava!

Així que, tot i que per parts i sense tenir massa temps per organitzar-lo, m’he anat muntant el viatge.

De moment, el que està planificat és el següent:

-       Agafo un vol a l’aeroport de Kansai el dia 21 a les 20:50 del vespre, i arribo a Melbourne, fent escala a la Gold Coast, el dia 22 sobre les 16:00 (sembla que està a prop, però no vegeu quin sant viatge, eh? La part positiva és que només hi ha una hora de diferència :P)
-       Estic a Melbourne des del 22 fins el 25, en què agafo un vol intern per anar a Sydney...
-       ... a on m’estaré fins el dia 30...
-       ... en què em planto a Cairns per fer un curs de 5 dies per treure’m el certificat de submarinisme, en el qual passaré 3 dies i 2 nits en un vaixell navegant i explorant la Gran Barrera de Corall!!

La resta del temps, no tinc pas massa clar què faré... però mira, al final he decidit que aniré fent sobre la marxa!

Qui sap, potser fins i tot em faig amiga d’un surfista o d’un vigilante de la playa a Bondi Beach... ;P

Així que res... ens llegim després de Reis!

20 de des. 2010

El Nadal s'ha acabat (i 2)

I, evidentment, no va poder faltar el pessebre de Playmobil gentilesa de la Zarita!




NOTA: El Pare Noel amb el ren va ser un préstec que em van fer per donar-li ambient a la sala... tot i que, si us he de ser sincera, feia una mica de mal rotllo... Tant el ren com el Pare Noel anaven movent el cap lentament...

19 de des. 2010

El Nadal s'ha acabat

Avui ha sigut Nadal a la Vila del Pingüí.

Nens d'entre 4 i 12 anys...

... aprenent sobre la nostrada gastronomia nadalenca...


... pintant dibuixos del pessebre...















... escoltant la versió en Japonés dels Pastorets Nemui 2.7...




... fent cagar el Tió per primera (i potser única) vegada a la seva vida...



... experimentant la sensació de les ametlles del torró quan s'enganxen a les dents perquè s'està mig desfent...
















... cantant la Marimorena amb els Lunnis...


Sí, ja sé que només estem a dia 19.

Sí, ja sé que Nadal és el dia 25.

Sí, ja sé que el Caga Tió no està fet d'una paperera marró.

Sí, ja sé que Els Pastorets no parlen japonès.

Però aquest ha estat el nostre particular Nadal Pingüinenc Nemui 2.7. 

14 de des. 2010

I el premi al Kanji del 2010 goes to...

Al Japó, quan arriba el mes de desembre, tenen tradició de fer llistes: dels millors productes de l'any, dels productes que ho petaran l'any que està a punt de començar, de les paraules de moda i del kaniji que millor defineix l'any que s'està a punt d'acabar.

I parlant de kanji, quin és el que millor defineix aquest any?

Doncs aquest:


Atsui. És a dir, calor.

Aquest any el Japó ha viscut l'estiu més calorós dels últims 108 anys. 

S'ha batut el rècord de dies seguits en què els termòmetres no baixaven dels 35 graus (a la qual, se li ha de sumar a part el 90% d'humitat). 

S'ha batut el rècord de gent que ha patit cops de calor. 

A causa de la calor, els camps també s'han vist afectats i, com a conseqüència, el preu de les verdures, hortalisses i fruites encara s'ha apujat més (si cap, perquè no vegis si ja és cara la verdura de per si...). 

A causa de la manca de menjar als boscos, s'han produït molts atacs a propietats privades per part dels animals salvatges que tenien gana.

A la tardor, peixos com ara el verat, molt apreciat en una cuina a qui li encanta aprofitar al màxim els fruits
típics de cada estació, han brillat per la seva absència.

La gent que ha escollit aquest kanji també ha parlat del valor  que van mostrar els miners de Chile atrapats dins la calor de la terra, i de la forta calor que va haver de suportar la sonda espacial japonesa Hayabusa en travessar l'atmosfera.

Aquests són els motius que han donat les 286.406 persones que, entre l'1 de novembre i el 3 de desemebre d'aquest any han participat en l'elecció del kanji.

L'elecció del kanji de l'any va començar l'any 1995 com a iniciativa del 日本語漢字検定試験 l'Associació per a l'Examen Oficial de Nivell de Kanji

12 de des. 2010

Kit Kat Series #16: Kit Kat de xocolata amarga “la dolçor adulta”

Estic contenta perquè al Japó ja es pot trobar sempre, juntament amb el Kit Kat vermell de tota la vida, el Kit Kat negre, que aquí han batejat com “la dolçor adulta” otona no amasa 大人の甘さ.


Tot i ser xocolata negra, no és pas massa amarga. Com ho explicaria... no és tan empalagosa com la xocolata amb llet del Kit Kat normal, tot i que li falta l’amargor de la xocolata negra de 70% (que, per mi, és el punt ideal :P).

Es pot trobar a la venta en el paquet de 4 barretes a què estem acostumats a Espanya, i també en el format de mini barretes, que està tan de moda al Japó (la veritat és que no sé si ara a Espanya també es venen en mini barretes, perquè fa segles que no compro Kit Kat allà...).



I amb aquest Kit Kat tinc una historieta. L’altra dia, una professora d’una de les escoles a les que vaig ens va donar a mi i a les dones que serveixen el dinar un paquetet min dels Kit Kat Negres. Quan el vaig tastar i vaig comprobar que estava bo, una de les dones que serveix el dinar em va preguntar:

“T’agrada? Els dolços japonesos estan bons, eh?”

I jo me la miro i li dic:

“Ehm, el Kit Kat no és pas un dolç japonès, és de la Nestlé, de manera que es pot comprar a tot arreu”.

I no veieu quina desil·lusió, semblava que li hagués dit a un nen petit que els Reis són els pares... Realment creia que el Kit Kat era un producte japonès!


Estimats japonesos:

Tot i que al Japó hi ha moltes coses bones, no tot el que hi ha al Japó és invenció vostra. A la resta del món també som capaços de fer coses que arriben al vostre país.
Si us plau, feu el favor de voler apropiar-vos de tot.
Atentament,
Nemui.

11 de des. 2010

Hipocondria

Qui em coneix, sap que un dels meus molts defectes és que sóc bastant hipocondriaca. I en aquest aspecte, crec que no he vingut a parar precisament al millor país del món.

Per què? Doncs perquè si hi ha algú més hipocondriac que jo, són els japonesos.

A banda de posar-se mascaretes en quant veuen que algú estornuda i de fer-te prendre 9 pastilles d’una sentada per un simple mal de coll, creen unes grans alarmes per coses per les quals, a casa, no faríem tant de rebombori.

L’any passat va ser la Grip Nova.

En canvi, aquest any, tots els mitjans de comunicació i tots els professors a les escoles parlen del mateix: el Virus Noro.

I què serà, aquest misteriós virus?, es preguntava la Nemui. Ho va buscar al diccionari, però no sortia la traducció al castellà. Serà que és un virus que no existeix a Barcelona?

Avui, després de trobar-se a sobre la meva taula un extens dossier sobre com evitar que el maligne virus no es propagui, la Nemui ha decidit que potser ja anava sent hora de preguntar-li a la seva amiga la Viquipèdia.

I quina ha estat la seva sorpresa i decepció en llegir el següent:

Norovirus (o virus de tipus "Norwalk") és un gènere de virus ARN de la família Caliciviridae, causant aproximadament el 90% dels brots de gastroenteritis no bacteriana en tot el món i responsable del 50% dels brots de gastroenteritis per intoxicació alimentària en EUA.

Vaja, que tant de rebombori per una simple gastroenteritis! Que sí, que és molt molesta i dolorosa quan la tens, però no crec que faci falta donar-li el “bombo i platillos” que se li està donant...

I jo que em pensava que seria una malaltia gairebé mortal...

Però en fi, els japonesos no es donen per vençuts, i per la televisió ja es van anunciant quines han estat les escoles que han tancat per un brot d’aquest Norovirus...

Només espero que no me’l contagiïn abans d’anar a Austràlia!

Per si de cas, jo també em vaig a posar la mascareta...



Kit Kat Series #15 - Kit Kat Aloe Vera i Iogurt

Aquest Kit Kat el vaig tastar el mes de juny, i avui comprovant, me n'he adonat de què no havia publicat l'entrada! Així que aquí va l'explicació

En anteriors Kit Kat Series...

Us vaig parlar de la col·laboració entre Nestlé i la TBC per fer dos Kit Kat diferents: el d'ametlla amarga i aquest que avui us presento d'Aloe Vera i iogurt*.



Per ser-vos sincera, quan vaig veure que es vendria aquest Kit Kat d'aloe vera vaig pensar que estaria fastigós. Però quina va ser la meva sorpresa en tastar-lo i veure que no era pas fastigós. Tampoc és que sigui el meu preferit, però es pot menjar sense fer escarafalls.

El Kit Kat en qüestió és de xocolata blanca, i en obrir el paquet, el que es percep és un aroma a iogurt, que es pot notar en quant et poses un trosset a la boca. Sincerament, no sé quin gust té l'Aloe Vera, però us puc assegurar que jo l'únic sabor que vaig notar va ser el de iogurt. 

Així que tot i que no em fa llàstima que sigui edició especial i que ja no es pugui trobar, és comestible ^_^

*No he aconseguit trobar les fotos que vaig fer jo, així que he agafat la imatge del blog Jen Ken's Kit Kat Blog

10 de des. 2010

Kit Kat Series#14: Kit Kat edició limitada Kinako i Sucre Morè

Això és el que vaig pensar en fer l’examen de diumenge. Hagi anat bé o malament, almenys ara ja està fet i no val la pena preocupar-me fins a mitjans de febrer, quan m’enviaran les notes.

La veritat és que, com era d’esperar, va ser difícil, i el tenir només 110 minuts per contestar a 32 pàgines d’examen de vocabulari, kanji, gramàtica i 13 textos, doncs és bastant apurat...

Una altra cosa que, tot i que era d’esperar, em va sorprendre, va ser veure’m envoltada de xinesos i coreans. En el nivell 1 (1), que és el que jo vaig fer, en ser el nivell més alt, només hi havia, comptant-me a mi, 3 occidentals! Al principi vaig pensar que era injust perquè per ells és més fàcil, perquè els xinesos ja tenen els kanji per la mà, i els coreans tenen una gramàtica que és pràcticament igual. Però després vaig pensar que si enlloc d’un examen de japonès fos un d’italià, per a mi seria molt més fàcil... Així que, abans de començar l’examen, em vaig enrecordar d’un acudit que sempre explicava el meu pare:

Hi ha dos bojos en un manicomi, i un li diu a l’altre:
-       ¿Qué prefieres, susto o muerte?
-       ¡Susto!
-       ¡Buuuuh!
-       ¡Jo, qué susto!
-       ¡Pues haber elegido muerte!

Ho sé, és molt dolent. Però la meva mare i jo, sempre que ens passa alguna cosa que no ens agrada per la nostra pròpia voluntat, sempre diem el “Pues haber elegido muerte”. Així que em vaig enrecordar d’això i em va donar el riure! :P

I arribats a aquest punt, potser seria el moment d’introduir el nou Kit Kat que em vaig menjar per dir-me a mi mateixa que segur que guanyo,  kitto katsuきっと勝つ.




Aquest Kit Kat el vaig aconseguir gràcies a la bona voluntat de la Zarita, que va accedir a intercanviar una sèrie de Kit Kats edicions limitades que va anar trobant durant el seu viatge pel Japó (i que, com que jo no acostumo a anar a per aquelles zones, poques vegades puc trobar).

Molts de vosaltres us estareu preguntant: el sucre morè, vale. Però, què és això del kinako?

El kinako, segons la wikipedia, és el següent:
Kinako (黄粉 o きなこ), també coneguda com a farina de soia, és un producte d'ús comú a la cuina japonesa. Amb la finalitat de crear la farina de soia, soia torrada i mòlta són en pols. El seu sabor es compara amb la de la mantega de cacauet.



Vist a primera vista, és com una mena de polsim marró, que té un sabor molt bo! Jo la mantega de cacauet només la vaig menjar una vegada i em va semblar súper empalagosa, així que no li trobo molta semblança... però en fi...

Centrant-nos en el Kit Kat en qüestió, en obrir-lo el primer que es notava era l’olor del sucre morè amb un pessic de kinako. En mossegar-lo, es notava el sabor de la xocolata, dolça, però amb una dolçor potser no tan empalagosa, potser per contenir sucre morè. El sabor del kinako es notava al principi, però com la majoria de les vegades, en mastegar dues o tres vegades ja quedava difuminat entre el sabor de la xocolata i de la galeta.




De totes maneres, el sabor en conjunt em va agradar força, així que el posaria potser en el meu top 5 de Kit Kats (rànquing que potser em decideixo a fer algun dia :P).


Aquesta és la descripció que hi havia a la bossa:
"El  Kit Kat Kinako i Sucre Morè, com a representant de Japó, combina un dels ingredients japonesos per excel·lència, el kinako, amb la característica dolçor delicada i olorosa del sucre morè. Gaudiu del seu exquisit i profund sabor*"

No sé jo què en van pensar la Zarita i el Jordi quan el van tastar... També els va agradar?

Valors energètics del Kit Kat Kinako i Sucre Morè (per paquetet de 12.3g):

Calories: 69 Kcal
Proteïnes: 0.92 g
Greixos: 4.1 g
Hidrats de Carboni: 7.1 g
Sodi: 4-13 mg


*Realment, la traducció del vocabulari que descriu els sabors en japonès em sobrepassa >_<

5 de des. 2010

Preparats... llestos...

Targeta d'examinació: fet!



Avituallament: fet!



(Inclòs un Kit Kat: キットカット!Segur que guanyo!)



Rellotge: fet!




Llapis i goma: fet!



Apa, a fotre'm 2 hores de viatge per fer el nivell 1 (el més alt)de  l'examen oficial de japonès, el Nôken 日本号能力試験1級.

... JA!

3 de des. 2010

Els ninos de Playmobil es dirigeixen al portal...

Jo, que sempre he renegat del Nadal...

Jo, que mai he muntat el pessebre a Barcelona...

Jo, que no decoro la casa per Nadal des que tinc 14 anys...

Doncs jo aquí estic, a 10.000 km de Barcelona, explicant el Nadal als nens japonesos...

Aquí estic, ensenyant el "ande ande ande" de la Marimorena a nens de 8 anys...

I aquí estic... amb un pessebre de playmobil muntat a sobre de la meva tele (^。^)



Per a més fotos, només cal que cliqueu!

Gràcies, Zarita <3 

1 de des. 2010

La "senyu"

"Senyu, t'has canviat les ulleres! Et queden molt bé!"

"Senyu, tens les mans molt calentones!"

"Senyu, el cabell et fa olor a xampú japonès"

"Senyu, és la primera vegada que et veig sense ulleres i també et queda bé"

"Quina bona olor fas, senyu"

"Senyu, quines sortides més divertides tens!"

Hi ha dies durs.

Dies en què no tens ganes de fer classe.

Dies en què només veure un nen se't posen els pèls de gallina.

Dies en què estàs tan cansada que no sortires del llit.

Però aleshores, algun nen et surt amb una frase d'aquestes i penses que, encara que sigui un nen petit, de tant en tant està bé que algun japonès et digui alguna cosa amablement sincera.

I no pots evitar pensar que, encara que tota aquesta sinceritat després desaparegui, encara hi ha esperança en aquest país :P



I bé, diumenge tinc l'examen de nivell de japonès per fi!

24 de nov. 2010

La Vila News 10: La Castanyada

Amb una mica de retard, aquí teniu la desena entrega de La Vila News. En el número d’octubre de la revisteta del poble vaig parlar sobre la Castanyada.



Aquí al Japó ja sabeu que tot el que sigui comprar i fer coses occidentals els encanta, de manera que han adoptat el Halloween com si fos seu. Fan festes de disfresses, a Tokyo Disneyland és Halloween des de finals d’agost...

Així que el que dic a l’article és que, a Catalunya, el dia 1 de novembre és Tots Sants, el que vindria a ser l’Obon お盆 o festivitat dels morts per ells. I, sobretot, de la castanyada.

Els explico que des de l’octubre es posen parades de castanyes per les ciutats, a on hi ha la Castanyera, que es beu moscatell i que es mengen panellets. Al Japó tenen uns dolços fets de pasta d’arrós que tenen una forma rodona i que són d’una mida semblant als panellets que es diuen dango 団子, de manera que els dic que vindrien a ser una mena de dango però fets de patata o moniato bullit i ametlla, i que normalment a sobre se li posa una ametlla, o pinyons.

Acabo dient que quan era petita la Castanyera venia cada any al cole i que a mi m’agradava molt (tot i que de petita no menjava castanyes...). També que, com que al Japó també es mengen castanyes i moniatos en aquesta època, no em sento tan lluny de casa.

I és precisament sobre la Castanyada que he parlat aquests dies amb els nens dels coles. Primer els feia una mena de quiz en què els ensenyava fotos de menjar típic de la tardor i els deia que em diguessin a on creien que es menjava. Les fotos eren: castanyes, moniatos, raïm, arròs i bolets. A mesura que anava pujant de curs, els nens ho anaven encertant més, però els aliments que fins i tot els nens de 6è em deien que només es menjaven al Japó eren l’arròs i el moniato! De manera que se sorprenien moltíssim quan els deia que a Espanya també es mengen moniatos.

En veure que tots els aliments es menjaven tant a Espanya com al Japó, es quedaven bastant de pedra i jo afegia la “moraleja” de què en estar un país tan lluny de l’altre es tendeix a pensar que tot ha de ser per força diferent, però que si et pares a pensar, hi ha moltes coses que tenim en comú i que no som tan diferents.

Ni que sigui una mica, espero que això els serveixi per adonar-se de què els estrangers també som persones. Que yo también soy persona, neng!!

18 de nov. 2010

Nota informativa

Una breu nota per informar-vos de què se n'està fent de la meva vida aquests dies.

Al meu estrès habitual (estudiar per l'examen, preparar classes per les escoles, les classes d'instruments varis etc) se li ha de sumar que aquesta setmana, de dilluns a dimecres, he Coordinadors de Relacions Internacionals. La veritat és que els tallers han estat més interessants i em seran més útils del que em pensava, però no treu que hagi acabat baldada!!

Iiiiii.... una nota positiva és que he tingut doble visita: l'Almu i el David, amb qui he passat tot el cap de setmana a Tokyo, i l'Azahara i la Cristina, que estan a punt d'arribar a la Vila del Pingüí!

Explicacions de karaokes (Lady Gaga fins a la sacietat)  i trobades surreals (anar als wc de l'estació de Yotsuya i trobar-me en entrar a l'Azahara que em diu com si ens haguéssim vist el dia anterior: "jo no hi vaig perquè són un forat al terra i una encara té dignitat") i varis quan tingui més temps...

Però bé, us deixo amb una Purikura que em vaig fer amb el Pablo, l'Almu, el David... que en tres dies es van fer professionals de les màquines de foto-enganxines!

31 d’oct. 2010

Kit Kat Series #13 - Kit Kat Caramel i Sal

Ja fa dies que vaig tastar l’edició limitada de la barra de Kit Kat de Caramel i Sal. A mi tot allò que tingui gust a caramel (millor si és dulce de leche, però... :9)



Només obrir-lo, ja puja una oloreta de caramel que feia salivar. La cobertura és de xocolata amb llet i és el que té el gustet de caramel. Però en el moment de mossegar, la galeta té gust de sal, així que és un sabor una mica curiós... La dolçor de la xocolata amb llet i caramel (potser una mica massa empalagosa pel meu gust) combinada amb sal.


La sensació que em va deixar no va ser desagradable, però com ja vaig comentar en el cas de la barra del Kit Kat de Te verd, el tamany barra se’m fa excessiu.



Valors energètics de la Barra de Kit Kat Caramel i Sal (per barra de 44g):

Calories: 238 Kcal
Proteïnes: 2.8 g
Greixos: 13.3 g
Hidrats de Carboni: 26.8 g
Sodi: 41-125 mg

30 d’oct. 2010

Cal·ligrafia

Internautes que llegiu aquest bloc…

Aquesta fotografia és una mostra de cal·ligrafia japonesa…

Éstà feta per una ciutadana de la Vila…

I només té 7 anys…

A mi m’ha deixat captivada i no puc parar de mirar la fotografia…

Tot i que en sé res de cal·ligrafia…

No us sembla increíble la força que mostra aquesta nena amb només 7 anys?

De debó que m’ha captivat!


29 d’oct. 2010

Un joc de daus gens innocent

Avui torno a parlar de professors, tot i que aquesta vegada no és per explicar-vos una cosa divertida...

Dimarts a la nit, mentre sopava, vaig escoltar una notícia que em va fer regirar l’estómac literalment.

Al Japó estan molt de moda els jocs de “pagar penyora”, coneguts com a batsu gemu 罰ゲーム. Molts dels programes de la tele també es basen en aquesta idea Com que en els programes normalment participen famosos, és normal veure a cantants o actrius amb pastissos a la cara o menjant coses fastigoses.

El cas de què us vull parlar aratambé va sobre jocs de “pagar penyora”, però és ben diferent...

Resulta que un professor de 59 anys d’una escola de primària de la prefectura de Saitama (a on jo vivia quan estudiava d’intercanvi) feia servir amb els nens un dau que ell mateix havia fet i al que li havia posat el nom de “dau de l’assetjament sexual” (sekuhara saikoro セクハラサイコロ).



Potser després de llegir el nom del “joc” ja us heu pogut fer una idea de què es tracta: els nens que es portaven malament, o que no havien fet els deures, havien de tirar el dau i fer el que sortia. Entre les “penyores” hi havia: fer un petó, tocar el cul amb la cara, fer una abraçada, ser la nòvia o el nòvio del profe...

Evidentment, en quant es va saber la notícia van fer fora el professor i, una vegada més, el director de l’escola va fer una disculpa pública davant dels mitjans de comunicació. El més trist del cas és que el professor ja havia fet servir el dau abans de començar en aquesta escola...

És veritat que, malauradament ocorren abusos sexuals a totes les escoles del món, així que no sé per què cada vegada que m’imagino la situació m’entren ganes de vomitar. Potser perquè ara que fa un any que vaig a escoles i he vist com són els professors i com són els nens, se’m fa encara més incocebible que passin aquestes coses...

27 d’oct. 2010

“Tinc ganes de menjar arròs amb castanyes”



Els japonesos tenen molta tradició en aprofitar els canvis d’estació per a les seves salutacions.

En qualsevol discurs o carta formal no pot faltar la salutació corresponent a l’època de l’any que toca, tant al principi com al final. (També, i sobretot en el cas de les cartes, preguntar per la salut i acabar desitjant que segueixi amb bona salut també és imprescindible, però aquest és un altre tema...).

En qualsevol manual per escriure cartes formals (i dins dels diccionaris electrònics també), hi ha una llista d’expressions formalitzades que s’utilitzen en cada estació i en cada mes. Per exemple, durant la primavera es fa referència a la floració de les flors de cirerers, al setembre als tifons, a l’octubre que ja ha començat de debó la tardor...

Una altra característica que tots aquells que seguiu el bloc (o que coneixeu una mica la cultura japonesa) ja coneixeu, és l’obsessió dels japonesos pel menjar. Així que en aquestes salutacions moltes vegades també es fa referència als menjars típics de l’estació.

Per una altra banda, ja sabeu que des del setembre estic fent un curs a distància sobre lingüística i educació que, de moment, està molt interessant i en el qual estic traient molt bones notes! (De moment dues A! Tot i que els deures del tercer llibre els he d’enviar abans de dissabte i els tinc a mig fer >_<).

Arribats a aquest punt, potser us esteu preguntant:

“I quina relació tenen aquestes tres coses?”

Doncs bé, en aquests deures que he d’enviar cada mes hi ha escrits comentaris i correccions dels professors japonesos del Centre d’Investigació Sobre l’Ensenyament del Japonès (日本語教育研究所 にほんごきょういくけんきゅうじょ), que és qui organitza el curs.

I ha estat precisament el comentari que una professora (bé, només sé el cognom, però no sé per què jo ja m’he fet a la idea de què és una dona) ha escrit al final del llibret d’exercicis que m’ha fet riure molt.

Així en una traducció chapussera de les meves, el que vindria a dir seria això:

Hola Elisabeth, Sóc la Tamatsu, del Centre d’Investigació Sobre l’Ensenyament del Japonès.
Ja ha arribat la tardor, eh? Quan arriba la tardor, m’entren ganes de menjar arròs amb castanyes i verat.
També aviat les fulles dels arbres es posaran vermelles.
Si us plau, gaudeix la tardor J

エリザベスさん、こんにちは。日本語教育研究所の玉津です。
もう季節は秋ですね。私は、栗ごはんや秋刀魚が食べたくなります。
紅葉もだんだん始まってきますね。
秋という季節を楽しんでくださいJ

Així tal cual, amb la careta somrient i tot!

Segons la meva supervisora, és normal que els professors et facin aquests comentaris.

I ara que ho recordo, quan estava estudiant d’intercanvi, hi havia una professora que quan ens corregia els exercicis ens posava un segell del Pikachu en què deia “Bé”, “Molt bé”, “Excel·lent”...

De debó, que ho facin amb nens de primària, doncs mira. Però nosaltres ja som adults! (En teoria...).

Aquesta societat necessita créixer!

25 d’oct. 2010

Connexió Japó 24 - Les Gals

Com ja deveu recordar, fa cosa de gairebé 4 mesos (sí, el temps vola!) vaig estar gairebé un mes de tornada a Barcelona. Un mes en què per primera vegada estava a la ràdio en directe des que aquesta petita secció radiofònica va néixer.

Potser, com que fa tant de temps que no hi ha cap actualització sota l'etiqueta "Connexió Japó", haureu pensat que la secció ja no es fa. Sí que es fa, l'únic és que jo he estat primer massa mandrosa, i després massa ocupada per pujar els capítol...

Així que, amb la intenció d'acabar-los de pujar tots i posar-nos al dia, aquí us deixo el capítol dedicat a les gals, una de les tribus urbanes que volten pels carrers del Japó.





17 d’oct. 2010

Paco Martínez Soria a la japonesa

galicMare meva, tinc la sensació de què fa segles que no actualitzo...

La qual cosa és veritat a mitges perquè si bé fa 12 dies que no actualitzo, tampoc és tant...

Sé que no és excusa per no passar-me per aquí més sovint, però com ja vaig anunciar al mes d'agost, el 5 de novembre tinc l'examen oficial de japonès i m'estic llevant d'hora cada dia per estudiar, amb la qual cosa me'n vaig a dormir aviat també i hi ha molts dies en què ni tan sols encenc l'ordinador.

Moltes vegades (la gran majoria :P) escrivia els posts a la feina... però últimament també és un no parar!

I com que potser així una de les coses més "notòries" que he fet aquests últims dies està relacionat amb la feina, doncs començarem per aquí.

El dijous i el divendres d'aquesta setmana (14 i 15) he anat de viatge de negocis a Tokyo amb el meu cap. Vam tenir una reunió a l'Instituto Cervantes, com l'any passat, perquè com que la Vila està agermanada amb Jerez de la Frontera, al meu cap li agradaria que almenys una vegada a l'any es pogués portar alguna de les exposicions del Cervantes al museu del poble.

El millor va ser per la nit, quan vam anar a buscar l'hotel... El meu cap havia reservat hotel al barri de Shinjuku, més concretament a Kabuki-chô, que vindria a ser el Barrio Rojo de Tokyo... Mare meva, imagineu-vos a un japo que és més baixet que jo (sí sí, com us ho dic), amb traje, mirant un mapa i súper perdut... enmig de llums de neó, sales d'streap-tease i hostos! De debó que era com si estigués amb el Paco Martínez Soria al mig de Tokyo! Quina vergonya!

A més a més, li va donar que volia anar a sopar a un restaurant concret... que no hi havia manera de trobar! Quan una altra cosa no, però de restaurants i bars precisament no en falten, a Kabukic-chô! Jo ja va arribar un punt en què em vaig posar de mala llet i tot: qualsevol lloc està bé!

Al final va entrar en un combini per preguntar l'adreça i el vam trobar... i va resultar ser un bluff de puesto! Evidentment, en arribar va demanar una ampolla  de vi i es va emborratxar de seguida... Jo em vaig beure dues copes (i mira que estava dolent) i estava tan fresca! ¬¬

El problema va venir al moment de tornar a l'hotel... A mi no em fa por caminar sola de nit per Kabuki-chô, perquè sé que en ser noia i ser estrangera no em vindran els hostos a parlar... Però també és cert que la gran majoria dels negocis d'aquest barri els porten els yakuza, i que un home japonès borratxo pot tenir problemes sense buscar-ho. I és evident que el meu cap no en té ni idea d'això... Així que fins que no vam arribar a l'hotel vaig patir bastant perquè no passés res...

I aquesta és una altra... segur que en veure a un japonès amb una estrangera per una zona plena de love hotels més d'un es pensaria que era la seva cita... cosa que us podeu imaginar la gràcia que em fa... Per sort, vam arribar sense incidents i jo vaig anar a dormir sana i salva.

Divendres, aprofitant que a estàvem a Tokyo (bé, la veritat és que el meu cap ho va fer a propòsit) vam anar l'ambaixada espanyola a celebrar el dia de la Hispanitat. O el que és el mateix: menjar espanyol de gratis :P Quin formatge! Xocolata amb xurros! Fins i tot Estrella Galicia! (Que em va fer il·lusió, però que hagués preferit que fos Voll Damm >_<)

Sembla ser que el fins ara ambaixador al Japó acaba aquest any i que n'arribarà un de nou (crec que em van dir que és de Zaragoza) i el meu cap el volia saludar. Jo no sé què es pensava, que podria tenir una audiència o algo, perquè li volia parlar sobre l'exposició de Miró que vam fer al museu i donar-li la seva targeta.. Però en fi, li va donar la mà i a mi em va fer dos petons (tot i que m'haguessin fet més il·lusió uns Ferrero Rocher, altre gran ausente...)

Una cosa que em va sorprendre molt veure a moltes espanyoles casades amb japonesos i amb nens! I això que sempre es té la imatge contrària...

Després d'aquests dos dies intensos vaig arribar a casa morta! És el que té ser una business woman xD

Finalment, una declarací d'intencions: Intentaré actualitzar ni que sigui un cop a la setmana. Tot i que fins el mes de febrer aniré de bòlit, així que no puc prometre molta regularitat.

Però si em trobeu a faltar i necessiteu saber de mi, sempre podeu llegir el meu twitter, que sí que actualitzo bastant... És la facilitat de poder actualitzar a través del mòbil ;P

4 d’oct. 2010

La Vila News 9 - Begudes d'estiu

Ja sé que tinc el bloc una mica abandonat, però és que últimament entre una cosa i l'altra estic súper liada!! >_<

Però bé, així en una actualització ràpida, us presento la novena entrega de “La Vila news”.

En aquesta edició el que faig és presentar als japonesos 4 begudes típiques de l’estiu espanyol.



La primera, i la més coneguda fins i tot entre els japonesos, és la sangria. La segona, la clara. Els explico la recepta i que fer-la a casa és molt fàcil, així que els animo a probar-la.

I de fet, les dones que reparteixen el dinar en una de les meves escoles, em van dir que havien llegit l’article i em van estar interrogant sobre la clara.

- “De debó està bo?”

- “No sé jo, això de barrejar llimona a la cervesa...”

- “És que sempre ens han dit que amb la cervesa no es barreja res...”

- Però a mi no m’agrada la cervesa perquè és amarga...

- Va, aquest cap de setmana ho probaré!

- Jo també!

Al cap d’una setmana, aquest dilluns en arribar a l’escola em van dir que ho havien probat i que els havia agradat molt, perquè estava més dolç i no notaven l’amargor de la cervesa. Fins i tot havia agradat als marits! (Almenys això és el que em van dir).

De manera que ni que sigui a dues persones, he aconseguit ampliar una mica les fronteres de la clara :P

Les altres dues begudes que no poden faltar a l’estiu (bé, almenys al meu) són l’orxata i el granissat.

Al Japó no hi ha cap beguda equivalent a l’orxata, i per molt que busqui al diccionari xufa i ho tradueixi, quan ho llegeixen es queden igual. Així que vaig haver de dir que a primera vista sembla llet, però d’un color una mica més fosc, però que el sabor és molt característic, molt més dolç que el de la llet.

En el cas del granissat, és una mica més fàcil de fer-ho entendre perquè al Japó tenen una mena de gelat que es diu kakigôri カキ氷. No sé si heu vist mai algún capítol del Shin-chan en què compra una màquina de fer “gelat”. Més que gelat, el que fa és picar el gel i, a sobre del gel picat, es posa sirope de diferents colors. Doncs la manera d’explicar-ho és dient que el granissat és un kakigôri en què enlloc d’afegir sirope s’afegeix suc de llimona (o, últimament, de la fruita que vulguis), de manera que queda més líquid.

Mare meva, cada vegada se’m fa més difícil trobar temes i, el que és encara més difícil: com explicar les coses perquè les entenguin! Ara he d’escriure l’article pel novembre i no sé de què parlar!

Heeeelp!

16 de set. 2010

Una classe de mates qualsevol

*Ninuninuniii*

Sona la musiqueta que, a cada escola primària indica que les classes són a punt de començar i que s’han de dirigir a l’aula.

S’escolten les corredisses dels nens pels passadissos per arribar a classe. Les portes correderes obrir-se i tancar-se. Les cadires i els puptitres són arrossegats mentre els nens arriben, s’asseuen, parlen amb els companys fins que arriba el professor.

*Kin-kon-kan-koooon*

Sona la campana d’inici de les classes, i els nens s’aixequen per saludar el professor. Després del reglamentari onegaishimasu お願いします (literalment “et prego”, però que a la lleugera es pot traduir com a “siusplau”) els nens seuen als seus pupitres i esperen a què el professor comenci la classe.

Ara mateix, és l’hora de matemàtiques. Els nens es preparen per fer divisions. Treuen la llibreta del calaix i el llapis per escriure la pregunta que els farà el professor.

“Si hi ha 18 nens i cada dia en mato 3, quants dies trigaré en matar-los a tots?”

Els nens copien el que diu el professor però, una vegada ho han copiat, es miren incrèduls i espantats. Evidentment, no diuen res al professor i fan l’operació “18 dividit entre 3...”

Un dels nens, en arribar a casa, ensenya la llibreta a la seva mare.

La mare, en veure-ho, truca feta una fera a l’escola.

A l’escola, el director s’escandalitza.

Avisen fins i tot la conselleria d’educació prefectural i decideixen despatxar el professor.

Fi

Aquesta història, que pot semblar ciència-ficció, ha passat realment en una escola de la ciutat d’Okazaki, a la prefectura d’Aichi, la mateixa a on visc jo.

El professor en qüestió, de 45 anys, es va justificar dient que els nens no li feien cas i ho va dir sense pensar per cridar la seva atenció i crear una classe “divertida”, que després, quan es va adonar del que havia fet, li va saber molt de greu i va disculpar-se amb els alumnes. Però el mal ja estava fet.

Ahir mirant la televisió vaig veure com el director de l’escola i el conseller d’educació es disculpaven públicament davant dels mitjans de comunicació, el primer amb llàgrimes als ulls.

La presentadora de les notícies es preguntava horroritzada que quina mena d’educació se li donava als nens, en un ambient, l’escola, en què el que s’ha d’emfasitzar és la importància i el respecte a la pròpia vida i a la vida dels altres.

A mi, el que em va quedar marcat va ser, una vegada més, veure algú amb un càrrec important disculpant-se públicament per una cosa que ni tan sols ha fet ell, mostrant tant de penediment que fins i tot plora.

Igual que a casa nostra, oi?

12 de set. 2010

Debut amb el Tsuzumi

Recordeu que us vaig dir que havia començat a tocar el tzuzumi ? Sí home, aquest taiko en forma de rellotge de sorra que es toca en el teatre noh 能?


Doncs avui he debutat.


La veritat és que només fa un mes que estic assajant, i potser han estat 4 assajos de 30 minuts, així que us podeu imaginar lo bona que sóc (ja us ho dic jo: pèssima, tot i que si feu cas als japonesos, sóc aquí un geni, però ja sabem com són els japonesos...). I de fet, abans fins i tot de començar a practicar, la professora ja em va dir que el 12 de setembre hi havia una actuació i que jo hi sortiria, així que ja anava sobre avís... :P


Així que avui, diumenge, m'he llevat a les 6 del matí per passar tot el dia a Showa Mura, a la prefectura de Gifu, per participar en una mena de festival en què diferents grups de noh de la zona han fet una mena de "festival". 


La meva petita aportació al món del teatre noh ha estat només de 5 minuts, pels quals m'he hagut de posar un yukata, el kimono lleuger de cotó que es porta a l'estiu i a sobre, una mena de pantalons que es diuen hakama. El resultat ha estat aquest:



From Debut amb el Tsuzumi



Que dius, fa patxoca, però si tens en compte que estàvem a 36 graus... tanta capa de roba fa suar com una desesperada! i amb tants cordills i faixes que duia, tenia l'ànima oprimida ja! I, evidentment, no es pot anar al lavabo amb aquestes pintes... >_< 


Però el que dèiem, patxoca en fas una estona :P


I en el moment de l'actuació, el so no em surt com ha de sortir i fins i tot hi ha hagut moments en què no ha sortit cap so en absolut, però després mirant altres grups encara cooridnaven menys que nosaltres :P


Aquí teniu dues fotos perquè us feu a la idea:



From Debut amb el Tsuzumi

El "cuarteto" de tsuzumi en plena acció.



From Debut amb el Tsuzumi

Tot el grup al complet. 

5 de set. 2010

Kit Kat Series #12 - Kit Kat de maduixa

Aquesta vegada no m’extendré gaire amb l’explicació, perquè les barretes mini de Kit Kat amb gust a maduixa tenen el mateix sabor que les mini-boletes de maduixa que ja vaig comentar fa uns quants mesos. És a dir: són insípides.

From Kit Kat Series


From Kit Kat Series

4 de set. 2010

Kit Kat Series #11 - Mini Kit Kat de Nabiu

Mini Kit Kat de Nabiu

O, perquè ens entenguem, arándanos.

From Kit Kat Series


Aquest és un dels sabors que tenia a casa abans de tornar a Barcelona i que s’havien desintegrat quan vaig tornar.

Pensava que ja no en trobaria més, perquè anaven dins d’una bossa especial amb mini Kit Kats de maduixa i de xocolata normal. Però la setmana passada els vaig tornar a veure i, tot i que havia pensat de no seguir amb aquesta secció, no vaig poder evitar-ho i ho vaig comprar.

I bé, com m’esperava, no són res de l’altra món. La cobertura és de xocolata amb llet, com el Kit Kat original. Després, representa que a dins és a on va el sabor de nabiu. Doncs bé, quan mossegues, el sabor que notes és el de la xocolata amb llet barrejat amb un regust de Bubbaloo de mora azul. N’heu menjat mai? Des de sempre que aquest sabor de xiclet havia estat el meu preferit (bé, m’agradaven més els Boomers de menta abans de què els reduïssin a la meitat de tamany i els traguessin sabor...). Però què voleu que us digui, barrejat amb la xocolata, no fan una massa bona parella...

Valors energètics del Kit Kat de Nabiu (per paquetet mini de 12.3 g.)
Calories: 66 Kcal.

2 de set. 2010

Kit Kat Series #10 - Ametlla Amarga

Puc dir que, juntament amb el Kit Kat semidolç, aquest és el meu preferit de tots els sabors que he tastat fins ara.

From Kit Kat Series


La cobertura és de xocolata negra i, a l’interior, conté trossets molt petits d’ametlla. No arriba a ser ben bé xocolata amb ametlles en tota regla, però el fet de que sigui xocolata amarga ja li dóna aquell toc especial que el distingeix de l’empalagosa xocolata amb llet.

From Kit Kat Series


En definitiva, que jo també votaria perquè aquest sabor existís sempre.


1 de set. 2010

Connexió Japó 23 - Cànons de bellesa japonesos

Ja estem a 1 de setembre i dimecres que ve aquesta humil secció radiofònica comença la nova temporada a La Ciutat a Onda Cero Vilanova. 

Però abans de què surti en antena l'edició 27 de Connexió Japó, encara em queden al tinter 3 programes sense comentar. 

Els tres programes són, precisament, els que vaig poder enregistrar en directe a l'estudi durant el meu breu retorn a terres catalanes. Són extended versions, perquè enlloc de durar els 10 minuts (minut avall minut amunt) duren gairebé el doble... Si és que la Marta és una abusadora! :P

El primer d'aquests Connexió Japó Extended Version tracta sobre els estàndards de bellesa japonesos.

Teniu curiositat per saber qui és el monstre dels ulls grans, el cap petit i el nas alt? 

Només cal que cliqueu el play ;)


31 d’ag. 2010

Kit Kat Series #9 - La Nemui i la crisi dels Kit Kat

Com ja sabeu, vaig començar fa uns mesos una secció dins el bloc titulada Kit Kat Series. L’objectiu: tastar tots els Kit Kat de sabors diferents que caiguin a les meves mans.

Aconseguir aquest repte va començar a ser cada vegada més difícil a mesura que anava acumulant diferents sabors a la nevera i no tenia ni temps ni ganes de tastar-los tots de cop. A banda de què tampoc era plan de posar-me encara més foca del que ja estic :P

Doncs bé, tenia un bon stock a la nevera, però va arribar el moment de tornar cap a Barcelona. Els vaig deixar dins de casa, pensant que bueno, que encara que fes calor, me’ls podria menjar quan tornés.

Gran error.

En tornar, no és que la xocolata s’hagués desfet. És que s’havia desintegrat! La bossa estava tan inflada que fins i tot vaig tenir por d’obrir-les per buidar el seu contingut i llançar la xocolata a la brossa orgànica i l’embolcall al plàstic. Crec que si ho hagués fet, allò hagués desencadenat en una explosió nuclear o alguna cosa semblant.

Així que els vaig haver de llançar i m’he quedat sense tastar els següents sabors:



Kit Kat de miso



Kit Kat de Te verd i Sakura (aquest era edició limitada, així que no el podré tastar mai més, sniff) 

I dels que no vaig fer foto: Pudding de Kobe, Wasabi i Soja.

Tot i que aquests, com que són típics de zones determinades, encara pot ser que els pugui tastar... a veure... 

Prenent com a excusa aquest incident, vaig decidir que deixaria aquesta secció en stand-by pel bé del meu pes. Però l’altra dia vaig entrar en un conbini... i no vaig poder resistir la temptació de tastar un nou sabor >_<

Així que en breus dies, més entregues del Kit Kat Series!
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com