16 de set. 2010

Una classe de mates qualsevol

*Ninuninuniii*

Sona la musiqueta que, a cada escola primària indica que les classes són a punt de començar i que s’han de dirigir a l’aula.

S’escolten les corredisses dels nens pels passadissos per arribar a classe. Les portes correderes obrir-se i tancar-se. Les cadires i els puptitres són arrossegats mentre els nens arriben, s’asseuen, parlen amb els companys fins que arriba el professor.

*Kin-kon-kan-koooon*

Sona la campana d’inici de les classes, i els nens s’aixequen per saludar el professor. Després del reglamentari onegaishimasu お願いします (literalment “et prego”, però que a la lleugera es pot traduir com a “siusplau”) els nens seuen als seus pupitres i esperen a què el professor comenci la classe.

Ara mateix, és l’hora de matemàtiques. Els nens es preparen per fer divisions. Treuen la llibreta del calaix i el llapis per escriure la pregunta que els farà el professor.

“Si hi ha 18 nens i cada dia en mato 3, quants dies trigaré en matar-los a tots?”

Els nens copien el que diu el professor però, una vegada ho han copiat, es miren incrèduls i espantats. Evidentment, no diuen res al professor i fan l’operació “18 dividit entre 3...”

Un dels nens, en arribar a casa, ensenya la llibreta a la seva mare.

La mare, en veure-ho, truca feta una fera a l’escola.

A l’escola, el director s’escandalitza.

Avisen fins i tot la conselleria d’educació prefectural i decideixen despatxar el professor.

Fi

Aquesta història, que pot semblar ciència-ficció, ha passat realment en una escola de la ciutat d’Okazaki, a la prefectura d’Aichi, la mateixa a on visc jo.

El professor en qüestió, de 45 anys, es va justificar dient que els nens no li feien cas i ho va dir sense pensar per cridar la seva atenció i crear una classe “divertida”, que després, quan es va adonar del que havia fet, li va saber molt de greu i va disculpar-se amb els alumnes. Però el mal ja estava fet.

Ahir mirant la televisió vaig veure com el director de l’escola i el conseller d’educació es disculpaven públicament davant dels mitjans de comunicació, el primer amb llàgrimes als ulls.

La presentadora de les notícies es preguntava horroritzada que quina mena d’educació se li donava als nens, en un ambient, l’escola, en què el que s’ha d’emfasitzar és la importància i el respecte a la pròpia vida i a la vida dels altres.

A mi, el que em va quedar marcat va ser, una vegada més, veure algú amb un càrrec important disculpant-se públicament per una cosa que ni tan sols ha fet ell, mostrant tant de penediment que fins i tot plora.

Igual que a casa nostra, oi?

12 de set. 2010

Debut amb el Tsuzumi

Recordeu que us vaig dir que havia començat a tocar el tzuzumi ? Sí home, aquest taiko en forma de rellotge de sorra que es toca en el teatre noh 能?


Doncs avui he debutat.


La veritat és que només fa un mes que estic assajant, i potser han estat 4 assajos de 30 minuts, així que us podeu imaginar lo bona que sóc (ja us ho dic jo: pèssima, tot i que si feu cas als japonesos, sóc aquí un geni, però ja sabem com són els japonesos...). I de fet, abans fins i tot de començar a practicar, la professora ja em va dir que el 12 de setembre hi havia una actuació i que jo hi sortiria, així que ja anava sobre avís... :P


Així que avui, diumenge, m'he llevat a les 6 del matí per passar tot el dia a Showa Mura, a la prefectura de Gifu, per participar en una mena de festival en què diferents grups de noh de la zona han fet una mena de "festival". 


La meva petita aportació al món del teatre noh ha estat només de 5 minuts, pels quals m'he hagut de posar un yukata, el kimono lleuger de cotó que es porta a l'estiu i a sobre, una mena de pantalons que es diuen hakama. El resultat ha estat aquest:



From Debut amb el Tsuzumi



Que dius, fa patxoca, però si tens en compte que estàvem a 36 graus... tanta capa de roba fa suar com una desesperada! i amb tants cordills i faixes que duia, tenia l'ànima oprimida ja! I, evidentment, no es pot anar al lavabo amb aquestes pintes... >_< 


Però el que dèiem, patxoca en fas una estona :P


I en el moment de l'actuació, el so no em surt com ha de sortir i fins i tot hi ha hagut moments en què no ha sortit cap so en absolut, però després mirant altres grups encara cooridnaven menys que nosaltres :P


Aquí teniu dues fotos perquè us feu a la idea:



From Debut amb el Tsuzumi

El "cuarteto" de tsuzumi en plena acció.



From Debut amb el Tsuzumi

Tot el grup al complet. 

5 de set. 2010

Kit Kat Series #12 - Kit Kat de maduixa

Aquesta vegada no m’extendré gaire amb l’explicació, perquè les barretes mini de Kit Kat amb gust a maduixa tenen el mateix sabor que les mini-boletes de maduixa que ja vaig comentar fa uns quants mesos. És a dir: són insípides.

From Kit Kat Series


From Kit Kat Series

4 de set. 2010

Kit Kat Series #11 - Mini Kit Kat de Nabiu

Mini Kit Kat de Nabiu

O, perquè ens entenguem, arándanos.

From Kit Kat Series


Aquest és un dels sabors que tenia a casa abans de tornar a Barcelona i que s’havien desintegrat quan vaig tornar.

Pensava que ja no en trobaria més, perquè anaven dins d’una bossa especial amb mini Kit Kats de maduixa i de xocolata normal. Però la setmana passada els vaig tornar a veure i, tot i que havia pensat de no seguir amb aquesta secció, no vaig poder evitar-ho i ho vaig comprar.

I bé, com m’esperava, no són res de l’altra món. La cobertura és de xocolata amb llet, com el Kit Kat original. Després, representa que a dins és a on va el sabor de nabiu. Doncs bé, quan mossegues, el sabor que notes és el de la xocolata amb llet barrejat amb un regust de Bubbaloo de mora azul. N’heu menjat mai? Des de sempre que aquest sabor de xiclet havia estat el meu preferit (bé, m’agradaven més els Boomers de menta abans de què els reduïssin a la meitat de tamany i els traguessin sabor...). Però què voleu que us digui, barrejat amb la xocolata, no fan una massa bona parella...

Valors energètics del Kit Kat de Nabiu (per paquetet mini de 12.3 g.)
Calories: 66 Kcal.

2 de set. 2010

Kit Kat Series #10 - Ametlla Amarga

Puc dir que, juntament amb el Kit Kat semidolç, aquest és el meu preferit de tots els sabors que he tastat fins ara.

From Kit Kat Series


La cobertura és de xocolata negra i, a l’interior, conté trossets molt petits d’ametlla. No arriba a ser ben bé xocolata amb ametlles en tota regla, però el fet de que sigui xocolata amarga ja li dóna aquell toc especial que el distingeix de l’empalagosa xocolata amb llet.

From Kit Kat Series


En definitiva, que jo també votaria perquè aquest sabor existís sempre.


1 de set. 2010

Connexió Japó 23 - Cànons de bellesa japonesos

Ja estem a 1 de setembre i dimecres que ve aquesta humil secció radiofònica comença la nova temporada a La Ciutat a Onda Cero Vilanova. 

Però abans de què surti en antena l'edició 27 de Connexió Japó, encara em queden al tinter 3 programes sense comentar. 

Els tres programes són, precisament, els que vaig poder enregistrar en directe a l'estudi durant el meu breu retorn a terres catalanes. Són extended versions, perquè enlloc de durar els 10 minuts (minut avall minut amunt) duren gairebé el doble... Si és que la Marta és una abusadora! :P

El primer d'aquests Connexió Japó Extended Version tracta sobre els estàndards de bellesa japonesos.

Teniu curiositat per saber qui és el monstre dels ulls grans, el cap petit i el nas alt? 

Només cal que cliqueu el play ;)


Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com