26 de febr. 2010

La Vila News 1 - I tu, quants idiomes parles?

Una de les feines que duc a terme a la Vila és publicar un article presentant algun aspecte d'Espanya a la revista mensual que publica l'ajuntament.


Els articles són de només 600 caràcters, de manera que no deixa molt de marge a aprofundir en la matèria. Però m'agrada poder publicar-los perquè em dóna la sensació de què, en certa manera, torno a fer periodisme :P

25 de febr. 2010

Connexió Japó 6 - Un dia a l'escola

El concepte "d'aquí" i "d'allà" ja no el tinc molt clar...


"Aquí" es Barcelona?


"Allà" és Japó?


O al revès?


Crec que em vaig perdre aquest capítol de Barrio Sésamo (juntament amb el "arriba y abajo" xD)


Però bé, si voleu saber com és un dia en una escola primària "d'allà" per a vosaltres, "d'aquí" per a mi... no us perdeu el Connexió Japó d'aquesta setmana! ^__^




I les fotos!




Connexió Japó 6 - Un dia a 
l'escola

23 de febr. 2010

Transvestisme animal

Al Japó tenen el mal costum de transvestir-ho tot. 


Per començar, evidentment, homes que volen ser dones.


També policies que es vesteixen de dona per atrapar carteristes. (D'aquests, jo n'he vist uns quants... Són tan evidents que no sé com pretenen atrapar els carteristes...)



A la Hello Kitty.











Al nen de la maionesa Kyûpi (com l'odio, de debó).


Als dónuts. [Si cliqueu a la finestreta que apareix abaix a la dreta, i aneu clicant a les diverses varietats de dónuts, trobareu en quina mena d'animal s'ha transvestit].


From 100223
(Emm... ho confesso, aquest esquirolet el porto penjat al mòbil, però és que és molt mono! >_<)


I, per suposat, als animals de companyia! No només és que els vesteixin, perquè també hi ha gent que els vesteix a Barcelona... És que el que tenen pels animals és malaltís! Tenen robeta, sabates, disfresses... fins i tot perruques!


Aquest anunci resumeix el que se li pot arribar a posar a un animal de companyia (i no les inclou totes...)



(Home del tupé) A les mascotes se li poden posar collars... cascabells... roba... barrets... perruca... però a partir d'ara, si t'estimes la teva mascota, li hauràs de posar també un número de telèfon!
(Veu en off) El "número guau miau" és un número que connecta l'animal perdut amb el número de telèfon del propietari. Protegeix la privadesa del propietari, de manera que és un número segur!
 (Home del tupé) Segur, "número guau miau"!
Lo de les perruques va en sèrio, que quan va venir la Miss_America a visitar-me, ja vam flipar quan les vam veure en una botiga...




Però allò que va fer que em preguntés en quina mena de món vivim, va ser quan vaig veure corretges per treure a passejar... hàmsters! Perdoneu, però no em veig pel carrer dient allò de: si us plau, vagi amb compte de no trepitjar el meu hàmster, que mossega.


22 de febr. 2010

Connexió Japó 5 - Entrevistes d'accés

En quina mena d'adult et vols convertir? 


No en tens ni idea?


Doncs imagina't un nen de 15 anys...


En el Connexió Japó d'avui, preguntes surrealistes que es fan en els examens d'accés a les escoles de secundària japoneses (l'equivalent a l'ESO espanyola).

El ren fantàstic del Park Güell

Si a partir d'ara els turistes japonesos arriben a Barcelona i pregunten a on poden trobar "el ren fantàstic de Gaudí"... que sapigueu que és culpa d'una servidora!


Tot ve perquè dissabte passat em van fer participar en una xerrada sobre igualtat entre homes i dones a la Vila. És a dir: que els homes també treguin la brossa i ajudin en les feines de casa i tal. 


La sessió va anar a càrrec d'una presentadora professional de la tele que ara treballa com a freelance. La primera hora va se una xerrada sobre la seva vida com a dona que té 42 anys i encara treballa i té èxit (on s'és vist?!). Aleshores, com que no sabien com omplir el temps que quedava, em van demanar si podia sortir jo i parlar sobre com eren les coses a Espanya. Que clar, més que com són les coses a Espanya és com són les coses a casa meva... Gran treball de camp, com podeu comprovar.


Però abans de l'entrevista sobre la meva vida (que semblava que fos una estrella de la tele, tu! xD), em van demanar que parlés una mica sobre Espanya (que dieu: té alguna cosa a veure amb el tema? No, però com que jo sóc espanyola, doncs "aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid", doncs ho van encabir amb calçador). 


I va ser en aquesta presentació sobre Espanya quan poso una foto del drac del Park Güell i dic la gran frase de la setmana: 




Nemui : I potser el més famós del Park Güell és aquesta font
Presentadora: I què és?
Nemui: És una font... una font en forma de ren fantàstic. (fushigi na tonakai 不思議なトナカイ)
Presentadora: (cara de: lo cualo?) Eeee, llangardaix, voldràs dir no? (fushigi na tokage 不思議なトカゲ).
Nemui: Ah, pues sí, lo que he dicho, no? 


I clar, tothom rient-se de la gaijina que no sap parlar japonès! xD 


El millor és que si la presentadora no hagués dit res, hagués colat! (Esto lo llevas al Champion y cuela, y en el Mercadona y también cuela!). Perquè el meu jefe em va dir que estava intentant trobar-li la semblança amb un ren però que no li veia... tot i que clar, com que és una obra d'art, doncs que podia ser...


O sigui que estigueu alerta quan veieu algun turista japonès per Barcelona, perquè pot ser que busquin aquesta nova atracció turística...


Moral: encara que us equivoqueu, digueu-ho ben convençuts, perquè sempre pot ser que hi hagi algú que encara en sàpiga menys que tu xD


(En relació a la xerrada, crec que hi ha fotos i que fins i tot algú em va enregistrar en vídeo, així que tot i que no ho heu demanat, faré veure que sí i si arriben a les meves mans aquests documents gràfics, els penjaré :P Té la gràcia afegida de què jo no m'he escoltat mai parlant en japonès, així que pot ser mooolt dur xD)

15 de febr. 2010

Blanca y radiaaaante va la nooooviaaaa!

No, no m’he tornat boja i he decidit que em volia casar així de cop i volta. No, els japos segueixen flipant quan em pregunten si tinc nòvio i els dic: “No, ni el necessito”. (On s’és vist, semejanta resposta!).

El que passa és que qui s’ha quedat flipant avui he estat jo, quan he arribat a una de les escoles i m’he assabentat de què el profe més jove, que només té 23 anys, es va casar dissabte! Mare meva, però què fas, casant-te amb 23 anys?! (I què fas, que et cases un dissabte i dilluns vas a treballar? Però això donaria per un altre post…). 

I això m'ha portat a reflexionar sobre l'obsessió que encara existeix al Japó pel fet de casar-te.

Per començar, al Japó tothom vol casar-se. I no només les noies, eh? Els nois també! Qui és més "rebel", diu que vol casar-se, però no fins que tingui més de 30 anys (si això ho diu una noia, aleshores ja se situa a l'avantguarda de la societat [sic]).

No exagero. Jo també em pensava abans de venir que no seria així, que potser fa 10-15 anys sí, però que ara ja hauria canviat la cosa. Per això encara em vaig sorprendre més en veure que no, que la cosa segueix igual o pitjor!

Imagineu-vos fins a quin punt arriba aquesta dèria, que la paraula que va estar més de moda l'any 2009 va ser el neologisme konkatsu 婚活, que vindria a signficar wedding hunting o, com jo ho tradueixo dins el meu cap, "caça de marit". Aquesta paraula és l'abreviació de la paraula kekkon katsudô 結婚活動, que es va formar com a còpia de l'expressió shûshoku katsudô  就職活動 o job hunting, que és com els japonesos que es troben a l'últim any d'universitat busquen feina. 

Per suposat, les alcavotes (alcahuetas en català incorrecte :P) encara segueixen molt vives al Japó, en el què és conegut com a O-miai お見合い, ja sigui a través d'agències matrimonials o de coneguts. Tinc amigues japoneses que diuen que, almenys una vegada a la vida, volen participar en un O-miai, en fi...

També tenen una expressió molt "divertida" que vindria a ser l'equivalent japonès a l'expressió "quedarse para vestir santos": "Pastís de Nadal", Kurisumasu Keeki クリスマスケーキ. L'expressió "Pastís de Nadal" s'utilitza per referir-se a una noia de més de 25 anys que encara no s'ha casat. L'origen ve del fet que al Japó el dia 24 de desembre mengen pastís i, clar, després del 25 ningú es vol menjar el pastís perquè ja està dur i no està bo. Toma ya! 

O sigui que jo, en principi, sóc un pastís de Nadal! xD Bé, ara sembla que les coses s'han calmat, però quan vaig arribar a l'agost, em vaig passar com tres mesos escoltant la següent seqüència de preguntes:

  • Quants anys tens? 
  • Estàs casada?
  • Tens nòvio? 
  • Què et semblen els nois japonesos?
M'imagino que deuen ser l'evolució natural de les preguntes que em feien quan estava estudiant d'intercanvi:
  • Per què estudies japonès?
  • T'agrada el nattô?
  • Saps menjar amb bastonets?
(Encara que potser no us ho sembli, són l'evolució natura, segur, encara que segueixi una lògica una mica estranya... però bé, l'evolució dels Pokémon tampoc és que segueixi cap lògica i bé evolucionen, no?)

I clar, tot això crea un mercat enorme. Un dels sectors amb bona salut és el de les revistes per planejar casaments. Els noms a vegades són una mica estranys. Per exemple, existeix una que jo crec que pretenen que signifiqui City Wedding però en japonès és シッティーウェッディング, que traduït fonèticament és Shitty wedding... (Jo crec que ells no tenen molt clar que la paraula shitty no té connotacions massa positives...). 

Però de la que veig anuncis contínuament a televisió és d'una revista que es diu zekushii ゼクシー. (de sexy?) Valoreu vosaltres mateixos...



Táquedaoclaro? Si és que no necessites massa més! Molt de color de rosa, la marxa nupcial, i una núvia que s'imagina el seu casament. Per suposat, el somni de qualsevol noia!

En el següent anunci, el noi ja té un cert protagonisme:



  • Noi: Això, si us plau.
  • Noia: Eh? Eh? Eh?
  • Veu en off: Això és el que hi ha entre la proposició i el casament. Temps de felicitat.
Després de veure el segon anunci i d'escoltar el missatge, em venen al cap moltes preguntes, però només en faré una: només és "temps de felicitat" el període que va entre la proposició i el casament?

Com diria en Monegal, reflexionem.

14 de febr. 2010

"Hi ha vegades en què les llàgrimes no són mones..."

Com ja vaig escriure uns posts enrere, fa molt que no em poso seriosament a actualitzar el blog, i no és pas per manca d'idees. Al contrari, idees en tinc per parar un tren! Vaig caminant pel carrer i me'n surten com bolets! El que passa és que quan arribo a casa la mandra em pot. I com que porto un ritme a la feina que no és normal, a la feina ja no tinc temps de preparar-me les entrades (que ja ho sé, que no s'ha de fer, però què hi voleu...). I així es van sumant excuses i més excuses de mal pagador.


Així que bé, després d'aquesta llarga introducció, amb aquest post dono per encetada la sèrie "publicitat japonesa".


La publicitat és un tema que dóna molt de si i que diu moltes coses del país a on i per a on ha estat pensada. En el cas dels anuncis de televisió japonesos he trobat una sèrie de diferents patrons i llocs comuns que, per exemple, no m'havia fixat mai que existissin en els anuncis a Espanya. (Això no vol dir que no hi siguin, que pot ser que sí però que jo no me n'hagi adonat).


Un d'aquests és el que podríem anomenar "antes muerta que sencilla".


L'altre dissabte em vaig llevar d'hora i, mentre esmorzava, vaig veure per la televisió que fan una sèrie de programes matinals en què surten dones treballadores o mestresses de casa que no tenen temps per arreglar-se i van al programa en qüestió perquè les maquillin i els comprin roba i aquestes coses.


Però el que em va sorprendre no va ser el programa en si mateix, perquè de programes d'aquests recordo haver-ne vist a la tele espanyola. El que em va semblar molt fort va ser aquest anunci.



A continuació, la meva traducció patatera:
Noia: No vull que em deixis
Home inquietant: Les llàgrmes d'una noia no haurien de ser mones? Per a moments com aquest, utilitza l'eye-liner que no es corre Beroad. És waterproof, de manera que encara que es mulli o que et refreguis els uls, no hi ha problema!
Noia: Encara que em refregui els ulls?
Home inquietant: Va, torna-ho a provar!


Jo estava esmorzant i em vaig quedar amb la cullera a mig camí entre el bol i la boca perquè no m'ho podia creure! Només perquè es posa aquest eye-liner el noi decideix no deixar-la perquè encara que plori no se li corre?!?! Em va semblar encara més sexista que els anuncis d'Axe! 


Moral: si sempre estàs "antes muerta que sencilla" el teu nòvio, encara que et vulgui deixar, no ho farà perquè estàs tan mona i tan kawaii que no serà capaç de fer-ho!


Ja heu pres nota?

12 de febr. 2010

Connexió Japó 4 - Terratrèmols

El Japó és un país que ha estat beneït amb terratrèmols, tifons, èpoques de pluges, una humitat infernal... Tota una ganga, eh? (quién me mandaría a mí venirme aquí, no me hubiera comido la mano un gorrino...)


Aixi que perquè us feu una lleugera idea del tema terratrèmols al Japó, aquí teniu la Connexió d'aquesta setmana!




I aquest és el link a on podreu veure el vídeo i les fotos de Kobe de què parlo (si cliqueu, se us obrirà l'àlbum) ;)


Connexió Japó 4 - Terratrèmols

10 de febr. 2010

La bona cuina

Quan aconsegueixo aixecar-me de la trampa mortal que tinc instal·lada a la sala d'estar (també coneguda com a kotatsu), em dedico a cuinar.

Gràcies al Waratte ii to mo (笑っていいとも!que significa: "pots riure!") un programa que porta fent-se des del 82 a la cadena Fuji Tere japonesa i que veig mentre dino (presentat per un senyor que porta ulleres de sol sempre i que es diu Tamori), vaig descobrir una pàgina de receptes de cuina que és una passada! 

Aquesta pàgina es diu Cookpad (llàstima que només estigui en japonès!). Vindria a ser una mena d'espai on tothom va posant les seves receptes. Però el millor és que només cal que posis un dels ingredients, per exemple, tonyina, i et surten centenars i centenars de maneres diferents de preparar-la!

Potser pensareu: doncs ja veus tu quina cosa! Però clar, cal tenir en compte que quan jo vaig al súper em trobo amb un munt de verdures i ingredients que no havia vist en ma vida a Barcelona i que no tinc ni idea de com es cuinen. La primera vegada que vaig estar al Japó em limitava a fer pasta i com a molt espinacs o bròquil.

Però aquesta vegada vaig pensar que ja que estic aquí no té gràcia fer només pasta, que la puc fer a qualsevol lloc. Així que ara el que faig quan vaig al súper és agafar cada vegada una verdura o peix que no conec i, quan arribo a casa, entro al Cookpad, escric el nom de l'ingredient i... voilà! Mil i una receptes per preparar-ho! Des de les que necessites un màster per reunir tots els ingredients fins a receptes súper senzilles que es fan en un pis pas. 

Una de les coses que m'agrada del Japó és que quan vas al súper hi ha mil milions diferents de bolets (que enriu-te'n tu del caçador de bolets)!!! Amb el que a mi m'agraden, hi ha vegades que he tornat a casa amb 8 tipus diferents de bolets, i encara em quedo sense comprar-ne!! Shiitake, eringi (que resulta que en català es diu gírcola de panical), maitake (també coneguda com a gírgola de castanyer, el que aprèn una al google :P), enoki (o flammolina)... boníssims!!


Avui el que he fet han estat magdalenes de pastanaga. 
Encara no les he tastat perquè són el meu esmorzar de demà, però tenen molt bona pinta!!


I clar, entre l'entrenament previ al joc de la DS "Cooking Mama" i a força de llegir receptes i més receptes, el meu vocabulari del món culinari japonès està augmentant considerablement. Aviat em veureu en el típic programa japonès a on només mengen dient "Uma~~i" ("boníssim!") :P

L'únic "però" de tota aquesta dèria culinària és que després m'ho he de menjar... i així estic, que m'estic posant turronet turronet... >_< 

8 de febr. 2010

Reflexionem

De tots és ben conegut que existeix una obsessió mundial per tot allò que sona a anglès. Noms d'establiments que usen el genitiu saxó (terme que sempre m'ha fet molt gràcia) 's amb resultats moltes vegades estranys no són desconeguts per a ningú.

Per la seva part, els japonesos tenen una relació molt estranya amb l'anglès, perquè l'utilitzen molt, massa i tot, però la majoria de les vegades els resultats són hilarants.

I aquest és el cas que m'he trobat aquesta vegada mentre estava donant una volta al Loft, una botiga a on venen de tot una mica, des de material de papereria i mobles fina a paelles i sabatilles.



M'he trobat amb el "MEMONGER". Imagino que aquest engendro de paraula sorgeix del creuament poc afortunat entre "memo" i "hanger".


Però tal com jo ho he entès, seria una manera molt "yo Tarzán, tú Chita" de dir "yo idiota": "me, monger" (llegit a l'anglesa /mi monguer/). 


I és que després de molts anys dient monger com a sinònim de "lerdo"... doncs què voleu! El meu cervell pensa coses rares :P Muchachada ha fet molt de mal... Monguer guaper!!


4 de febr. 2010

Connexio Japo 3 - Transports

Si no has estat en un tren en hora punta, no has estat al Japó.


Així que si no hi heu estat, aquí teniu un tastet del món dels transports al país del Shin-chan! 


(I fixeu-vos que la primera vegada que dic Renfe, ho pronuncio "Remfa" xD)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com