18 de des. 2013

El Nadal Japonès

Ja és Nadal al Japó!

Bé, de fet, segons la Disney i als anuncis de la tele, ja és Nadal des de l’1 de novembre...

El Nadal, tot i ser una tradició cristiana, s’ha convertit en una tradició japonesa. Tot i que la majoria de japonesos no són cristians i no tenen per què saber quin és l’orígen de la festa, això no vol dir que no s’ho prenguin molt seriosament.

Ja he comentat més d’una vegada que els japonesos són els reis del sincretisme, és a dir, que dominen l’art d’agafar elements d’altres cultures, digerir-los i crear una tradició pròpia.

I, evidentment, té diversos aspectes que el diferencien del Nadal com l’hem viscut des de petits.

Per començar, el dia 25 de desembre no és festiu al Japó. Però de fet, més que el dia 25 mateix, quan els japonesos celebren el Nadal és el dia 24 a la tarda-nit.

El dia 24 de desembre és un dia molt trist per als joves que no tenen parella, principalment perquè el Nadal, en la mentalitat japonesa, no està fet per reunir-se amb la família, sinó que és una dia especial per tenir una cita amb el teu nòvio o la teva nòvia. Principalment les noies joves que no tenen parella, acostumen a reunir-se per celebrar aquest dia.

Durant aquesta cita especial la Nit de Nadal hi ha tres coses que no poden faltar.

Una és anar a veure la Il·luminació de Nadal, Kurisumasu irumineeshon クリスマスイルミネーション. Cada any, a mitjans de novembre, hi ha un munt de reportages sobre quins són els millors llocs per anar a veure aquestes decoracions. Hi ha pàgines web, les revistes de turisme fan edicions especials sobre els llocs més macos de cada regió. Hi ha concursos de fotografies, pàgines web... Però potser la il·luminació que tots volen anar a veure és la de Disney, que s'ha convertit en el referent clau del Nadal des que es  fa 30 anys va obrir a Tokyo.

Després d’anar a veure la il·luminació, arriba el moment d’anar a sopar. I pels japonesos, sopar de Nadal és equivalent a... pollastre fregit furaido chikin フライドチキン del Kentucky Fried Chicken
I per què? Resulta que cap allà l’any 1973, un estranger que vivia a Tokyo va anar a una botiga del KFC i va dir que, ja que al Japó era molt difícil trobar gall d’indi, que menjaria pollastre. El cap de la botiga va pensar que era una bona idea i, sense perdre temps, l’1 de desembre de 1974 van començar la campanya “Per Nadal, Kentcucky!Kurisumasu ni wa, Kentakkiiクリスマスにはケンタッキー. I aquest costum de menjar pollastre per Nadal encara és viu avui en dia.

En acabat del Pollastre de Nadal, arriba el moment de les postres... el Pastis de Nadal Kurisumas Keeki クリスマスケーキ
El costum del Pastís de Nadal el debem a l’empresa de dolços Fujiya 不二家, que va començar a vendre pastissos relacionats amb el Nadal cap allà els anys 20. Tot i que cada vegada hi ha més i més varietats, amb decoracions com ara Pares Noels o arbres de Nadal, el pastís més típic és el Shortcacke shooto keeki ショートケーキ, que es tracta d’una base esponjosa farcida de nata i maduixes, recoberta de nata amb maduixes senceres.
Quan arriba el mes de novembre, hi ha una intensa campanya no només entre les pastisseries, sinó també entre els supermercats i els konbinis (botigues obertes 24 hores) per veure qui ven més pastissos.
És molt curiós veure l’ambient que hi ha el dia 24, perquè les pastisseries col·loquen taules al carrer per vendre els pastissos i noies vestides de Pare Noel estan allà cridant amb campanetes per tal d’atreure clients. Jo només he menjat pastís de Nadal una vegada, per allà el 2007. I, evidentmen, va ser un shooto keeki.

Finalment, amb la panxa contenta, arriba el moment de l’intercanvi de regals, ja sigui amb la parella o entre el grup d’amigues i amics que s’hagin reunit, mentre pel fil musical s’escolten nadales.

I el dia 25, com per art de màgia, les il·luminacions, els arbres, els Pares Noels i les nadales desapareixen de la majoria dels establiments, per donar lloc a les tradicions de l’Any Nou japonès.

Així que ja veieu que, tot i originalment no tenir res a veure amb la cultura japonesa, han aconseguit muntar-se unes tradicions pròpies molt ben arrelades.

I vosaltres, què preferiu? La sopa de galets i el torró de Xixona, o el pollastre fregit i el pastís de nata i maduixes?

11 de des. 2013

Les paraules de moda de 2013

El desembre, al Japó, és el mes de fer llistes per escollir “el millor” de l’any: el kanji de l’any, els productes de l’any...

I, en el cas que ens ocupa avui, la paraula de moda de l’any.

Des de fa 30 anys, l’empresa d’educació a distància Yuu-kyan ユーキャン (japonització de l’anglès “you can”, tu pots), organitza els Premis a les Noves Paraules i a les Paraules de Moda Shin-go, ryuukô-go taishô 新語・流行語大賞.

Com diu el seu nom, el que es premia són paraules o expressions que han tingut molta influència dins de la societat, o que s’han extès fins a tal punt que tothom les fa servir sense adonar-se en el seu dia a dia. Aquestes paraules poden ser expressions que algún famós fa servir sempre, com ara “latiguillos” de famosos, o paraules que surten en un anunci, o que diu sempre un personatge de ficció.

Tot i que és el tipus de notícia que tothom ja s’espera, el que ha cridat l’atenció de tothom aquest any és que no s’ha escollit només una sola paraula com a Paraula de l’Any, sinó que se n’han escollit 4.

D’entre les quatre guanyadores, personalment crec que la més representativa seria O-mo-te-na-shi お・も・て・な・し, dita per la presentadora Christel Takigawa durant la seva presentació davant del Comitè Olímpic Internacional. Aquesta paraula significa literalment “hospitalitat”, però s’ha convertit en la representant dels valors de la societat japonesa. Jo diria que, més que la paraula en sí, el que ha tingut més influència és la manera de dir-ho en sí, pronunciar-la marcant be les síl·labes amb un gest de la mà. Per exemple, a les escoles, els nens ara tenen el divertiment de dir paraules de cinc síl·labes a la manera O-mo-te-na-shi.

Una altra de les campiones ha estat l’expressió “Doncs ara, no?Ima deshou? 今でしょう? El professor d’acadèmia preparatòria Osamu Hayashi va ser qui la va posar de moda. Originalment, la frase era destinada als seus alumnes, a qui deia: “Quan ho faràs? Doncs ara, no?” Itsu yaru ka? Ima deshou? いつやるか?今でしょう! L’expressió va saltar a la fama gràcies a un anunci de la Toyota, en què sortia el professor dient: “Quan ho compraràs? Doncs ara, no?”. Aquesta expressió s’ha fet tan popular que fins i tot jo l’he dit a la feina més d’una vegada :P

Aquest any, la ficció televisiva ha jogat un paper important, perquè d’entre les quatre guanyadores, dues provenen del món de les sèries i novel·les.

Una ha estat l’expressió Jejeje じぇじぇじぇ (pronuciant la jota a la manera catalana i no a l’espanyola, perquè sinó seria l’onomatopeia de riure, jeje). Jejeje és una expressió de sorpresa utilitzada pel dialecte del nord de Japó. Aquesta expressió la deia sempre el personatge protagonista de la novel·la diària de la TV pública NHK "Ama-chan".

L’altra és Baigaeshi 倍返し, que es podria traduir com a “me les pagaràs”. El culpable de la seva popularitat és el banquer protagonista de la sèrie “Hanzawa Naoki”, que té com a lema “Si algú me la juga, me les pagarà” Yararetara, baigaeshi やられたら、倍返しだ.


Quines són per vosaltres les paraules de l’any a casa? “A relaxing cup of café con leche”? 

Il·lumineu-me, que estic molt desconectada del què passa per allà!

4 de des. 2013

La nova Mascota de 2013 ja és aquí!

Atenció tothom!

Ja tenim nou guanyador del Yuru-Kyara Grand Prix 2013!

*Retruc de timbals*

En Sanomaru さのまる!

Bé, ara ja podreu dormir tranquils!

Fa uns quants posts vaig parlar sobre què eren aquestes yuru-kyaraunes mascotes creades per convertir-se en Relacions Públiques de la ciutat a què representen.

En Sanomaru és el representant de la ciutat de Sano, a la prefectura de Tochigi (佐野市、栃木県).

I us preguntareu: què és?

Segons la seva descripció oficial , és un (gos) samurai (blanc) que porta els pantalons típics de samurai hakama はかま i les sandàlies zori ぞり

Què el fa especial, doncs? Que enlloc de portar el tradicional barret de palla kasa かさ porta un bol de fideus ramen com a barret i que enlloc de portar una katana 刀, porta dues patates fregides. Ah! També s’enorgulleix molt del seu serrell, que està fet per fideus ramen. 


Com ja haureu pogut imaginar, tant el ramen com les patates fregides amb una salsa especial són plats típics de la ciutat de Sono.

En Sanomaru ha hagut de competir amb més de 1500 personatges abans d’erigir-se amb la corona dels yuru-kyara, aconseguint més d’un milió dos-cents mil vots, del total de 15 milions de vots rebuts.

En Sonomaru va donar més de 100 milions de iens (el que jo trigaria 25 anys a guanyar amb el meu salari actual) gràcies a les seves aparicions i a la venda de marxandatge.

Segons el seu web, actualment existeixen més de 350 productes amb l’efigie d’aquest gos-samurai: penjolls per al mòbil, bastonets, portafolis, corbates, peluixos, pastissos

Si quedant en quarta posició ja ha aconseguit tots aquests beneficis, imagineu-vos tot el que aconseguirà ara que ha guanyat...

Serà capaç de desbancar en Kumamon, campió de 2011, que l’any passat va aconseguir 29 bilions de iens?
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com