30 de maig 2010

Kit Kat Series #6 - Barra de Te verd d'Uji

Al Japó, a banda dels Kit Kat normals, dels Kit Kat mini i dels Kit Kat en forma de boletes, també tenen barres de Kit Kat.


En aquesta ocasió, vaig trobar la versió en barra del Kit Kat de sencha d'Uji. De fet, el Kit Kat en edició mini del mateix sabor és un dels omiyage que es venen a Kyoto i a tota la zona de Kansai, ja que el poble d'Uji és famós per ser una zona productora de te verd (a banda de tenir un un edifici que es diu Byôdôin i que surt a les monedes de 5 iens).




From Kit Kat Series



Com es pot veure a la foto, la barra de Kit Kat és realment tot un mazacote... així que me'l vaig guardar per una ocasió especial, com va ser veure l'últim capítol de Lost.


I de la mateixa manera que Lost, en acabar, em va deixar la sensació de què al principi prometia però després tot no era més que fum (permeteu-me el guinyo :P)


La barra de Kit Kat Sencha d'Uji és de color verd. De quin color hauria de ser sinó? La xocolata emprada per la cobertura és blanca amb un lleuger toc a te verd. Pel que fa a la galeta, entre làmina i làmina hi havia una fina pasta amb gust a te verd.


La primera mossegada va ser gloriosa: la xocolata tenia realment gust de te verd, de manera que la dolçor de la xocolata blanca quedava compensada amb l'amargor del sencha.


Però com deia, la barra era un mazacote, de manera que mentre la primera queixalada va deixar una valoració positiva, quan ja portava més de la meitat de la barra la dolçor excessiva es va apoderar del conjunt fent-se massa empalagós pel meu gust. Potser les barres mini són millors, perquè en ser més petites, et deixen amb el gustet bo inicial i no arriben a saturar. Quan les tasti (m'estan esperant a la nevera :P), tornaré a fer valoració.


Valor energètic de la Barra de Kit Kat Sencha d'Uji (44 g)
Calories: 243 Kcal
Proteïnes: 1.5 g
Greixos: 14.2 g
Hidrats de Carboni: 27.2 g
Sodi: 11-34 mg

Kit Kat Series #5 - Kit Kat Framboise

Farà cosa d'un mes que comprar aquest paquet de Kit Kat de Gerd, nascut de la col·laboració entre la casa Nestlé i una empresa que de "costumització" de dolços que es diu Sweets Concept.





From Kit Kat Series



La veritat és que li tenia moltes ganes, perquè l'embolcall prometia: era una combinació de cartró satinat amb cartró una mica rugós al tacte, molt interessant. I també perquè tot el que sigui gerd, maduixa, maduixot i derivats em torna boja. Així que us podeu imaginar l'emoció en veure'l al 7eleven de torn.


Així que obro l'embolcall individual amb tota la il·lusió del món, i em trobo que, aquesta vegada, tot i ser de gerd, la xocolata és xocolata amb llet normal, res de colorant per fer-lo semblar una pantera rosa. 





From Kit Kat Series



L'únic, que entre la galeta hi havia una fina capa de melmelada de gerd que li donava un aroma diferent.


L'explicació del sabor escrita a la caixa deia el següent:


"El sabor del pastís de gerd que tan agrada a les noies, fet Kit Kat! Una excel·lent combinació entre l'acidesa del gerd acabat de collir amb un toc de formatge."
(Cobertura) Xocolata amb llet amb gust a gerd
(Farciment) Suc de gerd amb pols + formatge fresc


Però en clavar-li queixalada, decepció: insípid. Gust de xocolata de kit kat de tota la vida, amb un regust estrany a una cosa que vol assemblar-se al gerd. De fet, el tema del formatge no sé a on el deuen haver posat... 


La veritat és que no li vaig trobar massa diferència a les Boles de Maduixa Edició limitada.


Una vegada més, un sabor que no trobaré a faltar.


Valor energètic del Kit Kat Framboise (per paquet de 18 g)


Calories: 97 Kcal
Proteïnes: 1.2 g
Greixos: 5.4 g
Hidrats de Carboni: 10.9 g
Sodi: 7-24 mg

29 de maig 2010

Taik-ocupada

Tinc ara mateix en espera bastants temes per al blog, però últimament em passo gairebé tot el temps que passo a casa estic estudiant taiko! (d'acord, tot el temps que em queda després de descomptar el temps perdut entre twitter, mail i una mica de navegació sense rumb per la xarxa :P)


Com ja sabeu, des de finals de setembre que formo part d'un dels grups de taiko de la Vila (ara n'hi ha 4, però ja parlaré amb més deteniment d'això en un altre moment...).


Doncs bé, resulta que aquest diumenge celebren el 30è anniversari de la seva fundació. I amb això, evidentment, han muntat un xou imponent. Gairebé 2 hores d'actuació, en què també venen com a estrella convidada un grup de taiko d'un dels temples de Nagoya.


Aleshores clar, portem des del mes de febrer assajant cada divendres. I des del mes d'abril i, sobretot, el mes de maig, el ritme d'assaigs és brutal! De les 4 setmanes del mes de maig, dues he tingut taiko (entre assaig i actuacions) de dimecres a diumenge! 


De les cançons que es tocaran diumenge, jo en toco 5, de les quals no es pot dir que me'n sàpiga bé cap... 


Una de les que no em sé, Shachi daiko 鯱太鼓 la vaig escoltar per primera vegada fa un mes i mig. Per afegir-li més cosa a l'assumpte, en comptes de tocar el taiko normal, en aquesta toco el que es diu okedaiko 桶太鼓, en què els braços es mouen de manera diferent a la que jo estava acostumada. Comencem bé!




L'altra, Eichi no matsuri 叡智の祭り, la vaig escoltar una vegada el mes d'octubre, però no la vaig començar a assajar fins ara fa just un mes, el dia 21 d'abril! I per acabar-ho d'adobar, m'han posat a primera fila!! És una cançó xula de tocar, però és llarga i és d'aquelles que per molt que l'escolti i m'estudiï la partitura, quan crec que ja me la sé, arriba una part en què et quedes en blanc i no saps com continuar... Pels qui tingueu curiositat, aquí us deixo l'enllaç del vídeo que vaig fer d'Eichi no matsuri el mes d'octubre:





En fi, que després de la feina i dels assajos, em passo escoltant aquestes cançons i assajant doncs fins passada la mitjanit... >_<


(Això sense comptar 8 cançons més que m'he d'aprendre pel Bon Odori 盆踊り festival de l'estiu per excel·lència... però d'això ja en parlaré un altre dia...)

24 de maig 2010

Connexió Japó 17 - Japonesos i menjar II

Segona entrega de la trilogia centrada en els japonesos i la seva obsessió amb el menjar. 


En aquesta entrega, parlo del que a casa coneixem com a la Piràmide Alimentària, i que al Japó resulta que és una Baldufa. 


Clar, jo amb això de capgirar les coses i tot plegat, ja no sé què fer! I així estic! 



Aquí us poso la piràmide que ja hauríem de conèixer tots, disponible a la pàgina de la Fundación Dieta Mediterránea... 
i la baldufa, que no us penseu, tampoc fa massa que dóna tombs pel Japó, disponible a la pàgina "Guia d'equilibri alimentari" shokuji baransu gaido 食事バランスガイド....


I per què veieu el que vull dir quan dic que el que mengen tampoc és tan equilibrat, una mostra del meu dinar a una de les escoles la setmana passada:




Definició del menú: Fideus yakisoba, panet brioix (dins del qual s'havien de ficar els fideus), dos shuumai, que són uns farcellets de carn, i el que hi ha a l'esquerra de la imatge és una mica de iogurt amb fruita (sí, increíble, però aquell dia vam tenir postre!). La llet no surt a la foto perquè no tenia intenció de beure-me-la. Però després de menjar la mateixa ració que un nen de 9 anys, em moria de gana, així que em vaig beure els 200 ml de llet sencera, amb el conseqüent mal d'estómac durant tota la tarda :S


Aleshores, us imploro: ajudeu-me! Vosaltres de mi, què faríeu?


(I oju al datu: estic confusa, no confosa xD)

23 de maig 2010

La Vila News 5 - L'art de saludar

Un altre mes arriba les cases de la Vila del Pingüí la Vila News, i amb el mes de maig ja van 5 “Racons de l’Eli” que apareixen publicats!



En l’edició de maig, em centro en un tema una mica complicat de traduir com són les “salutacions” o aquelles frases o paraules que es diuen a una altra persona en determinades situacions.

Per exemple, l’expressió “Jesús!”, quan algú estornuda. Al Japó, que sempre diuen alguna cosa per a TOT, no diuen res quan algú estornuda. Jo no ho puc evitar, i cada vegada que algú estornuda faig l’acte de dir “Jesús”, però al final sempre em controlo perquè clar, ningú no ho entendria i em mirarien raro (encara més).

I d’aquesta manera és com començo l’article.

Segueixo amb el que es diu en el moment de menjar. A Espanya es diu “Buen Provecho” a algú que estigui menjant, encara que la persona que ho digui no estigui menjant. Al Japó és al contrari.

Abans de començar a menjar, es diu Itadakimasu! 頂きます, que significa literalment “Prenc”. Aquesta expressió s’utilitza com un gest d’agraïment cap a la persona que t’ha preparat el menjar, de manera que només la diu la persona que menja, i com si s’ho digués a ella mateixa. És a dir, totalment al contrari que a Espanya! Perquè a Espanya, si estàs menjant sol, normalment no et dius “buen provecho”, mentre que els japonesos sí que diuen “Itadakimasu” quan estan sols. En canvi, mai veuràs a un japonès dient-li Itadakimasu a una persona que estigui menjant.

Per complicar més el tema, nosaltres quan acabem de menjar no diem pas res. Doncs els japonesos diuen Gochisô-sama deshita ご馳走様でした “Estava molt bo”. I flipen quan els dius que en castellà no es diu res. De fet, ho vaig haver de buscar al diccionari, a on hi ha expressament una nota a on es diu que en castellà no hi ha equivalent, perquè em creguessin!!

Ho heu entès? Perquè a mi em va costar força fer entendre als japonesos tot això del buen provecho. Tan obvi que ens sembla, a nosaltres...

I acabo amb les salutacions pròpiament dites. És a dir, que a Espanya, quan et presenten algú o quan et retrobes amb un amic, es fan dos petons. Els japonesos fan una reverència, així que explico la cara d’espant que va posar una persona japonesa quan me la van presentar a Barcelona i li vaig fer dos petons.

Acabo dient que, encara que als japonesos els hi pugui fer vergonya això de fer dos petons, jo trobo que és una tradició molt maca i que podrien començar a practicar-la :P

21 de maig 2010

Kit Kat Series #4 - Kit Kat Boles de Maduixa Edició Limitada

Dimarts, tornant de classe d’aerobic, vaig anar a comprar llet al conbini i vaig topar-me amb aquesta bosseta de boletes de Kit Kat de Maduixa.
Les boletes estan recobertes de xocolata amb llet i, a l’interior, entre la galeta, tenen crema amb sabor a maduixa.





From Kit Kat Series

La veritat és que el sabor a maduixa és bastant minso i que queda bastant amagat darrere el gust de la xocolata.

Tot i que me les vaig menjar d’una sentada (no sé jo si compensa l’estona d’aeròbic que havia fet abans...), no maten. És com com menjar un Kit Kat normal, però enlloc de en barretes, en forma de boletes, i que et deixa un regustillo raro a maduixa després de menjar-te’l.

Així que, tot i ser edició especial, no em sabrà greu quan ja no es pugui trobar a les botigues.

Informació nutricional del Kit Kat Boles de Maduixa Edició Limitada (per paquet de 35g):


Calories: 186 Kcal
Proteïnes: 2.2 g
Greixos: 10.3 g
Hidrats de Carboni: 21.1 g
Sodi: 12-38 mg

Kit Kat Series #3 - Kit Kat Royal Milk Tea

El dia de Sant Jordi vaig trobar al 7eleven el Kit Kat amb gust a Royal Milk Tea.





From Kit Kat Series


Com el de Flam de Natilla, el de Royal Milk Tea està recobert de xocolata blanca, tot i que el color és una mica més pàl·lid.





From Kit Kat Series


Pel que fa al sabor, en el moment de menjar-lo i mastegar-lo, és bastant normal, tirant a insípid. Però el regust que deixa a la boca és realment de te amb llet.


La descripció del sabor que se'n fa a la caixa és la següent:


"L'autèntic sabor del te amb llet que es beu a Anglaterra. Gaudiu del delicat i refrescant sabor que la llet atorga al te en aquest Kit Kat nascut a Anglaterra"

El sabor és bastant així així, però la caixa té el seu què. La caixa exterior està decorada amb un estampat escocès de tons vermells, i amb una filera de Guàrdies Reials. Fins i tot apareixen al cantó de la caixa!





From Kit Kat Series


Pel que fa als embolcalls individuals, l’estampat escocès és de color blau.





From Kit Kat Series


Ah! Me n’havia oblidat, i m’imagino que a aquestes alçades ja ho haureu deduït, però aquí al Japó, les barretes van embolicades de dues en dues, i fins i tot hi ha versions mini, en què les barretes són la meitat de curtes.

Valors energètics del Kit Kat Royal Milk Tea (per paquet de 18g):

Calories: 100 Kcal
Proteïnes: 0.62 g
Greixos: 5.8 g
Hidrats de Carboni: 11.3 g
Sodi: 4-15 mg

20 de maig 2010

... i els ciclistes!

El tema de la pornografia al Japó és un tema que desperta la meva curiositat, tal com ja vaig escriure fa dos anys en el meu anterior blog.

Cap a mitjans d’abril tots els mitjans de comunicació anaven plens d’un nou reglament escrit pel Ministeri de Joventut i de Seguretat Ciutadana del Govern Metropolità de Tokyo Tôkyô-to seishônen chian taisaku honbu 東京都青少年・治安対策本部 que ha aixecat força polseguera.

El reglament consisteix en què, a partir d’ara, les botigues hauran de posar en l’apartat “per a majors de 18 anys” tots aquells manga i anime en què apareguin nens practicant relacions sexuals o qualsevol altre tipus d’acte que faci pensar en sexe (com ara fel·lacions o masturbacions).

El que més va captar la meva atenció va ser el fet que van posar imatges ben conegudes per tothom com són les de la Shizuka del Doraemon prenent un bany, preguntant-se si a partir d’ara els nens ja no podrien ni mirar el Doraemon.

Però el que m'ha deixat més astorada és que els comentaristes de televisió no s’escandalitzaven pas del fet que hi hagi manga i anime en què apareguin nens practicant sexe, sinó que el fet d’evitar que els nens consumeixin aquest tipus de material pot suposar una retallada a la llibertat d’expressió.

Com que tothom armaba tanto revuelo (i el tema dels banys de la Shizuka van afegir-hi morbo, per què negar-ho), vaig pensar que valia la pena l’esforç de llegir-se la llei per tal de saber del cert quin era el motiu pel qual es queixaven els mitjans.

En anar a la pàgina web del Ministeri, em vaig trobar amb el següent document, consistent en 25 preguntes i respostes sobre la llei. I m’he llegit el document sencer, així que espero que entendreu i pedonareu que no hagi actualitzat al moment i que la notícia estigui una miqueta desfasada en el temps...

Aquest reglament s’ha establert, segons el Ministeri, per tal d’evitar que els menors, que moltes vegades no tenen capacitat de discernir què és correcte i què no en matèria de sexe, interioritzin com a normals actituds com ara violacions, incest o relacions sexuals entre menors i adults.

Per entendre’l, s’han de tenir en compte els següents punts:

1)     Emfasitza l’autoregulació jishu-teki 自主的, és a dir, que no obliguen directament a les editorials ni a les botigues a identificar i separar els manga i anime considerats nocius per als menors, però ho recomanen;
2)      només se centra en què no es vengui aquest tipus d’obres als nens;
3)      no es regula ni la producció, ni la possessió ni la venda de manga i anime amb continguts pederastes.

Arribats a aquest punt, cal explicar que el Japó, juntament amb Rússia, és un dels països del G8 més permissius en matèria de producció i possessió de pornografia infantil, tal com explicava fa dos anys.

De fet, al Japó no està penada per llei la possessió de pornografia infantil. Tampoc ho està la producció de pornografia infantil amb el que ells anomenen Hi-jitsuzai seishounen 非実在青少年, que significa literalment “menors irreals”, entenent per això que són de carn i óssos, és a dir, principalment, personatges de manga i anime. Vaja, que si són dibuixos, poden dibuixar i escriure els que els doni la gana, cosa que a mi em fa regirar l’estómac...

Una de les preguntes que, aparentment, més van adreçar al Ministeri, és la de si, a partir d’ara, no podran aparèixer culs, pits o nens despullats prenent un bany als còmics i als dibuixos animats. La resposta del Ministeri és la llei no regula pas això i que, per exemple, els nens podran seguir veient sense problemes:

-          Les escenes de la Shizuka prenent banys al Doraemon



-          El “Culet-culet” del Shin-chan



-          La Bulma en pilotes a Bola de Drac



per citar els més coneguts a Catalunya.

De les 25 preguntes que apareixen al document, 11 mostren preocupació de si, a partir d’ara, ja no es podrà produir i/o comprar manga o anime a on apareguin menors, si es perseguirà i multarà a les persones que en posseeixin. D’entre aquestes preguntes, dues en especial m’han cridat l’atenció.

La primera, mostra la preocupació de què si amb aquest nou reglament no s’està preparant el camí per incloure el manga i l’anime dins de la Llei de Pornografia Infantil.

La segona, si també s’han de vendre aquelles obres en què es mostri nens practicant sexe de manera positiva. I jo em pregunto, és que hi ha alguna forma possible en què el sexe entre adults i nens sigui positiva?!

Ah! Això sí, per tots aquells nens que vulguin seguir consumint material pederasta [sic], podran seguir comprant lliurement material dôjinshi 同人誌, que a Espanya vindrien a ser els Fanzines. I per què? Doncs, segons el Ministeri, perquè el principal objectiu d’aquestes revistes no és pas la seva venda establerta, sinó que responen a un “hobby individual”.

Que tota la preocupació al voltant d’aquest tema se centri en si encara serà legal produir, vendre, comprar i posseir manga i anime amb continguts pederastes i no pas en fer una reflexió sobre la idoneïtat de seguir produint i venent pornografia infantil... doncs què voleu que us digui...

En fi, a mi em sembla ben bé una versió moderna d’allò que diuen que va dir Hitler de què s’havien d’eliminar els gitanos, els jueus i els ciclistes, i la gent només es preguntava que per què els ciclistes...

I és que jo em pregunto una vegada més: quina mena de societat s’amaga darrere d’aquest tipus de pornografia?

Cinema, porno i... esteriotips?

Aquest article va ser publicat el 8 d'abril de 2008, en el meu antic bloc "www.nemuiintokyo.blogspot.com".

Avui he anat al cinema amb un company de la uni, el James, i hem acabat anant a veure la última peli del Doraemon. Sí, ja ho sé: "Doraemon?!" Però en la meva defensa diré que era la que ens anava millor en horari, i la que hem pensat que no ens costaria tant d'entendre. I a veure, els diàlegs eren fàcils però la història... No he acabat d'entendre el què de les dues hores de peli. Els nens japonesos deuen ser molt intel·ligents per poder entendre la història, perquè el que sóc jo... Ni idea tu.

De la visita al cine, m'he quedat amb aquests cartells fent "apologia" de les bones maneres:
No crec que faci falta traduir aquest cartell, perquè parla per si sol, però hi vindria a posar alguna cosa així com: "Fes el favor de rentar-te les mans!"


En aquest doncs: "Fes el favor de netejar-te bé el cul!"

I aquí doncs, en el primer dibuixet: "La brossa, a la paperera" i en el que surt el Nevat: "Vigila no t'oblidis res".


M'han fet molta gràcia, sobretot el del cul... Si és que vaya cosas se encuentran...

I res, després del cine, que estava a Ikebukuro, a unes sis parades de tren de casa, hem anat a fer un cafè, però el James ha marxat d'hora. Jo anava a tornar a casa, però com que només havia estat dues vegades a Ikebukuro, però només per anar a centres comercials, he pensat que m'hi podria quedar a fer una volteta.

Ikebukuro és famosa per un centre comercial que es diu Sunshine City, que és completament una ciutat dintre d'un edifici (o una sèrie d'edificis seguits). És increíble com els japonesos fan conectar centres comercials els uns amb els altres per dins, de manera que et podríes passar el dia de botiga en botiga sense necessitat d'haver de sortir al carrer. A mi, la veritat, aquestes coses m'agobien un munt, perquè a mi el concepte de sortir a passejar i anar de botiga en botiga, doncs no m'agrada... Però sembla que és com funcionen les coses a Tokyo...

I caminant caminant, he trobat que al voltant de l'estació hi ha un munt de carrerons petitets amb restaurants i bars, però pels quals necessites ser membre per poder-hi entrar... No sé quina classe de "membres" són els que freqüenten aquests llocs, però no penso en res de bo...

Aleshores he entrat en una botiga de manga, en què a partir de la tercera planta ja era tot porno, i a on a la primera i la segona planta (no m'he atrevit a pujar sola a la planta de porno) només m'he trobat amb tres noies... I m'he posat a reflexionar sobre la moralitat de la societat japonesa...

Jo no sóc ni una experta en la societat japonesa, ni una experta en porno. Però pel poc que he vist a les botigues, i pel que m'han explicat, m'he pogut fer una idea. Noies que semblen nenes, amb una veu de nena, i que sempre sembla que les estiguin violant o que els estiguin fent mal.

A Akihabara, el barri electrònic per excel·lència, hi ha edificis de cinc i sis plantes només dedicats al porno. Una vegada vaig entrar a un, i a dins de l'ascensor hi havia fotos de nenes en banyador, que no tindrien més de deu anys, cosa que em va semblar fastigosa i malaltissa. A Espanya se li diria pederàstia.

A Kabukichô, el "Barri Vermell" de Tokyo, hi ha locals de video porno, d'striptease i de tot el que et vulguis trobar per tot arreu. Sense comptar amb les cabines de video privades, les cafeteries de "hostess" o les cafeteries de cites per trobar nòvia (o-miai), de les quals pots veure els cartells lluminosos mentre vas amb el tren. I així un llarg etcètera.

I ja sense anar al porno, només veient les figuretes de personatges de manga que venen (o la majoria de les series en si), en què hi ha nenes mones, amb uniforme de faldilleta súper curta, ensenyant les calcetes, a poder ser blanques i infantils (no pas llenceria fina i sexy), o amb animalets... Cosa que moltes vegades sembla que de manera indirecta (o a vegades no tant) demanin a les noies reals que facin: que parlin amb veu infantil, que caminin com nenes, que es vesteixin com nenes i que visquin per ser figuretes mones per poder ser passejades o contemplades...

Veient tot això, a mi em sorgeix la pregunta de quin tipus de societat s'amaga a sota de tot aquest "estil" de porno que tenen. Aquest gust que tenen per tot el que sembli infantilitzar les noies... No sóc sociòloga, ni en sé sobre aquests temes, però només pel que jo he observat, és una societat que té moltes cares amagades a sota dels executius o salary man entrajats (mai he sabut com es diu aquesta paraula en català). Una societat que m'agradaria coneixer, però a la qual si no hi entres de la mà d'algú que ja hi formi part, és molt difícil accedir-hi...

19 de maig 2010

Cool Biz

Aquest matí quan he obert el correu, m’he trobat amb un mail en què es deia que a partir de l’1 de juny torna a començar la campanya Cool Biz クールビズ。

Sembla el nom d’un grup de música, però es tracta ni més d’una campanya japonesa endegada el 2005 per l’aleshores Primer Ministre Japonès Junichiro Koizumi que consisteix en què els homes no cal que portin corbata o americana a la feina. La paraula, com haureu pogut imaginar, està formada per Cool i business, que els japonesos abrevien com a biz ビズ. En ser cool la paraula anglesa per designar tant una cosa “fresca” com una cosa “guay”, es podria traduir com a “negoci fresc” o “negoci guay” o, si combinem els dos termes, fins i tot com a “negoci fresc i guay”.

No sé si us enrecordareu de quan va començar la campanya al Japó, però jo no sé per què, sí. Recordo de veure el Koizumi a la tele muntat en una mena de patinet elèctric que es veu que havien inventat i que utilitzarien els polis mentre el comentarista deia que a partir d’ara els rígids japonesos podien prescindir d’aquestes peces de roba durant l’estiu. Com al comentarista de TV3 se li va acudir unir la notícia dels patinets amb la de no dur corbata, però en fi, ja se sap, japonesos=frikisme, així que “aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid”...

Pel que sembla, la campanya Cool Biz ha tingut una certa continuïtat, cosa que no es pot dir del patinet elèctric, perquè en gairebé dos anys vivint aquí no he vist ni un sol policia muntat a dalt d’aquest invent...

L’objectiu principal de la campanya, orquestrada pel Ministeri de Medi Ambient japonès, és el de reduir el gas d’efecte hivernacle. D’aquesta manera, es millora el país i es fa el Japó més “Ecològic” o Eco, paraula que els encanta! De fet, el lema de la campanya és “El futur canvia. El Japó es renova”. (Mirai ga kaeru. Nihon ga kawaru. 未来が変える。日本が変わる).

Per tal de fer-ho, a l’estiu recomanen tenir l’aire condicionat a 28º. I clar, per tal que els homes no es morin de calor, van introduir la possibilitat de portar una roba més fresca i lleugera. Augmentant la temperatura de l’aire acondicionat fins als 28º sembla ser que es reduiex fins a 2.900.000 tones de Co2.

A banda de portar una roba més lleugera, des de la pàgina web de la campanya es recomana també perfurmar l’oficina amb olors fresques com les de la menta o la lavanda... Aquesta pijotada també és moooolt japonesa :P

Tot i que s’ha extés bastant, encara hi ha sectors durs del govern i del món de la política que creuen que els polítics han de donar una imatge respectable, cosa que, segons la seva opinió, no es pot aconseguir si no es du corbata i americana a totes hores, encara que al carrer les temperatures siguin de 40 graus amb un 200% d’humitat... Evidentment, és molt millor veure a un sesentón amb sobrepès suant a raig, però portant traje, que veure gent que intenta passar l’estiu de la millor manera. Ah, espera, que els japonesos no suen! [sic]

Doncs bé, des de l’1 de juny fins el 30 de setembre, veuré els meus companys amb un estil més casual. Tot i que hi ha companys meus que no la porten mai, la corbata... (¬¬)'

18 de maig 2010

Kit Kat Series #2 - Kit Kat Flam de Natilles

Sí, sé que és una redundància, però és la traducció literal del nom: Kit Kat kasutâdo purin aji Kit Kat カスタードプリン味.



From Kit Kat Series

El primer que sobta en obrir el paquetet mini és la intensa olor a natilles que desprenen les dues barretes, de xocolata blanca amb el to groguenc de les natilles.


Olor que es materialitza en sabor en el moment de tastar-les: realment sembla que t'estiguis menjant una natilla amb galetes!! Què booo!!



From Kit Kat Series

Segons la descripció que venia a la bossa, el sabor el defineixen de la següent manera:


"Xocolata amb sabor de Flam de Natilles, farcit de crema de caramel" 
"Kit Kat amb sabor de Flam de Natilles per gaudir amb tota la família. Una dolçor refrescant que envaeix a la teva boca"
Ah! Se m'havia oblidat de comentar que a cada un dels envasos van degudament els valors nutricionals, així que, quan tingui l'oportunitat de copiar-los, els aniré posant també ^__^


Valors nutricionals per paquetet (12.3g):
Calories: 68 Kcal
Proteïnes: 4.44 g
Greixos: 4.0 g
Hidrats de Carboni: 7.7 g
Sodi: 3-11 mg 

Kit Kat Series #1 - Maduixa Tochiotome Kantô Special Edition

Aquest va ser el primer Kit Kat "estrany" que vaig tastar, i va ser un Omiyage (com no podia ser d'una altra manera) d'una amiga que havia anat a passar un cap de setmana a prop de Nikko, a la prefectura de Tochigi.


Aquesta prefectura és coneguda per ser una zona productora de maduixes. De manera que, evidentment, el Kit Kat específic de la Tochigi havia de ser la maduixa.


El Kit Kat en qüestió és de xocolata blanca amb un to rosa pàl·lid. L'olor a maduixa era impressionant i realment tenia gust a maduixa!


Tot i tenir la sensació d'estar menjant-me una Pantera Rosa en versió Kit Kat, em va semblar que no estava del tot malament. Fins i tot, que estava bo ;)


Malauradament, no tinc cap fotografia feta per mi d'aquest Kit Kat Maduixa Tochiotome, així que faig servir la fotografia que apareix al blog Jen Ken's Kit Kat Blog.

Kit Kat Series #0 - Pròleg

Amb el post d'avui, enceto una nova sèrie que he anomenat Kit Kat Series.


Com el seu propi nom indica, estarà destinada a comentar gustos i sabors de Kit Kats que he menjat.


I direu: doncs quin avorriment, no? Kit Kat de xocolata amb llet, no?


I jo us respondré: Res més lluny de la realitat!!


Tal com ja vaig explicar en el Connexió Japó sobre els Omiyage, al Japó no només es ven el ja conegut per a tothom Kit Kat de xocolata amb llet, sinó que n'hi ha un amb el gust de l'aliment típic de gairebé cada regió del Japó, alhora que hi ha edicions limitades que només estan a la venda durant un cert temps, i després ja no no surten mai més.


Per exemple, de la meva època d'estudiant d'intercanvi a Tokyo recordo haver-ne vist de meló, de castanya i de cirera. En aquell moment no tenia el més mínim interès, cosa de la que me'n penedeixo ara enormement, perquè ja no els podré tornar a trobar... Ains!


El lloc on és més fàcil topar-te amb un d'aquests sabors estranys és la cadena de conbinis, botigues obertes 7/24 "7eleven" i, evidentment, a totes les botigues de souvenirs que es troben a totes les estacions de tren japoneses. Així que ja em veieu a mi, cada vegada que entro en una d'aquestes botigues, passant pel passadís dels dolços a veure si em trobo alguna sorpreseta ;)


Cal dir que la meva no és una iniciativa original, perquè quan se'm va acudir dedicar un espai al blog a aquest dolç, una companya americana em va passar el link del blog d'una amiga seva dedicat íntegrament als sabors estranys del Kit Kat. Cosa que em va decebre una mica, per què enganyar-vos, perquè em pensava que havia tingut una idea collonuda. Un exemple més de què això de ser els primers en fer alguna cosa ja fa temps que es va perdre :P


Però bé, tot i que ja hi ha sabors que no podré tastar mai, encara queden molts sabors per venir, així que estigueu atents a les vostres pantalles!

16 de maig 2010

Connexió Japó 16 - Japonesos i Menjar (I)

Amb el Connexió Japó d'aquesta setmana, inauguro una "trilogia" en què intento desmuntar una mica els tòpics de què el menjar japonès és tan sa i que la tradició culinària japonesa és tan antiga i tan arrelada.


Voleu saber per què? Només cal que cliqueu el Play!





I aquí una foto del típic menú japonès!




I jo, fent un àpat d'aquests típics ;)




From Finde a Ito i Atami



PD: Si us avorriu, compteu quantes vegades dic "aleshores" :P


PD2: Ah! I per si a algú li interessa, l'article a què faig referència a la secció és "Culinary Culture and the Making of a National Cuisine", escrit per Katarzyna Cwiertka, que es troba dins de A Companion to the Anthropology of Japan, edició a cura de la Jennifer Robertson.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com