Cinema, porno i... esteriotips?

Aquest article va ser publicat el 8 d'abril de 2008, en el meu antic bloc "www.nemuiintokyo.blogspot.com".

Avui he anat al cinema amb un company de la uni, el James, i hem acabat anant a veure la última peli del Doraemon. Sí, ja ho sé: "Doraemon?!" Però en la meva defensa diré que era la que ens anava millor en horari, i la que hem pensat que no ens costaria tant d'entendre. I a veure, els diàlegs eren fàcils però la història... No he acabat d'entendre el què de les dues hores de peli. Els nens japonesos deuen ser molt intel·ligents per poder entendre la història, perquè el que sóc jo... Ni idea tu.

De la visita al cine, m'he quedat amb aquests cartells fent "apologia" de les bones maneres:
No crec que faci falta traduir aquest cartell, perquè parla per si sol, però hi vindria a posar alguna cosa així com: "Fes el favor de rentar-te les mans!"

En aquest doncs: "Fes el favor de netejar-te bé el cul!"

I aquí doncs, en el primer dibuixet: "La brossa, a la paperera" i en el que surt el Nevat: "Vigila no t'oblidis res".

M'han fet molta gràcia, sobretot el del cul... Si és que vaya cosas se encuentran...

I res, després del cine, que estava a Ikebukuro, a unes sis parades de tren de casa, hem anat a fer un cafè, però el James ha marxat d'hora. Jo anava a tornar a casa, però com que només havia estat dues vegades a Ikebukuro, però només per anar a centres comercials, he pensat que m'hi podria quedar a fer una volteta.

Ikebukuro és famosa per un centre comercial que es diu Sunshine City, que és completament una ciutat dintre d'un edifici (o una sèrie d'edificis seguits). És increíble com els japonesos fan conectar centres comercials els uns amb els altres per dins, de manera que et podríes passar el dia de botiga en botiga sense necessitat d'haver de sortir al carrer. A mi, la veritat, aquestes coses m'agobien un munt, perquè a mi el concepte de sortir a passejar i anar de botiga en botiga, doncs no m'agrada... Però sembla que és com funcionen les coses a Tokyo...

I caminant caminant, he trobat que al voltant de l'estació hi ha un munt de carrerons petitets amb restaurants i bars, però pels quals necessites ser membre per poder-hi entrar... No sé quina classe de "membres" són els que freqüenten aquests llocs, però no penso en res de bo...

Aleshores he entrat en una botiga de manga, en què a partir de la tercera planta ja era tot porno, i a on a la primera i la segona planta (no m'he atrevit a pujar sola a la planta de porno) només m'he trobat amb tres noies... I m'he posat a reflexionar sobre la moralitat de la societat japonesa...

Jo no sóc ni una experta en la societat japonesa, ni una experta en porno. Però pel poc que he vist a les botigues, i pel que m'han explicat, m'he pogut fer una idea. Noies que semblen nenes, amb una veu de nena, i que sempre sembla que les estiguin violant o que els estiguin fent mal.

A Akihabara, el barri electrònic per excel·lència, hi ha edificis de cinc i sis plantes només dedicats al porno. Una vegada vaig entrar a un, i a dins de l'ascensor hi havia fotos de nenes en banyador, que no tindrien més de deu anys, cosa que em va semblar fastigosa i malaltissa. A Espanya se li diria pederàstia.

A Kabukichô, el "Barri Vermell" de Tokyo, hi ha locals de video porno, d'striptease i de tot el que et vulguis trobar per tot arreu. Sense comptar amb les cabines de video privades, les cafeteries de "hostess" o les cafeteries de cites per trobar nòvia (o-miai), de les quals pots veure els cartells lluminosos mentre vas amb el tren. I així un llarg etcètera.

I ja sense anar al porno, només veient les figuretes de personatges de manga que venen (o la majoria de les series en si), en què hi ha nenes mones, amb uniforme de faldilleta súper curta, ensenyant les calcetes, a poder ser blanques i infantils (no pas llenceria fina i sexy), o amb animalets... Cosa que moltes vegades sembla que de manera indirecta (o a vegades no tant) demanin a les noies reals que facin: que parlin amb veu infantil, que caminin com nenes, que es vesteixin com nenes i que visquin per ser figuretes mones per poder ser passejades o contemplades...

Veient tot això, a mi em sorgeix la pregunta de quin tipus de societat s'amaga a sota de tot aquest "estil" de porno que tenen. Aquest gust que tenen per tot el que sembli infantilitzar les noies... No sóc sociòloga, ni en sé sobre aquests temes, però només pel que jo he observat, és una societat que té moltes cares amagades a sota dels executius o salary man entrajats (mai he sabut com es diu aquesta paraula en català). Una societat que m'agradaria coneixer, però a la qual si no hi entres de la mà d'algú que ja hi formi part, és molt difícil accedir-hi...