Amb el post d'avui, enceto una nova sèrie que he anomenat Kit Kat Series.
Com el seu propi nom indica, estarà destinada a comentar gustos i sabors de Kit Kats que he menjat.
I direu: doncs quin avorriment, no? Kit Kat de xocolata amb llet, no?
I jo us respondré: Res més lluny de la realitat!!
Tal com ja vaig explicar en el Connexió Japó sobre els Omiyage, al Japó no només es ven el ja conegut per a tothom Kit Kat de xocolata amb llet, sinó que n'hi ha un amb el gust de l'aliment típic de gairebé cada regió del Japó, alhora que hi ha edicions limitades que només estan a la venda durant un cert temps, i després ja no no surten mai més.
Per exemple, de la meva època d'estudiant d'intercanvi a Tokyo recordo haver-ne vist de meló, de castanya i de cirera. En aquell moment no tenia el més mínim interès, cosa de la que me'n penedeixo ara enormement, perquè ja no els podré tornar a trobar... Ains!
El lloc on és més fàcil topar-te amb un d'aquests sabors estranys és la cadena de conbinis, botigues obertes 7/24 "7eleven" i, evidentment, a totes les botigues de souvenirs que es troben a totes les estacions de tren japoneses. Així que ja em veieu a mi, cada vegada que entro en una d'aquestes botigues, passant pel passadís dels dolços a veure si em trobo alguna sorpreseta ;)
Cal dir que la meva no és una iniciativa original, perquè quan se'm va acudir dedicar un espai al blog a aquest dolç, una companya americana em va passar el link del blog d'una amiga seva dedicat íntegrament als sabors estranys del Kit Kat. Cosa que em va decebre una mica, per què enganyar-vos, perquè em pensava que havia tingut una idea collonuda. Un exemple més de què això de ser els primers en fer alguna cosa ja fa temps que es va perdre :P
Però bé, tot i que ja hi ha sabors que no podré tastar mai, encara queden molts sabors per venir, així que estigueu atents a les vostres pantalles!
Després d'haver viscut un any a Tokyo, l'agost de 2009 la Nemui va anar a petar a la Vila del Pingüí. Des d'aleshores, treballa com a Coordinadora de Relacions Internacionals, una mena d'"ambaixadora de bona voluntat" de la cultura catalana i espanyola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada