29 de febr. 2012

街コン Machikon, una nova manera de trobar parella


Ja he parlat alguna vegada en aquest bloc sobre la urgència i/o pressió social que senten els japonesos per casar-se.

A més a més, una societat que, si és possible, prefereix trobar la seva parella dins del grup de gent amb qui sempre va: amics d’amics, companys de feina d’amics, amics de companys de feina, etc.

És per això que una manera de trobar parella que té molt d’éxit al Japó són els 合コン, gôkon. Els gôkon són cites a cegues en grup, en què almenys una persona de cada grup es coneix.


(Imatge: Konkatsu gaido)

Els gôkon són més freqüents durant els anys d’universitat i els primers anys després d’entrar en una empresa, tot i que no hi ha límit d’edat.

Malgrat tot, últimament, amb l’augment dels “hervívors”, es diu que cada vegada costa més trobar nois per aconseguir un gôkon equilibrat

Potser per això, ha sorgit una nova iniciativa: el街コン machi-kon.

La paraula machikon està formada per machi, ciutat, barri i コン kon, de companyia. I tal com la paraula indica, es tracta d’un gran gôkon que se celebra en un barri o carrer comercial determinat.

Però, enlloc de ser amics qui ho organitzen en un bar o restaurant, estan organitzats per l’empresa Machicon Japan amb la col·laboració de bars i restaurants de carrers comercials de diverses ciutats japoneses.



Els machicon van començar el mes de juliol de 2011 i, pel que sembla, estan tenint molt d’èxit: han passat de 10 machikon al mes a més de 50, simultàniament, en ciutats repartides per tota la geografia japonesa.

L’explicació que dóna l’empresa Machicon Japan dels motius que els van impulsar a organitzar les machikon és molt bona:

Ø  Actualment al Japó trobem els següents tres problemes:
²  A causa de què ha empitjorat l’economia, ha empitjorat el consum
²  Com que empitjora el consum, es redueix el número de gent que va als bars i restaurants, amb la qual cosa aquests establiments han de tancar
²  El número de solters segueix augmentant.
Ø  Seguint aquesta lògica, si s’organitza un gôkin de grans dimensions, ajudarà a reactivar l’economia d’una zona, d’una banda, i als solters a què coneguin altres solters, es casin i la taxa de natalitat augmenti, per l’altra.
Ø  A més a més, als locals que hi participen els serveix per a promocionar-se

Com podeu veure, tot són avantatges!

Cada machikon té el seu propi blog, twitter i fan pòsters de promoció com ara aquest de la ciutat de Sagamihara:


Per tal de poder participar en un machikon, s’ha de pagar. El preu mig és d’uns 6000 iens per als homes i uns 4000 iens per a les dones. Per aquest preu, et donen una mena de polseres que et donen el privilegi de gaudir de diverses hores de buffet i barra lliure en tots els establiments adherits.


Els establiments que hi participen, per la seva banda, reben entre 2500 i 3500 iens per cada persona. Però clar, és barra lliure i buffet lliure, amb la qual cosa els restaurants potser més que obtenir beneficis perden diners, encara que hi ha veus que diuen que només per la propaganda que s’hi fa ja val la pena.



Tot i que és una mica complicat poder mesurar l’èxit d’aquestes iniciatives, de moment al web ja estan registrats esdeveniments fins el proper mes de juny.

Jo, per la meva part, tot i sentir curiositat per saber què se sent en una festa d’aquestes, em fa una mica de por, la veritat...

27 de febr. 2012

Kit Kat Series #34: Kit Kat Beni Imo Edició Limitada Kyûshû i Okinawa

El Kit Kat de Beni Imo és l'Edició Limitada de Kyûshû i Okinawa.

Kyûshû és el conjunt d'illes que es troba a la punta sud de Honshû, l'illa principal, i és on es troba la ciutat de Nagasaki. I Okinawa és el conjunt d'illes que es troben més al sud de tot el Japó, tant, que quan hi arribes pràcticament estàs a Taiwan.

Okinawa té un clima tropical, pel que hi ha moltes fruites i hortalisses que no existeixen a les illes principals.

Un d'aquests productes és el beni imo, un moniato que és de color porpra intens. És tan característic d'Okinawa que està prohibit endur-se llavors o ni tan sols un moniato sencer fora de l'illa.

Per això, perquè és tan exclusiu que no es pot treure de l'illa, hi ha molts dolços amb sabor a beni imo.

I, evidentment, Kit Kat no podia perdre l'oportunitat de treure la seva edició especial.


A mi me'l van donar com a souvenir, amb la qual cosa no sé ben bé com anava empaquetat. Però segons el blog Jen Ken's Kit Kat blog, van en una capseta amb cinc paquetets individuals que està dissenyada per poder enviar-se per correu.


Com que la característica del beni imo, que literalment significa "tubèrcul porpra", és precisament que és porpra, el Kit Kat també té un color lilòs, tot i que no tant intens com el tubèrcul en si. La pasta que hi ha entremig de les neules també és lilòs.

L'olor que se'n desprèn en obrir-lo és molt dolça i és la mateixa que fan la resta de dolços fets de beni imo, tot i que no sé si és exactament la mateixa que quan es menja un moniato porpra perquè no n'he menjat mai cap directament.

Pel que fa al sabor, en ser xocolata blanca és massa dolç per al meu gust, i com diu la Jen Ken al seu blog, és molt similar a la resta de Kit Kats de moniato que han sorit al mercat, com ara l'Edició Especial Koedo Kawagoe Moniato o la Barra de Moniato.


Valors energètics del Kit Kat Beni Imo Edició Limitada Kyûshû i Okinawa:

Calories: 69 Kcal

22 de febr. 2012

Daikanyama T-Site: una de les 20 llibreries més boniques del món

Gràcies a un dels Tweets de la Zarita, vaig llegir que la wev Flavorwire havia publicat una llista de les 20 llibreries més maques del món. Mirant les fotos de les llibreries, vaig arribar a la número 20, que resulta que està a Tokyo: la Daikanyama T-Site.


Aprofitant que havia d’anar a Tokyo per feina, vaig decidir aprofitar el viatge i vaig apropar-m’hi.

Jo, com a enamorada dels llibres que sóc, em puc passar hores en una llibreria. Però és que després de veure aquesta, m’hi volia quedar a viure!



La llibreria pertany a la cadena de botigues Tsutaya, especialitzades en música, vídeos i llibres (una mena d’Fnac a la japonesa).

El que trobes són tres edificis units per un passadís-pont situat al segon pis, completament blancs i amb uns finestrals enormes.




En apropar-te, te n’adones de què la paret és un entramat de centenars de milers de Ts (per Tsutaya).




I, en mirar-te’l amb perspectiva, veus que l’edifici en si mateix té la forma d’una gran T.



Quan entres a l’interior, et quedes sense paraules: centenars i centenars de llibres, DVDs i Cds en prestatges de fusta, que es van obrint a banda i banda donant entrada a petites sales amb més prestatges plens de llibres.



Per tota la llibreria trobes seients i tauletes per poder mirar-te i llegir tranquil•lament els llibres que t’interessin.



I no només això, sinó que també pots beure cafè... prèviament comprat a l’Starbucks que hi ha dins de la llibreria (que és el que es pot llegir en aquesta pissarra).


Fins i tot tenen un termos propi de la llibreria, que em vaig comprar per engrossir la meva col•lecció de Tumblers d’aquesta cadena.


Per aquells que vulguin prendre’s un cafè en un raconet més íntim (i també pagant més), a la segona planta hi ha el Lounge Anjin, decorat de manera exquisida amb murals d’art japonès, revistes antigues, piano...


La llum ès tènue i a sobre de cada tauleta hi ha un iPad, que pots fer servir mentre gaudeixes tranquil•lament de la teva beguda en un dels sofàs de la sala.



Un detall que em va encantar van ser les potes de les taules i de la barra: són llibres!



L’edifici va ser dissenyat per la firma Klein Dytham architecture que, en una entrevista a CNNGo, declara que, més que una llibreria, la considera com una mena d’extensió d’una sala d’estar.


Qui poguès tenir una sala d’estar com aquesta!

20 de febr. 2012

Kit Kat Series #33: Kit Kat Dolçor adulta de Te verd d’Uji

Tot i que encara tinc una pila de Kit Kats diferents per explicar a la “nevera” del blog, avui parlaré de l’últim que m’he menjat: El Kit Kat Dolçor adulta de Te verd d’Uji.



El vaig trobar al conbini de l’estació la setmana passada, abans d’agafar el Shinkansen de camí cap a Tokyo.




De Kit Kats de te verd ja n’he tastat almenys tres tipus diferents: la Barra de Te Verd d’Uji, el de Te verd d’Uji i el Air In de te verd (que encara no he publicat).

I us preguntareu: i quina és la diferència entre tots aquests Kit Kats de te verd d’Uji?

I la resposta és: la presentació i el nom.

En el cas del Kit Kat Dolçor adulta de Te Verd d’Uji, l’única diferència amb els altres dos Kit Kats (gairebé) homònims és que té l’afegitó de “dolçor adulta” al nom, el que fa que la gent, en menjar-los, exclami: “ah, està bo, no és gens dolç!”. Fet que, en el cas del Japó, és un fet positiu en els dolços i no pas negatiu, tot i que pugui semblar una paradoxa.

Com que en aquest cas dins de la capseta anaven tres bossetes amb barretes d’11.6 grams, és veritat que es notava menys dolç que la barra, però no pas perquè el sabor fos diferent, sinó perquè la quantitat era molt menor i, per tant, no empalagava tant.





Perquè en menjar-ne, el gust era de xocolata amb gust de te verd, sense massa més misteri.

A la capseta venia la següent explicació:



Hem aconseguit un sabor ric en què s’ha contingut la dolçor del te verd d’Uji combinant-lo amb una abundant galeta. Si us plau, gaudiu el bon gust de la dolçor adulta del te verd d’Uji.
Un detall que em va fer molta gràcia quan vaig acabar de menjar-me'l va ser que, a la part de darrere de cada paquetet individual que hi ha dins de la capsa, hi ha també un espai per escriure-hi. I el dibuixet que hi havia era aquest:




Sóc jo, o algú hi veu una certa referència al Twitter?


Valors energètics del Kit Kat Dolçor adulta de Te verd d’Uji (per paquet de 11.6g):

Calories: 64 Kcal
Proteïnes: 0.47 g
Greixos: 3.7 g
Hidrats de Carboni: 7.2 g
Sodi: 8-27 mg

17 de febr. 2012

La Nemui al diari Chunichi Shinbun

Les 8 del matí.

Uns tres graus a l'exterior = menys 5 a l'interior de l'escola.

Entro als vestuaris per penjar l'abric i posar-me uns altres mitjons i uns escalfadors (de més, a més dels mitjons, els leggings i els texans).

Entra una de les profes.

- Bon dia!
- Bon dia! - li contesto, asseguda a la cadira, en plena batalla amb un dels escalfadors.
- Ah! Aquest matí t'he vist al diari!
- Ah, sí?

Vaig a la sala de professors i li pregunto a una de les dones que serveixen el te si tenen el Chunichi Shinbun, un dels diaris més llegits de la Prefectura d'Aichi. Vindria a ser com ara La Vanguardia o El Periódico.

M'indica on els tenen penjats, l'agafo, l'obro, i allà veig el meu mini perfil a la secció "El somriure" (amb la foto més gairebé més gran que el text, tot i que el periodista em va estar fent preguntes durant més de mitja hora...):



Coordinadora de Relacions Internacionals de Kiyosu
Elisabeth Gea Sastre
Faig cursos de cultura i de castellà per a nens i adults a la ciutat de Kiyosu per tal de donar a conèixer Espanya. Kiyosu és una ciutat tranquil·la i amb una llarga història. M'agrada molt el Castell de Kiyosu i la figura del senyor feudal Oda Nobunaga, perquè considero que tenia una mentalitat molt internacional.
Tot i que Espanya i Japó es troben gairebé un a cada punta del món, també tenen punts en comú, començant per la gastronomia. Em sorprèn molt que nens de primària coneguin coses d'Espanya, com ara el futbol o el flamenc. Un dels meus objectius és que, a través de les meves classes, els nens sentin interès cap a l'estranger i tinguin una visió més àmplia de la vida.
Les dones que serveixen el te han cridat el director i el subdirector i tot perquè veiessin el diari. Que dius, home, tampoc calia...

Però és que sembla que tothom l'ha vist! Fins i tot una nena de quart m'ha dit que havia vist el diari abans de venir a l'escola perquè la seva mare li havia ensenyat!

En fi, avui podríem dir que he tingut el meu minut de glòria a la premsa japonesa (^_^)

3 de febr. 2012

節分 Setsubun

El dia 3 de febrer al Japó se celebra el 節分 Setsubun.

I què és això? Ni més ni menys que l'equinocci de primavera.

En vaig parlar l'any passat al Connexió Japó... I ara el podeu escoltar aquí!



Però així, perquè us feu una idea ràpida, durant el setsubun, com deia, se celebra l'equinocci de primavera.

I durant aquest dia, es porten a terme dues tradicions.

La primera, i que està més arrelada,  és la del まめまき Mamemaki, que es tracta de llançar llegums de soja irimame mentre es diu 鬼は外、福は内 oni wa soto, fuku wa uchi (el dimoni a fora, la bona sort a dins), per tal de purificar la casa i evitar l'entrada de mals esperits.

També es mengen tants llegums de soja com anys tens En el menú de l'escola ens venia una bosseta amb いり豆 irimame, tot i que no crec que hi hagués les equivalents a la meva edat :P

La segona tradició és la de menjar 恵方巻き ehômaki, o rotllet de la direcció de la sort.



Aquesta tradició va començar a la zona de Kansai, a on està Osaka, i en aquests últims anys s'ha anat difonent a tot el país.

En l'ehômaki que jo m'he menjat, venia la següent explicació:



"Des de temps remots, es diu que si al capvespre de l'equinocci de primavera et menges el rotllet sencer, sense parlar, mirant cap a la direcció afortunada, gaudiràs d'un any ple d'alegria i felicitat."


Pel que fa a la direcció, ve determinada per l'animal de l'horòscop xinès de cada any. I, com que aquest any és l'any del drac, la direcció en què s'ha de mirar és la de Nord-Nord-Est.

Jo he mirat cap aquesta direcció, tot i que no tinc massa clar si l'he encertat, perquè jo i l'orientació no som massa amigues...



Que, tot sigui dit, quan he tret la brúixola, em marcava la cantonada que hi ha a sobre dels fogons... una mica trist, menjar de cara a la paret...

I bé, no sé si tindrà raó o no, però jo, un any més, m'he menjat el meu rotllet de la sort.

Mai està de més ^^
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com