Feliç Sant Jordi 2012!

Autor: Tobuushi

Avui, per tal de celebrar la Diada com és degut, he anat a una de les escoles del poble i he fet una lectura amb traducció simultània de la llegenda de Sant Jordi.

Bé, això de traducció simultània és una mica "trampa". De fet, quan vaig tornar a Barcelona aquest Nadal, vaig descobrir per casualitat que Azake Ediciones tenia el conte Sant Jordi i el drac traduït al japonès, versió que, evidentment, vaig comprar.

Font: http://bit.ly/IiZNPX

Així que el que he fet ha estat la inversa: he traduït aquesta versió al català i primer jo llegia la pàgina en català i, tot seguit, el professor la "traduïa" al japonès.

Ha estat divertit, perquè tota l'escola, uns gairebé 300 nens de primer a sisè, s'han reunit al gimnàs i reien molt quan jo llegia en català, perquè, evidentment, no entenien res ^^

A més a més, amb relació a l'acte de la Diada que vam celebrar ahir, ha sortit una notícia a l'edició regional de  Tôkai al diari Chûnichi Shinbun 中日新聞. Expliquen el costum de regalar roses i llibres, la llegenda, que la Unesco ha establert el dia 23 d'abril com el Dia del Llibre i que a la Vila es van reunir 25 famílies en un acte organitzat per la Coordinadora de Relacions Internacionals, una servidora (^-^)

L'únic és que diuen que és un esdeveniment d'Espanya... però bé, no ho podien tenir tot bé...

I una cosa que m'ha fet molta il·lusió és que el company Tobuushi, l'artista que em va cedir l'ús dels seus titelles per a l'obra, ha dedicat una entrada a la nostra Diada al seu bloc! Moltes gràcies!

I bé, aquells de vosaltres que podeu gaudir de la Diada real, remeneu les paradetes de llibres per mi! @--`｜

La Nemui al diari Chunichi Shinbun

Les 8 del matí.

Uns tres graus a l'exterior = menys 5 a l'interior de l'escola.

Entro als vestuaris per penjar l'abric i posar-me uns altres mitjons i uns escalfadors (de més, a més dels mitjons, els leggings i els texans).

Entra una de les profes.

- Bon dia!
- Bon dia! - li contesto, asseguda a la cadira, en plena batalla amb un dels escalfadors.
- Ah! Aquest matí t'he vist al diari!
- Ah, sí?

Vaig a la sala de professors i li pregunto a una de les dones que serveixen el te si tenen el Chunichi Shinbun, un dels diaris més llegits de la Prefectura d'Aichi. Vindria a ser com ara La Vanguardia o El Periódico.

M'indica on els tenen penjats, l'agafo, l'obro, i allà veig el meu mini perfil a la secció "El somriure" (amb la foto més gairebé més gran que el text, tot i que el periodista em va estar fent preguntes durant més de mitja hora...):

Coordinadora de Relacions Internacionals de Kiyosu
Elisabeth Gea Sastre

Faig cursos de cultura i de castellà per a nens i adults a la ciutat de Kiyosu per tal de donar a conèixer Espanya. Kiyosu és una ciutat tranquil·la i amb una llarga història. M'agrada molt el Castell de Kiyosu i la figura del senyor feudal Oda Nobunaga, perquè considero que tenia una mentalitat molt internacional.

Tot i que Espanya i Japó es troben gairebé un a cada punta del món, també tenen punts en comú, començant per la gastronomia. Em sorprèn molt que nens de primària coneguin coses d'Espanya, com ara el futbol o el flamenc. Un dels meus objectius és que, a través de les meves classes, els nens sentin interès cap a l'estranger i tinguin una visió més àmplia de la vida.

Les dones que serveixen el te han cridat el director i el subdirector i tot perquè veiessin el diari. Que dius, home, tampoc calia...

Però és que sembla que tothom l'ha vist! Fins i tot una nena de quart m'ha dit que havia vist el diari abans de venir a l'escola perquè la seva mare li havia ensenyat!

En fi, avui podríem dir que he tingut el meu minut de glòria a la premsa japonesa (^_^)