24 de nov. 2011

Kit Kat Series #32: Afortunat Gran Petit Blanc i Vermell

Al Japó, els colors que sempre acompanyen una celebració són el blanc i el vermell. Per exemple, quan vaig anar al Jichinsai, la carpa on es trobava l’altar estava decorada amb tires vermelles i blanques.

A l’escola passa igual. Les gorres que porten els nens durant la classe de gimnàsia són reversibles i, per un cantó són vermelles i per l’altre blanques, amb la qual cosa durant la Diada de l’Esport l’escola es divideix en dos grups: el vermell i el blanc.

I, evidentment, el Kit Kat no podia ser menys i també va treure la seva versió blanc i vermella:



Aquesta vegada van optar per la opció de boles de Kit Kat: les boles blanques, amb gust de xocolata blanca, i les roses, amb gust de maduixa.



Les boles de xocolata blanca, tal com és d’esperar, tenen el gust normal de la xocolata blanca. Pel que fa a les de maduixa, desprenen un aroma a maduixa ja característic dels diferents Kit Kats de maduixa que he menjat fins ara i, pel que fa al gust, molt dolç, tirant més al gust de la xocolata blanca que al de la xocolata amb llet.

22 de nov. 2011

El dia del matrimoni ben avingut

Avui és el Dia del Matrimoni Ben Avingut (Ii fuufu no hi いい夫婦の日). Té fins i tot una pàgina web! Segons la web, és el dia en què es regala una rosa per mostrar els sentiments d’amor i agraïment envers la parella. Ara resulta que ens han copiat el Sant Jordi!

El Dia del Matrimoni Ben Avingut porta celebrant-se des del 2000 i, a més a més escullen la parella de l’any, de la qual escriuen un perfil i diversos episodis del seu matrimoni.



(Aquesta és la parella d'aquest any, George Takahashi 高橋ジョージ i Mika Mifune 三船美佳).

Dit això, també cal dir que els japonesos entenen el matrimoni d’una forma una mica diferent a com l’entenem a casa. Al Japó, tothom dóna per descomptat que s’ha de casar i, per tant, no és extrany que els omiai お見合い (la versió moderna de l’alcahuetismo) encara tingui èxit i no estigui mal vist.

Una altra cosa que jo no acabo d’entendre massa és el que ells anomenen betsu kôdô 別行動, que consisteix en què, durant el temps lliure, el marit té els seus hobbies, la dona els seus i fan coses per separat. Pels comentaris que escolto dels japonesos casats que conec, la majoria de les vegades no saben què és el que està fent la seva parella. (Jo em pregunto que, per no fer res junts, quin sentit té l’haver-se casat, però bé...).

Doncs avui, coincidint amb el Dia del Matrimoni Ben Avingut, en un dels programes de varietats que fan als matins han fet un rànquing de quines són les coses que la gent que està casada no vol que la seva parella trobi mai.

Comencem pel que els marits no volen que trobin les seves dones, de quarta a primera posició:

  • 4ª posició: els emails i missatges del mòbil i les fotos i material divers d’ídols (models, cantants...).
  • 3ª posició: l’agenda. Els japonesos sempre porten l’agenda a sobre i ho acostumen a apuntar tot: amb qui queden, què fan, quan, a on van... Segons el presentador del programa, hi ha gent que, si ha quedat amb una dona, canvia el nom i posa un d’home per si la dona li llegeix...
  • 2ª posició: la nòmina. Pel que han dit al programa, el marit té el seu propi compte corrent i no li diu a la dona exactament tot el que guanya, i així ho pot gastar en el que ell vol. Aquí el presentador a tornat a dir que ell li dóna tot a la seva dona i que, quan necessita diners, la seva dona enlloc de donar-li diners en efectiu, li dóna la targeta de crèdit, perquè així sap a on i quan ha anat i quant ha gastat (visca la confiança!).
  • 1ª posició: les fotografies de les ex-nòvies.

I aquest és el rànquing de les dones:

  • 4ª posició: les notes de quan anava a l’institut i el diari personal. Ha sortit una dona entrevistada que es veu que té un diari en què, quan s’enfada, posa a parir al marit... (matrimonis ben avinguts??)

  • 3ª posició: vídeos i material divers d’ídols coreans. Ara al Japó està molt de moda tot el que ve de Corea (jo li dic coreanitis) i sobretot les dones de mitjana edat van a Corea expressament a veure ciutats i llocs que surten a les sèries o a veure concerts de grups coreans. I, evidentment, col•leccionen vídeos, pòsters i fotos d’aquests ídols.

  • 2ª posició: la llibreta d’estalvis. De la mateixa manera que l’home té el seu compte secret, sembla ser que la dona també. Una de les dones entrevistades ha dit que té més 5 milions de iens estalviats però que no li ha dit mai al seu marit!!

  • 1ª posició: fotos antigues d’ella.

Després de tant de temps vivint aquí, me n’he adonat de què és molt difícil fer judicis de valor de què està bé i què està malament... però no puc evitar pensar que el concepte de relació de parella dels japonesos i el meu és fooooorça diferent...

11 de nov. 2011

Quins seran els millos productes de 2012?

Fa uns dies us parlava de la llista dels millors productes del 2011. Doncs la mateixa empresa, Nikkei Trendy, també publica una previsió de quins seran els 20 millors productes de l’any vinent.

Com que són productes que acaben de sortir al mercat o que està previst que surtin, ni els he vist ni he trobat massa informació a inernet. Així que aquesta vegada, enlloc de presentar-vos el rànquing, us presento els que més m’han cridat l’atenció

• En el número 1, el turisme al casc antic de la Tokyo Sky Tree. La Tokyo Sky Tree és la nova torre de telecomunicacions que van començar a construir el 2009 i que estarà completament acabada el maig de 2012. Jo l’he anat veient créixer, com qui diu, i tot i estar a mig construir ja m’havia enamorat, així que tinc moltes ganes de veure-la acabada (^_^).

Novembre de 2009



Juny de 2010



Maig de 2011

L’han construït a Asakusa, un dels barris més tradicionals de Tokyo. Aquest barri ja és molt popular gràcies al temple de Sensôji, amb la seva porta del tro, així que si de normal ja està ple de gent, no sé com serà després que s’hagi acabat de construir la Sky Tree...


Izakayas sense alcohol (a la posició 9). Una izakaya vindria a ser una mena de bar manolo, de bar de tapes japonès. I, segons els de Nikkei Trendy, l’any vinent es posaran de moda les izakayas a on no se serveixi alcohol. Amb el que els agrada als japonesos beure, no sé jo si això realment tindrà massa èxit... Que és que un bar a on no es pugui beure, se'm fa una mica estrany...

• Smartphones fets a mida (a la posició 4). El millor producte d’aquest any sembla que seguirà guanyant força l’any vinent. Però ara que tothom en té, s’hauran d’inventar maneres perquè la gent se’ls canviï... i què millor que cadascú esculli com el vol? No sé si es refereixen a l’aspecte exterior o a les funcions del telèfon, però m’imagino que no hauré d’esperar pas massa per descobrir-ho.

• Targetes de joc AR. No m’ha acabat de quedar massa clar per a què serveix, però pel que he vist a la tele, t’has de baixar una aplicació al mòbil per llegir una mena de codi que apareix a les cartes que utilitzen els nens per jugar als jocs de rol. Quan el programa llegeix el codi (com si fos un codi QR), a la pantalla del mòbil t’apareix el personatge del joc a què pertany la carta, mentre que el fons és el que es capta a través de la camera de fotos. És a dir, que veus el paisatge com si anessis a fer una foto, amb la diferència que a sobre del fons no hi ha una persona, sinó el personatge d’un joc. Sembla ser que amb aquest personatge pots jugar en línia i interactuar amb altres jugadors i tot.


• Equipament de ball per a nens (a la posició 3). Sembla ser que a partir del curs que ve, el ball serà una part obligatòria dins l’assignatura d’Educació Física per als nens de primer i segon de secundària (1r i 2n d’ESO). Però no pas ball de saló, sinó hip hop i balls coreografiats. Així que començaran a vendre’s sabatilles i roba kawaii. Tot i que, tenint en compte que els nens quan comencen la secundària és quan normalment comencen a porta uniforme, no sé jo si per a les classes de ball també hauran de portar uniforme o què...

• Iogurt turc (a la posició 11). Ni idea de quina deu ser la diferència amb el normal, però me da en la nariz que a partir d’ara començarà una invasió de restaurants turcs per tot el país.

• Condiments que redueixin el temps de cocció (a la posició 8). No sé exactament si es refereixen a condiments que, només posar-los al menjar, ja te’l deixin mig cuit (de l’estil de la llimona amb els seitons) o què, però em té intrigada... I com que jo ara sóc una maruja (quin remei) estaré alerta.
A partir d’ara toca estar atenta als anuncis de la tele i als súpermercats, a veure si aquests del Nikkei Trendy tenen raó o no.

9 de nov. 2011

Kit Kat Series #31: Gran petit de maduixa

Sembla als japonesos senten una passió especial per a la xocolata amb gust de maduixa, perquè ja he tastat unes quantes variants de Kit Kat, i encara en tinc un parell o tres a la nevera. (Algun dia hauria de parlar de l’stock de Kit Kat que tinc a la nevera...).


En aquesta edició, us parlaré de Gran Petit, que no és més que una bosseta amb boletes de Kit Kat.

Les boletes estan recobertes de xocolata amb llet amb aroma de maduixa, que s'olora només obrir la bossa. El gust és de xocolata amb llet molt dolça, amb un regust de maduixa.

És bàsicament el mateix que el Kit Kat de Maduixa, les Boles de Maduixa o el de Tochiotome, però amb una forma una mica diferent.  


 Allò que se sol dir el mismo perro con diferente collar.

Valors energètics del Kit Kat Gran petit de maduixa (per paquet de 41 g):

Calories: 222 Kcal
Proteïnes: 2.6 g
Greixos: 12.6 g
Hidrats de Carboni: 24.6 g
Sodi: 13-40 mg


7 de nov. 2011

Els 10 millors productes del 2011 (part 2)

Fa uns dies us presentava la primera part del rànquing dels 10 millors productes del 2011 segons la revista Nikkei Trendy.

I aquí arriba el que tots estàveu esperant! El top 5!

5 – Cup Noodle Gohan, Arròs de fideus instantanis.

L’empresa Nissin, famosa pels seus fideus instantanis Cup Noodle, ha llançat aquest producte que consisteix precisament en arròs que té el gust dels fideus instantanis. Només cal que el poseu al microones i “feu chin”, com diuen els japonesos.

4 – Gopan. Una panificadora que fa pa a partir de l’arròs. Aquí al Japó ja fa més de 15 anys que es venen panificadores. Fins i tot jo me’n vaig comprar una! N’hi ha de força barates (la meva no va arribar a 60 euros) i no necessites cap producte especial i ho pots trobar tot fàcilment al súpermercat. Fa un parell d’anys també van sortir panificadores que feien pa a partir de farina d’arròs.

Però la Gopan et fa el pa directament dels grans d’arròs.



Jo no he tastat aquest pa d’arròs, però pot ser que estigui bo. El que no m’acaba de quedar massa clar és si surt a compte... Perquè és cert que el pa al japó és car (2 euros per 5 llesques de pa bimbo fa mal). Però és que l’arròs no és pas massa barat... 30 euros per 2kg d’arròs... això sí que fa mal!!

3 – Ventiladors d’estalvi energètic. Com ja vaig comentar tant en el bloc com a Connexió Japó (l’espai que cada dimecres a les 13.08 aprox. [hora espanyola] faig a Onda Cero Vilanova), des del Gran Terratrèmol de Tohoku tot el país està en mode “estalvi energètic”. Per la qual cosa, aquest estiu la gent ha comprat molts ventiladors (jo entre ells) per tal de no fer servir tant l’aire acondicionat. Evidentment que la majoria són ventiladors normals, però aquest any també n’han sortit de megafashions, com ara ventiladors d’ions, o sense aspes...

2 – Facebook. Aquí és on he somrigut condescendent... Últimament hi ha molta gent que em diu súper emocionada: “ahir em vaig obrir un compte al Facebook! Tu en tens?” I quan els dius que tens compte des de 2007 et miren raro. En fi, que es pensen que han descobert la sopa d’all, però crec que encara no ho saben fer servir massa bé... Segons un amic meu mexicà, quan va començar a treballar en una acadèmia d’idiomes, el cap de l’empresa li va enviar una petició d’amistat... A veure, japonesos, els empleats no volen que els seus superiors vegin les seves coses...

1 – Smartphones. Crec que no cal massa explicació... Totes les empreses tenen els seus models i, ara, l’iPhone 4s (que jo tinc! ^^) no només el ven Softbank, sinó que també l’ha començat a vendre la companyia au.

I aquests són els productes més venuts al Japó. Què en penseu?

5 de nov. 2011

Kit Kat Series #30: Barra d’ametlla

El Kit Kat que us presento avui torna a ser el mazacote, altrament denominat Barra d'ametlla.


A banda del tamany (tenint en compte que un paquet de Kit Kat al Japó normalment és d'entre 12 i 14 grams, una barra de 44 grams és una passada), el sabor era bastant normal: xocolata amb llet i ametlles. A mi m'agrada força la xocolata amb ametlles, així que estava prou bo.

Tot i que, com em passa sempre amb les barres, les primeres tres queixalades se'm fan molt bones, però quan te l'acabes ho trobes tot ja massa empalagós.

Valors energètics del Kit Kat Barra d'ametlla (per paquet de 44 g):
Calories: 240 Kcal
Proteïnes: 3.2 g
Greixos: 14  g
Hidrats de Carboni: 25.3 g
Sodi: 10-31 mg


3 de nov. 2011

Els 10 millors productes del 2011 (part 1)

La revista experta en tendències Nikkei Trendy acaba de publicar la llista als deu millors productes de l’any.

L’any passat ja vaig parlar sobre els deu millors productes del 2010 a Connexió Japó ((l’espai que cada dimecres a les 13.08 aprox. [hora espanyola] faig a Onda Cero Vilanova) i just ahir, dia 2, es va presentar la llista d’aquest any. Hi ha alguns productes que no m’ha sorprès que estiguessin a la llista, n’hi ha que m’han fet somriure condescendent (ja sé que no està bé, però què voleu...) i n’hi ha que ni tan sols sabia que existien.

La llista conté 30 productes, però per no fer un post etern, presentaré els 10 millors, dividits en 2 entregues.

En la primera entrega presentaré del 10 al 5.

Comencem!

10 – El cinturó de transformació del Kamen Rider.
És una joguina de l’empresa Bandai inspirada en la sèrie de l’heroi emmascarat Kamen Rider. El que té d’especial és que si li afegeixes una mena de medalles pots escoltar la melodia que sona a la sèrie quan el protagonista es transforma i d’altres sons relacionats amb la sèrie. Tot i ser una sèrie que va començar als anys 70, encara és força popular entre els nens i s’han anat fent seqüeles i remakes.

9 – Loxonin S.



Un analgèsic de l’empresa Daiichisankyô que, segons els anuncis, proporciona un alleujament ràpid i eficaç per tota una sèrie de mals: de cap, de la regla, de dents, de coll, de lumbago, d’articulacions, neuràlgia, musculars, d’esquena, otitis, fractura d’os, esquinços i traumatismes.

I a sobre no et fa pols l’estómac! Escolta, després de llegir això, me’n vaig cap a la farmàcia a comprar una caixa!

8 – Tarifa plana “amb qui sigui”.



Necessitaria un post a part per intentar explicar el món dels telèfons mòbils al Japó. Però per resumir una mica, els plans de tarifes planes, fins ara, només podien ser entre membres de la mateixa família. Però aquest any la companyia Willcom ha llançat una tarifa plana amb què, per 980 iens al mes (uns 9 euros), trucar sense haver de pagar més a qualsevol número que vulguis (evidentment de la seva companyia). El problema és que, Willcom no té pas massa abonats... Però a veure si la resta de companyies prenen nota...


7 – Makkori.



És un licor coreà que a mi se’m fa molt semblant al sake japonès... Ara mateix els japonesos pateixen d’una malaltia anomenada “mania coreana”, els símptomes de la qual és que tot el que vingui de corea mola i és lo más. Així que, aquest estiu, totes les izakayes (els bars de tapes japonesos) tenien un menú especial coreà on, evidentment, no hi faltava el makkori, de mil i un sabors diferents.

6 – Els cotxes Mira:es de Daihatsu i el Demio de Mazda. Jo, de cotxes, ni idea. Però una cosa curiosa és que en l’anunci del Mira:es hi apareix una “estrella” invitada al més pur estil Japander. Mireu, mireu...



I fins aquí la primera entrega dels 10 millors productes del 2011. El top 5, en propers posts!

31 d’oct. 2011

Kit Kat Series #29: Kit Kat Edició Especial Halloween Pastís de Formatge i Carbassa

Feliç dia de la Castanyada a tots!


Tot i que al Japó també es mengen castanyes i moniatos, aquí no celebren la Castanyada. El que celebren, només perquè sona a americà i a guai, és Halloween.

Fa uns dies ja parlava de tots els productes edició especial de tardor que porten unes setmanes a la venda (al meu supermercat els han dedicat una secció especial i tot...).

Vaig pensar que, tractant-se de Halloween, els de Kit Kat també haurien de treure alguna cosa especial per força, així que vaig anar al 7/11 i... evidentment, allà m’esperava la bosseta edició especial de Halloween: Kit Kat Pastís de Formatge i Carbassa.




No sé per què, però jo, en escoltar carbassa, m'imaginava un Kit Kat de color taronja...



Però no, tenia un color força indeterminat...

També m'imaginava que faria olor a carbassa... però l'olor també era indeterminada...

I, en menjar-te'l, què penses? Que tindrà gust de carbassa... Però no! Si li poses moooolta imaginació, després de menjar-te una barreta, el que pots notar un regustet a formatge...



La descripció que venia a la bossa és la següent:

Gaudim de Halloween! La suau dolçor de la carbassa combinada amb el refrescant gust del formatge. Gaudim del gust del pastís de formatge i carbassa, típic postre de Halloween.
I a la descripció de la barreta:

Xocolata amb gust de carbassa. Crema amb formatge natural i pols de carbassa.



Pel que posa al paquet, sembla ser que hi ha diferents models d'envoltoris:

Un paquet ple de l'ambient de Halloween! Quin disseny hi haurà a dins del teu paquet?

I, per si fos poc, a cada paquetet individual (de dues barretes mini mini) hi ha un espai perquè pogueu escriure el vostre missatge:


Llàstima que, malgrat tot, el sabor no acabi d'acompanyar a tota la parafernàlia...

Valors energètics del Kit Kat Edició Especial Halloween Pastís de Formatge i Carbassa (per paquet de 12.3 g):


Calories: 68 Kcal

Proteïnes: 0.45 g

Greixos: 4.0 g

Hidrats de Carboni: 7.6 g

Sodi: 3-11 mg

27 d’oct. 2011

El retorn de les edicions limitades desaparegudes

En els últims posts he parlat força sobre les edicions limitades, des de productes de tardor, fins als famosos Kit Kats de gustos “diferents”.

El Kit Kat i les galetes no són els únics productes del mercat japonès que llancen contínuament edicions limitades.

Cadenes de cafeteries com l’Starbucks, Tully’s Coffee, Café de Crié o Doutoor, per citar les que em venen al cap ara mateix, gairebé cada mes tenen un café diferent que desapareix una vegada acaba el mes.

Amb els donuts passa el mateix: des de la sobrevalorada Krispy Kream fins a la japonesa Mister Donuts s’afanyen en treure donuts decorats com si fossin carbasses per Halloween i fins i tot, quan estava estudiant d’intercanvi, van treure per Nadal els donuts que menja sempre el Homer als Simpsons.

Quan era estudiant d’intercanvi, ignorant de mi, no sabia res sobre aquestes “ediciona limitades” i, durant el mes de març, em vaig viciar a un cafè de xarop d’auró (més conegut com el canadenc sirope de arce o maple syrup). Com que estava de vacances de primavera, anava cada tarda a un Tullys Coffee a estudiar i sempre em demanava el meu meepuru siroppu kôhii.



Fins que, en arribar l’1 d’abril, vaig anar fidel com sempre a demanar el meu cafè i el cambrer em diu que ja no en tenen més. La meva cara de desolació deuria ser tal que l’encarregat de la botiga va venir i em va dir que aquell dia encara me’n podien fer un, però que ja no en tindrien més.

Però sembla ser que no sóc només jo l’única que s’afecciona a una edició especial i pateix quan ja no en pot trobar. Tant és així, que diverses companyies han començat campanyes per preguntar als usuaris quins productes d’edició limitada volen que tornin a posar-se a la venda per sempre.

La primera en fer-ho ha estat la Nissin, famosa per les seves tasses de noodles instantanis. Es van sotmetre a votació fins a 73 productes, i el guanyador, amb 133.144 vots, han estat els tempura soba, fideus de fajol amb gamba arrebossada.



Evidentment, Kit Kat no podia ser menys i han fet el mateix, tot i que només han permés votar entre 20 opcions i, de moment, els 10 més votats han estat:

1. Ametlla

2. Maduixa

3. Taronja

4. Te verd d’Uji

5. Pastís de formatge i llimona

6. Llet de Hokkaido

7. Sakura (que va implosionar a la meva nevera l’estiu passat i no vaig poder tastar)

8. Roya Milk Tea (el que em va fer decidir començar la Kit Kat Series)

9. Tiramisú (aquest l'he tastat, explicació pròximament)

10. Cocoa (la versió japonesa del Cola-cao)

No sé si m’hauria d’espantar, però d’aquests 10 Kit Kats jo n’he tastat la meitat...

De moment, només han fet revival aquestes dues companyies, però de segur que, a partir d’ara, n’hi haurà moltes més que s’apuntaran a la moda.

Potser aviat podrem tornar a veure la Pepsi de Cogombre i d’altres begudes marcianes...

25 d’oct. 2011

Kit Kat Series #28: Kit Kat de Gasosa de Llimona

El Kit Kat de Pica-pica de Llimona és el que feia parella dins la caixeta amb el de Coca-cola.

El vaig tastar just després del de Coca-cola i, evidentment, després d’haver tingut la sensació d’haver-me menjat una gominola transvestida, estava una mica espantada...

I només obrir el paquet, vaig adonar-me de què la meva por no estava infundada...


Només obrir-lo, l’olor: pica-pica de llimona.
Només posar-te’l a la boca: pica-pica de llimona.

M’imagino que van aconseguir el que volien, és a dir, que la xocolata tingués gust a llimona "efervescent"...




Però a mi em continua semblant estrany que, en menjar-te un Kit Kat que a primera vista sembla d’inofensiva xocolata blanca, el que et vingui al cap sigui això:

Valors energètics del Kit Kat de Gasosa de Llimona (per paquet de 18 g):

Calories: 100 Kcal

Proteïnes: 0.62 g

Greixos: 5.8 g

Hidrats de Carboni: 11.3 g

Sodi: 9-28 mg

24 d’oct. 2011

Revista Eikyo, #3!

Ja ha sortit el número 3 de la revista Eikyô!



Per aquest número, parlo sobre els orígens de l'oyakodon 親子丼, un bol amb pollastre i ou, i explico com preparar-lo. És tan fàcil que fins i tot el vaig preparar i en vaig fer fotos! Jo encara no he tingut el plaer de poder fullejar la, i no tinc massa clar quines fotografies han escollit al final per il·lustrar la recepta... però bé, potser han fet servir les meves i tot (^_^).

Una cosa que m'ha fet gràcia quan he vist la portada és que jo vaig conèixer el videoartista César Ordóñez a la primavera del 2009 a Barcelona! Resulta que és amic de la Miha, una amiga japonesa que viu a Barcelona i que vaig conèixer a través de la Diana a La Chatunga... Va ser en una projecció de curtmetratges artístics i el seu era sobre el Japó (només escoltar el so de les cigales, ja em moria de calor!).

I perquè vegeu que el món és molt petit, resulta que el César també és amic del Ricard, amb qui vaig compartir primer de japonès a la EOI...

En aquest "mundillo" tots estem tan interconnectats, que allò dels 6 graus de separació (eren 6?) queda reduït a 1!

22 d’oct. 2011

Kit Kat Series #27: Kit Kat de Coca-cola

Aquest Kit Kat el vaig trobar per casualitat en un quiosc de l’estació de la Meitetsu de Nagoya ara farà cosa d’un any, i compartia caixa amb un Kit Kat de Gasosa de llimona.



La barreta era de xocolata amb llet i tenia gust a gominola de coca cola.






A la caixa, com sempre, hi havia una explicació que, traduïda, vindria a dir més o menys així:


Acaba de sortir a la venda un Kit Kat amb gust de Coca-cola ben freda i de Gasosa de Llimona! Només ara podreu gaudir d’aquest sabor refrescant!

Descripció breu, però és que no hi ha massa més a afegir, a banda de què no t’imagines en mossegar un Kit Kat que la imatge mental del gust es transformaria en això:

Valors energètics del Kit Kat de Coca-cola (per paquet de 18 g):

Calories: 100 Kcal

Proteïnes: 0.62 g

Greixos: 5.8 g

Hidrats de Carboni: 11.3 g

Sodi: 9-28 mg

20 d’oct. 2011

地鎮祭 Jichinsai

Aquí al Japó, malgrat la crisi i tota la pesca, hi ha gent que encara es decideix a construir cases. Una d'aquestes persones és la meva amiga Mami.

A aquestes alçades, ja sabeu que els japonesos adoren les cerimònies i, en una ocasió com la de construir una casa, no podia faltar. 

La cerimònia en qüestió es diu Jichinsai 地鎮祭 i, segons el meu diccionari, significa "cerimònia shintoista de purificació del terreny a l'inici de la construcció". A través d'aquest Jichinsai, es tranquil·litza el déu que viu en aquell terreny, se li demana permís per tal de començar la construcció i protecció perquè no hi hagi cap problema durant la construcció.

Al Jichinsai hi vam assistir, la Mami, el seu marit, la seva sogra i jo, a banda de l'arquitecte i els responsables de l'empresa de construcció que li faran la casa.

En arribar, vam veure que el terreny estava envoltat amb una shimenawa 注連縄, que és una corda decorada amb kamishide 紙垂, uns paperets blancs en forma de zig-zag lligats i que es posa per indicar que es tracta d'un recinte sagrat.





A dins d'aquest recinte sagrat hi havia una carpa que contenia l'altar, amb ofrenes al Déu. Hi havia arròs, sake, fruita, verdures i sal.


Una vegada tots reunits, ens vam asseure i va començar la cerimònia, que conté els següents passos (que explico basant-me en la wikipeda).

Shubatsu 修祓(しゅばつ): Purificació dels participants abans de començar la cerimònia. En el nostre cas, el monjo ens va fer inclinar el cap i va sacsejar una mena de plomall fet amb kamishide.

Kôshin 降神(こうしん): mentre el monjo entona un càntic en què fa "Ooooooo", li ofrena al déu del terreny els productes que hi ha a l'altar.



Kensen 献饌(けんせん): el monjo destapa les ampolletes de sake i aigua (que eren com de ceràmica blanca) i el déu es menja les ofrenes.



Noritosôjô 祝詞奏上(のりとそうじょう): el monjo informa al déu de què es construirà en aquell terreny i li demana que vetlli per a la seguretat durant les obres.

Shihôharai 四方祓(しほうはらい): el monjo, amb el mateix ventall de paperets blancs, purifica els quatre punts del terreny. Mentre ho feia, va demanar al marit de la meva amiga que anés amb ell, i a cada punt havia de fer una reverència.



Jichin 地鎮(じちん): al costat de l'altar hi havia una muntanyeta de terra amb un manac d'herba al mig, que representava el terreny de la construcció. Qui compra la casa fa veure que talla l'herba i l'arrenca, (en el nostre cas, ho va fer el marit de la meva amiga) i l'encarregat de la construcció trenca la muntanyeta amb una aixada.








Tamagushi Hôten 玉串奉奠(たまぐしほうてん): és el moment en què participen tots els assitents (jo també!). Es va fins al davant de l'altar i el monjo et dóna una branca de sasaki (cleyera japonesa, una mena d'arbra que només creix a l'Àsia Oriental) adornada amb kamishide i li has de donar la volta amb les dues mans d'una manera determinada i deixar-los un a sobre de l'altre sobre l'altar.



Tessen 撤饌(てっせん): el monjo tapa les ampolletes de sake i d'aigua i retira les ofrenes.

Shôshin 昇神(しょうしん): és el punt i final de la cerimònia, en què el monjo permet que el déu que ha baixat fins a l'altar pugui tornar al seu tron celestial.

Tot i tot, la cerimònia no va durar ni mitja hora, el que per ser una cerimònia japonesa no està malament. I el monjo era un tipus molt curiós i divertit, així que no va estar malament.

En acabat de la cerimònia, la meva amiga i el seu marit van anar a saludar els seus futurs veïns i a donar-los un regal per les molèsties que les obres els causaran d'aquí a març.

Us imagineu els constructors de la Sagrada Família anant a demanar disculpes a cada un dels veïns?

Igual igual que a casa, vaja...

Si voleu veure més fotos i algun vídeo, només cal que cliqueu a baix ^^

5 d’oct. 2011

Kit Kat Series #26: Edició Limitada de Tokai de Miso

Crec que ja ho he dit alguna vegada, però un dels meibutsu, és a dir productes típics de Nagoya és el miso 味噌.
El miso és una pasta feta a base de soja fermentada i, tot i que el més conegut és el blanc, el típic de Nagoya és el vermell, de gust més fort.

A mi el miso, sigui blanc o vermell, m’encanta. Per això, quan vaig veure que l’edició especial del Kit Kat de Nagoya era el de miso... por em va fer.
 

Perquè una cosa és que el miso quedi bé com a condiment per al porc arrebossat, i una altra ben diferent que li doni bon gust a la xocolata...


Perquè una cosa és que el miso quedi bé com a condiment per al porc arrebossat, i una altr que li doni bon gust a la xocolata...


En ser de miso vermell, jo m’esperava que la barreta de Kit Kat fos de xocolata negra... Però no, em vaig trobar amb una barreta de xocolata blanca.
Tot i el que em va sorprendre més és que feia olor a cafè amb llet! I no només això, sinó que també tenia gust a cafè amb llet! El regust que deixa és empalagós, res a veure amb el veritable miso...

2 d’oct. 2011

Els vídeos promesos!

M'han passat els vídeos abans del que em pensava, i aquí els teniu!

魂 Tamashii



五条 Gojo

Sabeu on és la Nemui? (^_-)

わっしょい758太鼓祭り 2011 Festival Wasshoi 758 taiko

I amb aquestes pintes, la Nemui ha tocat al Nagoya Dome!



Després de portar assajant com una boja tres cançons de taiko des del mes de juliol, ahir per fi va ser el Festival Wasshoi 758 Taiko 2011, en què 758 taikos van envair el Nagoya Dome!!

El festival estava dividit entre el matí i la tarda.

Pel matí, els diferents grups que participaven en el festival, que estaven dividits en 4, van tocar en 4 carrers comercials de Nagoya.

El meu grup, Taiko Damashii 太鼓魂 (ànima de taiko :P) va tocar el primer, a les 10.15.



(Aquesta foto m'encanta, perquè és cada loco con su tema!)

Jo vaig tocar el shime 締太鼓, que és el timbal petit que porta el ritme, en les dues cançons:

Tamashii 魂



i Gojo 五条.



Gojo és una cançó molt intensa, i a mitja actuació ens van començar a aplaudir i va ser una sensació súper xula!

Per la tarda, els diferents grups que durant el matí vam tocar pels diferents carrers comercials ens reuníem al Nagoya Dome per tocar la cançó Wa no Kokoro 和の精神.


El Nagoya Dome és on l'equip de beisbol de Nagoya juga tots els seus partits i on han tocat grups com Aerosmith, els Rolling Stones o Bon Jovi.


I, escoltar com ressonen 758 timbals alhora aquí dins... és una sensació que no es pot explicar!


Qui m'havia de dir a mi fa tres anys que tocaria en un lloc com aquest, eh?

Encara no hi ha vídeos, però en quant els tingui, els penjo!
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com