Feliç Sant Jordi 2013!

Al blog anem de celebració en celebració i tiro perquè tinc l’ocasió!

Feia molt que no actualitzava aquest raconet de la blogosfera, i quina millor ocasió que per Sant Jordi?

Aquest 2013 hem tornat a celebrar la Diada a la Vila del Pingüí! Aquest any hem comptat amb la col·laboració de la nova Biblioteca de la Vila. 

La Biblio ha comptat, des de principis d’abril, amb una exposició sobre Sant Jordi i la cultura catalana i espanyola. Han exposat llibres catalans i espanyols traduïts al japonès, com ara El Zoo de’n Pitus.

Una de les coses que més m’ha agradat ha estat que han exposat fotos meves de plats catalans, com ara l’escudella de l’àvia, la fideuà de la mama o la coca de vidre amb tallat, com si haguessin parat la taula per menjar!

Pel que fa a les celebracions, dissabte dia 20 vam fer una lectura bilingüe del Patufet (パトゥフェの冒険, d’Ediciones Azake). 

Quina gràcia veure els nens japonesos cantant la versió japonesa del “Patim, patam, patum”! La traducció al japonès està molt ben feta i la cançó quadra amb el ritme, així que va fer molta patxoca!

El diumenge dia 21 vam fer l’obra de titelles de La Llegenda de Sant Jordi.

Tot i que els ninos han estat els mateixos (amb els dibuixos xulíssims cedits per en Tobuushi), aquest any he actualitzat el guió.

Li he donat més protagonisme a Sant Jordi, donant-li com a company un cavall poruc... 

i li he donat un monòleg reivindicatiu a la Princesa, que intenta convèncer un drac cabut.

A més a més, enlloc de Rei, aquest any vam tenir Reina, paper que em va tocar representar a mi...

En el moment de regalar els llibres, les titelles de Sant Jordi i la Princesa van tenir molt d’èxit i molts nens es van fer fotos amb ells. El drac fa por, així que no va estar tan demandat...

Un any més ha passat la Diada a la Vila... i ja van 4!

Ah! I jo també vaig rebre rosa, jejeje...

Quart aniversari a la Vila del Pingüí

Avui fa quatre anys que vaig arribar al Japó per a començar la meva aventura a la Vila del Pingüí.

Sembla mentida que el que havia de ser un any, com a molt dos, s’hagi convertit en la decisió d’estar-me aquí el màxim de cinc anys que permet el programa... I tot i així, aquí estem!

 

En fer la reflexió d’aquest tercer any que tot just ha acabat, anava a escriure que ha estat un any estrany, amb alts i baixos, que hi ha hagut instants en què m’he sentit tan meravellada pel país que em volia quedar per sempre i moments en què he odiat la societat (un cop al mes, més o menys)... I aleshores me n’he adonat de què em vaig sentir exactament igual durant el segon any... i que probablement em sentiré igual durant els dos anys que em queden (el primer any va ser completament de lluna de mel :P)

 

Perquè el Japó és el que té, tens aquesta mena de relació amor-odi, un “ni contigo ni sin ti” que es desenvolupa amb els llocs que acabes sentint com a teus. De fet, em passa el mateix amb Vilanova, que quan estic lluny em miro les fotos amb nostàlgia i, quan hi torno, vull marxar al més aviat possible...

 

Pel que fa al balanç professional d’aquest tercer any, puc dir sense cap mena de reserves que ha estat l’any en què més m’han deixat i m’han animat per a progressar i ser més autònoma.

 

Estic especialment contenta d’haver assolit el següent:

1. Haver fet un pas endavant en el tema de l’intercanvi de dibuixos entre la Vila i Jerez. M’han confiat el fet de posar-me en contacte directament amb l’ajuntament i després fer l’informe en japonès i no pas a la inversa, en què em donaven les cartes i tots els documents relacionats en japonès i jo només ho havia de traduir al castellà. A més a més, em van demanar que col•laborés a l’hora de muntar l’exposició i en els actes relacionats al museu!

2. Participar en un acte organitzat per una altra entitat i aconseguir una actuació de flamenc (tot i que fos en una Festival d’Uganda :P)

3. Participar en una obra de titelles sobre la Llegenda de Sant Jordi en col•laboració amb una companyia de titelles. I, gràcies a decidir fer titelles, conèixer en Tobuushi (de moment, encara només virtualment) i poder fer servir les seves idees sobre el guió en japonès i, el més maco, incloure els seus titelles a l’obra.

Evidentment, entre les cometes més grans que hi volgueu posar perquè, evidentment, això no vol dir que hagi fet les coses jo sola, sempre he tingut una xarxa de persones que han estat pendents de què la liés parda... I és que on estic treballant jo, les coses es fan així!

 

El principal repte a què hauré de fer front aquest any és el de mantenir la meva acabada d’assolir autonomia. Així que, com diuen els japonesos, ganbarimasu! 頑張ります！ M’esforçaré!

 

Aquest any, més i millor!

Vull ser com en Sant Jordi

La collita de coses bones recollida de la celebració de la Diada de Sant Jordi a la Vila continua!

Coincidint amb el 23 d’abril, ja vaig comentar que vaig anar a una de les escoles de la Vila a fer la lectura del conte.

Doncs ahir va venir el T-sensei, el professor que em va demanar que hi anés i que va llegir la part en japonès, a portar-me aquest feix de cartes de part de TOTS els nens de l’escola!

Ja sé que van ser els professor els que els van fer escriure les cartes, però a mi em fa il·lusió saber de primera ma què pensen els nens. I, a més, com que les cartes no han passat el filtre dels professors, diuen el que pensen tal qual.

De les més de 200 impressions que he rebut i llegit (les he llegit totes!), em quedo amb les següents impressions sobre el Drac, la Princesa, Sant Jordi i... una servidora:

El Drac

Dels comentaris relacionats amb el Drac, queda molt clar la diferència de percepció que existeix sobre aquest ésser fantàstic en les dues cultures:

Aquest és el meu prefe!

“Els dracs de debò són amables i ajuden a la gent, però aquest drac fa impossible la vida de la pobra gent. Al principi em va sorprendre, però crec que és un conte molt maco”. “Fa pena que mori el drac” “Per què Sant Jordi ha de matar el Drac?”

De fet, l’únic comentari de molts dels nens de primer ha estat “el drac feia molta patxoca”.

Tot i això, n’hi ha un que diu que, quan el Drac mor, va pensar en la frase feta Jigô jitoku 自業自得, que vindria a significar “qui la fa, la paga”.

Entre els de quart, n’hi ha molts que diuen que el conte els feia por però quan sortia el drac, però que volien saber com acabaria.

Molts nens de sisè i cinquè han dit que no s’esperaven el canvi del final, es pensaven que el drac es menjaria la princesa i que els va sorprendre que aparegués Sant Jordi.

Sorprèn que floreixi una rosa de la sang del drac.

La Princesa

El que més m’ha agradat que comentessin és que a molts nens els agrada molt que la princesa sigui valenta i accepti el seu destí d’anar cap al Drac sense queixar-se o tenir por.

Sant Jordi
“Sant Jordi és molt valent i vol ser valent com ell”

“Jo també vull convertir-me en una persona amable com en Sant Jordi”

“Si vingués a la Vila un drac, què passaria? M’agradaria que, igual que passa al conte, vingués algú i ens ajudés”

“Vull casar-me amb una persona com en Sant Jordi”, una nena de segon dixit.

Una servidora
“No entenia res quan llegies [en català], però semblava que estiguessis llegint paraules màgiques i fessis un conjur”. Al final resultarà que sóc bruixa de debó :P

“Moltes gràcies per venir tan d’hora des d’Espanya per llegir-nos el llibre”. Sí, hi ha molts nens que es pensen que cada dia vaig i vinc d’Espanya a la Vila... Ai, si pogués...

“Quan vaig saber que només es trigaven 16 hores en arribar, vaig pensar que tampoc estava tan lluny”. Si haguessis de fer el viatge sovint, no t’ho semblaria pas...

“Per què no se celebra el 24? Quants anys tens?”

Sí, amics, encara hi ha moltes preguntes sense resposta... (^_-)

Feliç Sant Jordi 2012!

Autor: Tobuushi

Avui, per tal de celebrar la Diada com és degut, he anat a una de les escoles del poble i he fet una lectura amb traducció simultània de la llegenda de Sant Jordi.

Bé, això de traducció simultània és una mica "trampa". De fet, quan vaig tornar a Barcelona aquest Nadal, vaig descobrir per casualitat que Azake Ediciones tenia el conte Sant Jordi i el drac traduït al japonès, versió que, evidentment, vaig comprar.

Font: http://bit.ly/IiZNPX

Així que el que he fet ha estat la inversa: he traduït aquesta versió al català i primer jo llegia la pàgina en català i, tot seguit, el professor la "traduïa" al japonès.

Ha estat divertit, perquè tota l'escola, uns gairebé 300 nens de primer a sisè, s'han reunit al gimnàs i reien molt quan jo llegia en català, perquè, evidentment, no entenien res ^^

A més a més, amb relació a l'acte de la Diada que vam celebrar ahir, ha sortit una notícia a l'edició regional de  Tôkai al diari Chûnichi Shinbun 中日新聞. Expliquen el costum de regalar roses i llibres, la llegenda, que la Unesco ha establert el dia 23 d'abril com el Dia del Llibre i que a la Vila es van reunir 25 famílies en un acte organitzat per la Coordinadora de Relacions Internacionals, una servidora (^-^)

L'únic és que diuen que és un esdeveniment d'Espanya... però bé, no ho podien tenir tot bé...

I una cosa que m'ha fet molta il·lusió és que el company Tobuushi, l'artista que em va cedir l'ús dels seus titelles per a l'obra, ha dedicat una entrada a la nostra Diada al seu bloc! Moltes gràcies!

I bé, aquells de vosaltres que podeu gaudir de la Diada real, remeneu les paradetes de llibres per mi! @--`｜

Ja és Sant Jordi a la Vila del Pingüí!

Amb 24 hores d’antel·lació, avui hem cel·lebrat la nostra Diada particular amb 23 famílies de la Vila.

I... ha estat tot un èxit!

En total hem reunit gairebé 80 persones. Ja sé que potser pensareu que no és massa gent, però és la primera vegada que aconsegueixo reunir tanta gent en un acte d’aquesta mena, així que estic que no hi quepo d’alegria!

L’acte ha durat una hora i mitja aproximadament.

Primer he fet una breu explicació sobre què és la Diada. Hi havia molts nens petitets que encara no han ni començat l’escola primària, així que no he volgut parlar massa per no avorrir-los.

Aquí estan els nens escoltant l'expliació... sembla que hi parin atenció i tot...

Després, ha vingut la part que més feina m’ha donat i que a la vegada esperava amb més ganes: l’obra de titelles de la llegenda! 

El guió el vaig escriure jo, prenent idees del guió que molt amablement em va enviar en Tobuushi de l’obra que va escriure ell l’any passat per als seus nens.

Els protagonistes, és a dir, el drac, la princesa i Sant Jordi, ens els ha fet el grup de titelles amateur Watagumo (núvol de cotó).

Per a fer la gent del poble, les ovelletes, l’alcalde i la noblesa he fet servir els dissenys que en Tobuushi va utilitzar per a la seva obra l’any passat. Fan molta patxoca! Moltes gràcies!

Un dels moments que ha tingut més èxit ha estat el de la batalla. Sant Jordi (una servidora) i el Drac han sortit de darrere l’escenari i han seguit la batalla entremig dels nens, que han llançat “pedres” de porexpan al Drac.

Per tal que els nens entenguessin que es regalen roses i llibres, el final de la llegenda l’he adaptat una mica. Sant Jordi li regala la rosa a la Princesa, això no pot faltar.

Però, enlloc de casar-se, ell continua el seu viatge per acabar amb els monstres del món. Per tal que li serveixi d’ajuda en la seva empresa, la Princesa li regala un manual que li ensenya com véncer els monstres de tot el món. I més feliç que un jínjol, segueix amb el seu viatge.

Després venia el segon plat fort, que era el del maquillatge. Dues estudiants d’art han pintat un detallet a la cara dels nens. Des de roses fins a dracs, corones i fins i tot princeses!

Mentre anaven esperant el seu torn, podien anar fent postals amb el drac, la princesa i Sant Jordi.

O mirar el racó de llibres gentilesa de l’Instituto Cervantes.

I, abans de marxar cap a casa, el llibre! Cada nen ha pogut escollir un llibre de segona ma que hem recollit de les diverses sales de lectura de la Vila.

Tot i modest, ha portat molta feina planejar-lo, reunir tothom i enllestir-ho, així que haver-lo pogut acabar amb tothom content i sense cap contratemps (tot i la pluja!) per a mi ha estat tot un èxit (^_^)d

Un grup de catalans capitanejats per la Raquel Vila i en Tobuushi també van celebrar laDiada a l’Instituto Cervantes de Tokyo. El de la Vila del Pingüí no arriba al nivell del de l’Illa de la Gran Ciutat, però no ens podem queixar! A veure si l’any vinent podem unir esforços i fer alguna cosa tots plegats!

Feliç Diada de Sant Jordi!