Feliç Sant Jordi 2013!

Al blog anem de celebració en celebració i tiro perquè tinc l’ocasió!

Feia molt que no actualitzava aquest raconet de la blogosfera, i quina millor ocasió que per Sant Jordi?

Aquest 2013 hem tornat a celebrar la Diada a la Vila del Pingüí! Aquest any hem comptat amb la col·laboració de la nova Biblioteca de la Vila. 

La Biblio ha comptat, des de principis d’abril, amb una exposició sobre Sant Jordi i la cultura catalana i espanyola. Han exposat llibres catalans i espanyols traduïts al japonès, com ara El Zoo de’n Pitus.

Una de les coses que més m’ha agradat ha estat que han exposat fotos meves de plats catalans, com ara l’escudella de l’àvia, la fideuà de la mama o la coca de vidre amb tallat, com si haguessin parat la taula per menjar!

Pel que fa a les celebracions, dissabte dia 20 vam fer una lectura bilingüe del Patufet (パトゥフェの冒険, d’Ediciones Azake). 

Quina gràcia veure els nens japonesos cantant la versió japonesa del “Patim, patam, patum”! La traducció al japonès està molt ben feta i la cançó quadra amb el ritme, així que va fer molta patxoca!

El diumenge dia 21 vam fer l’obra de titelles de La Llegenda de Sant Jordi.

Tot i que els ninos han estat els mateixos (amb els dibuixos xulíssims cedits per en Tobuushi), aquest any he actualitzat el guió.

Li he donat més protagonisme a Sant Jordi, donant-li com a company un cavall poruc... 

i li he donat un monòleg reivindicatiu a la Princesa, que intenta convèncer un drac cabut.

A més a més, enlloc de Rei, aquest any vam tenir Reina, paper que em va tocar representar a mi...

En el moment de regalar els llibres, les titelles de Sant Jordi i la Princesa van tenir molt d’èxit i molts nens es van fer fotos amb ells. El drac fa por, així que no va estar tan demandat...

Un any més ha passat la Diada a la Vila... i ja van 4!

Ah! I jo també vaig rebre rosa, jejeje...

Ja és Sant Jordi a la Vila del Pingüí!

Amb 24 hores d’antel·lació, avui hem cel·lebrat la nostra Diada particular amb 23 famílies de la Vila.

I... ha estat tot un èxit!

En total hem reunit gairebé 80 persones. Ja sé que potser pensareu que no és massa gent, però és la primera vegada que aconsegueixo reunir tanta gent en un acte d’aquesta mena, així que estic que no hi quepo d’alegria!

L’acte ha durat una hora i mitja aproximadament.

Primer he fet una breu explicació sobre què és la Diada. Hi havia molts nens petitets que encara no han ni començat l’escola primària, així que no he volgut parlar massa per no avorrir-los.

Aquí estan els nens escoltant l'expliació... sembla que hi parin atenció i tot...

Després, ha vingut la part que més feina m’ha donat i que a la vegada esperava amb més ganes: l’obra de titelles de la llegenda! 

El guió el vaig escriure jo, prenent idees del guió que molt amablement em va enviar en Tobuushi de l’obra que va escriure ell l’any passat per als seus nens.

Els protagonistes, és a dir, el drac, la princesa i Sant Jordi, ens els ha fet el grup de titelles amateur Watagumo (núvol de cotó).

Per a fer la gent del poble, les ovelletes, l’alcalde i la noblesa he fet servir els dissenys que en Tobuushi va utilitzar per a la seva obra l’any passat. Fan molta patxoca! Moltes gràcies!

Un dels moments que ha tingut més èxit ha estat el de la batalla. Sant Jordi (una servidora) i el Drac han sortit de darrere l’escenari i han seguit la batalla entremig dels nens, que han llançat “pedres” de porexpan al Drac.

Per tal que els nens entenguessin que es regalen roses i llibres, el final de la llegenda l’he adaptat una mica. Sant Jordi li regala la rosa a la Princesa, això no pot faltar.

Però, enlloc de casar-se, ell continua el seu viatge per acabar amb els monstres del món. Per tal que li serveixi d’ajuda en la seva empresa, la Princesa li regala un manual que li ensenya com véncer els monstres de tot el món. I més feliç que un jínjol, segueix amb el seu viatge.

Després venia el segon plat fort, que era el del maquillatge. Dues estudiants d’art han pintat un detallet a la cara dels nens. Des de roses fins a dracs, corones i fins i tot princeses!

Mentre anaven esperant el seu torn, podien anar fent postals amb el drac, la princesa i Sant Jordi.

O mirar el racó de llibres gentilesa de l’Instituto Cervantes.

I, abans de marxar cap a casa, el llibre! Cada nen ha pogut escollir un llibre de segona ma que hem recollit de les diverses sales de lectura de la Vila.

Tot i modest, ha portat molta feina planejar-lo, reunir tothom i enllestir-ho, així que haver-lo pogut acabar amb tothom content i sense cap contratemps (tot i la pluja!) per a mi ha estat tot un èxit (^_^)d

Un grup de catalans capitanejats per la Raquel Vila i en Tobuushi també van celebrar laDiada a l’Instituto Cervantes de Tokyo. El de la Vila del Pingüí no arriba al nivell del de l’Illa de la Gran Ciutat, però no ens podem queixar! A veure si l’any vinent podem unir esforços i fer alguna cosa tots plegats!

Feliç Diada de Sant Jordi!

Happy Birthday to... me!!

Sí, el meu aniversari va ser el mes passat. Però com bé diu la dita: nunca es tarde si la dicha es buena. I ha estat més que buena!!

Ahir quan vaig arribar a casa vaig veure un avís de correus per un paquet rebut des d'Espanya. El remitent era la Myriam, així que tot i que ja em va dir que m'enviaria un paquet, no sabia què es el que contenia, de manera que em vaig posar molt contenta (que és el que m'acostuma a passar quan rebo alguna cosa que no sigui una factura o propaganda :P).

Com que ahir vaig veure l'avís tard, anava a trucar perquè em portessin el paquet aquesta tarda al tornar de la feina. I quina ha estat la meva sorpresa quan he arribat a casa i m'he trobat amb un altre avís de correus. Havia rebut un altre paquet, però el remitent era un misteriós: Spain.

Així que he trucat, i m'han dit que em durien el paquet entre les 7 i les 9 del vespre (sí, si quan et porten un paquet no ets a casa, truques i te'l tornen a portar, no com a Espanya que has d'anar tu fins a correus... i sí, els carters treballen fins a les 9 de la nit, molt útil per a la gent que treballa i que ha de rebre paquets, però una putada pels carters...).

El carter ha arribat a les 20.15 aprox. amb els dos paquets.

El primer, el de la Myri, anava carregat amb el producte estrella de la temporada: els dos primers llibres traduïts per ella, dedicats!! Són el primer i el quart llibre (la traducció del tercer va acabar la setmana passada ^__^) de la sèrie de llibres juvenils "El túnel secret" de l'editorial MacMillan: La fugida d'en Leonardo i L'enigma del cavaller negre. Jo em moro ja de ganes de llegir-los! A més, des d'aquí aprofito l'avinentesa de dir que si algú té algun cosí, germà, veí, conegut... de +10, aprofiti i li regali algun d'aquests llibres :P

A banda dels llibres, hi havia també un DVD amb pelis, una postal de Menorca i chuches! Merci! (*^3(*^_^*)>

Aleshores ha arribat el torn d'obrir el segon paquet. Resulta que el misteriós remitent "Spain" era no una persona sinó dues: el Victor i la Diana!! (*_*) M'he quedat de pedra, perquè no m'esperava res!

El paquet anava farcidet amb unes postals de Barcelona perquè no oblidi les meves arrels (la postal del Carrer del Bisbe se'n va directa a la meva oficina, que em vaig oblidar l'altra postal a Vilanova >_<), unes arrecades, un foulard súper xulo i més xuxes!

I res, us deixo, que me'n vaig a llegir La fugida d'en Leonardo mentre em menjo uns lacasitos :P