8 d’oct. 2014

Al Japó, tenim quatre estacions

Si has estat al Japó durant més d’uns dies, i en contacte amb japonesos, de ben segur que t’han fet la pregunta: “El Japó té quatre estacions. Quantes estacions teniu a Espanya?”.

A mi, tot i que fa més de sis anys que hi visc, me la fan tot sovint. Sense anar més lluny, aquest mateix dilluns, quan els nens no van venir a l’escola fins després de dinar perquè hi havia alerta a causa del tifó número 18.

Malgrat que em deuen haver fet la pregunta desenes de vegades, encara em sorprèn la manera en què els japonesos se sorprenen quan els dic que a casa també tenim les mateixes estacions i que, de fet, coincideixen temporalment amb les del Japó. A veure, jo ho entenc quan se sorprenen els nens de 6 anyets, que amb prou feines saben on és el Japó. Però que directors d’escola se’m quedin mirant com si hagués acabat de dir la cosa més meravellosa del món, em fa pensar que, o bé m’estan prenent el pèl, o bé el sistema educatiu japonès hauria de mirar més a qui posa de directors a les escoles primàries...

De vegades em pregunto per què els japonesos es pensen que són els únics que tenen quatre estacions. Si bé és cert que estan molt a prop del sud-est asiàtic, on molts països tenen només l’estació seca i l’estació plujosa, tenen Corea al costat i allà també tenen quatre estacions...

Hi ha alguns blocs on expliquen diverses teories del per què d’aquesta afirmació nacional.

Una teoria és la poesia japonesa, que celebra molt les quatre estacions. D’entre tots els tipus de poesia japonesa, la més coneguda és l'haiku 俳句. Els haiku són construccions de tres versos de 5, 7, 5 síl·labes. Una de les coses que més em va sorprendre quan vaig estudiar literatura japonesa a la uni va ser que, en els haiku, el tercer vers normalment fa referència a l’estació de l’any en què el poeta l’escriu i que, la majoria de les vegades, no té cap mena de relació amb els dos primers versos (o almenys a mi, que no sóc experta, m’ho sembla). Aquí teniu un exemple d'un dels poetes més coneguts, Matsuo Bashô 松尾芭蕉.

La vella bassa.
Una granota hi salta.
El so de l'aigua.

I en japonès: 
古池や(Furuike ya)
蛙飛びこむ(Kaeru tobikomu)
水の音 (Mizu no oto) 

Un altre dels motius que donen és la importància dels festivals a cada estació

A la primavera, el Hanami 花見

a l’estiu, el Bon Odori 盆踊り

a la tardor, les fulles vermelles kôyô 紅葉

a l’hivern, l’any nou oshôgatsu お正月
Hatsumôde 初詣, la primera visita de l'any al temple

Però el Japó no és l’únic que té festivitats relacionades amb el canvi de les estacions...

Un tercer motiu que dóna l’article que he citat abans té a veure amb el que és conegut com a “Teories sobre els japonesos”, o nihonjinron 日本人論. Aquestes teories van tenir molta força després de la Segona Guerra Mundial i destaquen l’excepcionalitat i, moltes vegades, la superioritat, de la raça japonesa. Són unes teories que actualment segueixen tenint seguiment entre la dreta més ultranacionalista. I, tot i que la majoria dels japonesos creuen que moltes de les afirmacions no tenen cap validesa, de vegades et surten amb coses com la que ha donat peu a aquest post.

De fet, jo diria que a aquestes quatre estacions caldira incloure l’estació de les pluges, tsuyu 梅雨 (cap al mes de juny) i la dels tifons, taifuu 台風 (finals d’agost i setembre), a les quatre estacions, (i quatre més dos fan sis...)

I a tu, algun japonès t’ha fet alguna vegada una afirmació que t’ha fet pensar: “Lo qué?!”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com