Si has estat al
Japó durant més d’uns dies, i en contacte amb japonesos, de ben segur que t’han
fet la pregunta: “El Japó té quatre estacions. Quantes estacions teniu a
Espanya?”.
A mi, tot i que
fa més de sis anys que hi visc, me la fan tot sovint. Sense anar més lluny,
aquest mateix dilluns, quan els nens no van venir a l’escola fins després de
dinar perquè hi havia alerta a causa del tifó número 18.
Malgrat que em
deuen haver fet la pregunta desenes de vegades, encara em sorprèn la manera en
què els japonesos se sorprenen quan els dic que a casa també tenim les mateixes
estacions i que, de fet, coincideixen temporalment amb les del Japó. A veure,
jo ho entenc quan se sorprenen els nens de 6 anyets, que amb prou feines saben
on és el Japó. Però que directors d’escola se’m quedin mirant com si hagués
acabat de dir la cosa més meravellosa del món, em fa pensar que, o bé m’estan
prenent el pèl, o bé el sistema educatiu japonès hauria de mirar més a qui posa
de directors a les escoles primàries...
De vegades em
pregunto per què els japonesos es pensen que són els únics que tenen quatre
estacions. Si bé és cert que estan molt a prop del sud-est asiàtic, on molts
països tenen només l’estació seca i l’estació plujosa, tenen Corea al costat i
allà també tenen quatre estacions...
Hi ha alguns
blocs on expliquen diverses teories del per què d’aquesta
afirmació nacional.
Una teoria és la
poesia japonesa, que celebra molt les quatre estacions. D’entre tots els tipus
de poesia japonesa, la més coneguda és l'haiku 俳句. Els haiku són construccions
de tres versos de 5, 7, 5 síl·labes. Una de les coses que més em va sorprendre
quan vaig estudiar literatura japonesa a la uni va ser que, en els haiku, el
tercer vers normalment fa referència a l’estació de l’any en què el poeta l’escriu
i que, la majoria de les vegades, no té cap mena de relació amb els dos primers
versos (o almenys a mi, que no sóc experta, m’ho sembla). Aquí teniu un
exemple d'un dels poetes més coneguts, Matsuo Bashô 松尾芭蕉.
La vella bassa.
Una granota hi salta.
El so de l'aigua.
I en japonès:
古池や(Furuike ya)
蛙飛びこむ(Kaeru tobikomu)
水の音 (Mizu no oto)
Un altre dels
motius que donen és la importància dels festivals a cada estació.
A la
primavera, el Hanami 花見
a l’estiu, el Bon
Odori 盆踊り
a la tardor, les
fulles vermelles kôyô 紅葉
a l’hivern, l’any
nou oshôgatsu お正月
 |
| Hatsumôde 初詣, la primera visita de l'any al temple |
Però el Japó no és l’únic que té festivitats relacionades amb el canvi de les estacions...
Un tercer motiu
que dóna l’article que he citat abans té a veure amb el que és conegut com a “Teories
sobre els japonesos”, o nihonjinron 日本人論.
Aquestes teories van tenir molta força després de la Segona Guerra Mundial i destaquen
l’excepcionalitat i, moltes vegades, la superioritat, de la raça japonesa. Són
unes teories que actualment segueixen tenint seguiment entre la dreta més
ultranacionalista. I, tot i que la majoria dels japonesos creuen que moltes
de les afirmacions no tenen cap validesa, de vegades et surten amb coses com la
que ha donat peu a aquest post.
De fet, jo diria
que a aquestes quatre estacions caldira incloure l’estació de les pluges, tsuyu 梅雨 (cap al mes de juny) i la dels
tifons, taifuu 台風 (finals d’agost i setembre), a les quatre estacions, (i quatre
més dos fan sis...)
I a tu, algun
japonès t’ha fet alguna vegada una afirmació que t’ha fet pensar: “Lo qué?!”
