Tatsunori-kai, a.k.a. Bonenkai 09

Bueeeeeno! Fa segles que no escric i d'aquí a no res me'n vaig cap a Pekin (sí, ja sabeu allò de què si no es aquí es en Pekín, y sinó es en Pokón :P) així que tinc un parell d'entrades pendents i he decidit que, per molta mandra que em faci, ja va sent hora d'actualitzar.

I he decidit començar per la versió del "Sopar de Nadal d'empresa" dels japonesos, a.k.a. bonenkai (忘年会).

Bonenkai, literalment, significa "trobada per oblidar l'any". En aquest sopar, el que es tracta és, com a tots els sopars d'empresa japonesos, el principal objectiu és emborratxar-se, m'imagino que seguint l'expressió "beber para olvidar" xD Jo he arribat a la conclusió de què seria com la festa de Cap d'Any espanyola, però com que l'Any Nou pels japos és per passar-lo en família, l'avancen i la fan abans de què comencin les vacances d'hivern.

La festa en qüestió va estar súuuuper bé! Crec que feia temps que no reia tant ni sentia tanta vergonya aliena, ni veia els japonesos fent el ridícul i enrient-se de si mateixos d'aquesta manera (bé, això últim crec que no ho havia vist mai "in person"). Vam anar a sopar tota la gent que treballa al meu departament i en total érem uns 30 o així. Teníem una sala per a nosaltres mateixos a on ens van anar servint menjar (todo mú rico!) i hi havia alcohol per regalar i vendre!

Com ja he comentat alguna vegada, aquí el costum és servir la beguda als altres i que els altres te la serveixin a tu. I, a banda de què és una manera molt efectiva d'emborratxar-se ràpidament, en aquesta festa em vaig adonar de què també és una manera de començar una conversa amb la gent que està a la mateixa sala que tu: el marques un objectiu, esperes a què begui i tingui la copa una mica buida, t'hi apropes per servir-li més alcohol i li preguntes què tal li va :P

Els dos companys que es van encarregar de preparar el TatsuNori-kai (dit així perquè els jefes es diuen Tatsu i Noriaki xD) s'ho van currar mogollón! Van preparar un concurs per grups (que no era res més que veure quin equip es bebia tres gots de cervesa en el mínim temps possible) i un bingo, en el que vaig guanyar uns tickets de descompte per allotjar-me a l'hotel a on vam celebrar la festa (algú s'apunta a venir amb mi? :P)

Quan va acabar la "primera festa", és a dir, el sopar pròpiament dit, va començar el que els japos li diuen "la segona festa" o "ni-ji-kai" 二次会. I aquí és quan la gent es desmelena de debó...

A la sala a on estàvem hi havia un karaoke, així que tot just començar, surt en escena la meva supervisora, vestida amb el seu uniforme de l'institut (cal recordar que té 21 anys...) i comença una coreografia del grup de noies Morning Musume (o això em van dir), mentre el meu jefe estava al costat ballant mentre porta posats uns pantys (que no tinc ni idea d'on van sortir) a sobre dels pantalons del traje, i uns calçotets per acabar d'amanir-ho tot.

Aquest va ser el resultat (la qualitat és molt dolenta perquè el vídeo el vaig fer amb el mòbil, però crec que podeu captar la idea).

I sí, aquestes dues persones són les que estan a càrrec meu... vosaltres creieu que ara els puc mirar amb respecte? xD

Després d'això vam acabar en un restaurant espanyol que, en fi, no era per tirar cohets, però tenien Voll Damm!!! I és una miqueta cara, però una de tant en tant crec que ens la podrem permetre!! (Tot i que ben pensat, si una cervesa normal japa guarra ja et costa 500 iens en alguns llocs, i la Voll Damm 700... tampoc és tanta diferència no?)

Ah! I bueno, com ja vaig comentar també en el post en què explicava la meva festa de benvinguda, és típic que les festes comencin oficialment amb el brindis inicial... que em va tocar fer a mi! (¬¬)' No vaig dir gran cosa, més que en castellà es diu "chin chin" al brindar, cosa que els fa molta gràcia per en japonès aixó significa "penis" xD La nota "graciosa"? Que de fons em van posar com a banda sonora La Macarena!!

Si es que estos japos...