Gelat d'estofat

Imagineu-vos l’escena:

Els responsables de la fabricació de gelats Gari-Gari Kun ガリガリ君 estan reunits pensant què poden fer per tal de mantenir la venda de gelats durant els mesos d’hivern.

–Què ve de gust menjar a l’hivern? –pregunta un dels directius als seus treballadors.

Una mà poruga s’aixeca.

–Coses calentes?

–Però si nosaltres hem de vendre gelats! –contesta un altre dels directius.

–Un moment! –respon el directiu 1 fent callar tothom. Creua els braços, tanca els ulls, inclina el cap cap a la dreta i va fent “mmmmm” mentre pensa.

Tothom se’l mira, expectant.

–Ja ho tinc! –respont obrint els ulls de cop i colpejant el palmell de la mà esquerra amb el puny de la mà dreta. –Farem un gelat d’estofat!

Com que a les empreses japoneses no es discuteix el que diu el cap, a tots els sembla una idea genial i, sense perdre temps, es posen mans a l’obra.

I així és com m’imagino que va néixer la nova sensació en productes d’edició limitada als konbinis japonsesos: el gelat d’estofat.

Oficialment, el gelat es diu Gari-Gari Kun Ricchi Kurea Obaasan no shichuu aji ガリガリ君リッチ クレアおばさんのシチュー味, que vindria a significar alguna cosa així com El Gelat Saborós d’en Gari-Gari Kun, amb gust d’estofat de la iaia Clara.

Es va posar a la venda el 29 d’octubre, i es podrà trobar a totes les botigues de conveniència obertes 24 hores, konbinis コンビニ, fins que s’exhaureixin les existències.

Davant d’una delícia com aquesta no podia deixar escapar l’oportunitat de tastar-la abans que desaparegués de les botigues (gelat d’estofat? Boníssim ［no va dir ningú, mai］). Així que, després de pagar els 126 iens que val el gelat, més o menys un euro, me’l vaig endur a casa llesta per fer l’experiment.

I bé, la veritat és que ha estat una de les experiències culinàries més estranyes que he tingut fins ara.

Abans de tastar el gelat, vaig mirar-me a consciència què hi havia escrit a l’envoltori.

Primer de tot, es veu la figura del gelat, en Gari-Gari Kun .

Gari-gari ガリガリ és una onomatopeia que serveix per designar alguna cosa dura i cruixent, com se suposa que és un gelat, i kun 君és una terminació que vindria a ser com el –san  さん, que vol dir senyor, però que s’utilitza només darrere del nom de nois, o d’homes més joves que tu.

A més a més, també tenim una foto de les pastilles per fer estofat shichuu シチュー de la iaia Clara, de la marca Glico, amb qui han col·laborat per fabricar aquest invent. (El que és graciós és que en el mateix envoltori posa que en realitat no han fet servir les pastilles del shichuu de la iaia Clara per preparar el gelat...)

També hi ha un dibuix del gelat, perquè ens fem una idea de què ens trobarem en obrir el paquet: un gelat amb gust d’estofat, farcit de granissat amb gust d’estofat i amb trossets de patata.

Cada vegada teniu més ganes de tastar-lo, eh?

Doncs bé, en obrir-lo, el gelat és d’un color de llet, com l’estofat shichuu japonès.

Esperava que fes la mateixa olor, però sembla ser que no va inclòs en el preu.

Ja des de la primera queixalada, no anem bé: et deixa el regust cremòs de l’estofat, però fred. I a qui li agrada menjar-se un estofat fred? Amb l’afegitó d’estar barrejat amb el sabor ultradolç del gelat. Dels trossets de patata, fins ara, ni rastre.

No massa convençuda, intento seguir el consell que dona el fabricant de posar-li una mica de pebre negre per sobre. 

Ara només sento el gust del pebre i no el del gelat, fet que crec que no diu massa a favor del gelat. Si has d’emmascarar el sabor del producte que estàs venent amb un altre completament diferent, vol dir que no has fet massa bé la teva feina...

Jo, a més a més, he escalfat el gelat per veure si calent millorava. El fabricant diu expressament que no es faci, però en un altre blog he vist un japonès que ho feia i no li passava res, així que jo tamé ho he fet.

Un cop desfet, ha estat per primera vegada quan he vist (i patit) els trossets de patata de Hokkaido. Tenen una textura com de cartró i no tenen gust a res. Pel que fa al gelat en si, ni calent millora: segueix amb el mateix gust artificial d’estofat ultradolç.

El gelat Gari-Gari Kun és famós per treure sabors nous en edició limitada cada temporada, com la majoria de productes que tenen una llarga història en el mercat japonès. I n’hi ha que estan bons. Per exemple, un que van treure de pera japonesa nashi 梨, o de meló, perquè són sabors per posar-los en un gelat.

Però un gelat amb gust d’estofat?

No cal.

Seria com dir que, com que arriba l’hivern, treurem un gelat de fabada asturiana o, més nostrat, de sopa amb carn d’olla i galets. Creuo els dits perquè cap cap pensant de l'empresa Akagi  m’escolti, que encara em robaran la idea...

I vosaltres, us atreviríeu a tastar un gelat de llenties amb xoriço? 

Sabor escèptic

Crear aliments amb sabors impossibles és un dels hobbys preferits de les empreses alimentàries japoneses. Només cal que vegeu l’infinit número de Kit Kats que es poden trobar al llarg i ample de la geografia japonesa (i els que em queden per tastar dins de la nevera!).

I ara que ja tenim l’estiu aquí, és inevitable trobar productes de tota la vida amb sabors “refrescants”. O almenys, el que els caps pensants de les empreses japoneses consideren com a refrescant.

Un d’aquests productes és l’Snack Shuwa Shuwa amb gust de cola, Shuwa Shuwa Cola Aji Corn Snack シュワシュワコーラ味コーンスナック. 

Per què tothom ho entengui, són uns Cheetos de tota la vida amb gust de Pepsi. Shuwa shuwa és una de les milions d’onomatopeies japoneses intraduibles, que representa el so de les bombolles d’un refresc quan pugen.

 Aquesta és la definició de les patates que hi ha a la bossa:

Shuwa Shuwa, la nova sensació en piscolabis!

Piscolabis amb gust de cola.

Una nova sensació en piscolabis que explota dins la boca amb un sorprenent bombolleig.

Gaudiu del sabor dolç i refrescant de la Pepsi Cola.

Perquè us pogueu fer una idea més clara del sabor: imagineu la textura d’un Cheeto’s, així cruixent, seguida del sabor de gominola de coca-cola de les de tota la vida, amb un toc efervescent que dóna pas al sabor dels Cheeto’s.

Em va recordar el Kit Kat de Coca-cola que ja vaig descriure fa uns quants posts.

Estrany. Molt estrany. Jo només vaig poder menjar-ne tres o quatre per fer-me una idea i poder descriure el sabor. Però vaig haver de llançar la bossa, perquè allò no era comestible...

Així que malaguanyats 125 iens, que se’n van anar a la brossa.

Un altre sabor que, per als japonesos, està lligat a l’estiu, és el del Calpis (Karupisu カルピス). El Calpis és una beguda sense gas que, normalment, d’un color com llet aiguada, que està compost per aigua, llet desnatada i àcid làctic. Té un sabor molt particular, com de iogurt natural una mica àcid.

Doncs bé, fa unes setmanes, la cadena de dònuts Mr. Donuts ミスタードーナツva posar a la venda uns dònuts farcits amb crema de Calpis i recoberts amb xocolata amb gust de Calpis.

Com que es considera que l’aniversari de l’empresa Calpis és el 7 de juliol, i al Japó en aquest dia se celebra el Tanabata, la Festa de les Estrelles, un dels dònuts tenia forma d’estrella.

Primer de tot, el color blau amb una mena de purpurina platejada de la xocolata em va tirar una mica enrere. Tenia gust de Calpis dolç, és a dir, com si fos iogurt agredolç. Després, el farciment, que era directament crema de Calpis, amb gust de iogurt una mica àcid.

La veritat és que el sabor no era dolent, tot i que no sabria definir si les sensacions que em va provocar són positives o negatives. Crec que ho podria resumir com a “sabor escèptic”: no acaba d’estar dolent, però no t’ho acabes de menjar convençut.

Sabor escèptic. Crec que aquesta seria una bona manera de descriure molts dels sabors japonesos...

Kit Kat Series #40: Barra de maduixa amarga

Arribem al número 40 d’una llista que no acaba amb un altre Kit Kat de maduixa.

Ja en van 4 o 5 amb gust de maduixa (i encara en vindran més!). I, com havia comentat, la diferència entre ells tampoc és massa gran...

En el cas que ens ocupa, la diferència principal és la mida: es tracta d’una barra de 44 grams.

L’encert d’aquest Kit Kat en diferència dels que són de color rosa és que han decidit separar la xocolata i la maduixa. La neula és la que té gust de maduixa, mentre que està recoberta per una capa de xocolata amarga.

El gust també és agradable: vaig tenir la sensació d’estar menjant Pyms de maduixa.

El problema és que és massa gran i, com em passa sempre amb les barres, acaben empalagant.

Valors energètics del Kit Kat Barra de maduixa amarga (per paquet de 44 g):

Calories: 240 Kcal
Proteïnes: 3.2 g
Greixos: 14  g
Hidrats de Carboni: 25.3 g
Sodi: 10-31 mg

Kit Kat series #36: Pastís de maduixa

Sospito qu algun dels directius de Kit Kat Japó deu ser un gran amant de les maduixes, perquè jo ja he perdut el compte de les diferents variacions de maduixa que he tastat ja.

I el de Pastís de Maduixa passa a engrossir la llista.

Tot i la imatge del pastís amb nata que es veu a la imatge, no us enganyeu: té gust de xocolata de maduixa. I prou.

No s'hi afegeix cap matís ni cap cosa estranya respecte als anteriors Kit Kat de maduixa i, tot i que jo no sóc gran amant de la xocolata blanca, segur que fa la delícia dels amants de la xocolata ben dolça.

Kit Kat series #35: Edició limitada de Tiramisú

He de confessar que m'encanta el tiramisú i que em vaig emocionar molt quan vaig veure que havia sortit el Kit Kat Edició Limitada de Tiramisú.


El Kit Kat de Tiramisú venia en una bossa gran en què venien 5 de tiramisú i 5 de Xocolata amarga.

A dins, el que hi havia era paquetets individuals de dues barretes petitetes (entre les dues deuen fer una de les que podem comprar a Barcelona).

Vaig obrir el paquet tota emocionada, pensant que menjaria xocolata amb gust de tiramisú... Però oh!, el que em vaig trobar.


Primer de tot, em pensava que seria de color de xocolata... I no, era de xocolata blanca! Ja començàvem malament...

Pel que fa l'olor, era una barreja de cafè i formatge. Per aquí sembla que anàvem bé.


Però va ser cantar victòria massa aviat perquè, en menjar-lo, el que semblava era que estiguessis menjant cafè amb formatge... sense el regustet dolç de la xocolata del tiramisú.


I jo, què voleu que us digui, prefereixo el cafè per un costat i , el formatge, per un altre.


Aquesta és la descripció que venia a la bossa:

La dolçor i la textura lleugera de la "dolçor adulta" i l'intensitat del formatge amb la lleugera amargor del cafè del tiramisú. Gaudiu d'aquests Kit Kat per a adults.


Valors energètics del Kit Kat de Tiramisú (per paquet de 11.6g):

Calories: 69 Kcal
Proteïnes: 0.43 g
Greixos: 4.0 g
Hidrats de Carboni: 7.7 g
Sodi: 3-11 mg

Kit Kat Series #33: Kit Kat Dolçor adulta de Te verd d’Uji

Tot i que encara tinc una pila de Kit Kats diferents per explicar a la “nevera” del blog, avui parlaré de l’últim que m’he menjat: El Kit Kat Dolçor adulta de Te verd d’Uji.

El vaig trobar al conbini de l’estació la setmana passada, abans d’agafar el Shinkansen de camí cap a Tokyo.

De Kit Kats de te verd ja n’he tastat almenys tres tipus diferents: la Barra de Te Verd d’Uji, el de Te verd d’Uji i el Air In de te verd (que encara no he publicat).

I us preguntareu: i quina és la diferència entre tots aquests Kit Kats de te verd d’Uji?

I la resposta és: la presentació i el nom.

En el cas del Kit Kat Dolçor adulta de Te Verd d’Uji, l’única diferència amb els altres dos Kit Kats (gairebé) homònims és que té l’afegitó de “dolçor adulta” al nom, el que fa que la gent, en menjar-los, exclami: “ah, està bo, no és gens dolç!”. Fet que, en el cas del Japó, és un fet positiu en els dolços i no pas negatiu, tot i que pugui semblar una paradoxa.

Com que en aquest cas dins de la capseta anaven tres bossetes amb barretes d’11.6 grams, és veritat que es notava menys dolç que la barra, però no pas perquè el sabor fos diferent, sinó perquè la quantitat era molt menor i, per tant, no empalagava tant.

Perquè en menjar-ne, el gust era de xocolata amb gust de te verd, sense massa més misteri.

A la capseta venia la següent explicació:

Hem aconseguit un sabor ric en què s’ha contingut la dolçor del te verd d’Uji combinant-lo amb una abundant galeta. Si us plau, gaudiu el bon gust de la dolçor adulta del te verd d’Uji.

Un detall que em va fer molta gràcia quan vaig acabar de menjar-me'l va ser que, a la part de darrere de cada paquetet individual que hi ha dins de la capsa, hi ha també un espai per escriure-hi. I el dibuixet que hi havia era aquest:

Sóc jo, o algú hi veu una certa referència al Twitter?


Valors energètics del Kit Kat Dolçor adulta de Te verd d’Uji (per paquet de 11.6g):

Calories: 64 Kcal
Proteïnes: 0.47 g
Greixos: 3.7 g
Hidrats de Carboni: 7.2 g
Sodi: 8-27 mg

Miyake kai 三宅会 i 新年会 Shin nen kai

O el que és el mateix, festa d'Any Nou.

Tot i que ja fa uns dies que ha començat l'any, al Japó, fins a finals de febrer, encara se celebren aquestes festes per celebrar l'any nou que es diuen Shin nen kai 新年会.

Són bàsicament dinars o sopars en què els companys de feina o els amics es reuneixen per donar la benvinguda al nou any. Vindrien a ser com un Bônenkai 忘年会 que se celebra quan ha començat l'any nou.

Aquesta vegada, l'he celebrat amb la gent de taiko que forma el Miyake-kai 三宅会 de les prefectures de Gifu, Aichi i Mie. L'estil de  taiko, o timbal japonès, Miyake és típic de l'illa de Miyake, que està a 180km de la costa de Tokyo, i que ja us explicava el passat mes de setembre quan els vaig veure tocar en directe per primera vegada al Festival de Taiko de Japó.

I, evidentment, el que fem en aquestes trobades Miyake-kai és tocar els taiko.



Durant unes quatre o cinc hores... (digue'ns massoques...).

Després d'assegurar-nos que a l'endemà estaríem ben escruixits, vam anar a sopar. El lloc va resultar ser un karaoke on hi ha taules amb planxes teppanyaki 鉄板焼きon et pots cuinar els teus propis okonomiyaki お好み焼き i monja-yaki もんじゃ焼き, que vindrien a ser una mena de truita japonesa a la que se li afegeixen els ingredients al gust. Tot súper bo!

A més a més, una de les membres del grup ens va amenitzar amb una mini-actuació de shamisen 三味線, un instrument de corda japonès que fa aquell característic so tan japonès.



En acabat, ens van portar les postres, un taiyaki たい焼き, (literalment, besuc a la brasa), que està fet amb una massa de gofre en forma de peix que es farceix amb anko 餡子, fesol vermell dolç.

Així que, amb la panxa ben plena de timbals i de menjar, dóno per inaugurat un nou any!

Edicions limitades de tardor

Que als japonesos tot allò que sigui edició limitada els encanta, no és cap sorpresa. Per això tampoc és estrany que, en arribar la tardor, els supermercats japonesos s’omplin de productes exclusius de tardor.

Els cereals que menjo jo ara per esmorzar en són un exemple. Són de la marca Calbee i tenen el nom de “fruits del bosc” mori no megumi 森のめぐみ L’any passat ja hi eren, pel que potser són ja una edició especial de tardor anual. Contenen fruits secs i, en principi, també castanyes. L’edició normal conté fruites deshidratades.

 
Les galetetes de xocolata kinoko no yama　きのこの山, la muntanya dels bolets, també s’han vestit de tardor. Com el seu nom indica, es tracta d’unes galetes amb forma de bolet en què el barret és de xocolata amb llet. L’edició especial de tardor és de beni-imo 紅芋, un moniato de color lila típic d’Okinawa, i de xocolata blanca amb sèsam.


(Al Japó, durant la tardor també es mengen moniatos al forn, de manera que tampoc és estrany trobar dolços a base de moniato.)

Basant-se en Hallowe’en, els ganxitos Kaaru han tret l’edició sopa de carbassa, カールパンプキンスープ味.

Al Japó, igual que a casa, per la tardor també es mengen castanyes. Fet de castanyes és típic un pastís que es diu Mont Blanc (pronunciat en japonès mon-buran), i no sé si fent un joc de paraules amb aquest dolç o què, però la marca Bourbon ha tret uns pastissets que es diuen maron-buran マロンブラン i que estan farcits amb crema de castanya.

Tot i això, a mi a primera vista em recorden més al tiramisú, per això...

Una altra fruita típica de la tardor són les pomes. Per això, la marca Custard Cake, de la marca Lotte, ha llançat una versió especial amb gust de poma al forn.

Els famosos palets recoberts de xocolata Pocky (que vindrien a ser com uns Mikado) han tret una edició especial de xocolata amb gust a maduixa, Pocky tsubu ichigo haatofuru ポッキーつぶ苺ハートフル. Fins aquí, direu, no surt de la normalitat (dins de tots els gustos estranys).

Però és que hi ha més. No en tenien prou de fer-los amb gust de maduixa i de color rosa... quan mossegues, han posat la xocolata de manera que queda la forma de cor! D’aquí que es digui “heartful”...

Per acabar, en l’imaginari japonès sembla ser que durant la tardor també es mengen nubes, els americans marshmalows o masmelos (una traducció que sempre m’ha fet gràcia). I per això la marca Meiji ha tret una la xocolata amb masmelos de maduixa ichigo masshumaro iri イチゴマシュマロ入り.

Què us sembla, us ve de gust algun d’aquests dolços? Sapigueu que només els podreu menjar durant la tardor...