25 d’abr. 2012

Vull ser com en Sant Jordi


La collita de coses bones recollida de la celebració de la Diada de Sant Jordi a la Vila continua!
Coincidint amb el 23 d’abril, ja vaig comentar que vaig anar a una de les escoles de la Vila a fer la lectura del conte.
Doncs ahir va venir el T-sensei, el professor que em va demanar que hi anés i que va llegir la part en japonès, a portar-me aquest feix de cartes de part de TOTS els nens de l’escola!
Ja sé que van ser els professor els que els van fer escriure les cartes, però a mi em fa il·lusió saber de primera ma què pensen els nens. I, a més, com que les cartes no han passat el filtre dels professors, diuen el que pensen tal qual.
De les més de 200 impressions que he rebut i llegit (les he llegit totes!), em quedo amb les següents impressions sobre el Drac, la Princesa, Sant Jordi i... una servidora:

El Drac
Dels comentaris relacionats amb el Drac, queda molt clar la diferència de percepció que existeix sobre aquest ésser fantàstic en les dues cultures:
Aquest és el meu prefe!
“Els dracs de debò són amables i ajuden a la gent, però aquest drac fa impossible la vida de la pobra gent. Al principi em va sorprendre, però crec que és un conte molt maco”. “Fa pena que mori el drac” “Per què Sant Jordi ha de matar el Drac?”
De fet, l’únic comentari de molts dels nens de primer ha estat “el drac feia molta patxoca”.
Tot i això, n’hi ha un que diu que, quan el Drac mor, va pensar en la frase feta Jigô jitoku 自業自得, que vindria a significar “qui la fa, la paga”.

Entre els de quart, n’hi ha molts que diuen que el conte els feia por però quan sortia el drac, però que volien saber com acabaria.
Molts nens de sisè i cinquè han dit que no s’esperaven el canvi del final, es pensaven que el drac es menjaria la princesa i que els va sorprendre que aparegués Sant Jordi.
Sorprèn que floreixi una rosa de la sang del drac.

La Princesa
El que més m’ha agradat que comentessin és que a molts nens els agrada molt que la princesa sigui valenta i accepti el seu destí d’anar cap al Drac sense queixar-se o tenir por.

Sant Jordi
“Sant Jordi és molt valent i vol ser valent com ell”
“Jo també vull convertir-me en una persona amable com en Sant Jordi”
“Si vingués a la Vila un drac, què passaria? M’agradaria que, igual que passa al conte, vingués algú i ens ajudés”
“Vull casar-me amb una persona com en Sant Jordi”, una nena de segon dixit.

Una servidora
“No entenia res quan llegies [en català], però semblava que estiguessis llegint paraules màgiques i fessis un conjur”. Al final resultarà que sóc bruixa de debó :P
“Moltes gràcies per venir tan d’hora des d’Espanya per llegir-nos el llibre”. Sí, hi ha molts nens que es pensen que cada dia vaig i vinc d’Espanya a la Vila... Ai, si pogués...
“Quan vaig saber que només es trigaven 16 hores en arribar, vaig pensar que tampoc estava tan lluny”. Si haguessis de fer el viatge sovint, no t’ho semblaria pas...

“Per què no se celebra el 24? Quants anys tens?”

Sí, amics, encara hi ha moltes preguntes sense resposta... (^_-)

1 comentari:

  1. Me encanta!!! Imagino que hace mucha ilu recibir esos comentarios y dibujos de los nenes, que envidia pero es que te lo curras mucho! Pero lo mejor sobretodo el que piensen que vas y vienes a Japon cada dia... ojala!! Los que estamos aqui nos alegrariamos mucho... donde esta la porta magica del Doraemon cuando se la necesita?? Imagino que sabes quien soy, la unica que te escribe anonimos... jejejeje

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com