Estic molt
contenta perquè l’arxipèlag de Kerama, Kerama Shotô 慶良間諸島, a Okinawa 沖縄, ha estat declarat Parc Nacional.
De fet, sempre que vaig a fer submarinisme a Okinawa vaig a l’illa de Tokashiki 渡嘉敷島, que forma part d’aquest arxipèlag, i la gent de l’illa sempre s’ha portat molt bé amb mi.
De fet, sempre que vaig a fer submarinisme a Okinawa vaig a l’illa de Tokashiki 渡嘉敷島, que forma part d’aquest arxipèlag, i la gent de l’illa sempre s’ha portat molt bé amb mi.
Tot i que ara ja
fa un temps que no hi puc anar, l’última vegada vaig anar fins i tot a les dues escoles que hi ha a l’illa!
A més a més,
Okinawa té una història molt rica i en alguns punts que pot recordar a
Catalunya, perquè també hi ha okinawencs (serà que es diu així?) que volen
independitzar-se del Japó.
Però millor serà
començar a explicar la història des del començament.
Potser alguns de
vosaltres heu escoltat a parlar d’Okinawa gràcies a la pel·lícula de Quentin
Tarantino Kill Bill, en què el personatge interpretat per la Uma Thurman va
fins a Okinawa en busca del fabricant de katanes Hattori Hanzo. Resulta que el veritable Hattori Hanzo 服部正成 és un dels ninjes més famosos de la història japonesa!
Okinawa és un
arxipèlag que està situat a la part més al sud del Japó, en una zona coneguda
com les Illes Ryûkyû. Està tan al sud, que l’última illa de l’arxipèlag està
més a prop de Taiwan que no pas de Kyushuu... L’arxipèlag està format per unes
160 illes, de les quals només 44 estan habitades. L’illa principal es coneix
com a l’illa d’Okinawa, on es troba Naha 那覇, la capital de la
prefectura.
Okinawa va ser un regne independent, conegut com el Regne de Ryûkyû, fins el 1878, en què va ser annexada pel govern japonès com una prefectura més. Fins aquest moment, el regne de Ryûkyû pagava tributs tant a la Xina com al Japó.
 |
| Shuri-jô 首里城, l'antic palau imperial |
Tot i que la
llengua oficial és el japonès, s’hi parla un “dialecte” conegut com a
Okinawa-ben, que és completament diferent a l’idioma estàndar. Per això, jo
crec que més que un dialecte es podria considerar un idioma completament
diferent, però com que tot són temes polítics, el govern central japonès
anomena “dialectes” a totes les variants parlades al seu territori.
Durant la Segona
Guerra Mundial, es va fer tristament famosa per la Batalla d’Okinawa, durant la
qual va morir un quart de la seva població. Després de la guerra, les illes van
estar sota ocupació americana durant 27 anys.
Aquesta realitat
va fer que aparegués un cert racisme envers els japonesos d’Okinawa per part dels
japonesos de les illes principals. Tinc una amiga els pares de la qual són
d’Okinawa i que, quan de petits van mudar-se amb la seva família a Yokohama, a
prop de Tokyo, els seus companys de classe es burlaven d’ells i els tractaven
de gaijins 外人, o estrangers. Evidentment, aquesta és una part
de la història que no apareix als llibres d’història.
Tot i que la sobirania va ser retornada al Japó, encara hi ha instal·lades una sèrie de bases militars amb més de 27.000 efectius. Actualment, existeix un moviment en contra d’aquestes bases militars i, de fet va ser un dels motius que va provocar la dimissió del primer ministre Hatoyama, ja que una de les seves promeses electorals va ser la de desmantellar les bases, promesa que no va poder mantenir.
També existeix un
moviment independentista, el Ryuûkyû dokuritsu undô 琉球独立運動. Aquest moviment va sorgir el 1945, quan una part dels okinawencs van
considerar que, després de l’ocupació americana el més lògic seria que
l’arxipèlag es convertís en un país independent, ja que anteriorment havia
estat annexionada al Japó per la força militar. Malgrat tot, la majoria de la
població va donar suport a la reunificació, perquè pensaven que d’aquesta
manera les bases americanes marxarien per sempre. Però, oh sorpresa!, després
de la reunificació les bases es van mantenir, fet que va revifar el foc per dos
costats diferents.
És curiós que, l’última vegada que hi vaig anar, vaig agafar un taxi amb un conductor independentista. El primer que em va preguntar en pujar-m’hi va ser d’on era.
Quan li vaig dir que era de Barcelona es va relaxar una mica perquè havia
escoltat que allà també hi ha un moviment independentista. I va començar a
explicar-me que si Okinawa era un regne independent, que si van ser forçats a
ser japonesos i a perdre el seu idioma... Només van ser 20 minuts de trajecte,
però em van entrar ganes de dir-li al senyor d’anar a fer una cervesa i que em
continués parlant sobre el tema.
Però bé, deixant
de banda temes polítics que a saber si algun dia se solucionen, volia acabar
dient que, tot i que no és un punt de turisme principal per aquelles persones
que visiten el Japó per primera vegada, és una de les zones més maques que jo
he visitat. L’ambient a Okinawa és relaxat, la temperatura és agradable
(gairebé no baixa dels 20 graus), el menjar és bo, la gent és amable, el
paisatge i les platges són una preciositat... En fi, que més d’una vegada m’he
plantejat el mudar-me allá abaix!
I vosaltres, heu estat a Okinawa? A quina illa? Si encara no hi heu estat, teniu ganes d’anar-hi?
