La Vila News 5 - L'art de saludar

Un altre mes arriba les cases de la Vila del Pingüí la Vila News, i amb el mes de maig ja van 5 “Racons de l’Eli” que apareixen publicats!

En l’edició de maig, em centro en un tema una mica complicat de traduir com són les “salutacions” o aquelles frases o paraules que es diuen a una altra persona en determinades situacions.

Per exemple, l’expressió “Jesús!”, quan algú estornuda. Al Japó, que sempre diuen alguna cosa per a TOT, no diuen res quan algú estornuda. Jo no ho puc evitar, i cada vegada que algú estornuda faig l’acte de dir “Jesús”, però al final sempre em controlo perquè clar, ningú no ho entendria i em mirarien raro (encara més).

I d’aquesta manera és com començo l’article.

Segueixo amb el que es diu en el moment de menjar. A Espanya es diu “Buen Provecho” a algú que estigui menjant, encara que la persona que ho digui no estigui menjant. Al Japó és al contrari.

Abans de començar a menjar, es diu Itadakimasu! 頂きます, que significa literalment “Prenc”. Aquesta expressió s’utilitza com un gest d’agraïment cap a la persona que t’ha preparat el menjar, de manera que només la diu la persona que menja, i com si s’ho digués a ella mateixa. És a dir, totalment al contrari que a Espanya! Perquè a Espanya, si estàs menjant sol, normalment no et dius “buen provecho”, mentre que els japonesos sí que diuen “Itadakimasu” quan estan sols. En canvi, mai veuràs a un japonès dient-li Itadakimasu a una persona que estigui menjant.

Per complicar més el tema, nosaltres quan acabem de menjar no diem pas res. Doncs els japonesos diuen Gochisô-sama deshita ご馳走様でした “Estava molt bo”. I flipen quan els dius que en castellà no es diu res. De fet, ho vaig haver de buscar al diccionari, a on hi ha expressament una nota a on es diu que en castellà no hi ha equivalent, perquè em creguessin!!

Ho heu entès? Perquè a mi em va costar força fer entendre als japonesos tot això del buen provecho. Tan obvi que ens sembla, a nosaltres...

I acabo amb les salutacions pròpiament dites. És a dir, que a Espanya, quan et presenten algú o quan et retrobes amb un amic, es fan dos petons. Els japonesos fan una reverència, així que explico la cara d’espant que va posar una persona japonesa quan me la van presentar a Barcelona i li vaig fer dos petons.

Acabo dient que, encara que als japonesos els hi pugui fer vergonya això de fer dos petons, jo trobo que és una tradició molt maca i que podrien començar a practicar-la :P