14 de febr. 2010

"Hi ha vegades en què les llàgrimes no són mones..."

Com ja vaig escriure uns posts enrere, fa molt que no em poso seriosament a actualitzar el blog, i no és pas per manca d'idees. Al contrari, idees en tinc per parar un tren! Vaig caminant pel carrer i me'n surten com bolets! El que passa és que quan arribo a casa la mandra em pot. I com que porto un ritme a la feina que no és normal, a la feina ja no tinc temps de preparar-me les entrades (que ja ho sé, que no s'ha de fer, però què hi voleu...). I així es van sumant excuses i més excuses de mal pagador.


Així que bé, després d'aquesta llarga introducció, amb aquest post dono per encetada la sèrie "publicitat japonesa".


La publicitat és un tema que dóna molt de si i que diu moltes coses del país a on i per a on ha estat pensada. En el cas dels anuncis de televisió japonesos he trobat una sèrie de diferents patrons i llocs comuns que, per exemple, no m'havia fixat mai que existissin en els anuncis a Espanya. (Això no vol dir que no hi siguin, que pot ser que sí però que jo no me n'hagi adonat).


Un d'aquests és el que podríem anomenar "antes muerta que sencilla".


L'altre dissabte em vaig llevar d'hora i, mentre esmorzava, vaig veure per la televisió que fan una sèrie de programes matinals en què surten dones treballadores o mestresses de casa que no tenen temps per arreglar-se i van al programa en qüestió perquè les maquillin i els comprin roba i aquestes coses.


Però el que em va sorprendre no va ser el programa en si mateix, perquè de programes d'aquests recordo haver-ne vist a la tele espanyola. El que em va semblar molt fort va ser aquest anunci.



A continuació, la meva traducció patatera:
Noia: No vull que em deixis
Home inquietant: Les llàgrmes d'una noia no haurien de ser mones? Per a moments com aquest, utilitza l'eye-liner que no es corre Beroad. És waterproof, de manera que encara que es mulli o que et refreguis els uls, no hi ha problema!
Noia: Encara que em refregui els ulls?
Home inquietant: Va, torna-ho a provar!


Jo estava esmorzant i em vaig quedar amb la cullera a mig camí entre el bol i la boca perquè no m'ho podia creure! Només perquè es posa aquest eye-liner el noi decideix no deixar-la perquè encara que plori no se li corre?!?! Em va semblar encara més sexista que els anuncis d'Axe! 


Moral: si sempre estàs "antes muerta que sencilla" el teu nòvio, encara que et vulgui deixar, no ho farà perquè estàs tan mona i tan kawaii que no serà capaç de fer-ho!


Ja heu pres nota?

3 comentaris:

  1. Fa molta por el senyor inquietant aquest... Jo crec que el noi no decideix seguir amb la noia per l'eyeliner, sinó pel terror que li provoca el senyor anunci!!! I una pregunta tonta: com et desmaquilles aquest eyeliner? Amb dissolvent?

    ResponElimina
  2. Jo crec que amb la de potingues que es posen, cada nit es treuen la cara i se la tornen a posar pel matí quan es lleven xD

    ResponElimina
  3. Interessant pregunta, com te'l treus l'eye-liner? Amb "aguarrás"? Rascant fins que et caigui la pell? Increïble...

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com