Jo de gran vull ser...

... treballadora de la secció de cultura de l'Instituto Cervantes de Tokyo. Ahí queda eso! :P

La setmana passada vaig anar a Tokyo en el que va ser el primer "viatge de negocis" que he fet en la meva vida.

Resulta que l'any vinent se celebra a la Vila el 400è aniversari del que és conegut en la història japonesa com la "Mudança de Kiyosu" o (清洲越し　きよすごし). Aprofitant aquesta data històrica, els del Museu d'Art de la ciutat volen portar una exposició de Pablo Picasso que possiblement s'exposarà a l'Instituto Cervantes de Tokyo, i per aquest motiu vam anar a Tokyo per a parlar amb el director de l'Instituto (que resulta que també és català :P).

Així que després d'un any sencer de mirar a l'altra banda de l'estació que hi ha davant de Sophia, la universitat a on estudiava d'intercanvi, i pensar: "allà en un punt imprecís està l'Instituto", finalment hi vaig anar.

Jo em pensava que seria un viatge en què faria de mujer florero, però no va ser ben bé així. Vaig fer una mica d'interpretació del japo al castellà (patatera i lliure, però què voleu :P) i la xerrada amb el director va ser prou productiva: l'home no parava de donar idees sobre coses que podíem fer, i va dir que no estaria malament poder establir una relació entre Kiyosu i l'Instituto pel que fa a portar expos o esdeveniments a fora de l'Instituto, perquè es fan coses molt interessants però moltes vegades no surten de Tokyo perquè no tenen temps de planejar-ho i perquè els hi falta personal (escolto que necessiten personal? em contractarien? :P).

No sé si aquesta col·laboració serà possible a gran escala, perquè la Vila no és que tingui molt de pressupost, però el que sí que vull fer perquè no sembla que hagi de ser molt car, i que al meu jefe li sembla bé, és intentar portar pelis espanyoles des de l'Instituto per projectar-les a la Vila i després fer una taula rodona sobre la peli i tal. De fet va ser una idea del director, que va dir que en ser en DVD i tenir ja els drets i les sinopsis i tal en japonès no sortiria molt car... Així que a partir d'ara m'he de posar les piles i començar a enviar e-mails sondejant aquesta oportunitat... Creueu els dits per què tingui sort!

I això, que em vaig adonar que m'agrada el tracte amb la gent, i que el que faig aquí d'explicar coses sobre Espanya (i sobre Barcelona també, jeje), cultura, costums, tradicions... m'agrada, així que després d'aquesta visita em va entrar el gusanillo de treballar-hi en un futur. Tot i que almenys fins el 2011 no caldrà que hi pensi en això, perquè si res no canvia a última hora (creuem els dits!!) em quedo un any més a la Vila ^__^v

Després de la reunió, i aprofitant que encara ens quedava temps fins a l'acte que havíem d'assistir al vespre, vam apropar-nos a Sophia, a on vaig experimentar un sentiment de nostàlgia i mal rotllo alhora :P Això sí, en pujar a la terrassa de la cafeteria, i veure de nou l'skyline de Shinjuku... em van entrar ganes de tornar-hi a estudiar >_<

I ja arribat el vespre, ens vam dirigir cap a Ebisu, a on tenia lloc un esdeveniment de l'Associació d'Amistat amb Catalunya de Tokyo.

L'acte constava d'un recital de piano d'obres d'Albèniz, Soler i Mompou i d'un pica pica (més ben escàs) després.

El pianista va ser un noi de 24 anys que va anar a estudiar piano a Barcelona a l'escola d'Alicia de la Rocha tot just sortit del Batxillerat i sense tenir ni idea de castellà. Toma ya!

Després del concert me'l van presentar i quan li vaig preguntar si també sabia parlar català em va dir que no, però que potser el seu amic sí... I quina va ser la meva sorpresa quan el seu amic era també amic meu: el Shinya!! La veritat és que ens vam quedar flipant!! Perquè ell no tenia ni idea de què jo tornava a estar al Japó!

La primera vegada que vaig veure el Shinya va ser ara fa tres anys i mig, el dia en què el Barça va guanyar la Copa d'Europa el 2006. Jo anava amb la Maiko, al Yumiko i la Neus, i en sortir dels Ferrocarrils al davant del Zurich, i entre tota la gentada que hi havia, la Maiko crida: "Shinya!! i allà estava ell, tó atrezao del Barça: bufanda, samarreta, bandera, gorro... vamos, flipant!! En aquella època ell no parlava gaire bé el castellà i jo no parlava gaire japonès, així que no sé ben bé com ens enteníem...

Així que bé, bàsicament ens vam passar la nit recordant les batalletes per Barcelona, la festa de Sant Joant a la platja de la Barceloneta, les nits de dissabte al Bb+ amb la Mercedes i el Carlos, el seu castellà amb accent argentí... Vaja, que va molar! ^__^

Mira que el món és gran i Tokyo també, i anar a trobar un amic en una situació com aquesta... Realment, i per molt tòpic que soni, el mundo es un pañuelo (lleno de mocos).