2 de nov. 2009

Nemui i l'acupunturista cec

Fa dues setmanes vaig estar tancada tot el cap de setmana a casa a causa d’un refredat.

Jo ja m’imaginava que seria només un refredat, però com que tothom està tan histèric amb la grip, vaig decidir anar al metge abans que em pregutnessin, jo contestés que no, i tots em miressin amb cara de: “Què poc considerada ets vers els altres que es poden contagiar per culpa teva!”

Així que divendres a la tarda, després de sortir del cole, vaig anar cap a una clínica que hi ha a 5 minuts de casa meva.

La sanitat japonesa funciona diferent que l’espanyola. Ara que estic treballant, cada mes em treuen una part del sou per pagar la seguretat social japonesa, igual que fan a Espanya. Però aquí, encara que paguis cada mes religiosament la SS, no tens les visites gratis, sinó que has de pagar el 30% del tractament. Cosa que a mi em fa força ràbia, però en fi, és com funcionen les coses aquí...

La cosa va anar força ràpid. No hi havia molta gent, o sigui que en menys de 15 minuts ja estava fora. El metge és bastant agradable, així que vaig decidir que si em torno a posar malalta, aniré allà :P

Però a banda d’aquesta visita mèdica, i com es pot deduir del títol del post, he començat a anar a un acupunturista. Just davant de casa meva hi ha una clínica d’acupuntura, i com que últimament em fa molt de mal l’esquena, vaig decidir entrar a preguntar si les visites podien entrar per la seguretat social i quant costaven. I com que sí que entraven per la seguretat social vaig decidir començar a anar-hi.

I quina va ser la meva sorpresa quan m’estiro a la camilla i arriba un home gran, cec i que porta sonotone, i que resulta que és l’acupunturista!! I, a diferència de l’altra vegada que em van fer acupuntura, és a dir, a la manera tradicional en què et claven agulles en diferents parts del cos i et deixen una estona estirat, aquest home no em deixa les agulles clavades.

En aquesta clínica fan servir el mètode Kanpô, que segons la wikipedia, és l'adaptació japonesa de la medicina xinesa tradicional. Està basat en els 4 elements, el yin i el yang, el “chi” i els meridians. O sigui que el meu acupunturista cec em va mirant el pols i em va tocant en diferents punts (sobretot al peu dret) i aleshores toca en aquell punt amb el que m’imagino que deu ser l’agulla (jo no ho veig i no noto pas cap punxada, però tampoc les sentia l’altra vegada...). També em mira la llengua i em toca la panxa.

Aleshores, quan acaba la sessió d'acupuntura (no triga més de 10 minuts), bé el moment en què m'apliquen la moxa, és a dir, que a sobre dels meridians a on representa que el "chi" (気) no circula bé, m'apliquen una pedreta de moxa que es va escalfant lentament i que és retirada quan comences a notar l'escalfor.

En la primera visita em va dir que la part del cap estava massa calenta i que tenia els peus freds, amb la qual cosa hauria de pensar menys i caminar més (cosa que jo ja sé i no m’ha fet falta estudiar acupuntura per saber-ho, però en fi...). També em va dir que bevia massa líquids i que n’hauria de beure menys... Després de tota la vida d’escoltar que és bo beure almenys dos litres d’aigua al dia, que em diguin que bec massa aigua se’m va fer estrany, però bueno...

De moment hi he anat tres vegades i no és que hagi notat molta molta diferència... Però és que amb lo fotuda que tinc l’esquena i amb la d’hores que em passo davant de l’ordinador, tampoc és que esperi que millori la cosa en dos dies...

Seguiremos informando :P

3 comentaris:

  1. Només dura 10 minuts la sessió? Carai, quina rapidesa! xD

    ResponElimina
  2. Sí sí... I clar, després del teu comentari, no puc evitar fer la suada broma "com siguin igual de ràpids per a tot..." :P

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com