Hallowe'en Nagoya 09

Ahir, com tothom bé sap, va ser Hallowe'en. I per segona vegada a la meva vida, vaig anar a una festa de Hallowe'en, aquesta vegada també al Japó.

La cosa és que fa cosa d'un mes vaig veure en el fòrum dels JET de la prefectura d'Aichi que hi hauria una festa de Hallowe'en, i de seguida vaig dir que sí. Però després de dir que sí, no sabia si anar-hi o què, perquè jo sóc molt dolenta pensant disfresses... Però se'm va acudir una idea i no podia deixar escapar l'oportunitat: aniria de "gal" o "gyaru" ギャル, com ho pronuncien els japos.

La veritat és que hi ha molts tipus de gals, i les variacions d'estil poden ser infinites... Però reflexionant l'altre dia, vaig arribar a la conclusió que la majoria de les noies japoneses que segueixen la moda que apareix a les revistes de moda japoneses (aquest tema es mereix un bloc a part... em fascinen aquestes revistes!). Així que, basant-me en el que vaig llegir per internet, el que vaig veure en una revista que em vaig comprar i amb la mera observació de japoneses cada dia al tren quan vivia a Tokyo, vaig decidir que la meva disfressa constaria de les següents parts imprescindibles:

• xancletes Hello Kitty: cada vegada que veig a algú al tren amb unes xancles de la Hello Kitty penso "però a on vas amb unes sabatilles pel carrer!!". Sobretot quan són nois, que aleshores es decanten pel model clàssic de la Hello Kitty en blau, blanc i vermell
• ungles postisses: com més llargues, millor
• pijama rosa: i si pot tenir cors, millor que millor
• bolso rosa i amb coses ben cursis i ensucrades
• un mirall rosa, per poder retocar-me el maquillatge i el pentinat mentre estic al metro
• i maquillatge fosc, destacant sobretot els ulls (els ulls me'ls va maquillar la Josephine ^__^)
• algun detall de l'Stitch, de Lilo i Stitch, que per aquí adoren, i que jo no he vist mai

Així que la meva disfressa es va anar muntant a base de diverses visites al Don Quijote (una botiga que també mereix un post a part :P), a diferents botigues de 100 iens i a diferents perfumeries per comprar maquillatge.

Al Donki em vaig comprar el pijama, que consistia en una mena de mono rosa amb pantalonets shorts i captuxa, i les xancletes Hello Kitty.

Són tan cutres que són divines!! M'encanten!! Llàstima que el meu sentit de la decència em digui que més val que no les porti pel carrer a la Vila... El detall, a banda de ser de zebra, és que tenien kira-kira (purpurina)!!

O sigui que, una vegada vaig tenir tots els elments, vam anar a casa de la Josephine, la noia Neozelandesa, a on ens vam canviar de roba i a on em vaig maquillar. Y con estas pintas me planté en el metro!!

M'encanta!!! La veritat es que no em va costar gens ficar-me en el paper!! Jejeje!! Semblo un xiclet de maduixa, amb tant de rosa! (cliqueu a la foto per veure els detalls del bolso, ungles, anell...)

Les ungles postisses són realment difícils de portar, no sé com les japas les poden dur per treballar i tot! Però eren tan mones!! Roses, amb purpurina, i decorades amb flors... Jo no tinc cap foto de les ungles amb la meva camera, però me n'han de passar, així que ja les posaré :P

L'únic problema de la nit, és que la festa va ser una completa porqueria. Va ser en un restaurant mongol a on hi havia barra i buffet lliure. Però el menjar va ser escàs, gairebé no vaig beure i va ser mooolt car. A més, no coneixia gairebé ningú, i em va donar la sensació de què els JET eren un grup molt tancat, i jo ja he tingut prou males experiències amb grups tancats... així que vaig decidir que seguiria quedant només amb la gent que em cau bé, i no sempre tots junts...

Això és a la festa, i el mòbil no és meu, és de la Chun-Li que es va fer la foto amb mi (és que aquesta noia, de normal va vestida de Lolita, fins i tot a la feina! en fin...), però és que tant de rosa, kirakira i straps... era ideal per a la meva disfressa!!

Després del sopar, jo volia anar a casa, però la Josephine em va dir que coneixia un bar a on posaven música indie i que anéssim allà. Així que vam agafar un taxi i anem al bar. La música estava bé (fins i tot van posar cançons del guitar hero!! si es que me persigue... jejej), però no hi havia gairebé ningú, així que vam tornar cap a la zona a on havíem sopat. Tooorna a agafar taxi.

Una vegada vam tornar a ser a la casella de sortida, la majoria de la gent que anava amb nosaltres estava fent cua per entrar en una discoteca que es veu que estava a petar, així que vam acabar en un bar de coctails, a on uns japos es van posar a parlar amb nosaltres (escolta tu, dius que ets de Barcelona i tothooom adoooora BCN :P). Però la Josephine estava cansada, així que vam decidir anar cap a casa seva.

Però en pujar al taxi, es va quedar adormida i jo no sabia la seva adreça, així que ja em veieu intentant despertar-la, resulta que estava més borratxa del que semblava i el taxista no feia més que preguntar-me que a on anàvem... A tot això, es va posar a ploure, i jo pensava que el taxista ens duria a un carreró fosc a on ens mataria, desmembraria i tiraria a un contenidor de la brossa! Però finalment, vaig aconseguir que la Josephine digués alguna cosa inteligible i vam aconseguir arribar a casa seva...

En fin, quin panorama!! Així que després de l'experiència d'anar amb taxis d'una punta a una altra de Nagoya sin ton ni son, i deixant-me una pasta per ni tan sols passar-ho bé, si lo sé no vengo.

Però bueno, la meva disfressa era taaaan bona :P