Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gals. Mostrar tots els missatges

9 de maig 2010

Gustos "galianos"



Galiano


1. Nom propi. Dissenyador de moda oriünd de Gibraltar.
2. Adjectiu (inventat). Digui's de tot allò relacionat amb les gals.


En aquest post utilitzaré la segona accepció, d'invenció pròpia :P


El cert és que ja hagués hagut d'escriure aquest post fa temps (com... 5 mesos?), perquè el rànquing que presento va sortir a la televisió a principi d'any.


Que quin és el rànquing, pregunteu? Doncs ni més ni menys que allò que "ho petarà" durant el 2010 segons les gals, o gyaru ギャル japoneses :)


Comencem pel tipus de noi, o  gyaru-o que, segons les Gals, triomfarà aquest any 2010. La paraula gyaru-o ギャル男 és una combinació de la paraula gyaru, o gal, i el caràcter xinès per a home. (No confondre amb o-gyaru, 汚ギャル, format pel caràcter de brut + gyaru, que té el significat de "marrano", ja que els i les gals tenen fama de tenir-li una mica d'al·lèrgia al sabó).


Doncs bé, en el lloc número 1 trobem aquest noi, que es fa dir Hicchi ひっち qui, pel que sembla, és un model d'una revista que es diu "men's egg" (em pregunto si saben què significa el nom de la revista...).



En segona posició, trobem el també model de la revista "men's egg" Satô Ayumu 佐藤歩. (Lo de treure la llengua a les fotos, és una cosa molt de gal...)
I el tercer home [sic] més hot [sic sic] segons les gals és en JOY, també de "men's egg". Sembla que aquesta revista agrada molt...

La següent categoria que els van proposar va ser la de les tres artistes femenines que lo van a petar el 2010.

En el número 1, la cantant Nishino Kana 西野カナ. 
En el número 2, el grup Juliette (que, per les pintes que porten, imagino que seran de l'estil Visual Kei.
I en el número 3, la cantant Katô Miriya  (fixeu-vos en els idiomes de la wikipedia... pel que sembla, deu ser famosa a Finlàndia... :P)
Per què no es digui que les gals són superficials, també se'ls va preguntar sobre el món de la política. Concretament, qui són els polítics més "cool".



El primer lloc d'aquest rànquing de polítics l'ocupa sorprenentment una dona: Murata Renhô 村田蓮舫, del partit Minshうtô 民主党. És periodista i no ve de família de polítics. El que és més, no és 100% japonesa (és el que els japos anomenen half ハーフ, perquè el seu pare és de Taiwan, i no va aconseguir la nacionalitat japonesa fins el 1985), fet al qual els japonesos donen molta importància.


La veritat és que fa uns mesos sortia molt a la televisió perquè s'estaven discutint els pressupostos i ella estava fotent molt de soroll pel tema de què no s'havien de malgastar els diners. Com us podeu imaginar, als homes no els agradava gaire que una dona muntés escàndol, i sempre que es parlava d'ella als programes estil del Cuní ho feien amb un cert rintintín de què era una pesada i que estaria més guapa calladeta (¬¬)' A mí, no sé per què, sempre que la veig em recorda a la Lourdes Porta, la meva primera professora de japonès (i traductora del Murakami al castellà) :P




En segona posició, trobem en Koizumi Shinjirô 小泉 進次郎, que és ni més ni menys que el fill de l'exprimer ministre Koizumi, el que deien que s'assemblava al Richard Gere. 
I en tercer lloc,en Hatoyama Kunio 鳩山邦夫, també del Minshutô, tot i que no us sabria dir el per què de l'elecció...  
(Si us dóna per mirar-vos les biografies d'aquests polítics, veureu que toooots venen de família de polítics... o sigui que us podeu fer una idea de com d'endogàmica és la política japonesa...)

I per acabar el rànquing, van preguntar a les gals que passegen pel barri de Shibuya qui seria el líder d'estil d'aquest 2010 (que gairebé arriba al final de la seva primera meitat).

La líder indiscutible d'aquest 2010 serà la Hosoi Hiromi 細井宏美, model de la revista "egg" (que deu ser la versió femenina de la "men's egg"?)
De prop la segueixen dues models de la revista Ranzuki: 

Suzuki Aya 鈴木あや 


i Takahashi Maiko 真衣子













El món de les gals és un univers que em fascina i em repel·leix a la vegada... i que dóna molt de si! Així que atents a properes entregues dedicades a aquesta tribu urbana!

1 de nov. 2009

Hallowe'en Nagoya 09

Ahir, com tothom bé sap, va ser Hallowe'en. I per segona vegada a la meva vida, vaig anar a una festa de Hallowe'en, aquesta vegada també al Japó.

La cosa és que fa cosa d'un mes vaig veure en el fòrum dels JET de la prefectura d'Aichi que hi hauria una festa de Hallowe'en, i de seguida vaig dir que sí. Però després de dir que sí, no sabia si anar-hi o què, perquè jo sóc molt dolenta pensant disfresses... Però se'm va acudir una idea i no podia deixar escapar l'oportunitat: aniria de "gal" o "gyaru" ギャル, com ho pronuncien els japos.

La veritat és que hi ha molts tipus de gals, i les variacions d'estil poden ser infinites... Però reflexionant l'altre dia, vaig arribar a la conclusió que la majoria de les noies japoneses que segueixen la moda que apareix a les revistes de moda japoneses (aquest tema es mereix un bloc a part... em fascinen aquestes revistes!). Així que, basant-me en el que vaig llegir per internet, el que vaig veure en una revista que em vaig comprar i amb la mera observació de japoneses cada dia al tren quan vivia a Tokyo, vaig decidir que la meva disfressa constaria de les següents parts imprescindibles:

  • xancletes Hello Kitty: cada vegada que veig a algú al tren amb unes xancles de la Hello Kitty penso "però a on vas amb unes sabatilles pel carrer!!". Sobretot quan són nois, que aleshores es decanten pel model clàssic de la Hello Kitty en blau, blanc i vermell
  • ungles postisses: com més llargues, millor
  • pijama rosa: i si pot tenir cors, millor que millor
  • bolso rosa i amb coses ben cursis i ensucrades
  • un mirall rosa, per poder retocar-me el maquillatge i el pentinat mentre estic al metro
  • i maquillatge fosc, destacant sobretot els ulls (els ulls me'ls va maquillar la Josephine ^__^)
  • algun detall de l'Stitch, de Lilo i Stitch, que per aquí adoren, i que jo no he vist mai
Així que la meva disfressa es va anar muntant a base de diverses visites al Don Quijote (una botiga que també mereix un post a part :P), a diferents botigues de 100 iens i a diferents perfumeries per comprar maquillatge.

Al Donki em vaig comprar el pijama, que consistia en una mena de mono rosa amb pantalonets shorts i captuxa, i les xancletes Hello Kitty.



Són tan cutres que són divines!! M'encanten!! Llàstima que el meu sentit de la decència em digui que més val que no les porti pel carrer a la Vila... El detall, a banda de ser de zebra, és que tenien kira-kira (purpurina)!!


O sigui que, una vegada vaig tenir tots els elments, vam anar a casa de la Josephine, la noia Neozelandesa, a on ens vam canviar de roba i a on em vaig maquillar. Y con estas pintas me planté en el metro!!

M'encanta!!! La veritat es que no em va costar gens ficar-me en el paper!! Jejeje!! Semblo un xiclet de maduixa, amb tant de rosa! (cliqueu a la foto per veure els detalls del bolso, ungles, anell...)

Les ungles postisses són realment difícils de portar, no sé com les japas les poden dur per treballar i tot! Però eren tan mones!! Roses, amb purpurina, i decorades amb flors... Jo no tinc cap foto de les ungles amb la meva camera, però me n'han de passar, així que ja les posaré :P

L'únic problema de la nit, és que la festa va ser una completa porqueria. Va ser en un restaurant mongol a on hi havia barra i buffet lliure. Però el menjar va ser escàs, gairebé no vaig beure i va ser mooolt car. A més, no coneixia gairebé ningú, i em va donar la sensació de què els JET eren un grup molt tancat, i jo ja he tingut prou males experiències amb grups tancats... així que vaig decidir que seguiria quedant només amb la gent que em cau bé, i no sempre tots junts...



Això és a la festa, i el mòbil no és meu, és de la Chun-Li que es va fer la foto amb mi (és que aquesta noia, de normal va vestida de Lolita, fins i tot a la feina! en fin...), però és que tant de rosa, kirakira i straps... era ideal per a la meva disfressa!!

Després del sopar, jo volia anar a casa, però la Josephine em va dir que coneixia un bar a on posaven música indie i que anéssim allà. Així que vam agafar un taxi i anem al bar. La música estava bé (fins i tot van posar cançons del guitar hero!! si es que me persigue... jejej), però no hi havia gairebé ningú, així que vam tornar cap a la zona a on havíem sopat. Tooorna a agafar taxi.

Una vegada vam tornar a ser a la casella de sortida, la majoria de la gent que anava amb nosaltres estava fent cua per entrar en una discoteca que es veu que estava a petar, així que vam acabar en un bar de coctails, a on uns japos es van posar a parlar amb nosaltres (escolta tu, dius que ets de Barcelona i tothooom adoooora BCN :P). Però la Josephine estava cansada, així que vam decidir anar cap a casa seva.

Però en pujar al taxi, es va quedar adormida i jo no sabia la seva adreça, així que ja em veieu intentant despertar-la, resulta que estava més borratxa del que semblava i el taxista no feia més que preguntar-me que a on anàvem... A tot això, es va posar a ploure, i jo pensava que el taxista ens duria a un carreró fosc a on ens mataria, desmembraria i tiraria a un contenidor de la brossa! Però finalment, vaig aconseguir que la Josephine digués alguna cosa inteligible i vam aconseguir arribar a casa seva...

En fin, quin panorama!! Així que després de l'experiència d'anar amb taxis d'una punta a una altra de Nagoya sin ton ni son, i deixant-me una pasta per ni tan sols passar-ho bé, si lo sé no vengo.

Però bueno, la meva disfressa era taaaan bona :P
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com