Segon cap de setmana a Tokyo!

Bé, després de desavinences vàries amb el meu internet i de passar sis dies entre Tokyo i Chiba, ja torno a estar a la Vila del Pingüí.

La veritat és que ja comença a fer fresqueta, així que us estic escrivint això asseguda al meu kotatsu, que vindria a ser la versió japonesa de la mesa camilla espanyola de tota la vida. Encara no he encès l'estufeta, però només estar asseguda i tapada amb el futon ja dóna gustillo, jeje.

Doncs el que us deia. Divendres passat me'n vaig anar cap a Tokyo a passar el cap de setmana, perquè del 9 a l'11 de novembre tenia un curset a Chiba organitzat pel programa JET.

I després d'estar esperant el viatge durant gairebé dos mesos, em vaig despertar divendres totalment chof. No tenia ganes de fer classe i a més la professora i el curs que em va tocar no em van agradar gens! L'únic, és que hi havia una nena de 10 anys (em va tocar quart curs) que era tota una gyaru en potència: anava amb el cabell tenyit de castany clar, portava uns shorts amb unes botes altes i una jaqueta de plomes... no em vull imaginar quina mena de mare té una nena que es tenyeix amb 10 anys... en fin...

Així que després d'un desastre total de classe, vaig agafar el shinkansen i estava tan cansada que vaig estar mig dormint tot el viatge. Només arribar a l'estació de Tokyo havia quedat amb la Maiko, la Mariko i la Moe, les meves amigues de Tokyo, però estava tan desanimada que no en tenia ni ganes...

Peeerò, en apropar-nos a l'estació de Shinagawa, vaig veure la torre de Tokyo il·luminada enmig de tots els gratacels i sense pensar em vaig somriure per primera vegada en tot el dia: "Vaja, estic a Tokyo!" ^__^

Així que en baixar del tren vaig sortir, per variar, per la sortida que no tocava. I com que l'estació de Tokyo és petita [sic], vaig haver de tornar a entrar per sortir per on tocava >_<>

El sopar va anar genial, perquè tot i fer més d'un any que no ens vèiem, la sensació era com si ens retrobessim després d'un parell de setmanes ^__^

Al dia següent vaig anar a Asakusa, a on vaig veure que davant de casa de la Moe (de fet, la foto està feta des del seu balcó) estan construint la nova torre de televisió de Tokyo, la Tokyo Sky Tree, que farà més de 600 metres, el doble de la Torre de Tokyo. I bé, encara no està acabada però a mi ja m'agrada!

Com deia, vaig anar a Asakusa, a on hi ha el temple Sensôj, famós pel Kaminari-mon, o portal del tro. Mentre passejava entre les botiguetes que l'envolten, vaig adonar-me de què hi havia moltes nenes vestides amb kimono, i quan vaig preguntar, resulta que es tractava d'un festival que es diu Shichi-go-san (七五三), que literalment significa 7-5-3, en què les famílies que tenen nenes de 7, 5 i 3 anys van al temple per pregar per a la seva salut.

Estaven totes tan mones!! Semblaven nines!! Llàstima que després creixin i es converteixin en japoneses adultes... :P

La resta del finde el vaig passar amb la Sandra i el Teppei, als que vaig enganxar a Lost, de manera que vaig tenir l'oportunitat de tornar a veure els 4 primers capítols. Aquesta segona vegada vaig entendre l'emoció amb què em parlava sobre la sèrie el Xavi quan la vaig començar a veure jo. I també que el Sawyer millora substancialment del capítol dos al tres... Esas greñas guarretas... me ponía yo tribal... :P

D'aquesta manera, després de poder parlar en català tot el cap de setmana (no us podeu imaginar com trobava a faltar poder parlar sense haver de pensar!), va arribar el dilluns i vaig anar a Chiba pel curset de mig any (tot i que jo només hi porti tres mesos...) destinat als Coordinadors de Relacions Internacionals del programa JET.

La veritat és que va ser molt més interessant del que em pensava. Els cursos estaven molt currats i les persones que els van fer eren molt bones, així que va valdre la pena! Entre d'altres, vaig fer un curset (bé, més aviat una classe, perquè duraven una hora i mitja) sobre protocol japonès i un altre sobre com escriure business e-mails... no sé si em serviran de molt, però el dossier està supercurrat :P

L'hotel a on m'allotjava era el mateix a on es va fer el curs, i vaig tenir la sort d'estar al pis 44 d'un total de 50 pisos, amb la qual cosa tenia unes vistes molt bones de la badia de Chiba :D

.

I estàvem just al davant de l'estadi de Beisbol de l'equip de Chiba, els Maniners (o algo així)

El dimecres, que tocava tornar a la Vila, va ploure a bots i barrals! Així que arribo a l'estació de Tokyo carregada amb la maleta, la motxilla, el paraigües, l'omiyage per a la gent de l'oficina, que és el típic souvenir, però que aquí normalment galetes o alguna cosa de menjar típica del lloc a on has estat i quan intento passar a l'andana, la màquina es posa a pitar, perquè resulta que quan vaig comprar els bitllets me'ls van donar amb la data equivocada i ja havien caducat!! Sort que me'ls van poder canviar sense problemes, que sinó... Fins i tot em van tornar 200 iens, perquè no sé per què el seient que em van donar era més barat que el que jo havia pagat la primera vegada!!

Això també ho haguessin fet a Espanya, oi?