galicMare meva, tinc la sensació de què fa segles que no actualitzo...
La qual cosa és veritat a mitges perquè si bé fa 12 dies que no actualitzo, tampoc és tant...
Sé que no és excusa per no passar-me per aquí més sovint, però com ja vaig anunciar al mes d'agost, el 5 de novembre tinc l'examen oficial de japonès i m'estic llevant d'hora cada dia per estudiar, amb la qual cosa me'n vaig a dormir aviat també i hi ha molts dies en què ni tan sols encenc l'ordinador.
Moltes vegades (la gran majoria :P) escrivia els posts a la feina... però últimament també és un no parar!
I com que potser així una de les coses més "notòries" que he fet aquests últims dies està relacionat amb la feina, doncs començarem per aquí.
El dijous i el divendres d'aquesta setmana (14 i 15) he anat de viatge de negocis a Tokyo amb el meu cap. Vam tenir una reunió a l'Instituto Cervantes, com l'any passat, perquè com que la Vila està agermanada amb Jerez de la Frontera, al meu cap li agradaria que almenys una vegada a l'any es pogués portar alguna de les exposicions del Cervantes al museu del poble.
El millor va ser per la nit, quan vam anar a buscar l'hotel... El meu cap havia reservat hotel al barri de Shinjuku, més concretament a Kabuki-chô, que vindria a ser el Barrio Rojo de Tokyo... Mare meva, imagineu-vos a un japo que és més baixet que jo (sí sí, com us ho dic), amb traje, mirant un mapa i súper perdut... enmig de llums de neó, sales d'streap-tease i hostos! De debó que era com si estigués amb el Paco Martínez Soria al mig de Tokyo! Quina vergonya!
A més a més, li va donar que volia anar a sopar a un restaurant concret... que no hi havia manera de trobar! Quan una altra cosa no, però de restaurants i bars precisament no en falten, a Kabukic-chô! Jo ja va arribar un punt en què em vaig posar de mala llet i tot: qualsevol lloc està bé!
Al final va entrar en un combini per preguntar l'adreça i el vam trobar... i va resultar ser un bluff de puesto! Evidentment, en arribar va demanar una ampolla de vi i es va emborratxar de seguida... Jo em vaig beure dues copes (i mira que estava dolent) i estava tan fresca! ¬¬
El problema va venir al moment de tornar a l'hotel... A mi no em fa por caminar sola de nit per Kabuki-chô, perquè sé que en ser noia i ser estrangera no em vindran els hostos a parlar... Però també és cert que la gran majoria dels negocis d'aquest barri els porten els yakuza, i que un home japonès borratxo pot tenir problemes sense buscar-ho. I és evident que el meu cap no en té ni idea d'això... Així que fins que no vam arribar a l'hotel vaig patir bastant perquè no passés res...
I aquesta és una altra... segur que en veure a un japonès amb una estrangera per una zona plena de love hotels més d'un es pensaria que era la seva cita... cosa que us podeu imaginar la gràcia que em fa... Per sort, vam arribar sense incidents i jo vaig anar a dormir sana i salva.
Divendres, aprofitant que a estàvem a Tokyo (bé, la veritat és que el meu cap ho va fer a propòsit) vam anar l'ambaixada espanyola a celebrar el dia de la Hispanitat. O el que és el mateix: menjar espanyol de gratis :P Quin formatge! Xocolata amb xurros! Fins i tot Estrella Galicia! (Que em va fer il·lusió, però que hagués preferit que fos Voll Damm >_<)
Sembla ser que el fins ara ambaixador al Japó acaba aquest any i que n'arribarà un de nou (crec que em van dir que és de Zaragoza) i el meu cap el volia saludar. Jo no sé què es pensava, que podria tenir una audiència o algo, perquè li volia parlar sobre l'exposició de Miró que vam fer al museu i donar-li la seva targeta.. Però en fi, li va donar la mà i a mi em va fer dos petons (tot i que m'haguessin fet més il·lusió uns Ferrero Rocher, altre gran ausente...)
Una cosa que em va sorprendre molt veure a moltes espanyoles casades amb japonesos i amb nens! I això que sempre es té la imatge contrària...
Després d'aquests dos dies intensos vaig arribar a casa morta! És el que té ser una business woman xD
Finalment, una declarací d'intencions: Intentaré actualitzar ni que sigui un cop a la setmana. Tot i que fins el mes de febrer aniré de bòlit, així que no puc prometre molta regularitat.
Però si em trobeu a faltar i necessiteu saber de mi, sempre podeu llegir el meu twitter, que sí que actualitzo bastant... És la facilitat de poder actualitzar a través del mòbil ;P
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com
sí va, actualitza més sovint, i si és amb històries com aquesta millor. Encara que jo crec que t'ho has inventat, però igualment és molt graciós. Em puc imaginar l'escena perfectament. Em recorda una mica Kikujiro no natsu, també eren una parella una mica singular :)
ResponElimina