“Tinc ganes de menjar arròs amb castanyes”

Els japonesos tenen molta tradició en aprofitar els canvis d’estació per a les seves salutacions.

En qualsevol discurs o carta formal no pot faltar la salutació corresponent a l’època de l’any que toca, tant al principi com al final. (També, i sobretot en el cas de les cartes, preguntar per la salut i acabar desitjant que segueixi amb bona salut també és imprescindible, però aquest és un altre tema...).

En qualsevol manual per escriure cartes formals (i dins dels diccionaris electrònics també), hi ha una llista d’expressions formalitzades que s’utilitzen en cada estació i en cada mes. Per exemple, durant la primavera es fa referència a la floració de les flors de cirerers, al setembre als tifons, a l’octubre que ja ha començat de debó la tardor...

Una altra característica que tots aquells que seguiu el bloc (o que coneixeu una mica la cultura japonesa) ja coneixeu, és l’obsessió dels japonesos pel menjar. Així que en aquestes salutacions moltes vegades també es fa referència als menjars típics de l’estació.

Per una altra banda, ja sabeu que des del setembre estic fent un curs a distància sobre lingüística i educació que, de moment, està molt interessant i en el qual estic traient molt bones notes! (De moment dues A! Tot i que els deures del tercer llibre els he d’enviar abans de dissabte i els tinc a mig fer ＞＿＜).

Arribats a aquest punt, potser us esteu preguntant:

“I quina relació tenen aquestes tres coses?”

Doncs bé, en aquests deures que he d’enviar cada mes hi ha escrits comentaris i correccions dels professors japonesos del Centre d’Investigació Sobre l’Ensenyament del Japonès (日本語教育研究所　にほんごきょういくけんきゅうじょ), que és qui organitza el curs.

I ha estat precisament el comentari que una professora (bé, només sé el cognom, però no sé per què jo ja m’he fet a la idea de què és una dona) ha escrit al final del llibret d’exercicis que m’ha fet riure molt.

Així en una traducció chapussera de les meves, el que vindria a dir seria això:

Hola Elisabeth, Sóc la Tamatsu, del Centre d’Investigació Sobre l’Ensenyament del Japonès.

Ja ha arribat la tardor, eh? Quan arriba la tardor, m’entren ganes de menjar arròs amb castanyes i verat.

També aviat les fulles dels arbres es posaran vermelles.

Si us plau, gaudeix la tardor J

エリザベスさん、こんにちは。日本語教育研究所の玉津です。

もう季節は秋ですね。私は、栗ごはんや秋刀魚が食べたくなります。

紅葉もだんだん始まってきますね。

秋という季節を楽しんでくださいJ

Així tal cual, amb la careta somrient i tot!

Segons la meva supervisora, és normal que els professors et facin aquests comentaris.

I ara que ho recordo, quan estava estudiant d’intercanvi, hi havia una professora que quan ens corregia els exercicis ens posava un segell del Pikachu en què deia “Bé”, “Molt bé”, “Excel·lent”...

De debó, que ho facin amb nens de primària, doncs mira. Però nosaltres ja som adults! (En teoria...).

Aquesta societat necessita créixer!