Fujisan

Aquests dies ha estat nevant força, fet que m’ha fet pensar en el Mont Fuji, potser perquè la imatge arquetípica d’aquest volcà és la de la seva silueta amb la punta nevada. Una imatge que, si tens la sort de veure, és impressionant.

Foto feta el desembre de 2007

La forma correcta de referir-se en japonès a aquest volcà és Fujisan. Encara avui en dia hi ha molta gent que l’anomena Fuji-yama, però és un error en la lectura dels ideogrames xinesos kanji 漢字 que componen el seu nom. El kanji yama 山 es llegeix així quan està sol, per referir-se a una muntanya en general. Però quan va darrere del nom propi de la muntanya, en aquest cas Fuji 富士, es llegeix com a san. Que no cal confondre amb el –san －さん, sufix que significa senyor o senyora.

El mont Fuji, en realitat, és un volcà, i el cert és que encara està actiu. Tot i que fa més de 300 anys que no entra en erupció, fins als anys 60 anava sortint fum intermitentment, fet que, com us podeu imaginar, crea molta alarma. També es diu que, si ocorregués un terratrèmol fort en alguna zona propera al volcà, entraria en erupció gairebé automàticament.

El Fujisan va entrar a la llista del Patrimoni Natural de la Humanitat l’any 2013. Es troba entre les prectures de Shiga i Yamanashi i té una alçada de 3.776 metres. Si tens sort de què el dia és clar i sense núvols, es pot veure la seva silueta en el trajecte en Shinkansen que va des de Tokyo fins a Nagoya. Jo he tingut sort, i l’he pogut veure les dues últimes vegades que he anat fins allà.

29-4-2013, des del Shinkansen

19-11-2013, des del Shinkansen

Un dels motius donats com a justificació de la seva elecció com a Patrimoni Natural de la Humanitat és el de la seva importància tant en la religió com en la cultura. El Fujisan és considerat sagrat al Japó des del segle VII i, fins a finals del segle XIX, estava prohibit que les dones l’escalessin.

Pel que fa a la pintura, des del segle XIV que hi ha representacions de la silueta majestuosa del Fuji, però potser les pintures més famoses són les 36 Vistes delMont Fuji que es va realitzar el mestre de l’estil Ukiyo-e Hokusai. Crec que fins i tot persones que no tenen interès en el Japó han vist aquesta imatge alguna vegada a la seva vida.

El Fuji no només ha servit d’inspiració en la pintura, sinó també en la poesia, en la música, en la literatura...

Una de les obres més significatives que fa referència al mont Fuji com el mont que està més a prop del Cel és el del Taketori Monogatari 竹取物語, escrit al segle X i traduït al castellà com a El cuento del cortador de bambú. En aquesta obra, entre altres coses, s’explica la creació del volcà.

En aquesta història, un matrimoni vell que no pot tenir fills troba una nena petita dins d’un tronc de bambú i decideixen criar-la com si fos la seva filla. La nena, a qui anomenen Kaguya, és molt maca i té molts pretendents, però ella no es vol casar i posa tasques molt perilloses i difícils als pretendents, entre els quals hi consta fins i i tot l’emperador.

Però un dia, la Kaguya confessa als seus pares que és la princesa del regne de la lluna Kaguya-hime かぐや姫 i decideix deixar la terra, moment que capta aquesta pintura de Tosa Horomichi.

Malgrat tot, l’emperador no pot oblidar-la i va fins a la muntanya que segons ell estava més a prop del cel, que resulta que era el Mont Fuji, per tal de cremar la carta de comiat que li havia escrit la princesa Kaguya. 

L’emperador, després de fer cas a un monjo, fa enfadar la princesa que, com a càstig, demana a les persones de la lluna que facin sortir foc, lava i gasos verinosos del mont, convertint-lo en volcà. Des d’aleshores, es considera que les erupcions del Fujisan són causades per la fúria acumulada de la Kaguya-hime.

De fet, la princesa Kaguya és la protagonista d’una de les últimes pel·lícules de l’estudi Ghibli, "La historia de la Princesa Kaguya" Kaguya-hime no monogatari かぐや姫の物語. 

Recordo que la primera vegada que vaig veure la silueta del Fujisan va ser des de la finestra al final del passadís de la universitat on estava estudiant a Tokyo, i va ser un moment màgic. 

La segona, va ser des de gairebé 70 metres d'alçada, al capdamunt de la muntanya russa Fujiyama, al parc d'atraccions Fuji-Q Highland.

Desembre de 2007, des del Fuji-q Highland

I va ser en aquell moment, en veure'l amb el cim envoltat de núvols, que vaig adonar-me de què m'agradava Japó.

I vosaltres, heu tingut la sort de veure el Fuji? Sabeu quin va ser el moment en què us vau adonar que us agradava Japó?

Kanji de l’any 2013

El dia 12 de desembre és el Dia del Kanji, Kanji no hi 漢字の日. Com a commemoració, cada any els japonesos escullen quin és el kanji que descriu millor l’any que està a punt d’acabar.

I el kanji que millor descriu el 2013 és wa 輪.

輪 es pot llegir wa o rin i té els següents significats: Anell. Cercle. Circumferència. Roda. Alternar.

Enguany, el kanji ha estat escollit per 170.290 persones, que han enviat les seves propostes a través de postals, per internet, en urnes destinades per aquesta finalitat situades en organitzacions i... 3 faxos.

En aquestes postals, els votants havien d’escriure per què creien que aquest kanji era l’adequat i aquestes són les principals raons.

Tots els japonesos s’han unit en cercle, sumant forces per aconseguir un any ple d’alegries. Gràcies al treball en equip han aconseguit:

ser de nou la seu dels Jocs Olímpics de 2020 (la paraula per designar Jocs Olímpics gorin 五輪, està formada per go 五, que vol dir “cinc" i el kanji d’enguany, rin 輪, anella) 

que el Mont Fuji hagi estat escollit Patrimoni Cultural de la Humanitat 

que la selecció japonesa hagi aconseguit una plaça al Mundial de Brasil.

Un altre motiu donat per la majoria dels participants és que ha estat un any en què s’ha demostrat la unió a nivell interpersonal. Durant 2013 hi ha hagut moltes inundacions i fins i tot tornados, i s’ha demostrat molta solidaritat entre els mateixos japonesos. També han considerat l’enviament de Tropes d’Autodefensa i ONGs per ajudar als damnificats del tifó de les Filipines.

Per últim, n’hi ha hagut que han projectat un desig de futur: la necessitat de crear un cercle i estar units per tal d’aconseguir amb èxit la reconstrucció de la zona de Tohoku afectada pel terratrèmol de 2011 i l’esperança en l’Abenomics, les noves mesures econòmiques del primer ministre Abe, i en la necessitat de fer pinya entre tots els japonesos per sortir de la crisi.

Considero que aquest kanji reflecteix una característica de la societat japonesa, que és la del fort sentiment a la pertanyença a un grup, al sentiment de què tots han col·laborat en tot allò de bo que ha succeït durant l’any i de la necessitat de fer pinya per tal de superar les adversitats.

Ja sé que a casa nostra no tenim kanji però, per a vosaltres, quina seria la paraula que descriuria el 2013?