La collita de coses bones
recollida de la celebració de la Diada de Sant Jordi a la Vila
continua!
Coincidint amb el 23
d’abril, ja vaig comentar que vaig anar a una de les escoles de la
Vila a fer la lectura del conte.
Doncs ahir va venir el
T-sensei, el professor que em va demanar que hi anés i que va llegir
la part en japonès, a portar-me aquest feix de cartes de part de
TOTS els nens de l’escola!
Ja sé que van ser els
professor els que els van fer escriure les cartes, però a mi em fa
il·lusió saber de primera ma què pensen els nens. I, a més, com
que les cartes no han passat el filtre dels professors, diuen el que
pensen tal qual.
De les més de 200
impressions que he rebut i llegit (les he llegit totes!), em quedo
amb les següents impressions sobre el Drac, la Princesa, Sant Jordi
i... una servidora:
El Drac
Dels comentaris
relacionats amb el Drac, queda molt clar la diferència de percepció
que existeix sobre aquest ésser fantàstic en les dues cultures:
 |
| Aquest és el meu prefe! |
“Els dracs de debò
són amables i ajuden a la gent, però aquest drac fa impossible la
vida de la pobra gent. Al principi em va sorprendre, però crec que
és un conte molt maco”. “Fa pena que mori el drac” “Per què
Sant Jordi ha de matar el Drac?”
De fet, l’únic
comentari de molts dels nens de primer ha estat “el drac feia
molta patxoca”.
Tot i això, n’hi
ha un que diu que, quan el Drac mor, va pensar en la frase feta
Jigô
jitoku 自業自得,
que vindria a significar “qui la fa, la paga”.
Entre els de quart,
n’hi ha molts que diuen que el conte els feia por però quan
sortia el drac, però que volien saber com acabaria.
Molts nens de sisè i
cinquè han dit que no s’esperaven el canvi del final, es pensaven
que el drac es menjaria la princesa i que els va sorprendre que
aparegués Sant Jordi.
Sorprèn que floreixi
una rosa de la sang del drac.
La Princesa
El que més m’ha agradat
que comentessin és que a molts nens els agrada molt que la princesa
sigui valenta i accepti el seu destí d’anar cap al Drac sense
queixar-se o tenir por.
Sant Jordi
“Sant Jordi és
molt valent i vol ser valent com ell”
“Jo també vull
convertir-me en una persona amable com en Sant Jordi”
“Si vingués a la
Vila un drac, què passaria? M’agradaria que, igual que passa al
conte, vingués algú i ens ajudés”
“Vull casar-me amb
una persona com en Sant Jordi”, una nena de segon dixit.
Una servidora
“No entenia res
quan llegies [en català], però semblava que estiguessis llegint
paraules màgiques i fessis un conjur”. Al final resultarà que
sóc bruixa de debó :P
“Moltes gràcies
per venir tan d’hora des d’Espanya per llegir-nos el llibre”.
Sí, hi ha molts nens que es pensen que cada dia vaig i vinc
d’Espanya a la Vila... Ai, si pogués...
“Quan vaig saber
que només es trigaven 16 hores en arribar, vaig pensar que tampoc
estava tan lluny”. Si haguessis de fer el viatge sovint, no t’ho
semblaria pas...
“Per què no se
celebra el 24? Quants anys tens?”
Sí, amics, encara hi ha moltes
preguntes sense resposta... (^_-)
