Kit Kat Series #40: Barra de maduixa amarga

Arribem al número 40 d’una llista que no acaba amb un altre Kit Kat de maduixa.

Ja en van 4 o 5 amb gust de maduixa (i encara en vindran més!). I, com havia comentat, la diferència entre ells tampoc és massa gran...

En el cas que ens ocupa, la diferència principal és la mida: es tracta d’una barra de 44 grams.

L’encert d’aquest Kit Kat en diferència dels que són de color rosa és que han decidit separar la xocolata i la maduixa. La neula és la que té gust de maduixa, mentre que està recoberta per una capa de xocolata amarga.

El gust també és agradable: vaig tenir la sensació d’estar menjant Pyms de maduixa.

El problema és que és massa gran i, com em passa sempre amb les barres, acaben empalagant.

Valors energètics del Kit Kat Barra de maduixa amarga (per paquet de 44 g):

Calories: 240 Kcal
Proteïnes: 3.2 g
Greixos: 14  g
Hidrats de Carboni: 25.3 g
Sodi: 10-31 mg

Hanami 2012

Centenars de cirerers vestits de rosa pàl·lid, coronats per un cel blau transparent capitanejat per un sol radiant.

Aquesta és la imatge idíl·lica que s’imaginen tots els japonesos (bé, i jo també), quan escolten la paraula hanami, la festa dels cirerers.

Tot i això, aquest any la realitat ha estat ben diferent.

En comparació amb altres anys, aquest any ha fet molt de fred i els cirerers han trigat gairebé dues setmanes més del normal en florir.

El petit passeig davant del Centre Cívic on treballo i al davant del Castell està flanquejat per cirerers. 

Jo, cada dia, en anar a la feina, me’ls mirava i els donava ànims perquè florissin. Mira, arribar a la feina envoltada de sakura (les flors de cirerer) és una de les coses que em fa somriure cada dia.

Quan semblava que ja havien començat a florir... la pitjor tempesta en cinquanta anys va sacsejar Japó amb vents i pluges equiparables a un tifó. Moltes de les branques dels cirerers es van trencar i, les poques flors que havien gosat treure el nas, van caure per terra.

Tot i això, les sakura, malgrat les adversitats, no es rendeixen i, una a una, van florint, fent possible que, un any més, pugui anar a fer el hanami (ja en van 4!)

Anar a veure les sakura no és més que una excusa que els japonesos (i jo!) aprofiten per fer un picnic i menjar i beure fins que el cor diu prou (gairebé literalment) als parcs i a les vores dels rius on han florit els cirerers...

És el que els japonesos anomenen Hanayori dango. Literalment significa: “més que flors, dango”. (Els dango són un dolços japonesos en forma de boleta fets de pasta d’arròs glutinosa). El que vol dir és que, més que preocupar-se per gaudir del paisatge, el que realment volen els japonesos és beure, menjar i fer festa.

I, bé, la veritat és que tot i que m’encanta veure les sakura, m’agrada més poder reunir-me en bona companyia i gaudir d’un pícnic (tot i que mengi tant que tingui ganes de vomitar!:P)

La segona mona

Jo sempre dic que el Japó seria perfecte si els meus amics i la meva família estiguessin aquí, tot i que quan decideixes marxar a viure a 10.000 km de casa, ets ben conscient de què has de renunciar a certes coses.

Però tot i saber-ho, hi ha moments en què m’agradaria tenir la porta màgica del Doraemon per poder anar fins el menjador de casa meva i ser jo qui li pugui entregar la mona al meu fillol.

Ja van dos anys en què no li puc donar jo, i no sé quants passaran fins que la hi pugui donar en persona...

Així que, a canvi, li ha d’entregar la meva mare mentre jo m’ho miro a través del foradet que atravessa espai i temps, altrament conegut com a Skype.

El meu fillol, el Hendrik, té poc més d’un any i 8 mesos. No el veia ni per Skype des de Nadal. I escoltar com ja parla, em sembla un miracle!

Es veu que ara el que més li agrada són els cotxes, així que li vam comprar una mona de xocolata que era un cotxe.

En arribar a casa de la meva mare estava mig adormit i, segons la meva amiga, li feia mal la panxeta. Però en veure el cotxe, de seguida se li va passar la son i es va oblidar del mal de panxa: si li haguessis deixat, s’hagués menjat la mona sencera!

Amb tota la cara bruta de xocolata, em va recordar el meu germà amb la seva primera mona (^_^)

Quan ja se’m va acabar de caure la baba va ser quan es va posar a ballar. Sembla ser que és escoltar la cançó aquesta del “Ai si eu ti pego” (o com s’escrigui) i començar a donar voltes, aixecar els braços i remenar el cul. En això s’assembla a la padrina (diu plena d’orgull la padrina).

No va ser més que una horeta, i el pobre encara no acaba d’entendre massa bé que algú des d’un ordinador li parli...

Evidentment que m’agradaria estar allà per poder veure com va creixent i com va aprenent... però en fi, seria molt pitjor sense internet...

Puccho + AKB48 ＝ Lolicon?

Us sorprèn si us dic que al Japó pateixen una mica de Lolicon, és a dir, que se senten atrets sexualment per tot allò que sigui o pretengui ser infantil?

Gairebé puc escoltar la resposta aclaparadora: NOOOO!!

A mi tampoc. I després de gairebé 4 anys (4 anys?!) vivint aquí, fins i tot hi ha vegades que penso que potser m’he tornat massa insensible i tot a certs aspectes de la societat japonesa que no m’haurien de semblar normals...

Però aquest matí mentre esmorzava, sobre les 7.30 del matí, he vist un anunci que, si jo fos un personatge de manga, l’hagués estat mirant amb els ulls ben petitets, una gota caient-me del front i els cabells depentintats...

Aquí el teniu:

Resulta que des de fa un temps la marca de dolços Puccho ぷっちょ, una mena de sugus, fa servir les AKB 48 com a imatge del producte.

Les AKB48 són un grup de música format per 48 noies dividides en tres grups, l’A, el B i el K, que van néixer al barri d’Akihabara, un dels barris otaku per excel·lència del Japó. La característica principal d’aquestes noies és que són molt joves, passant poques vegades dels 20 anys i que porten un uniforme amb una faldilleta plisada molt curteta.

Aquest grup té molt d’èxit no només entre els otaku, sinó també entre els nens i nenes. Per això quan he vist aquest anunci a una hora en què molts nens encara no han sortit de casa, no he pogut evitar pensar si és adequat o no...

Font: http://bit.ly/GIOK4C

Sincerament, crec que està fet simple i clarament per excitar. Bé, crec que si jo fos noi, no podria evitar excitar-me...

Kit Kat Series #39: Kit Kat Petit Cookies&Cream

Xocolata amb gust de vainilla amb cookies... Potser aquest és un dels Kit Kat més normals que hagi tastat en molt de temps...

El Kit Kat de Cookies&Cream anava presentat en una capseta amb sis mini Kit Kats embolicats individualment.

Com el seu nom ja feia suposar, la xocolata triada pel revestiment és blanca, amb puntets negres que representarien les cookies.

En obrir-lo es nota enseguida l’olor de la vainilla. I, en posar-te’l a la boca, sembla que estiguis menjant un cucurutxu de vainilla amb cookies.

Després de menjar-te’l deixa un regust una mica empalagós a la boca, potser per la xocolata blanca. Per això considero que en aquest cas és una bona idea el fet d’haver-los fet en mida mini, perquè si només menges una queixalada et deixa bon gust de boca i no arriba a empalagar-te.

La Vila ＝ Uganda + flamenc?

Quina és la relació que, al Japó, uneix Uganda i Espanya?

Doncs que Espanya té una ciutat agermanada amb la Vila i que Uganda és un país “amic”, designat durant l’Expo de Nagoya de 2005.

I encara una més. El dia 25 de març es va celebrar a la Vila el Festival d’Uganda, organitzat per una associació formada per un grup d’estudiants universitaris amb el suport de la JICA (Japan International Cooperation Agency).

Com que se celebrava en una de les instal•lacions del meu departament, des del principi vam col•laborar en l’organització de l’esdeveniment.

Però no només això. La meva supervisora i jo també hi vam participar col•locant un stand amb els dibuixos enviats pels nens de Jerez de la Frontera.

També vam fer un taller de fer gomes de cabell.

Vaig acabar fins els nassos de fer tants “shushu” シュシュ! Més de 50, en vam cosir! Però les nenes s’ho van passar bé, i eren taaaan mones!

Imagino que no es deu entendre massa la lògica de l’acte: què hi pinteu una espanyola i una japonesa fent gomes de cabell en un stand amb dibuixos de Nadal, enmig d’un festival sobre Uganda?

Doncs espereu, que la cosa encara es posa millor!

A més a més, hi va haver una actuació de flamenc!

Tot va ser idea del meu cap de personal que, seguint la filosofia de aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid, va arribar a la conclusió següent:

1. Uganda és un país “amic” de la Vila.
2. Espanya té una ciutat agermanada amb la Vila.
3. El festival se celebra a la Vila.
4. Per tant, no passa res si encabim amb calçador una actuació de flamenc en un festival sobre Uganda

Estic convençudíssima de què més d’un i més de dos van marxar pensant que el flamenc és un ball típic d’Uganda! Us imagineu a un japonès anant a Uganda i preguntant a on pot trobar un tablao? Temps al temps!

Kit Kat Series #38: Kit Kat Edició limitada Kyûshû de Yuzu Koshô

Cítrics! Espècies! I xocolata!

M’imagino que aquesta edició limitada a l’illa de Kyûshû (la que està més al sud) va néixer una mica com les Súpernenas, afegint coses típiques de la zona en una olla i esperant a veure què sortia.

En aquesta edició limitada han barrejat dues coses:

• el yuzu ゆず, un cítric que en català es tradueix com a poncem, que s’utilitza com a condiment, en te i fins i tot com a sals de bany.　

• el pebre, o koshô胡椒 en japonès.

La xocolata triada per aquesta edició és l’amarga. L’olor que se’n desprèn és la del poncem amb un punt de pebre.

En mossegar-lo, notes el gust agredolç del poncem i et deixa una miga de regust picant del pebre.

La Jen Ken també en parla en el seu blog...