Y tú de quién ereeees?

No em canso de repetir-ho: la publicitat japonesa no deixa mai de sorprendre’m!

L’altre dia estava mirant una sèrie nova a la tele quan, en una de les pauses de publicitat, vaig quedar hipnotitzada pel següent anunci:

 

El que diu la cançoneta és hoso-macho 細マチョ i Gori-macho　ゴリマチョ.

Hoso-macho literalment vindria a significar "home prim", però com que la paraula no surt al diccionari, jo crec que pel context es podria traduir per “metrosexual”. 

Per la seva part, gori-macho　tampoc surt al diccionari, però crec que deu venir de les paraules goril·la+macho i que, una vegada vistes les imatges, crec que no cal traducció :P

Per aquells que no hagin acabat d’entendre què és el que anuncien: una beguda que es diu “Protein Water”, i que representa que és súper bona per a la salut perquè porta un munt de merdes que se suposa que són bones. I juro que no és un anunci dirigit a gays, sino a nois japonesos que, com els hoso-macho, es preocupen per la seva figura.

Com a nota a peu de pàgina, diré que la majoria dels nois japonesos són bastant andrògins i que, quan vivia a Tokyo, moltes vegades a dins del tren jugava amb els meus amics a decidir si aquella persona determinada que acabava d’entrar al tren era noi o noia...

Per acabar, us deixo dos anuncis més del mateix producte i que són bàsicament el mateix, l’únic que canviant l’escenari.

Aquest és el de temporada d’estiu, ambientat en un festival (la cara dels nens al segon 34 no té pèrdua!!)

Algú els hauria de dir que el vano no els afavoreix precisament...

I el tercer, que és més estil setentero: 

 

Connexió Japó 15 - Kodomo no Hi, el Dia del Nen

Una setmana més arriba Connexió Japó!


En aquesta entrega, parlo sobre el Dia del Nen, o Kodomo no hi 子供の日, que té lloc el dia 5 de maig.





I si voleu veure algunes fotos, aquí teniu!

Gustos "galianos"

Galiano


1. Nom propi. Dissenyador de moda oriünd de Gibraltar.
2. Adjectiu (inventat). Digui's de tot allò relacionat amb les gals.


En aquest post utilitzaré la segona accepció, d'invenció pròpia :P


El cert és que ja hagués hagut d'escriure aquest post fa temps (com... 5 mesos?), perquè el rànquing que presento va sortir a la televisió a principi d'any.


Que quin és el rànquing, pregunteu? Doncs ni més ni menys que allò que "ho petarà" durant el 2010 segons les gals, o gyaru ギャル japoneses :)


Comencem pel tipus de noi, o  gyaru-o que, segons les Gals, triomfarà aquest any 2010. La paraula gyaru-o ギャル男 és una combinació de la paraula gyaru, o gal, i el caràcter xinès per a home. (No confondre amb o-gyaru, 汚ギャル, format pel caràcter de brut + gyaru, que té el significat de "marrano", ja que els i les gals tenen fama de tenir-li una mica d'al·lèrgia al sabó).


Doncs bé, en el lloc número 1 trobem aquest noi, que es fa dir Hicchi ひっち qui, pel que sembla, és un model d'una revista que es diu "men's egg" (em pregunto si saben què significa el nom de la revista...).

En segona posició, trobem el també model de la revista "men's egg" Satô Ayumu 佐藤歩. (Lo de treure la llengua a les fotos, és una cosa molt de gal...)

I el tercer home [sic] més hot [sic sic] segons les gals és en JOY, també de "men's egg". Sembla que aquesta revista agrada molt...

La següent categoria que els van proposar va ser la de les tres artistes femenines que lo van a petar el 2010.

En el número 1, la cantant Nishino Kana 西野カナ. 

En el número 2, el grup Juliette (que, per les pintes que porten, imagino que seran de l'estil Visual Kei.

I en el número 3, la cantant Katô Miriya  (fixeu-vos en els idiomes de la wikipedia... pel que sembla, deu ser famosa a Finlàndia... :P)

Per què no es digui que les gals són superficials, també se'ls va preguntar sobre el món de la política. Concretament, qui són els polítics més "cool".

El primer lloc d'aquest rànquing de polítics l'ocupa sorprenentment una dona: Murata Renhô 村田蓮舫, del partit Minshうtô 民主党. És periodista i no ve de família de polítics. El que és més, no és 100% japonesa (és el que els japos anomenen half ハーフ, perquè el seu pare és de Taiwan, i no va aconseguir la nacionalitat japonesa fins el 1985), fet al qual els japonesos donen molta importància.


La veritat és que fa uns mesos sortia molt a la televisió perquè s'estaven discutint els pressupostos i ella estava fotent molt de soroll pel tema de què no s'havien de malgastar els diners. Com us podeu imaginar, als homes no els agradava gaire que una dona muntés escàndol, i sempre que es parlava d'ella als programes estil del Cuní ho feien amb un cert rintintín de què era una pesada i que estaria més guapa calladeta (¬¬)' A mí, no sé per què, sempre que la veig em recorda a la Lourdes Porta, la meva primera professora de japonès (i traductora del Murakami al castellà) :P

En segona posició, trobem en Koizumi Shinjirô 小泉 進次郎, que és ni més ni menys que el fill de l'exprimer ministre Koizumi, el que deien que s'assemblava al Richard Gere. 

I en tercer lloc,en Hatoyama Kunio 鳩山邦夫, també del Minshutô, tot i que no us sabria dir el per què de l'elecció...  

(Si us dóna per mirar-vos les biografies d'aquests polítics, veureu que toooots venen de família de polítics... o sigui que us podeu fer una idea de com d'endogàmica és la política japonesa...)

I per acabar el rànquing, van preguntar a les gals que passegen pel barri de Shibuya qui seria el líder d'estil d'aquest 2010 (que gairebé arriba al final de la seva primera meitat).

La líder indiscutible d'aquest 2010 serà la Hosoi Hiromi 細井宏美, model de la revista "egg" (que deu ser la versió femenina de la "men's egg"?)

De prop la segueixen dues models de la revista Ranzuki: 

Suzuki Aya 鈴木あや 

i Takahashi Maiko 真衣子

El món de les gals és un univers que em fascina i em repel·leix a la vegada... i que dóna molt de si! Així que atents a properes entregues dedicades a aquesta tribu urbana!

Connexió Japó 14 - Karaoke

En aquesta nova edició de Connexió Japó, ens endinsem en el món dels Karaoke! 





I quatre fotos antigues del karaoke més psicodèlic al que he estat

14. Karaoke

Els nens japonesos estimen la Beyoncé

Cada matí esmorzo amb el Josep Cuní japonès. És un programa que es diu Mezamashi Terebi めざましテレビ (literalment: “televisió despertador”) que va de les 6 a les 8. Jo l’enganxo sempre de 7 a 8, i sempre cap a les 7 i 20 o així fan un reportatget de 10 minuts. I aquest reportatge és potser el que més m’agrada de tot el que he vist fins ara a la televisió japonesa.


La majoria de les vegades, els temes són coses força xorres, com ara invents per no passar fred a l’hivern, un rànking de dolços típics de cada regió que no es poden menjar a Tokyo i coses per l’estil.


I el d’avui no era pas massa millor: les tres millors maneres de calmar un nen que plora. Quan ho he vist ja he preparat paper i boli (no falten mai a la meva taula quan miro la tele) per prendre nota i explicar-ho a la Cris i a l’Annabel, mothers on the go ;)


Els resultats de l’enquesta m’han semblat, si més no, curiosos.


Començo el rànquing pel tercer lloc: algun objecte en particular al qual li tenen afecte. Aquest és, dins el que cap, bastant normal.


Segueixo revelant el primer lloc: bufar a la cara dels bebès. Era súper curiós veure com un bebè estava plorant a més no poder i, en quant la mare o el pare els bufava a la cara, paraven en sec de plorar i posaven la boca com si ells també anessin a bufar. L’explicació d’un metge expert: es calmen perquè experimenten una sensació desconeguda per a ells.


I em deixo pel final el segon lloc, que és el que dóna nom al post d'avui i és el que més m’ha deixat de pedra.


Tots heu vist el vídeo que corria fa temps per internet d’un bebè ballant All the single ladies de la Beyoncé? Doncs no només fa ballar els nens, sinó que a més a més els calma la plorera! I veure això sí que era brutal!! Van fer la prova a una guarderia plena de nens plorant i, en escoltar la cançó, tots menys 4 nens es van calmar!! L’explicació de l’expert és un bebè té 180 polsacions per minut, i que el tempo de “All de single ladies” de la Beyoncé s’adapta perfectament a aquest ritme.


Així que Cristina, Annabel, mares del món que llegiu aquest post... Aneu preparant el CD de la Beyoncé per quan al vostre nen li agafi la plorera!


(En aquest punt m’agradaria afegir que, jo de bebè bebè, només dormia mentre durava una cinta de vídeoclips que havia gravat el meu pare, entre els quals hi havia “La Isla Bonita”, una de Simply Red i “El chocolate” de Guapachá Combo xD)

Diada de Sant Jordi a la japonesa (2): Al cole!

El dia 23 d’abril vaig celebrar la meva particular Diada de Sant Jordi amb els nens de 6è d’una de les escoles a les que vaig.

I em sembla mentida que la Diada ja hagi arribat i hagi acabat... Més que res perquè portava preparant aquest dia des del mes d’agost!!

M’explico. Aquí al Japó les coses van més lentes que a Espanya (bé, tot i que tampoc no m’he trobat mai treballant en un ambient tan burocratitzat a Barcelona, així que tampoc puc comprarar massa...). De manera que quan vaig arribar a l’agost, em van fer omplir un full d’objectius amb el títol “Quines activitats vols dur a terme durant el teu any a Japó?” I una de les coses que volia fer tan si com no era celebrar Sant Jordi.

Evidentment, el que jo vaig proposar al principi en aquesta declaració d’intencions, i el que vaig fer el dia 23 pròpiament dit va canviar i va ser retallat taaaantes vegades que no s’assembla pràcticament en res...

De voler celebrar-ho al centre cívic implicant a nens i adults, fent un mercat d’intercanvi de llibres vells i un concurs de manga de la llegenda... es va reduir a explicar la llegenda als nens d’un curs d’una de les escoles...

M’ho van retallar tant tant que al final vaig pensar que es tractava d’una classe com les que faig sempre i que no hagués fet falta fer tan de rebombori... Però després es va anar animant la cosa perquè vam aconseguir arreplegar llibres vells de les diferents sales de lectura de la Vila per poder regalar als nens. 

Així que cap allà el mes de desembre vaig anar al cole amb el meu jefe per fer la proposta (que vaig haver d’escriure prèviament, amb documents adjunts explicant què és això de Sant Jordi), i me la van acceptar. A més, com que coincidia que el dia 23 d’abril aquest any ha caigut en divendres, que és el dia que vaig a l’escola, doncs va encaixar perfecte!

Aleshores, des de desembre fins el dia mateix de Sant Jordi em vaig dedicar a buscar informació per internet en japonès sobre Sant Jordi, a preparar el power point amb l’explicació i a buscar manualitats per fer una rosa i/o un drac.

Aquells que em coneguin, sabran que les manualitats no són el meu fort. Sort d’internet! Vaig trobar una manualitat molt senzilla per fer una rosa fent servir les oueres de cartró... Però quan li vaig ensenyar a la meva supervisora, em va dir: “Mmm... és que al Japó les oueres són de plàstic...”. Primera decepció.

Aleshores vaig trobar una altra manualitat súper senzilla per fer un drac: només feia falta una pinça de la roba de fusta, un retolador verd i un de vermell, i una mica de paper i enganxament per fere la cresta... Però de nou la meva supervisora em va dir: “Al Japó les pinces de la roba no són així...”. Segona decepció.

(Aquesta segona decepció em va fer pensar que sí que és veritat que les pinces que tinc a casa meva són diferents, però que em pensava que potser n’hi havia d’iguals a les d’Espanya... Una petita diferència a la qual no hi havia parat atenció...)

Així que al final vaig decidir fer servir aquesta altra manualitat, que sembla súper senzilla, però que té el seu intríngulis... Però precisament perquè era difícil, els nens ho van passar bomba, perquè es van picar i no van parar fins que van aconseguir fer la flor. Petita victòria  V(^__^)V

També els vaig repartir dibuixos per pintar de la princesa, el drac i Sant Jordi, però van ser eclipsats per la manualitat de la rosa.

I els llibres, que és el que més feinada havien portat, van ser el que menys va emocionar als nens... Bàsicament perquè eren vells i no gaire interessants... Només us dic que n’hi havia un sobre el manteniment de motos i un altre sobre com aprimar les cames... (¬¬)’

De manera que la feinada de més de 6 mesos es va acabar en 45 minuts... Però va ser genial! Jo aquell dia em sentia molt tranquil·la, els nens van respondre molt bé, s’ho van passar bé (o almenys això semblava per les seves cares, ho podeu comprobar vosaltres mateixos a les fotos ^__^) i jo també, de manera que ho considero un petit èxit personal!

２０１０年西枇小サン・ジョルディの日

Ah! Per aquells que vulguin saber de quina manera vaig fer la classe... podeu veure la presentació al You Tube!! Resulta que la Beti, una noia de Castelldefels que estava de vacances al Japó, no va poder tornar a casa per culpa del volcà d’Islàndia i va passar el dia de Sant Jordi amb mi a l’escola i em va gravar mentre parlava... És la primera vegada que em veig parlant en japonès, i no faig més que trobar-me defectes... Però és una sensació extranya: és com estar veient a una altra persona que s’assembla a tu parlant en japonès... perquè jo fa tres anys (o un any) no m’hagués imaginat mai que seria capaç de fer una cosa així!! ^__^


Part 1

Part 2

Diada de Sant Jordi a la japonesa (1): La Vila News

Al mes d’abril, de quin tema podria parlar si no és de Sant Jordi?

Començo l’article dient que es podria considerar Sant Jordi com el Sant Valentí català. Els japonesos tenen molt present la idea de Sant Valentí, de manera que tot i que no és exactament el mateix, si entenen que és un dia en què es regala un llibre i una rosa a la gent que estimes, doncs ja tenim alguna cosa guanyada.

Segueixo explicant que es considera que aquesta diada té el seu origen en la llegenda de Sant Jordi, que explico en dues línies i mitja :P

A l’explicació no li poden faltar les parades de llibres i roses als carrers ni la gent anant d’un cantó a l’altre regirant entre els llibres.

A Nagoya, des del 1985, l’Associació d’Amistat amb Catalunya organitza una diada de Sant Jordi, a on es munten unes paradetes amb llibres i es fan alguns actes sobretot relacionats amb la lectura. Aquest any 2010 se celebra el cap de setmana del 17 i 18 d’abril. Al final no hi vaig poder anar, així que m'he quedat amb ganes de saber com s'ho munten aquí... Hauré d'esperar-me a l'any vinent, m'imagino...

A més a més, el dia 23 d'abril vaig organitzar una mini iada de Sant Jordi en un dels coles a què vaig... fotos, vídeos i anècdotes al següent post!