Diada de Sant Jordi a la japonesa (2): Al cole!

El dia 23 d’abril vaig celebrar la meva particular Diada de Sant Jordi amb els nens de 6è d’una de les escoles a les que vaig.

I em sembla mentida que la Diada ja hagi arribat i hagi acabat... Més que res perquè portava preparant aquest dia des del mes d’agost!!

M’explico. Aquí al Japó les coses van més lentes que a Espanya (bé, tot i que tampoc no m’he trobat mai treballant en un ambient tan burocratitzat a Barcelona, així que tampoc puc comprarar massa...). De manera que quan vaig arribar a l’agost, em van fer omplir un full d’objectius amb el títol “Quines activitats vols dur a terme durant el teu any a Japó?” I una de les coses que volia fer tan si com no era celebrar Sant Jordi.

Evidentment, el que jo vaig proposar al principi en aquesta declaració d’intencions, i el que vaig fer el dia 23 pròpiament dit va canviar i va ser retallat taaaantes vegades que no s’assembla pràcticament en res...

De voler celebrar-ho al centre cívic implicant a nens i adults, fent un mercat d’intercanvi de llibres vells i un concurs de manga de la llegenda... es va reduir a explicar la llegenda als nens d’un curs d’una de les escoles...

M’ho van retallar tant tant que al final vaig pensar que es tractava d’una classe com les que faig sempre i que no hagués fet falta fer tan de rebombori... Però després es va anar animant la cosa perquè vam aconseguir arreplegar llibres vells de les diferents sales de lectura de la Vila per poder regalar als nens. 

Així que cap allà el mes de desembre vaig anar al cole amb el meu jefe per fer la proposta (que vaig haver d’escriure prèviament, amb documents adjunts explicant què és això de Sant Jordi), i me la van acceptar. A més, com que coincidia que el dia 23 d’abril aquest any ha caigut en divendres, que és el dia que vaig a l’escola, doncs va encaixar perfecte!

Aleshores, des de desembre fins el dia mateix de Sant Jordi em vaig dedicar a buscar informació per internet en japonès sobre Sant Jordi, a preparar el power point amb l’explicació i a buscar manualitats per fer una rosa i/o un drac.

Aquells que em coneguin, sabran que les manualitats no són el meu fort. Sort d’internet! Vaig trobar una manualitat molt senzilla per fer una rosa fent servir les oueres de cartró... Però quan li vaig ensenyar a la meva supervisora, em va dir: “Mmm... és que al Japó les oueres són de plàstic...”. Primera decepció.

Aleshores vaig trobar una altra manualitat súper senzilla per fer un drac: només feia falta una pinça de la roba de fusta, un retolador verd i un de vermell, i una mica de paper i enganxament per fere la cresta... Però de nou la meva supervisora em va dir: “Al Japó les pinces de la roba no són així...”. Segona decepció.

(Aquesta segona decepció em va fer pensar que sí que és veritat que les pinces que tinc a casa meva són diferents, però que em pensava que potser n’hi havia d’iguals a les d’Espanya... Una petita diferència a la qual no hi havia parat atenció...)

Així que al final vaig decidir fer servir aquesta altra manualitat, que sembla súper senzilla, però que té el seu intríngulis... Però precisament perquè era difícil, els nens ho van passar bomba, perquè es van picar i no van parar fins que van aconseguir fer la flor. Petita victòria  V(^__^)V

També els vaig repartir dibuixos per pintar de la princesa, el drac i Sant Jordi, però van ser eclipsats per la manualitat de la rosa.

I els llibres, que és el que més feinada havien portat, van ser el que menys va emocionar als nens... Bàsicament perquè eren vells i no gaire interessants... Només us dic que n’hi havia un sobre el manteniment de motos i un altre sobre com aprimar les cames... (¬¬)’

De manera que la feinada de més de 6 mesos es va acabar en 45 minuts... Però va ser genial! Jo aquell dia em sentia molt tranquil·la, els nens van respondre molt bé, s’ho van passar bé (o almenys això semblava per les seves cares, ho podeu comprobar vosaltres mateixos a les fotos ^__^) i jo també, de manera que ho considero un petit èxit personal!

２０１０年西枇小サン・ジョルディの日

Ah! Per aquells que vulguin saber de quina manera vaig fer la classe... podeu veure la presentació al You Tube!! Resulta que la Beti, una noia de Castelldefels que estava de vacances al Japó, no va poder tornar a casa per culpa del volcà d’Islàndia i va passar el dia de Sant Jordi amb mi a l’escola i em va gravar mentre parlava... És la primera vegada que em veig parlant en japonès, i no faig més que trobar-me defectes... Però és una sensació extranya: és com estar veient a una altra persona que s’assembla a tu parlant en japonès... perquè jo fa tres anys (o un any) no m’hagués imaginat mai que seria capaç de fer una cosa així!! ^__^


Part 1

Part 2