La setmana passada vaig començar a anar al gimnàs. Li podeu dir operació bikini o com vulgueu, però els 8 mesos que porto al Japó han estat una suma de
Estrès
+
Tenir sempre gana
+
Menjar un munt de dolços
+
No bellugar-me (tinc 5 minuts caminant de casa a la feina...)
+
Kotatsu (la font de tots els mals)=
M’he convertit en una gótica fanegas >_<
Però aquest post no és pas per parlar del meu (sobre)pes, sinó per parlar d’una cosa que em sembla una marranada: que la majoria dels japonesos no es dutxen abans de sortir del gimnàs.
Aquesta és una cosa de què em vaig adonar durant les tres setmanes que vaig estar fent Aikido mentre estudiava d’intercanvi. El primer dia vaig dur una tovallola i roba per canviar-me perquè no sabia què havia de fer, però en anar als vestidors, em vaig adonar de què no hi havia dutxa. El que és més, després d’una hora i mitja d’entrenament, en què inevitablement sues, cap de les noies tenia cap mena d’intenció de dutxar-se.
I què feien?, us preguntareu.
Molt fàcil: una dutxa francesa! És a dir, eixugar-se amb tovalloletes i posar-se desodorant i colònia. I a vestir-se i a seguir el dia tan panxes!
Jo vaig pensar que això potser era perquè es tractava de la universitat i que potser en un gimnàs com cal hi ha dutxes com calen. Però vaig anar una vegada al dojo, o centre d’arts marcials, a on diuen que va néixer l’aikido, i allà tampoc hi havia dutxes.
Al gimnàs a on vaig anar la setmana passada sí que hi havia dutxes, però, atenció: dues. Com pot ser que un gimnàs tingui només dues dutxes?!? Que, a veure, després de fer ioga doncs tampoc és que hagis suat gaire (tot i que et deixa el cos més adolorit que l’aerobic...). Però després d’haver fet màquines, o d’haver fet una classe d’una hora d’aerobic... la gent està suada a raigs! I evidentment, les vint-i-pico persones que acaben de fer exercici, no s’esperaran una hora per dutxar-se.
I què fan? Doncs marxen suades cap a casa seva. Que és el que vaig haver de fer jo. Sort que visc a 10 minuts caminant i que ja fa bon temps, però imagineu-vos la situació en ple mes de gener...
Aleshores ha estat quan aquest migdia he vist aquest anunci, que m’ha deixat petrificada.
Una famosa marca de cosmètics ha llançat al mercat unes tovalloletes per eixugar-te la suor després de fer esport sense necessitat de dutxar-te. Les tovalloletes en qüestió es diuen “sara sara さらさら”, que és una onomatopeia que dóna a entendre que una cosa està seca.
El lema de l’anunci és “Encara que t’eixuguis tot el cos, no es trenca!” ¬¬’
A veure que ho entengui. Una societat en què les noies gairebé aprenen a maquillar-se abans que a menjar amb bastonets, en què venen assecadors i planxes del cabell inhalàmbriques per poder portar al bolso i pentinar-te enmig de qualsevol restaurant, en què portar un mirall al bolso i mirar-te mil cops cada deu minuts per comprobar que portes bé el cabell, les pestanyes postisses, el maquillatge... és la norma oficial... És una societat que veu amb bons ulls que una noia NO ES DUTXI DESPRÉS DE FER ESPORT?!?!
Disculpeu-me, però és una cosa que no acabo d’entendre...
En la mateixa línia, quan estava estudiant d’intercanvi per allà pel 2008, hi havia un anunci semblant, però en què era per la suor de quan et despertes al matí.
Perquè ens entenguem, al Japó el normal és dutxar-se i prendre un bany abans d’anar a dormir (fer un ofuro お風呂, com haureu vist fer mil cops a la Shizuka del Doraemon o a en Shin-chan mateix). A veure, això a l’hivern doncs no està malament, i fins i tot és agradable prendre un bany calentó quan fa fred.
Però a l’estiu, la cosa canvia. A Barcelona fa calor, però és que la humitat i la xafogor que fa al Japó és una cosa que jo no havia viscut mai abans de passar un estiu aquí. I clar, tenint en compte que moltes vegades dorms amb el coixí embolicat en una tovallola per la suor... quan et despertes estàs feta un desastre.
I què fan els japonesos? Es dutxen? No! Fan servir aquestes meravelloses tovalloletes per tal d’eixugar-se tota la suor i agafar un tren en hora punta a on comparteixes un vagó amb 3000 persones més que no s’han dutxat aquell matí després d’haver suat com porcs tota la nit. La meva conclusió: una marranada!
I després diuen allò de què als japonesos els encanta prendre banys... 日本人はお風呂が大好きです my ass!
*1 Voldria matisar que hi deu haver japonesos que es dutxen al matí i després de fer esport, com a qualsevol país civilitzat del món, però clar, si existeixen aquests productes, serà perquè tenen un mercat, dic jo...
*2 No sé si el tema inclou també als homes japonesos, perquè als anuncis només surten noies i no he estat mai en un vestuari masculí per comprobar-ho :P
*3 Com haureu notat, avui estic una mica enfadada amb el món :P
Si ya tenía pocas ganas de coger un tren de esos en hora punta, ahora ya ni de coña!!!
ResponEliminaHahahaha, no m'ho hauria pensat mai! Els japos brutegen a saco!
ResponEliminaQuina porcada això de la dutxa! I jo que em pensava que els alemanys eren raros per no treure el sabó dels plats en rentar-los!!
Ecssssss!! Quin fàstic! Amb lo que arribo a suar jo, només em faltava no dutxar-me! xD
ResponEliminaVeig que vosaltres m'enteneu... una vegada més, em vaig quedar amb la forquilla a mig camí en veure'l... la societat japonesa no deixa mai de sorprendre'm...
ResponEliminaHola nena!
ResponEliminaM'encanta el teu blog! M'ha encantat la teva classe de Sant Jordi! Me n'alegro que les coses estiguin anant bé pel Japó!!
Colta... pel que respecta a lo de dutxar-se, Jo si no em dutxes després d'anar al gimnàs no se m'acostaria ningu! Ni que em poses desodorant podria disimular! Però no sé si a ells els passa el mateix! Potser és per la raça, així com hi ha races que tenen olor més forta potser es que ells no. Que no dic que no sigui una guarrada, que ho és! però poter és per això que no ho noten. Wenu... doncs res, espero que la teva aventura pel Japó continui igual de bé!
Petons!!
Soleteeeee!! Qué bueno que vinisteeee!! ;) Qué tal tot per Argentina?
ResponEliminaPer aquí pel Japó, ja pots anar veien com va pel blog. La veritat és que no em puc queixar, molt millor que la primera vegada, però elevat a mil! ;)
I pel que fa a la suor... quan suen, fan pudor igual que tothom! Després d'haver agafat el tren en hora punta al Japó gairebé cada dia durant un any, ple de Salaryman suats... t'ho puc assegurar >_<