La Vila News 2 - Carnaval carnavaaaal!

I seguim amb la sèrie d’articles “La Vila News” que he publicat fins ara.

Avui toca parlar de l’article del mes de febrer. I què passa al mes de febrer? Doncs que és el Carnaval!

Jo no ho puc evitar, però és arribar l’època de Carnaval i escoltar el Turuta i... m’entren ganes de saltar i de cantar el “no t’aclaris no t’aclaris no t’aclaris nooo” (en fi, frikada que només un vilanoví podrà entendre, perdoneu la broma interna).

Així que em vaig proposar presentar als vilatans què és això del Carnaval. Evidentment que no es pot parlar de tots els carnavals que tenen lloc a Espanya en tan sols mitja pàgina, de manera que en vaig destacar tres: el de Cádiz, el de Tenerife i, evidentment, el de Vilanova. Que per algun motiu és el que conec més! :P

I quines són les característiques del Carnaval? Doncs, principalment, que la gent fa desfilades disfrassada i escriuen discursos i cançons satíriques i de broma.

El lema del Carnaval “Per Carnaval, tot s’hi val!” (que m’ho van canviar a l’últim moment per 何でもあり, que significa “hi ha de tot” ¬¬’), que significa que durant la setmana que dura el Carnaval tan és si fas el burro, perquè tot està permès!

I al final arriba la part més difícil, la d’explicar que l’últim dia és el Dimecres de Cendra i que significa que a partir d’aquell dia comença la Quaresma... La gran majoria de japonesos no en tenen ni idea de cristianisme, així que com vaig explicar la Quaresma? Doncs vaig dir que abans, durant aquests 40 dies s’havia de dur una vida molt estricta i s’havia de fer dejú, i que abans de què comencés aquest període, i per oblidar els problemes diaris, la gent feia gresca i xerinola durant el Carnaval.

Al tancament de l’article acabo dient que potser per a un japonès és difícil d’imaginar que no només els nens, sinó sobretot els adults, es passegin disfressats i fent el burro pels carrers com si fos el més normal del món.

Una cosa “divertida” que em va passar en escriure l’article ve propiciada pel meu analfabetisme dels kanji. En japonès, disfressa es diu “kasô” i s’escriu amb aquests caracters 仮装. Però resulta que en picar el text i donar-li a la tecla perquè es canviés la paraula a kanji no em van sortir els caracters correctes sinó els d’un altre “kasô”　仮想, que significa “imaginari”. Clar en llegir el text, enlloc de parlar de “desfilades de disfresses” parlava de “desfilades imaginàries”. O sigui que us podeu imaginar com reia la meva supervisora en llegir-ho dir-me: “És que clar, en llegir això, t’imagines a un munt de gent pels carrers sense moure’s veient desfilades a dins del seu cap com si estiguesin bojos... “

Total, no vegis com canvia completament el significat d’una paraula només amb què utilitzis un caracter diferent...

I em vaig enrecordar una vegada més d’allò que sempre ens deia la Lourdes, la meva professora de japonès, de: “Sí, aquesta paraula es diu igual que aquella, però s’escriu amb uns altres kanji”. Quina raó que tenia...