Cada matí esmorzo amb el Josep Cuní japonès. És un programa que es diu Mezamashi Terebi めざましテレビ (literalment: “televisió despertador”) que va de les 6 a les 8. Jo l’enganxo sempre de 7 a 8, i sempre cap a les 7 i 20 o així fan un reportatget de 10 minuts. I aquest reportatge és potser el que més m’agrada de tot el que he vist fins ara a la televisió japonesa.
La majoria de les vegades, els temes són coses força xorres, com ara invents per no passar fred a l’hivern, un rànking de dolços típics de cada regió que no es poden menjar a Tokyo i coses per l’estil.
I el d’avui no era pas massa millor: les tres millors maneres de calmar un nen que plora. Quan ho he vist ja he preparat paper i boli (no falten mai a la meva taula quan miro la tele) per prendre nota i explicar-ho a la Cris i a l’Annabel, mothers on the go ;)
Els resultats de l’enquesta m’han semblat, si més no, curiosos.
Començo el rànquing pel tercer lloc: algun objecte en particular al qual li tenen afecte. Aquest és, dins el que cap, bastant normal.
Segueixo revelant el primer lloc: bufar a la cara dels bebès. Era súper curiós veure com un bebè estava plorant a més no poder i, en quant la mare o el pare els bufava a la cara, paraven en sec de plorar i posaven la boca com si ells també anessin a bufar. L’explicació d’un metge expert: es calmen perquè experimenten una sensació desconeguda per a ells.
I em deixo pel final el segon lloc, que és el que dóna nom al post d'avui i és el que més m’ha deixat de pedra.
Tots heu vist el vídeo que corria fa temps per internet d’un bebè ballant All the single ladies de la Beyoncé? Doncs no només fa ballar els nens, sinó que a més a més els calma la plorera! I veure això sí que era brutal!! Van fer la prova a una guarderia plena de nens plorant i, en escoltar la cançó, tots menys 4 nens es van calmar!! L’explicació de l’expert és un bebè té 180 polsacions per minut, i que el tempo de “All de single ladies” de la Beyoncé s’adapta perfectament a aquest ritme.
Així que Cristina, Annabel, mares del món que llegiu aquest post... Aneu preparant el CD de la Beyoncé per quan al vostre nen li agafi la plorera!
(En aquest punt m’agradaria afegir que, jo de bebè bebè, només dormia mentre durava una cinta de vídeoclips que havia gravat el meu pare, entre els quals hi havia “La Isla Bonita”, una de Simply Red i “El chocolate” de Guapachá Combo xD)
Després d'haver viscut un any a Tokyo, l'agost de 2009 la Nemui va anar a petar a la Vila del Pingüí. Des d'aleshores, treballa com a Coordinadora de Relacions Internacionals, una mena d'"ambaixadora de bona voluntat" de la cultura catalana i espanyola.
29 d’abr. 2010
Els nens japonesos estimen la Beyoncé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com
¡Qué horror! Con lo poco que me gusta Beyoncé y ese video en concreto...
ResponEliminaEs que tienes que ser bebè y japonés para apreciar su arte ;)
ResponElimina