A l’article del mes de març, vaig decidir parlar de la Setmana Santa.
Però una vegada em vaig trobar amb les mateixes: no hi ha manera d’explicar en mitja pàgina què és això de la Passió i la mort de Crist a algú que no sap de cristiniasme.
Així que aquesta part la vaig saltar ràpid, dient que és quan es rememora que va morir Crist i que els creients treuen a desfilar imatges de Crist i de la Verge a dalt de “carrosses”. Els japonesos, en alguns festivals, fan desfilades a on treuen a passejar ninos articulats (karakuri ningyô からくり人形) al damunt d’unes carrosses (dashi 山車), de manera que vaig utilitzar aquesta expressió per tal que es poguessin fer una idea aproximada de en què consisteixen les desfilades.
Evidentment, no vaig parlar ni de les saetas, ni de la gent que es flagel·la o que camina amb cadenes als peus, ni dels “kukuxklanes” i aquestes coses... primera, perquè no ho entendrien i, segona, perquè és massa tètric per als japonesos...
De manera que em vaig ventilar la part tràgica de la Setmana Santa en un paràgraf i vaig saltar als dolços típics de l’època, que és un tema que mai falla amb els japonesos!
I quins dolços són els que vaig presentar? Doncs les torrijas i la Mona de Pasqua!
De les torrijas vaig explicar la recepta (aquí al Japó, a una barra de pa normal li diuen “pa francès” フランスパン) i que era típic sobretot de Madrid.
I de la Mona, doncs que és un pastís fet amb ametlles, sucre i ou, que a dins se li acostuma a posar crema o mermelada, a sobre crema catalana (bé, “crème brûlée”, que és com ells la coneixen) i als voltants ametlla crua picada. Ja sé que l’explicació no és molt acurada, però en llegir això et pots fer una idea aproximada, no? :P L’explicació de la Mona segueix dient que s’acostuma a menjar l’últim dia de la Setmana Santa amb la família anant de picnic a la muntanya.
Acabo dient que la recepta de les torrijas no és molt complicada, i que per què no intenten fer-ne a casa seva.
Mmm... Estic aconseguint donar una imatge correcta d’Espanya? Intento trencar amb els tòpics de Flamenco, toros i paella... ho aconseguiré? :P
Des d'aquí t'animo a seguir trencant els tòpics, que hi ha vida més enllà del flamenc i els toros, home!! Per cert, es veu que això de celebrar el dia de la mona al camp es veu que és molt vilanoví, o potser hi ha més llocs on ho facin, però es veu que no és general a tota Catalunya!! Jo ho vaig descobrir fa uns anys i em vaig quedar de pedra! xD
ResponEliminaCrec que avui ja he completat el dia. Les mones de pasqua son un pastís? I jo que creia que era un Ou gegant o una escultura de chocolata... :S
ResponElimina@MyFirstOrange: n'hi ha de molts tipus, i potser depenent del lloc és diferent. Però a casa meva sempre s'havia fet un pastís de yema, i aleshores a sobre alguna figureta de xocolata :P
ResponElimina