3.11, un any després

Avui fa un any del Terratrèmol i del Tsunami que va assolar la zona de Tohoku del Japó (Higashinihon daishinsai 東日本大震災) i que va desencadenar la crisi nuclear a Fukushima.

Se n'està parlant tant a tot arreu, per tots els mitjans, tant tradicional com socials, a tots el països, en tots els idiomes... que no sé si jo hi puc aportar alguna cosa nova, a banda de la meva opinió.

Una de les coses que m'ha sorprès molt és que, mentre a moltes ciutats d'altres parts del món s'estan fent simposis i taules rodones sobre el tractament periodístic que es va donar al desastre (el de Casa Àsia el vaig poder seguir pel twitter), tinc la sensació de què aquí al Japó falta aquesta part de reflexió.

La majoria dels actes que s'han fet avui al Japó han estat en la seva majoria concerts o actes per tal d'enviar "energia positiva" genki 元気, als damnificats de Tohoku.

Jo he anat a un acte que s'ha fet al Castell de Nagoya a càrrec del grup de taiko Tenrin-daiko 転輪太鼓, en què han participat diversos grups de la zona.

Hi ha hagut un moment emotiu al final quan, després de fer un minut de silenci a les 14.46 tant els taikeros com els públic han donat les gràcies a tota la gent d'arreu del món que estava donant el seu suport al país.

El moment ha estat aquest:



El que diuen és això:

- Passi el que passi! Dondokoi Japó!
- En qualsevol circumstància! Dondokoi Japó!
- A tota la gent del món! Gràcies!
- Els japonesos som forts! Dondokoi Japó!

I bé, també han dit que, tot i que ha passat un any, la zona de Tohoku encara està tota per reconstruir, que no ens n'oblidem perquè encara podem fer molt.

Jo estic molt lluny de la zona i el viatge és llarg i car... Però aquest any vull anar a la zona, veure la situació amb els meus ulls i fer alguna cosa per ajudar els damnificats.

Perquè sembla que, a vegades, els afectats per algun desastre en un país del primer món són més invisibles que els del tercer món...

Per acabar, un altre vídeo de l'actuació de Tenrin-daiko, enviant una mica de genki a la gent de Tohoku i de tot el món.

Kit Kat series #36: Pastís de maduixa

Sospito qu algun dels directius de Kit Kat Japó deu ser un gran amant de les maduixes, perquè jo ja he perdut el compte de les diferents variacions de maduixa que he tastat ja.

I el de Pastís de Maduixa passa a engrossir la llista.

Tot i la imatge del pastís amb nata que es veu a la imatge, no us enganyeu: té gust de xocolata de maduixa. I prou.

No s'hi afegeix cap matís ni cap cosa estranya respecte als anteriors Kit Kat de maduixa i, tot i que jo no sóc gran amant de la xocolata blanca, segur que fa la delícia dels amants de la xocolata ben dolça.

Guanya un viatge al Japó amb ANA!

Is Japan cool?

El Japó mola?

I, només per contestar aquesta pregunta, entres en el sorteig de dos bitllets per venir al Japó.

La impulsora d'aquesta campanya és l'aerolínia japonesa All Nippon Airways (ANA)

A la pàgina web de la campanya es pot veure aquest vídeo (que, tot i que està bé, crec que està massa ple de tòpics...)



Una vegada entres al web pròpiament dit, hi ha un rànquing amb tots els conceptes que apareixen al vídeo i pots votar si creus que molen o que no.

De moment, els visitants del web consideren que el que mola més de Japó és l'omotenashi, おもてなし, concepte que en el meu diccionari no apareix però que al web tradueixen com a "hospitalitat". Segons la descripció que en fan, l'omotenashi és l'esperit de tenir cura pel benestar  dels teus clients o convidats.

Us puc ben assegurar que això és real: es desviuen tant pels clients, que a vegades em passo més estona donant jo les gracies perquè m'han venut una cosa que al revés! Tot i que també hi ha vegades que fins i tot agobia!

O sigui que, si voleu experimentar en la vostra pròpia pell l'omotenashi japonès i, de pas, fer-me una visita ^^, participeu en la campanya d'ANA!

Només cal que cliqueu aquí digueu perquè creieu que el Japó mola!

Kit Kat series #35: Edició limitada de Tiramisú

He de confessar que m'encanta el tiramisú i que em vaig emocionar molt quan vaig veure que havia sortit el Kit Kat Edició Limitada de Tiramisú.


El Kit Kat de Tiramisú venia en una bossa gran en què venien 5 de tiramisú i 5 de Xocolata amarga.

A dins, el que hi havia era paquetets individuals de dues barretes petitetes (entre les dues deuen fer una de les que podem comprar a Barcelona).

Vaig obrir el paquet tota emocionada, pensant que menjaria xocolata amb gust de tiramisú... Però oh!, el que em vaig trobar.


Primer de tot, em pensava que seria de color de xocolata... I no, era de xocolata blanca! Ja començàvem malament...

Pel que fa l'olor, era una barreja de cafè i formatge. Per aquí sembla que anàvem bé.


Però va ser cantar victòria massa aviat perquè, en menjar-lo, el que semblava era que estiguessis menjant cafè amb formatge... sense el regustet dolç de la xocolata del tiramisú.


I jo, què voleu que us digui, prefereixo el cafè per un costat i , el formatge, per un altre.


Aquesta és la descripció que venia a la bossa:

La dolçor i la textura lleugera de la "dolçor adulta" i l'intensitat del formatge amb la lleugera amargor del cafè del tiramisú. Gaudiu d'aquests Kit Kat per a adults.


Valors energètics del Kit Kat de Tiramisú (per paquet de 11.6g):

Calories: 69 Kcal
Proteïnes: 0.43 g
Greixos: 4.0 g
Hidrats de Carboni: 7.7 g
Sodi: 3-11 mg

Taller de Miyake-daiko 三宅太鼓ワークショップ

Ahir vaig tenir un moment “fans” com no n’havia tingut en molt de temps!

Vaig anar a un taller de dues hores de l’estil de taiko Miyake-daiko típic de l’illa de Miyake 三宅島, situada a 180 quilòmetres de Tokyo.

Ja he parlat en altres posts d’aquest estil de taiko, que em va deixar bocabadada al setembre, quan vaig veure actuar la família Tsumura durant l’Ise Nihon Taiko Matsuri, el Festival de Taiko de Japó que se celebra a Ise cada setembre. I, des que els vaig veure, tenia moltes ganes de conèixer-los.

Tenen una escola a Tokyo on fan cursos d’aquest estil de taiko i també fan concentracions, concerts i classes d’un dia.

La classe a la que jo vaig assistir va ser només de dues hores i, bé, millorar el meu estil o aprendre massa, no sé si ho vaig aconseguir, però que em vaig alegrar la vista com feia temps que no me l’alegrava! :P

Quan vam acabar l’assaig, vaig preguntar-los si ens podíem fer una foto junts...

i fins i tot ens van firmar el pamflet de propaganda de la seva escola...

I em direu que, veient les fots del pamflet, no us entren ganes de què us facin deixebles seves...

Hina Matsuri, el Festival de les Nines ②： el menjar

Amb motiu de què el dia 3 de març ñes el Hina matsuri o Festival de les Nines, ahir us vaig explicar les decoracions.


Avui, toca el torn del menjar.

Durant aquest dia, s’acostuma a menjar el següent:

• 散し寿司chirashi-sushi: peix cru a sobre d’un bol d’arròs de sushi
  

  

  
  
• ハマグリのお吸い物Hamaguri no osuimono: una sopa feta amb una mena de cloïssa que es diu hamaguri. En aquesta foto no es veuen les cloïsses, però aquesta és la sopa de hamaguri que em van posar ahir al dinar del cole.

• 雛あられHina arare: les arare, a banda de ser el nom del famós robot de la sèrie Dr. Slump, són tiretes cruixents fetes d’arròs, com si fossin uns pretzels, però les del hina matsuri, estàn fetes amb tires de mochi. Actualment n’hi ha de molts sabors diferents, tot i que s’acostuma a dir que a la zona de Tokyo es mengen dolces i a la zona d’Osaka amb gust de soja.

• 菱餅Hishi-mochi, mochi amb forma de diamant. I tenen tres colors: la part de dalt vermella, representa la flor de cirerer o de préssec (varia depenen de l'explicació) la del mig blanca (representa la neu) i la part d'abaix, que representa l’altimira. En el dinar de l'escola d'ahir ens van posar de postre un hishimochi petitet. 

El gust, la veritat, no mata...

• A més a més, és costum beure白酒 shirozake, un sake blanc.

Des de mitjans de febrer que es poden trobar tots aquests menjar als súpermercats i, després d'haver tastat uns quants dels plats típics, jo crec que em quedo amb el chirashi-sushi  (^^)

Hina Matsuri, el Festival de les Nines①: les decoracions

El dia 3 de març, al Japó, se celebra el ひな祭り hinamatsuri, el Festival de les nines. Com que està dedicat a pregar per la salut de les nenes, aquest dia també és conegut com el dia de les nenes, en oposició amb el Dia del Nen, que se celebra el 5 de maig (aquí podeu escoltar el Connexió Japó dedicat a aquest Festival).

En una entrada que vaig escriure fa dos anys (i que havia oblidat completament!) ja vaig explicar una mica el festival. Per tal que no es faci massa llarga l’explicació, la dividiré en dos posts: el d’avui, en què parlaré de les decoracions i el de demà, en què parlaré dels menjars i dolços típics del Festival.

El més típic d’aquest festival, i fet pel que rep el seu nom, són les nines que es col·loquen a les cases com a decoració i que representen l’emperador i l’emperadora de l’era Heian (segles VIII-XII).

Aquestes nines es col·loquen en una mena de tarima que pot tenir fins a 5 pisos i, a vegades, es decoren amb posar flors de presseguer.

Aquestes nines es passen de generació en generació, sempre a la primera filla que neix dins d’un matrimoni.

D’aquesta manera tenim que:

• si la mare de la nena també vaa ser la primera filla, les seves nines les ha de passar a la seva primera filla, que les rep juntament amb una parella de nines noves
• si la mare no ha estat la primera filla i té una nena, la nena rep les nines per primera vegada
• si després neixen més nenes... doncs s’ho miren i s’aguanten, les pobres.

Pel que fa als orígens del festival, tot i que no se sap del cert, hi ha teories que els situen a l’antiga Xina, on es creu que les nines poden amagar mals esperits i que qui les té se’n pot alliberar en el moment en què es desfà de la nina.

D’aquesta manera, els nobles de l’era Heian, a Kyoto, van començar una tradició que es deia ひな遊び hina asobi, joc de nines, en què feien nines de paper i les feien baixar pel riu en barquetes per tal de desfer-se de mals esperits.

Tot i això, no va ser fins el període Edo (de principis del segle XVII al 1868), en què es va extendre a tot el país i, enlloc de fer baixar nines de paper riu avall, van començar a fer figuretes i a exposar-les a les cases.

Com he dit abans, les nines es posen en una mena de tarima de 5 pisos, i es distribueixen de la següent manera:

(Font) 

• En la primera plataforma, la més alta, s’exposen les figures que representen l’emperador i l’emperadora, vestits amb roba del periode Heian
•  En la segona plataforma, hi ha tres dones de la cort. Una d’elles es representa amb les dents negres i sense celles. Durant el periode Heian aquest era signe de què una dona estva casada o, en el cas de què fos soltera, que és la de més edat
• En la tercera plataforma, hi ha cinc músics del teatre 能noh, que porten els següents instruments: un 太鼓taiko, un大鼓 ootsuzumi, el 小鼓 kotsuzumi i la flauta能管nohkan. El cantant, que enlloc de dur un instrument, porta un 団扇 uchiwa, un pai pai japonès.
• En la quarta plataforma, hi ha representats dos ministres: el de la dreta, més jove i el de l’esquerra, de més edat. Entremig d’ells hi ha diverses decoracions en forma de diamant, com els菱餅 hishi-mochi (pastissets glutinosos d’arròs). 
•  En la cinquena plataforma, hi ha tres samurais, protectors dels emperadors

En el cas de què hi hagi més plataformes:  

• En la sisena s’hi exposen objectes de la vida diària de la cort: armaris per a kimonos, estufes, miralls...
• En la setena, que seria la més baixa de totes, objectes que es feien servir quan se sortia del palau: un carruatge, una sèrie de caixes lacades per portar el menjar...

Es diu que si es deixen les nines exposades més temps del necessari, les nenes es quedaran solteres. O, si es volen deixar sempre exposades, se les ha de girar de cara a la paret.

A mi em van regalar aquesta parella de nines a l’octubre i les tinc al prestatge des d’aleshores...