A la Vila del Pingüí ja fa olor a primavera. La setmana passada, en obrir la porta de casa i sortir al carrer, l’aire feia olor a primavera. No sabria descriure ben bé aquesta olor, perquè ni tan sols és una olor. Però durant la primavera el meu nas sembla detectar l’aire d’una manera diferent a com ho fa durant la resta de l’any, cosa que em fa despertar sensacions a vegades estranyes (i no, no és al·lèrgia al pol·len!).
De normal, la primavera és l’estació de l’any que menys m’agrada. Però al Japó la primavera està associada al floriment de les Sakura 桜, o flor de cirerer, de manera que la cosa ja canvia. Tot i que en una de les escoles ja ha florit un cirerer, encara falten unes dues setmanes perquè comenci el veritable espectacle.
Però a banda de sortir a celebrar la “Festa dels Cirerers”, durant la primavera al Japó també tenen lloc diversos actes i festivals. I un d’ells té lloc precisament avui, dia 3 de març, tal com ens ho recorda el nostre amic google.jp, que té el logo “atrezao”. (Si teniu interès per saber més sobre aquests logos de google, visiteu el bloc Where is my mind)
El tercer dia del tercer mes de l’any té lloc al Japó ひな祭り Hina Matsuri o “Festival de les nines”. Aquest dia està dedicat especialment a les nenes. Segons la viquipèdia:
Hinamatsuri, o Hina Matsuri (雛祭 ó 雛まつり) es el festival de las muñecas, que se celebra cada 3 de marzo en Japón. Está dedicado especialmente a lasniñas. En él, las niñas exponen varias muñecas (ningyō (人形)) vestidas con kimonos tradicionales y situadas en distintos niveles de una plataforma. Estas muñecas representan personajes de la corte imperial de la era Heian, y pasan de generación a generación.
Antiguamente, se pensaba que las muñecas podían esconder los malos espíritus en sus cuerpos, salvando así a su dueño de encuentros peligrosos.
El origen de hinamatsuri es hinanagashi, en que las muñecas de papel eran enviadas en barco por el curso de un río, llevándose consigo los malos espíritus.
Se dice que si se quedan las muñecas más tiempo del necesario, la niña se quedará soltera de mayor.
Al centre d'acupuntura al que vaig, tenen exposades des de fa un parell de setmanes les nines que va rebre la néta de l'acupuntor (sí, el cec :P).
Quan en una família neix el primer nen, i resulta que és una nena, la família de la mare regala aquestes nines a la nena. Però només es regala a la primera nena que neix, i sempre que no hagi nascut un nen. Per exemple, si el primer és un nen i després neix una nena, ah, se siente! I només rep les nines la germana gran, la pubilla o el que ells anomenen chôjo jo 長女. Ella m'ha dit que a la seva família són 8 germans i ella és la més petita, així que ella mai ha tingut les nines del Hina Matsuri.
Aleshores, aquesta pubilla hereta totes les nines de les dones que han entrat a formar part de la família. És a dir, quan una dona es casa, s'endu les nines amb ella, de manera que entren a formar part de la família del marit.
Just després de Nadal van començar a fer per la tele anuncis sobre aquestes nines per tal de què la gent les comprés, i no veieu com em vaig sorprendre quan veig veure que un dels anuncis era de Lladró! Sí sí, de la marca de porcellana espanyola! Primer, perquè no sabia que també venien al Japó, i segon, perquè vaig pensar: “Mi-te’ls com s’adapten al mercat!”. Tenen bona gent al departament de marketing, imagino.
Quan li vaig preguntar a la infermera de l’acupuntura si es regala un cada any, em va mirar amb cara de boja i em va dir que no, que només es regala una vegada l’any en què la nena neix. I és que clar, aquestes nines, com us podeu imaginar, no són pas barates! En el cas de Lladró, i pel que he pogut veure a la seva pàgina web, les més barates ronden els 290.000 iens, uns 2.300 euros, podent arribar a costar més d’un milió de iens, més de 8.000 euros!!
Mare meva, com perquè se us caigui una al terra mentre treus la pols!
Anda que em gasto jo aquesta barbaritat en una nina!! xD Ja pot atreure els mals esperits ja, perquè amb el que costa...
ResponEliminaEeepa! Ja he tornat xD
ResponEliminaLa veritat és que això de les nines són molts calers, però vaja, posa't a sumar el que costen tots els regals de comunió d'alguns privilegiats (no m'hi compto, va ser un dels meus traumes de quan era a l'escola)... A lo tonto a lo tonto puja, eh? D'altra banda (entra en escena el victor opositor de temes d'economia) d'això se'n diu "inversió en bens mobles" (digue-li segells, digue-li...nines?) i és allò que es diu que segur que una nina d'aquestes es revaloritza al cap dels anys. Vés a saber, no domino el mercat de nines de hinamatsuri.
Petit apunt sobre lladró: són unes màquines aquesta gent, están en todo. D'alguna manera havien de compensar la caiguda de vendes de figuretes aqui...
I ja per acabar, i en resposta a la pregunta del darrer post sobre temes a tractar al número del maig, la veritat és que se m'acut que pots parlar de festes típiques (feria de abril, correfocs, castellers, san fermines...) o també de menjars típics, que ja se sap que es un tema que sol triomfar.
En fin, pilarín, keep up the good work!
@victor! jo també vaig pensar lo de la comunió quan vaig veure els preus... Lo de la revalorització... doncs m'imagino que sí. Ara sembla que hi ha una exposició de totes les nines de la família imperial al Museu Tokugawa de Nagoya, i m'imagino que cares ho són... no sé si béns mobles revaloritzats :P
ResponEliminaI lo dels temes: de les festes típiques en parlaré quan arribi el seu mes! Abrl: Sant Jordi, juny: Sant Joan, juliol: San Fermines, agost: festes majors... :P Però lo dels castellers no ho havia pensat, així que m'ho apunto!