Ese culito...

Estic traumatizada perquè m’acabo d’assabentar que l’únic company de feina noi, jove i atractiu deixarà d’asseure’s davant meu a partir de l’1 d’abril perquè el canvien d’oficina.

Al Japó, l’any fiscal i escolar comença l’1 d’abril. És per això que durant les últimes setmanes de març , la paraula jinji idô 人事異動 planeja sobre el cap de tots els treballadors japonesos.

I us preguntareu, què és això del jinji idô?

Jinji idô significa literament “moviment de personal”. I, tal com el seu nom indica, es tracta de canviar de lloc de feina a la gent d’una oficina. Però el quid de la qüestió és que aquests canvis no són voluntaris, sinó que venen decidits des del departament de personal, la majoria de les vegades sense tenir en compte la voluntat dels treballadors.

Les últimes setmanes de març són setmanes de gran incertesa, perquè pot ser que d’un dia per l’altre t’avisin de què et canvien no només d’oficina, sinó la majoria de vegades també de departament i fins i tot de ciutat o de país. I els treballadors, doncs ho han d’acceptar i punt. No poden dir res en contra encara que no vulguin canviar. Simplement s’arronsen d’espatlles i diuen el consabut shôganai しょうがない　o shikata ga nai 仕方がない*, que significa “No hi ha més remei!” o “Què hi farem!”, i que a mi m’agrada traduir com a “Es lo que hay” (o com deia una companya meva de batxillerat: “És lo que n’hi ha” :P).

La veritat és que no tinc molt clar en quins motius es basen per decidir els canvis. A mi em semblen totalment capritxosos, però m’imagino que la meva visió està una mica esbiaixada perquè a mi, com a espanyola, que et canviïn de feina sense tenir en compte la teva voluntat em sembla inconcebible, però en fi...

Per tal d’aclarir per què té lloc aquest jinji idô, he consultat la nostra amiga Wikipedia, però només hi ha entrada en japonès, de manera que miraré d’explicar els punts importants basats en el que he entès.

Segons la wikipèdia, aquest canvi de personal es fa per tal d’evitar que en els llocs de treball es caigui en la rutina, en l’estancament i el monopoli d’autoritat. També es diu que serveix per tal que la gent que es troba fent una feina que és dura, tant des del punt de vista físic com psicològic, no hagi de fer-la durant tota la vida.

Els aspectes que es tenen en compte per tal de dur a terme aquest jinji idô són l’edat (el Japó continua sent encara un país molt gerontocràtic), la categoria, els anys que es porta en el mateix lloc, la situació de salut, els llocs que queden vacants, els nous empleats o els examens de promoció interna, les relacions personals, els dies de vacances que s’han agafat en el passat (aquesta no l’acabo d’entendre...), entre d’altres.

En les escoles passa el mateix. Els professors, encara que siguin funcionaris, poden ser canviats el mes de març si al Departament d’Educació els sembla raonable. Però al contrari del que podria semblar, als professors aquesta situació els agrada. Quan els vaig explicar que a Espanya quan aconseguies una plaça de funcionari podies escollir una escola i que, a no ser que tu vulguis canviar, sempre estàs a la mateixa escola, tots es van posar les mans al cap. Ells prefereixen canviar, perquè pensen que estar tota la vida a la mateixa escola no és bo.

En fi, que per molt que hagi llegit totes aquestes raons, encara no em queda clar exactament com des del departament de personal es poden prendre aquestes decisions. Perquè, evidentment, la gent del departament de personal no coneix a tothom, de manera que al cap i a la fi les decisions són bastant aleatòries...

En el cas de la meva oficina, a partir d’abril tindran lloc dos tipus de canvis.

El primer, el decidit pel departament de personal. Per aquesta decisió canvien de lloc dues persones, i venen dues persones noves. I canvien a un departament totalment diferent. Jo ara estic treballant al Departament d’Educació Contínua, en e l qual s’organitzen diferents cursos i xerrades i tal. Doncs les dues persones que canvien, marxen un al Departament de Planificació i l’altre al Departament d’Impostos!! O sigui, que del que porten fent fins ara al que faran a partir de l’abril, les similituds són les mateixes que les d’un ren al drac del Park Güell (perdoneu-me la broma interna :P)

El segon, decidit pel meu cap. La gent no canvia de departament, però canvien d’oficina. I és precisament per aquest canvi que s’ha decidit que marxa el noi “guapo” de la meva oficina. (Japonés i guapo són dues paraules que queden una mica rares en la mateixa frase, així que deixem-ho en “mono” :P) Ell no sembla gaire alegre pel fet d’haver de marxar...

Aquests tipus de canvis tenen una part bona, que és que no et quedes estancat sempre en la mateixa feina i tens l’oportunitat d’aprendre coses noves. Però, què voleu que us digui, a mi no m’agrada...

I és que com deia en el twister, ara quin culet m’alegrarà els matins? Ains...

*Aquesta és una expressió que dóna molt de joc, així que en algun moment li dedicaré una entrada exclusiva :P