El dia 2 de juny va ser el matsuri 祭り de la Vila, és a dir, el festival. I, mentre seia al costat del riu i mirava com el castell de focs omplia de colors el cel, i els nens emocionant-se amb els seus ohs i ahs, vaig sentir que l’estiu ja havia començat.
Els festivals d’estiu japonesos, tot i que tenen coses en comú amb les festes majors d’estiu de casa, també tenen alguns aspectes diferents.
Els festivals japonesos normalment acostumen a tenir un origen religiós, principalment xintoista. Molts tenen lloc en temples, on es treuen els mikoshi 神輿, una capella portàtil xintoista on representa que viu l’esperit del déu en qüestió.
El festival de la Vila no té origen religiós. El que es treu a passejar són dos dashi 山車, una mena de carros de fusta on hi ha els karakuri ningyô からくり人形, uns ninos articulats que a mi, sincerament, em fan força por.
La gent de la Vila està molt orgullosa d’aquests dashi 山車, perquè es veu que es conserven des de finals del segle XIX. Aquest dashi són arrossegats per homes que van vestits amb pantalons curts i happi ハッピ, una mena de bates de cotó típiques dels festivals. A dalt, hi ha nens que mouen els ninos i, a la part d’abaix de la carrossa, mig amagats, hi ha els músics, que toquen el shinobue 篠笛, una flauta típica japonesa, el tsuzumi 鼓 i el shime-daiko 締め太鼓.
Jo no sé vosaltres, però el que jo sempre esperava amb molta il·lusió era anar a la fira, als “cavallitos”, que li déiem nosaltres. Malauradament, per norma general, als festivals japonesos no s’hi acostumen a muntar, de cavallitos.
Potser perquè a diferencia de les nostres festes majors, els festivals japonesos acostumen a durar un o dos dies. Acostumada a Festes Majors que duren una setmana, amb balls, actes, concerts, les paradetes, la fira... em va sorprendre molt que els festivals japonesos fossin tan curts. De fet, quan em els japonesos em pregunten si a casa tenim festivals i els dic que duren una setmana, al·lucinen. Clar, es pensen que tothom està una setmana sense treballar i que les botigues estan tancades... Quan els explico que no és el cas, encara al·lucinen més, perquè aleshores no entenen com la gent, treballant, pot assistir a tots els actes que se celebren...
Si una cosa no pot faltar en un festival japonès és el menjar. De fet, més que d’altres aspectes, el que esperen amb il·lusió els nens és menjar tantes coses com puguin. El que més crida l’atenció són les paradates de menjar, que en japonès es diuen yatai 屋台.
Segons la regió, el menjar que s’hi serveix varia, però hi ha paradetes que no poden faltar:
- Les de kara-age から揚げ, que són boletes de pollastre fregit. Normalment te’ls serveixen en uns gotets de cartró amb un pixito de fusta perquè te’ls vagis menjant. Aquest any vaig veure per primera vegada paradetes en què pagaves pel got gran o petit i podies ficar tantes boletes com t’hi cabessin. Va ser divertit veure com els nens estaven allà triant i retriant i intentant apilar tant pollastre com poguessin.
- Les de yakitori 焼き鳥, que són pinxitos de pollastre.
- Les de yakisoba 焼きそば, que són fideus fregits amb una salseta molt bona amb col, ceba i carn de porc. Per sobre, hi posen gingebre vermell i katsuobushi 鰹節, que és bonítol sec tallat ben primet.
- Les d’okonomiyaki お好み焼き, que vindria a ser una mena de truita japonesa feta amb una base d’ou, farina i col, a la que se li pot posar a dins els ingredients que t’agradin. Als festivals, però, normalment només t’hi posen carn de porc. La salsa de l’okonomiyaki també està molt bona i, com als yakisoba, per sobra t’hi posen katsuobushi.
- Les de takoyaki たこ焼き, que són unes boletes de massa amb pop a dins.
- Les de kastera カステラ, que són uns dolços fets amb una massa que suposadament van introduir els portuguesos abans de què el país es tanqués a l’exterior. Normalment tenen una forma rodoneta i són de color marronet. Però també n’hi ha de formes de personatges famoso entre els nens. En el del meu poble se’n podien trobar de Pikachu i de l’Anpanman, un súper-heroi que els més petits adoren (jo crec que és una mica raro, però això donaria per un altre post...)
- Les de choco-banana チョコバナナ que, tal com el propi nom ja anuncia, es tracta de plàtans recoberts de xocolata. També n’hi ha que estan recoberts de xocolata rosa o blava o verda. Aquest any, per primera vegada, també vaig veure choco-pain チョコパイン, que és pinya recoberta de xocolata. Estava bona ^^
- Les de kakigôri カキ氷, que és el gelat típic japonès. Vindria a ser com una mena de granissat però amb el gel més compacte i picadet encara més petit. Però, enlloc de posar-hi suc, el que se li posa per sobre és xarop de diferents gustos: coca-cola, maduixa, taronja, llimona, meló, raïm i “blue-hawaii” (no sé si aquest últim serà la versió del nostre gelat de pitufo...).
I vosaltres què, ja esteu preparats per a les festes majors?
